Archivo de la etiqueta: waterpolo català

Una Primera Divisió per a rics

Amb l’ascens del CN Poble Nou i el descens de la UE Horta, la Primera Divisió quedarà amb només tres representants catalans a la segona categoria espanyola la propera temporada. És, sens dubte, una mala notícia no només en la vessant esportiva sinó també en l’econòmica. CN Molins de Rei, CN Sant Feliu i CN Rubí hauran de fer mans i mànigues per a poder afrontar el proper campionat. I és que els viatges que els esperen a partir del proper octubre són de traca: Andalusia, Madrid, Euskadi, País Valencià, Ceuta, Aragó i Canàries (sempre que l’Echeyde perdi la promoció amb el Concepción).

axel

Fa pocs dies, responsables dels tres clubs catalans es van reunir per plantejar estratègies conjuntes de cara a la propera temporada. Estem parlant de tres clubs que no es troben en una situació econòmica delicada, però que evidentment han d’intentar optimitzar al màxim els recursos per a què la participació en aquesta categoria no sigui ruïnosa. El més probable, és que alguns desplaçaments es facin de manera conjunta entre aquests equips per a jugar dos partits en un mateix cap de setmana. Seria el cas, per exemple, dels viatges a Madrid, on es jugarien dos partits: un dissabte i un diumenge, fent nit a la capital. Està clar que aquesta estratègia necessita de l’aprovació de la Federació Espanyola i dels equips locals, però tot apunta a que l’economia tornarà a ser la que mani la temporada 2014-2015.

Qui vol pujar a Segona?

Des d’aquesta tarda, el CN Granollers acull la fase d’ascens a Segona Divisió dels equips catalans, balears, aragonesos i valencians. Es tracta d’una de les tres fases que es disputen a tot el territori espanyol. Catalunya hi arriba amb tres representants: L’Hospitalet, el Montjuïc i els amfitrions del Granollers. Els altres rivals són el Castelló, l’Stadium Casablanca, el Godella, el Mallorca Waterpolo i el Ciutat de Palma. A priori, els representants catalans són els favorits per acabar en primera posició i, per tant, pujar de categoria. Però, què suposa ascendir per a ells?

granollers

Si no hi ha sorpreses d’última hora, la propera temporada tornarem a tenir una Segona Divisió en què la capacitat econòmica dels clubs per sufragar les enormes despeses dels desplaçaments serà clau. Amb Horta i Premià com a representants catalans de la categoria, la resta de conjunts provindran de les Illes Canàries, Euskadi i Andalusia, a l’espera dels equips que pujaran a les fases d’aquest cap de setmana i a alguna possible renúncia. Tornarà a ser, doncs, una competició caríssima de jugar en què el calendari es veurà constantment afectat pels dobles partits en cap de setmana per intentar optimitzar recursos. A més de ser una lliga més curta, per comptar amb menys equips, el ritme de competició es veurà constantment tallat per aquestes modificacions de calendari.

monjtu

Ja ho vam escoltar en l’entrevista amb l’entrenador del CN Premià en aquest mateix blog (l’entrada més vista en els tres anys de web). L’Albert Salvatierra parlava de la gran dificultat dels clubs de poder participar en aquesta Segona Divisió. Només cal veure que els dos primers classificats de Tercera, els filials de Mataró i Rubí, han renunciat a competir a les fases. Reitero que el waterpolo és l’únic esport que té una tercera categoria que es disputa per tot el territori espanyol, sense una divisió per zones que abaratiria notablement els costos. Sembla, però, que els responsables federatius no tenen intenció de canviar el format. Un dels seus arguments és que d’aquesta manera es promociona el waterpolo més enllà de Catalunya. El problema és que, com ens comentava l’Albert Salvatierra a l’entrevista, això implica que el nivell de Segona Divisió sigui més baix que el que es pot veure a Catalunya a Tercera. En definitiva, parlem d’una categoria fictícia on només hi pot jugar qui té diners no qui és millor.

Catalunya no té rival

El Campionat d’Espanya infantil per Federacions Territorials que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid ha tornat a demostrar que el waterpolo català està a anys llum del de la resta de l’Estat espanyol. Les sensacions que han transmès els equips entrenats per Ferran Plana i Yurema Sabio han estat molt positives, especialment pel joc desplegat. És innegable que el treball dels clubs catalans i el fet de tenir lligues competitives en les categories inferiors són elements fonamentals en aquest èxit. També ho és que els 14 jugadors i jugadores seleccionats per la Federació Catalana saben que han de guanyar-se els minuts. Aquí ningú regala res; gairebé no hi ha intocables. Això permet que la intensitat de tota la plantilla sigui enorme. Sergio Prieto, de l’Atlètic-Barceloneta, i Alejandra Aznar, del Mediterrani, han estat els millors del campionat: noms que haurem de recordar pel futur.

