Archivo de la etiqueta: xarxa de televisions locals

El reconeixement merescut a 3 cracks

L’esport aquàtic, català i femení als Jocs Olímpics de Londres 2012 va ser el gran triomfador de la delegació espanyola, 21a al medaller final. 5 de les 17 medalles aconseguides van ser per disciplines relacionades amb la natació i la gran majoria d’integrants eren nascudes i/o formades esportivament a Catalunya. D’aquí que la Diada de la Natació Catalana, que se celebrarà el proper 10 de juny en un emplaçament emblemàtic i trencador, tingui com a gran alicient tornar a veure les medallistes olímpiques. La força de la Mireia Belmonte, les noies de la sincronitzada i l’equipàs de waterpolo femení serà novament reconegut, en aquest cas pel màxim organisme de la natació catalana.

Repassant la llista de guardonats d’aquest any, que crec en línies generals encertada, hi ha hagut alguns reconeixements (més enllà dels ja esperats) que m’han fet especial il·lusió.
La Placa al Mèrit per a Juan Carlos Sanchón per la seva trajectòria com a tècnic m’ha agradat. Tot i ser una persona allunyada dels focus i no gaire amant de les relacions públiques pròpies del nostre “mundillo”, ningú podrà negar que l’ara entrenador del CN Sant Feliu ha sapigut treure sempre el màxim rendiment dels seus equips. Amb l’ascens a la Primera Divisió masculina i l’excel·lent organització de la Copa de la Reina com a balanç de la temporada, la Federació ha sapigut valorar els seus nombrosos mèrits.

Amb Juan Carlos Sanchón a la presentació de l'Anuari al CN Sant Feliu
Amb Juan Carlos Sanchón a la presentació de l’Anuari al CN Sant Feliu

Un altre guardonat, des del meu punt de vista, totalment merescut ha estat en Carles Alcoyent. Tot l’equip d’esports de Barcelona Televisió té una gran sensibilitat pel waterpolo, però el cas d’en Carles és extraordinari. Ens vam conèixer estant jo a la Xarxa de Televisions Locals; hem coincidit en dinars i actes protocolaris del waterpolo barceloní i sempre hem acabat comentant la jugada. Any rere any, la seva passió pel nostre esport ha anat creixent i, avui per avui, no hi ha setmana en què no emeti als programes informatius de BTV alguna notícia sobre waterpolo. Gràcies a la seva insistència, el waterpolo té una plataforma fidel de difusió durant tota la temporada i de manera absolutament desinteressada.

Carles Alcoyent repassant la darrera edició de l'Anuari a la redacció de BTV
Carles Alcoyent amb la darrera edició de l’Anuari a la redacció de BTV

Finalment, no em podria oblidar d’en Juan Antonio Sierra. La Federació l’ha premiat amb l’escut d’or per la seva brillant dedicació al nostre esport. El bibliògraf del waterpolo espanyol, autor d’obres imprescindibles, rep així el reconeixement de la gran família de la natació catalana. Tot i la seva avançada edat, en Juan Antonio va col·laborar activament en l’última edició de l’Anuari del Waterpolo Català, facilitant-me totes les seves estadístiques i dades històriques que tenia. Ha estat un plaer poder treballar amb ell i espero poder continuar fent-ho molts anys.

Juan Antonio Sierra a la Federació Catalana de Natació
Juan Antonio Sierra a la Federació Catalana de Natació

És difícil en aquests temps de crisi organitzar un gran esdeveniment que reconegui el treball no només dels grans triomfadors del 2012, sinó tota la feina que fan esportistes, tècnics, directius i clubs del nostre esport. La Federació Catalana de Natació continua apostant per aquest acte que reunirà alguns dels millors esportistes del país poques setmanes abans del Mundial de Natació de Barcelona. Estic convençut que serà un gran èxit i que serà la millor prèvia pel gran esdeveniment esportiu del 2013.

