Archivo de la etiqueta: waterpolo femení

Entrevista Nani Guiu (Anuari 2011-12)

Ahir el CN Sabadell Astralpool es va proclamar, per segona vegada en 3 anys, campió d’Europa de waterpolo femení. És evident que el treball que ha estat fent el cos tècnic, les jugadores i el suport directiu del poderós club vallesà són les claus fonamentals d’un èxit sense precedents en el nostre esport. Cap altre equip, ni masculí ni femení, ha sumat dues Copes d’Europa al seu palmarès. Per fi, hem trencat aquesta maledicció i ho han fet les noies que van camí de marcar una etapa gloriosa, amb els èxits al CN Sabadell i a la selecció espanyola, nodrida principalment per integrants del conjunt entrenat per Nani Guiu.
Precisament vull aprofitar aquest moment fantàstic per recuperar l’entrevista que li vaig fer al tècnic després d’aconseguir la primera Copa d’Europa i que va aparèixer a l’Anuari 2011-12. Allà ja apuntava que el proper gran repte de l’equip havia de ser tornar a repetir la gesta. Ahir, ho va tornar a aconseguir. Felicitats Nani, noies i CN Sabadell!!!

nani anuari
Nani Guiu amb l’Anuari 2010-11

–      Com s’afronta una temporada després dels èxits espectaculars aconseguits?

Es complicat estar a l’alçada de les espectatives. No podem pensar que cada any arribarem a una Final Four europea i que la guanyarem sempre. Hi ha equips molt potents i nosaltres hem perdut una mica de potencial respecte altres clubs. A nivell nacional, aspirem a guanyar-ho tot.

–      Quines sensacions vas tenir durant la final de la Copa d’Europa?

Vaig viure el partit amb molta normalitat. Però quan va acabar el tercer quart vaig anar a la banqueta i li vaig dir a la Belén (segona entrenadora): “això ja està fet”. El cert és que totes les jugadores van treure el millor d’elles; no hi va haver cap situació en què estiguéssim malament. Sincerament, el que han fet aquestes jugadores és molt bèstia.

–      De quina manera motives les jugadores per a partits importants?

Tenim, per desgràcia, una lliga poc competitiva, amb quatre partits una mica complicats al llarg de l’any. És per això que, quan arriben partits importants, és una alegria. La pregunta podria ser al revés: què faig per motivar les jugadores en partits en què, jugant malament, pots guanyar de 15 gols? Això és el més complicat. Personalment, a les finals intento transmetre calma a les noies.

–      Després d’haver entrenat equips masculins: quines diferències hi ha amb els femenins?

No trobo tantes diferències amb el fet d’entrenar a nois, especialment perquè jo mai he estat un entrenador dur. Amb les noies has de tenir cura de com dius les coses i no deixar en evidència cap jugadora davant el grup. Sovint has de resoldre els problemes individualment i has de fer més de psicòleg o de pare que d’entrenador.

–      En quin sentit s’ha d’aplicar aquesta psicologia especial?

Si aconsegueixes que entre les jugadores hi hagi sintonia hi tens molt guanyat. Quan hi ha un problema els nois ho arreglen directament. Les noies s’enrecorden i en el moment menys pensat pot sortir aquell conflicte del passat. És important gestionar les situacions tenses, i per això necessites que les jugadores t’acceptin: aquesta és la clau.

–      Al capdavant del Sabadell també has viscut mals moments. Com els has gestionat?

Això és esport: es guanya i es perd. El problema arriba quan perds tenint un equip superior. És molt important saber aprendre dels errors i corregir-los. Fa dos anys vam deixar escapar una lliga per errors nostres i, sobretot, per errors meus. Això no ens tornarà a passar mai més.

–      Quin consell li donaries a un entrenador que comença amb equips femenins?

Quan vaig arribar aquí a Sabadell ja feia més de 20 anys que entrenava, però no en tenia ni idea de waterpolo femení. S’ha de tenir paciència i intentar treure el millor de cada jugadora. És clau transmetre confiança, explicar molt bé les coses i intentar que totes les jugadores se sentin importants dins l’equip.

