Archivo de la etiqueta: Segona Divisió waterpolo

Qui vol pujar a Segona?

Des d’aquesta tarda, el CN Granollers acull la fase d’ascens a Segona Divisió dels equips catalans, balears, aragonesos i valencians. Es tracta d’una de les tres fases que es disputen a tot el territori espanyol. Catalunya hi arriba amb tres representants: L’Hospitalet, el Montjuïc i els amfitrions del Granollers. Els altres rivals són el Castelló, l’Stadium Casablanca, el Godella, el Mallorca Waterpolo i el Ciutat de Palma. A priori, els representants catalans són els favorits per acabar en primera posició i, per tant, pujar de categoria. Però, què suposa ascendir per a ells?

granollers

Si no hi ha sorpreses d’última hora, la propera temporada tornarem a tenir una Segona Divisió en què la capacitat econòmica dels clubs per sufragar les enormes despeses dels desplaçaments serà clau. Amb Horta i Premià com a representants catalans de la categoria, la resta de conjunts provindran de les Illes Canàries, Euskadi i Andalusia, a l’espera dels equips que pujaran a les fases d’aquest cap de setmana i a alguna possible renúncia. Tornarà a ser, doncs, una competició caríssima de jugar en què el calendari es veurà constantment afectat pels dobles partits en cap de setmana per intentar optimitzar recursos. A més de ser una lliga més curta, per comptar amb menys equips, el ritme de competició es veurà constantment tallat per aquestes modificacions de calendari.

monjtu

Ja ho vam escoltar en l’entrevista amb l’entrenador del CN Premià en aquest mateix blog (l’entrada més vista en els tres anys de web). L’Albert Salvatierra parlava de la gran dificultat dels clubs de poder participar en aquesta Segona Divisió. Només cal veure que els dos primers classificats de Tercera, els filials de Mataró i Rubí, han renunciat a competir a les fases. Reitero que el waterpolo és l’únic esport que té una tercera categoria que es disputa per tot el territori espanyol, sense una divisió per zones que abaratiria notablement els costos. Sembla, però, que els responsables federatius no tenen intenció de canviar el format. Un dels seus arguments és que d’aquesta manera es promociona el waterpolo més enllà de Catalunya. El problema és que, com ens comentava l’Albert Salvatierra a l’entrevista, això implica que el nivell de Segona Divisió sigui més baix que el que es pot veure a Catalunya a Tercera. En definitiva, parlem d’una categoria fictícia on només hi pot jugar qui té diners no qui és millor.

“Segona és una divisió completament fictícia”

El CN Premià és l’únic representant català a la Segona Divisió espanyola, categoria que compta amb 10 equips de 8 comunitats autònomes diferents (incloent Canàries i Ceuta). L’entrenador del conjunt maresmenc, Albert Salvatierra, parla sense embuts del nivell de la competició i dels enormes costos que suposa competir en aquesta lliga.

Queden 4 partits per acabar la temporada, com valores el paper del teu equip?
Amb només dos reforços, que ens han ajudat molt, però mantenint el mateix bloc que l’any passat crec que l’equip està donant la cara perfectament a la lliga. Ens va costar adaptar-nos-hi: tenim jugadors joves i amb poca experiència en categoria absoluta, fet que s’ha notat sobretot en partits de més tensió. Tot i això, contra els rivals teòricament més forts hem donat la cara i hem tingut opcions de guanyar fins al final. En qualsevol cas, la valoració més detallada la faré a final de temporada, encara falten partits importants i l’equip ha d’estar centrat per disputar-los amb la màxima intensitat.

I del nivell de la Segona Divisió, què n’opines?
Tothom ens deia que seria molt alt però, personalment, creia que hi hauria més nivell. Si l’any que ve corregim la manca de concentració en moments puntuals, sobretot als inicis i finals de partit, podrem aspirar a fer un salt important.

L’objectiu ha de ser pujar a Primera Divisió?
Per descomptat! Aquest any hem pagat la “novatada” en alguns partits. Amb un parell de jugadors amb experiència (que és el que tenen els equips de dalt) ara estaríem lluitant per pujar. La Segona nacional és un peatge deficitari que cal pagar si vols estar més amunt, de moment l’equip està en fase de formació i l’aspiració és poder fer el salt abans que la mateixa categoria ens acabi passant factura.