Anuncios

Les televisions i el waterpolo

Ni Teledeporte, ni Esport 3 ni cap altra televisió pública o privada va decidir retransmetre la final de la Copa d’Europa de waterpolo femení disputada a Hongria. Dissabte hi va haver un allau de tuits de jugadors, entrenadors i directius del nostre esport criticant i, en alguns casos, insultant aquestes televisions per no emetre el CN Sabadell Astralpool – Kirishi. Alguns dels màxims responsables de la Federació Espanyola de Natació i el seu perfil de Twitter oficial van piular diverses rèpliques amb perles com que “el tema TV, sobretot les públiques, mereixen un estudi profund” o que “en 24 hores és impossible trobar un espai a la graella de les televisions”.
Més enllà de la gran oportunitat perduda de promocionar el nostre esport i de perdre’ns una final històrica per televisió, em venen al cap diverses preguntes:

1) Vam vendre correctament aquesta competició als mitjans? Durant els dies previs (no 24 hores abans) vam bombardejar amb notes de premsa, material gràfic i entrevistes els diaris, ràdios, televisions i pàgines web esportius per a facilitar-los la planificació? Qui se n’havia d’encarregar?

sabadell_campio
Celebracions del CN Sabadell Astralpool després de guanyar la final de la Champions Cup al Kirishi

2) Quan ens queixem de que no hi ha retransmissions de waterpolo per televisió pensem en si les nostres competicions són prou atractives? El nostre esport és interessant per al gran públic? Si a les piscines tenim 50, 100, 200 persones veient els partits de Divisió d’Honor, com vindrà una televisió a fer una retransmissió?

3) Ja fa molts anys que Teledeporte o Esport 3 no produeixen els partits d’esports minoritaris si no es tracta de coproduccions entre elles o són esdeveniments especials. Lligues com la de futbol sala o la d’handbol posen diners sobre la taula per a tenir un espai a les graelles d’aquestes televisions. Sabíeu que les xifres d’audiència de les dues darreres temporades de retransmissions de waterpolo van ser pèssimes? Vam lluitar per tenir un bon horari i no partits els dissabtes a les 11 del matí? Els clubs estan disposats a adaptar-se als millors horaris per les televisions?

Esports en Xarxa
A la Xarxa de Televisions Locals es continuen fent retransmissions de les Divisions d’Honor masculina i femenina de waterpolo

4) Quantes competicions femenines seguim habitualment per televisió? Us poso un cas proper: l’any passat, Ros Casares i Rivas van jugar la final de l’Eurolliga de bàsquet femení a Istambul. Doncs bé, tot i ser una final amb dos equips espanyols, i tractar-se d’un esport molt més mediàtic i amb més pressupost que no pas el waterpolo, no es va fer retransmissió per televisió.

5) Hem aprofitat durant tota la temporada la inèrcia de tenir un Mundial a casa aquest estiu per promocionar els nostres esports d’aigua als mitjans?

Amb aquest escrit no vull treure mèrit a tot el que ha aconseguit el CN Sabadell Astralpool en aquests darrers anys, uns èxits espectaculars que ja estan a la història daurada del nostre esport. Crec que hem de reflexionar, ser innovadors, revolucionar el waterpolo per a fer-lo més atractiu i mediàtic. Cal fer una estratègia de comunicació a llarg termini i no creuar els dits per a què els contactes que tenim a les televisions ens facin el favor de retransmetre algun partit de tant en tant. Culpar les televisions de la poca repercussió que tenim no ens ajudarà a sortir d’aquest pou de comunicació.

La repercussió mediàtica de l’Anuari

El fet de tenir un padrí com en Sergi Mas va fer que la posada en escena del primer llibre fos perfecta. Ell em va ajudar en tot el procés d’elaboració de l’Anuari del Waterpolo Català, però també em va entrevistar per al seu programa de COM Ràdio, el ‘Què has dinat?”. Cinc minuts de promoció pura i dura d’un dels periodistes esportius més reconeguts de casa nostra.

El meu avi, en Ramon Pallarès, entrevistant-me per a la Xarxa de Televisions Locals. Un detall del Jose Gallardo.

El dia de la presentació va ser molt emotiu. La sala del Museu Colet impresiona sobretot per als què hem seguit actes importants de l’esport català. Allà s’hi han acomiadat referents de totes les disciplines, s’hi han fet presentacions i estem acostumats a estar escoltant, gravant i narrant tot el que hi passa. Veure tota aquella gent i els nombrosos periodistes cobrint l’acte va ser fantàstic. Durant els següents dies, la premsa escrita es va fer ressò de la nova iniciativa i de la presentació al Museu Colet (cliqueu aquí per a veure’n els retalls).