–      Quins reptes de futur et marques?

Mentre estigui a gust aquí i les jugadores em segueixin, seguiré amb aquest projecte. Volem tornar a ser campions d’Europa, tot i que aquest any és complcat. L’objectiu del CN Sabadell ha de ser entrar sempre a la Final Four, un repte que hem assolit en poques temporades. Hem aconseguit el respecte del waterpolo europeu.

La presentació de l’Anuari en fotos

Aquest matí hem presentat l’Anuari 2012-13. Ho hem fet en, des del meu punt de vista, la competició de clubs més ben organitzada de la història. El CN Sant Feliu ha superat totes les expectatives i ha aconseguit que la 17a Copa de la Reina hagi estat una autèntica festa del waterpolo i que, per una vegada, les noies del nostre esport, s’hagin sentit igual i més ben valorades que els nois.
Curiosament, l’Anuari d’aquest any està dedicat al waterpolo femení i les seves gestes; la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres d’aquest estiu ha multiplicat el seguiment del waterpolo entre les nenes als clubs aquesta temporada; m’ho han dit ja força entrenadors.
Sobre l’acte de presentació d’avui, només comentar-vos que ha estat un autèntic luxe poder estar present just abans de la final al costat de les 600 persones que omplien les graderies del Complex de Sant Feliu i entregar exemplars a les autoritats presents a l’esdeveniment. En temps tan complicats com els actuals, les institucions esportives catalanes continuen donant suport a l’Anuari, i em fa sentir especialment orgullós.
Ara ja toca visitar els clubs catalans; la ruta es reactiva en un parell de setmanes. Volem que l’Anuari 2012-13 sigui el més conegut i recordat dels que hem fet fins ara.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una Copa de la Reina exemplar

En la meva època de jugador del CN Montjuïc vaig col·laborar en l’organització de dos Campionats d’Espanya organitzats a l’antiga piscina Folch i Torres i a la Zona Esportiva. El Juan Carlos Sanchón era el director tècnic del club i es prenia aquests tornejos com un autèntic repte: volia que fossin un regal per a tots els equips. Crec que ho vam aconseguir. Fèiem diaris de competició, teníem ‘speakers’, donàvem més guardons individuals dels obligatoris i ens curràvem dossiers previs i ‘merchandising’ de primera categoria. Com és habitual en ell, reclutava un exèrcit de voluntaris que ajudàvem en tot el que podíem. Les experiències que vaig treure d’aquells tornejos les vaig aplicar després en tres campionats d’Espanya organitzats al CE Mediterrani.
Avui en dia, organitzar una competició de la Federació Espanyola suposa una forta inversió per als equips. D’aquí que els clubs catalans hagin arribat a acords per a repartir despeses sempre que els tornejos s’organitzin a Catalunya. D’aquesta manera, s’estalvien els costosos desplaçaments a Madrid, Sevilla o, fins i tot, Ceuta.

Presentació Sant Feliu
Precisament, el CN Sant Feliu acollirà de l’1 al 3 de març la 17a Copa de la Reina. L’equip directiu i el cos tècnic del club porten setmanes preparant l’esdeveniment. Com us comentava, els campionats organitzats per en Juan Carlos Sanchón, ara director tècnic del club, són especials. Per començar, hi haurà retransmissió de la final per La Xarxa i Esport 3 (gràcies a les seves gestions!), però no només hi haurà això: es muntarà un ‘village’ amb ‘stands’; participants i mitjans anirem acreditats; es posarà un ‘videowall’ i s’esperen encara més sorpreses dirigides a les jugadores.
Per començar, avui he presentat l’Anuari al club baixllobregatí i hem aprofitat l’acte per mostrar el cartell del torneig. Ja escalfem motors per una cita especial que, gràcies a tota la gent que col·labora desinteressadament, es convertirà en un esdeveniment que totes les esportistes no oblidaran.