camp3

De la resta de seleccions, em quedo amb dos titulars: la baixada de nivell dels combinats madrilenys i l’ascens de la Comunitat Valenciana i Euskadi. He vist uns equips de Madrid fluixos, cada cop més allunyats de Catalunya. Tot i la segona plaça de les noies i comptar amb centres de tecnificació des de fa anys, els combinats amfitrions no han fet un bon joc i he escoltat comentaris força crítics a les graderies. Sobre València i País Basc, federacions modestes però dirigides per amics i excompanys (Sergio Navarro i Jon López) només puc dir coses positives. La plata masculina dels valencians i el bronze femení de les basques demostren que el waterpolo s’està extenent per regions on gràcies a l’esforç personal d’algunes persones, el nostre esport s’està fent gran.

camp2

Gran assistència d’aficionats a les graderies, entre ells el periodista Manu Carreño (pare d’un jugador de la selecció madrilenya) i bona organització en general. Per contra, m’ha semblat molt cutre que a la final femenina només hagi xiulat un àrbitre, mentre que a la masculina n’hi havia dos. Estalviar-se un col·legiat en una final de Campionat d’Espanya demostra poca sensibilitat per part dels responsables de la competició.

 

Els millors clubs juvenils i cadets de Catalunya

Passat l’equador de la temporada, és un bon moment per analitzar com estan anant els Campionats de Catalunya de waterpolo de categories. Comprovar com van les competicions és senzill pels juvenils i cadets, però la cosa es complica si baixem més avall. Els formats en les lligues infantils, alevins i benjamins fan impossible saber, a aquestes alçades d’any, quins són els equips més forts. Amb tot, no sóc gaire partidari d’evaluar els més menuts del nostre esport en funció dels resultats esportius, així que aquest “estudi” es basarà només en els campionats juvenils i cadets catalans.

bta
El juvenil de l’Atlètic-Barceloneta és líder de la seva lliga amb 25 punts.

Per fer-lo, he puntuat els tres primers classificats de cada competició i els hi he donat 3 punts al primer, 2 punts al segon i 3 al tercer. D’aquesta manera es pot fer un còmput global per clubs. Amb aquesta fórmula, els resultats col·loquen l’Atlètic-Barceloneta, el CN Terrassa i el CE Mediterrani com a millors clubs de Catalunya en aquestes categories. La classificació “virtual” és la següent:

1. Atlètic-Barceloneta 5
1. CN Terrassa 5
1. CE Mediterrani 5
2. CN Sabadell 4
3. CN Barcelona 3
4. CN Mataró 1
4. CN Sant Feliu 1

Juv_fem
El juvenil femení del CN Sabadell lidera la seva competició.

Evidentment, aquesta taula s’haurà de revisar a final de temporada, també amb la resta de categories del waterpolo català. Des del meu punt de vista, cal destacar diversos factors: la potència de l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona (que només compten amb equips masculins en aquestes edats), la creixent influència del CN Terrassa tant en nois com també en noies i el manteniment del CN Sabadell i el CE Mediterrani com a referents del waterpolo femení.

Les curiositats de l’Anuari 2013-2013 (IV)

En aquesta entrega de les curiositat que podeu trobar a l’Anuari del waterpolo català 2013-2014, us donarem un ball de dades dels 35 clubs que apareixen al llibre, així com dels àrbitres del país. Comencem amb la categoria en què tenim més accés a les dades dels jugadors i jugadores: la Divisió d’Honor. Aquests són els més i menys alts dins dels representants catalans de la màxima competició del waterpolo espanyol; veureu quines diferències hi ha entre ells i elles.

JUGADOR + ALT DE LA DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA: Miguel de Toro (CN Barcelona) 2,03 m
JUGADOR + BAIX DE LA DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA: Óscar Aguilar (CN Terrassa) 1,70m
JUGADORA + ALTA DE LA DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA: Maica García (CN Sabadell) 1,87m
JUGADORA + BAIXA DE LA DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA: Andrea Palomares (CN Terrassa) 1,52m

sabadell
Piscina de waterpolo a Can Llong (CN Sabadell)

Respecte als clubs, a l’Anuari del waterpolo català hi apareixen tots, tinguin la dimensió i la història que tinguin. Amb tot, és evident que cada club és un cas: aquí us mostrem algunes de les seves dades:

CLUB CATALÀ AMB MÉS SOCIS: CN Sabadell, 30.000.
CLUB MÉS ANTIC: CN Barcelona, 1907.
CLUB MÉS JOVE: CW Figueres, 2007.

sergi-borrell-arbitro-waterpolo-007
Sergi Borrell, àrbitre internacional de waterpolo (foto: silbanding)

I arribem a la categoria dels àrbitres, sovint els grans oblidats de l’esport, però peces claus en qualsevol disciplina. El pes del Comitè Català creix respecte les temporades anteriors. A més, hi ha dues dades significatives: un 41,4% dels col·legiats de Catalunya també ho són a nivell espanyol i un 11,3% són internacionals.