Presentació del segon Anuari, al Museu Olímpic. Enric Bertrán (President Federació Catalana de Natació), Dani Pajuelo, David Moner (President UFEC).

L’any passat vam escollir el Museu Olímpic per a la presentació oficial. També van venir molts mitjans, entre ells Catalunya Ràdio, COM Ràdio, la Xarxa de Televisions Locals i El 9 Esportiu. Però sens dubte. l’acte d’estrena més espectacular ha estat aquest any. A més de fer-se en un escenari tan esplèndid com la final de la Copa del Rei, la narració dels companys d’Esport 3 i de Teledeporte, en Xavi Berdolet i en Joan Carles Garcia, em va posar la pell de gallina. Si aneu al minut 42 de la retransmissió feta per en Joan Carles l’escoltareu lloant la iniciativa de l’Anuari per al nostre esport. Gràcies mestres!!

Notícia de l'Anuari 2011-2012 al diari Sport.
Presentació de l'Anuari al diari El 9 Esportiu.

També vam sortir a diferents diaris, gràcies a la difusió de la Carlota Bestit, des de la Federació Catalana de Natació. La sorpresa de l’any, però, va arribar gràcies a conèixer en David Ubach. L’exjugador del CN Mataró treballa a Catalunya Ràdio. Ens vam retrobar després de molts anys al Global Sports Forum. Ell em va proposar que féssim una càpsula per a Catalunya Informació, en concret, per a l’espai ‘L’esport al punt de llibre’. Durant tota la Setmana Santa es va anar emetent periòdicament: una promoció fantàstica a la ràdio pública catalana.
Amb aquest post també he volgut demostrar la importància dels nostres mitjans de comunicació per a difonde iniciatives que sorgeixen fora de les institucions. Una tasca sovint poc reconeguda dels professionals de professió que no puc deixar de subratllar.

L’Anuari visita la Secretaria General de l’Esport

Rebre el suport de la màxima institució esportiva catalana és tot un honor. Aquest recolzament es remunta a fa 2 anys i mig. Va ser llavors quan em vaig posar en contacte amb l’Albert Mayol, del departament de premsa de la Secretaria General de l’Esport. Li vaig explicar la idea que tenia al cap: fer una guia amb tots els equips catalans de waterpolo. Ho va traslladar als seus caps i van acceptar donar-me un cop de mà. La primera presentació de l’anuari es va fer al Museu Colet, cedit per aquest organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya. Va ser un dia molt emotiu per a mi gràcies, en bona mesura, al fantàstic escenari i a les profundes paraules del Lolo Ibern.

Dues edicions després, la Secretaria torna a posar-se al costat d’aquest projecte. I ho fa d’una manera decidida. En moments tan delicats com els actuals, en què la Generalitat ha de retallar de totes les partides, el seu suport es fa més destacable. N’estic molt agraït.

Aquest matí, gràcies a les gestions de l’Albert Mayol i el Xavi Andreu, he tingut l’honor d’estar una estona amb el nou secretari general de l’esport. L’Ivan Tibau m’ha rebut al seu despatx a la Residència Blume d’Esplugues, de grans records per a mi. M’ha preguntat per la iniciativa, per la meva carrera com a esportista i periodista i ens hem pogut fotografiar amb alguns exemplars. És un home amable, proper i atent. Hem pogut conversar de la meva feina a la Xarxa de Televisions Locals, al capdavant de l’XS Esports, on vaig tenir l’oportunitat de promocionar el waterpolo. En Xavi Andreu, el seu cap de comunicació, ja em coneixia d’aquella època i l’ha posat al dia de la important tasca que fa l’XTVL en el foment dels esports menys majoritaris.

L’Ivan Tibau té una agenda repleta d’actes. Per això no sabem si podrà assistir a la presentació del llibre, que coincidirà amb la propera Copa del Rei a les instal·lacions del CN Sant Andreu. El que ja és segur és que a la llibreria del seu despatx ja té un exemplar de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012.