Archivo de la etiqueta: selecció femenina waterpolo

La força del waterpolo femení (i 2)

Després de repassar les primeres conseqüències dels èxits de la selecció espanyola absoluta en el primer article d’aquesta sèrie, ara és el torn dels clubs catalans que cuiden les seves seccions femenines. Aquest és, des del meu punt de vista, un dels factors clau del progrés del waterpolo entre les noies. El mèrit prové essencialment del bon tracte (i la constant inversió) que han donat entitats com el CN Sabadell, el CE Mediterrani, el CN Sant Andreu i el CN Mataró, entre d’altres, als equips femenins.

anniespai
Anni Espar, reforç de luxe per al CN Sabadell Astralpool 2013-14

Tot i que finalment la retallada en l’equip masculí ha estat menor de l’esperat, és innegable que el projecte esportiu del CN Sabadell de la propera temporada es basarà en el conjunt entrenat per Nani Guiu. La incorporació de dues estrelles mundials com l’Anni Espar i la nordamericana Melissa Seidemann demostren que el club vallesà torna a somiar amb la tercera Copa d’Europa. I segur que estarà en la lluita pel títol.

cnmataro
Presentació del patrocini del CN Mataró amb La Sirena

A poques setmanes de l’inici de la temporada 2013-14, encara hi ha clubs (alguns de molt importants) que s’estan plantejant crear una secció femenina. El que ja és segur és que el CN Mataró ha aconseguit un patrocini extraordinari amb la gran cadena de congelats La Sirena, que esponsoritzarà el seu absolut femení. Una notícia fantàstica que enlluerna encara més la bona tasca que es fa des de l’entitat del Maresme en tasques de comunicació i màrketing.
Arribats a aquest punt, les meves reflexions són les següents: no hauríem de treballar a nivell federatiu per a què es rendibilitzessin aquests èxits globals de l’esport femení? Els polítics no haurien de lluitar per una nova llei de mecenatge que permetés desgravacions fiscals a les empreses que aposten per l’esport? A falta de recursos, facilitats per a clubs i empreses i màxim esforç en la difusió dels èxits per part dels responsables.
L’objectiu final hauria de ser garantir el creixement del nostre esport femení de base com va succeir arrel dels èxits de la natació sincronitzada. Aquest hauria de ser el nostre camí a seguir.

La força del waterpolo femení (1)

No escric res nou dient que el waterpolo femení de casa nostra ha engegat una nova era d’èxits que, de ben segur, continuarà durant els propers anys. La joventut de l’equip que ha guanyat la plata als JJOO de Londres, el títol mundial a Barcelona 2013 i altres fites com el subcampionat del món júnior i la segona posició a l’Europeu juvenil són la punta de l’iceberg d’una nova etapa que trenca amb la història del nostre waterpolo, sempre volcat en els equips masculins.

wpfem
La selecció femenina, campiona a Barcelona 2013

Però si analitzem més profundament aquest fenomen, veiem que el mèrit és encara més gran que el de la mítica generació dels Estiarte, Rollán, García i Sans. Aquells jugadors cobraven molts bons sous als seus clubs a principis dels 90 que es complementaven amb les ajudes del recent Pla ADO. Avui en dia, aquelles nòmines farien caure a la bancarrota molts clubs. La majoria de les integrants de la selecció espanyola absoluta, per començar, no podrien viure només amb el que els paguen els seus clubs.

atlanta96
L’equip campió dels JJOO d’Atlanta’96

Tot i el moment de crisi majúscul que vivim, aquest és un moment dolç per al waterpolo femení. Les jugadores més importants de la selecció reben reconeixements de tot tipus. Alguns exemples: la selecció absoluta ha estat homenatjada amb tots els honors pel RCD Espanyol, la Jennifer Pareja va viatjar a Buenos Aires representant la candidatura de Madrid 2020 o l’esquerrana Pili Peña a la que li han posat el nom de la piscina al poble castellà de la seva família. Només són tres mostres del ressò que han aconseguit algunes de les millors representants del nostre esport arreu. I ha estat exclusivament per mèrits propis. El gran repte, ara, hauria de ser treure el rendiment mediàtic (i fins i tot econòmic) a una època d’èxits que no ha fet més que començar.

(continuarà aquest divendres 13 de setembre, amb l’anàlisi del waterpolo femení als clubs catalans)