NOMBRE ÀRBITRES COMITÈ CATALÀ: 123.
NOMBRE ÀRBITRES COMITÈ ESPANYOL: 51 (41,4%).
NOMBRE ÀRBITRES INTERNACIONALS: 14 (11,3%).

Les xifres del waterpolo català 2013-14

Aquest cap de setmana han començat bona part de les diferents competicions organitzades per la Federació Catalana de Natació i la Real Federación Española de Natación. Si fem una comparació general del número total d’equips que s’han inscrit per la temporada 2013-2014 des dels absoluts fins els benjamins respecte l’anterior, el resultat dóna un descens de 3 equips; passem de 227 a 224 conjunts. La diferencia és de -1,3%, d’aquí que puguem dir que tot i la crisi hi ha un manteniment global en la potència del waterpolo català. Aquí us detallo quins clubs han sumat i quins han restat equips respecte la passada temporada.

MÉS EQUIPS
+3 CN Granollers (de 8 a 11)
+2 CN Molins de Rei (de 8 a 10)
+2 CW Sant Adrià (d’1 a 3)

MENYS EQUIPS
-2 GEiEG (de 9 a 7)
-2 CN Montjuïc (de 8 a 6)
-2 CN Olot (de 7 a 5)

En aquest sentit, cal remarcar una situació excepcional. Si agafem el relleu del CN Minorisa com a substitut del desaparegut CN Manresa, hem de contabilitzar un descens de 5 equips de waterpolo a la capital del Bages; passem de 7 a 2 conjunts manresans. Per tant, seria el club que més conjunts ha perdut aquesta campanya.

wpfemeni1
El juvenil femení CN Molins – Vallirana és una de les novetats d’enguany

A nivell de divisions, cal destacar que a les categories nacionals, el nivell del waterpolo català perd certa importància. En les màximes categories espanyoles, tenim un equip menys en la masculina i un de més a la femenina. A la Primera masculina, hi ha dos conjunts més de Catalunya, però a les segones divisions, categories extremadament cares, hi haurà dos representants menys.
Aquí teniu el resum general: 

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA: -1 equip (descens del Montjuïc)
DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA: + 1 equip (ascens Rubí i L’Hospitalet i descens Sant Feliu).
PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA: + 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta).
PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA: – 2 equips (ascens Rubí i L’Hospitalet, desaparició Manresa i descens Sant Feliu).
SEGONA DIVISIÓ MASCULINA: – 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta, desaparició Manresa i ascens Premià).

horta
L’absolut de la UE Horta, un dels equips ascendits aquesta temporada

En línies generals, doncs, podem assegurar que el waterpolo català manté el seu poder, però que la crisi econòmica ha minat un possible creixement.

El primer adéu

Avui ens hem despertat amb una pèssima notícia per a la gran família de la natació catalana; el CN Manresa desapareixerà a final de temporada després de 80 anys d’història. A la portada del diari Regió 7 apareixia el titular que confirmava els pitjors pronòstics: el punt i final d’una entitat que arrossegava un milió d’euros de deute i que havia passat a ser un simple usuari de les piscines municipals de la capital del Bages.
En la meva recent visita al club per promocionar l’Anuari, vaig tenir l’ocasió de parlar amb diverses persones de l’entitat. Totes em van fer referència a la complicadíssima situació econòmica que vivia el CN Manresa, però en cap moment s’especulava amb la desaparició del club. Sí que es parlava obertament de renunciar a les categories nacionals de waterpolo per l’elevada despesa que suposaven els desplaçaments. M’imagino que no es volia pensar en el pitjor, que ha acabat arribant per desgràcia del waterpolo català.

manresa waterpolo
L’últim equip de waterpolo absolut masculí (temporada 12-13)

En alguns dels ‘posts’ que he fet als darrers mesos, com “Una Segona Divisió inviable” i sobretot a “L’últim gran play off?“, ja avançava que s’espera un estiu tràgic per al waterpolo. La crisi ja ha arribat i, desgraciadament, les brutals retallades que pateixen les federacions, l’absència absoluta de patrocinadors (tot un clàssic) i les dificultats econòmiques dels clubs suposen un còctel mortal per al nostre esport professional. Esperem que la patacada prevista sigui menor de l’esperada i que finalment el waterpolo català i espanyol d’elit sobrevisquin.