Entrenadors
Albert Salvatierra (quart, d’esquerra a dreta) amb tècnics del CN Premià

Per què val la pena jugar en categories nacionals?
Pels clubs humils és important tenir l’absolut a una bona divisió. A les nostres categories inferiors (és el cas de l’Horta, el Molins de Rei, el Rubí, etc.), un primer equip competint a una categoria alta, els hi serveix de referent. Si els nanos veuen que tenen opcions d’arribar al sènior que juga a Primera Divisió, segurament es quedaran. És un alicient per no marxar a clubs més grans doncs és un dels arguments que ofereixen aquests clubs per “captar” jugadors cada cop més joves de clubs com el nostre.

Amb només 10 equips a la categoria, es nota la manca de ritme de competició?
Estem parlant de quatre partits menys que les altres competicions nacionals i hi ha setmanes en què juguem dos partits seguits. Hem de fer partits d’entrenament els dimarts i els dijous, sigui aquí a Premià o a Barcelona. En qualsevol cas, com que aquesta categoria és completament fictícia, tant calendari com classificació passant per d’altres aspectes que prefereixo no mencionar, també ho són. Es nota la manca de ritme de competició des del moment en el que tens un partit cada tres setmanes.

Heu de viatjar a Canàries, Sevilla, Màlaga, Pamplona, Madrid, Ceuta, València i Bilbao. Com suporta l’economia d’un club humil les despeses d’una categoria tan cara com aquesta?
Cal reconèixer el gran esforç que fa el Club Natació Premià per permetre’ns jugar en aquesta categoria. No tenim espònsors i el finançament del club és el que és. Ens hem apretat el cinturó, fent viatges low-cost i intentant fer coincidir partits, la qual cosa repercuteix en el que abans parlàvem del ritme de competició. El de Màlaga i el de Caballa els vam jugar el mateix cap de setmana. Ara jugarem dos seguits a Pamplona i, alhora, els altres clubs també intenten juntar caps de setmana per disputar dos partits consecutius. Amb tot això, la meva pregunta és: com és possible que la lliga estatal de waterpolo amb menys equips tripliqui en pressupost a les altres? Ningú s’ha plantejat per què aquesta lliga pateix constantment renúncies d’equips a participar-hi? És realment útil pel foment del waterpolo?

premia
Absolut del CN Premià, temporada 2013-14 (foto: Anuari del waterpolo català)

Sembla incrompensible que el waterpolo sigui l’únic esport a Espanya en què la tercera categoria estatal englobi tot el territori… Els clubs no protesteu?
No ho sembla Dani, ho és! Hi ha hagut moments en què les Federacions de Madrid i Catalunya ho han demanat. El problema és que a bona part de la resta del país els equips reben subvencions. Es tracta d’una divisió artificial creada amb la idea de la promocionar el waterpolo però, sincerament, no he vist cap grada plena enlloc on hem anat. A Premià, en canvi, la grada estava plena la temporada passada amb l’equip a Tercera Divisió, i segueix plena aquesta temporada amb l’equip a Segona nacional. A part, amb aquest invent de categoria, es penalitzen clubs de zones geogràfiques on hi ha més tradició i nivell en favor d’altres on potser no n’hi ha tant. M’atreviria a dir que ara mateix, qualsevol dels equips que juguen la Tercera Divisió catalana no tindria més problemes per mantenir la permanència a Segona Divisió. Això no passa en cap altre esport.

I què es pot fer?
La sol·lució és senzilla i la tenen sobre la taula, només cal veure la resta d’esports que competeixen a l’Estat Espanyol; es fa una lliga per zones geogràfiques i, al final d’aquesta, un play-off per l’ascens amb els primers classificats de cada zona, i un play-off pel descens amb els últims classificats. En cas contrari, no li veig sortida, la veritat. Si la RFEN manté les tres categories nacionals a tot el país, la Segona Divisió es convertirà (de fet ja s’hi ha convertit) en una competició basada més en el potencial econòmic dels clubs que no pas en el potencial esportiu, amb la qual aniria quedant cada cop més desvirtuada del que ja ho està.