Archivo de la etiqueta: RFEN

“Segona és una divisió completament fictícia”

El CN Premià és l’únic representant català a la Segona Divisió espanyola, categoria que compta amb 10 equips de 8 comunitats autònomes diferents (incloent Canàries i Ceuta). L’entrenador del conjunt maresmenc, Albert Salvatierra, parla sense embuts del nivell de la competició i dels enormes costos que suposa competir en aquesta lliga.

Queden 4 partits per acabar la temporada, com valores el paper del teu equip?
Amb només dos reforços, que ens han ajudat molt, però mantenint el mateix bloc que l’any passat crec que l’equip està donant la cara perfectament a la lliga. Ens va costar adaptar-nos-hi: tenim jugadors joves i amb poca experiència en categoria absoluta, fet que s’ha notat sobretot en partits de més tensió. Tot i això, contra els rivals teòricament més forts hem donat la cara i hem tingut opcions de guanyar fins al final. En qualsevol cas, la valoració més detallada la faré a final de temporada, encara falten partits importants i l’equip ha d’estar centrat per disputar-los amb la màxima intensitat.

I del nivell de la Segona Divisió, què n’opines?
Tothom ens deia que seria molt alt però, personalment, creia que hi hauria més nivell. Si l’any que ve corregim la manca de concentració en moments puntuals, sobretot als inicis i finals de partit, podrem aspirar a fer un salt important.

L’objectiu ha de ser pujar a Primera Divisió?
Per descomptat! Aquest any hem pagat la “novatada” en alguns partits. Amb un parell de jugadors amb experiència (que és el que tenen els equips de dalt) ara estaríem lluitant per pujar. La Segona nacional és un peatge deficitari que cal pagar si vols estar més amunt, de moment l’equip està en fase de formació i l’aspiració és poder fer el salt abans que la mateixa categoria ens acabi passant factura.

Entrenadors
Albert Salvatierra (quart, d’esquerra a dreta) amb tècnics del CN Premià

Per què val la pena jugar en categories nacionals?
Pels clubs humils és important tenir l’absolut a una bona divisió. A les nostres categories inferiors (és el cas de l’Horta, el Molins de Rei, el Rubí, etc.), un primer equip competint a una categoria alta, els hi serveix de referent. Si els nanos veuen que tenen opcions d’arribar al sènior que juga a Primera Divisió, segurament es quedaran. És un alicient per no marxar a clubs més grans doncs és un dels arguments que ofereixen aquests clubs per “captar” jugadors cada cop més joves de clubs com el nostre.

Amb només 10 equips a la categoria, es nota la manca de ritme de competició?
Estem parlant de quatre partits menys que les altres competicions nacionals i hi ha setmanes en què juguem dos partits seguits. Hem de fer partits d’entrenament els dimarts i els dijous, sigui aquí a Premià o a Barcelona. En qualsevol cas, com que aquesta categoria és completament fictícia, tant calendari com classificació passant per d’altres aspectes que prefereixo no mencionar, també ho són. Es nota la manca de ritme de competició des del moment en el que tens un partit cada tres setmanes.

Heu de viatjar a Canàries, Sevilla, Màlaga, Pamplona, Madrid, Ceuta, València i Bilbao. Com suporta l’economia d’un club humil les despeses d’una categoria tan cara com aquesta?
Cal reconèixer el gran esforç que fa el Club Natació Premià per permetre’ns jugar en aquesta categoria. No tenim espònsors i el finançament del club és el que és. Ens hem apretat el cinturó, fent viatges low-cost i intentant fer coincidir partits, la qual cosa repercuteix en el que abans parlàvem del ritme de competició. El de Màlaga i el de Caballa els vam jugar el mateix cap de setmana. Ara jugarem dos seguits a Pamplona i, alhora, els altres clubs també intenten juntar caps de setmana per disputar dos partits consecutius. Amb tot això, la meva pregunta és: com és possible que la lliga estatal de waterpolo amb menys equips tripliqui en pressupost a les altres? Ningú s’ha plantejat per què aquesta lliga pateix constantment renúncies d’equips a participar-hi? És realment útil pel foment del waterpolo?

premia
Absolut del CN Premià, temporada 2013-14 (foto: Anuari del waterpolo català)

Sembla incrompensible que el waterpolo sigui l’únic esport a Espanya en què la tercera categoria estatal englobi tot el territori… Els clubs no protesteu?
No ho sembla Dani, ho és! Hi ha hagut moments en què les Federacions de Madrid i Catalunya ho han demanat. El problema és que a bona part de la resta del país els equips reben subvencions. Es tracta d’una divisió artificial creada amb la idea de la promocionar el waterpolo però, sincerament, no he vist cap grada plena enlloc on hem anat. A Premià, en canvi, la grada estava plena la temporada passada amb l’equip a Tercera Divisió, i segueix plena aquesta temporada amb l’equip a Segona nacional. A part, amb aquest invent de categoria, es penalitzen clubs de zones geogràfiques on hi ha més tradició i nivell en favor d’altres on potser no n’hi ha tant. M’atreviria a dir que ara mateix, qualsevol dels equips que juguen la Tercera Divisió catalana no tindria més problemes per mantenir la permanència a Segona Divisió. Això no passa en cap altre esport.

I què es pot fer?
La sol·lució és senzilla i la tenen sobre la taula, només cal veure la resta d’esports que competeixen a l’Estat Espanyol; es fa una lliga per zones geogràfiques i, al final d’aquesta, un play-off per l’ascens amb els primers classificats de cada zona, i un play-off pel descens amb els últims classificats. En cas contrari, no li veig sortida, la veritat. Si la RFEN manté les tres categories nacionals a tot el país, la Segona Divisió es convertirà (de fet ja s’hi ha convertit) en una competició basada més en el potencial econòmic dels clubs que no pas en el potencial esportiu, amb la qual aniria quedant cada cop més desvirtuada del que ja ho està.

Anuncios

Les 10 cites del waterpolo en el 2014

Aquí teniu 10 de les cites més importants en el calendari del waterpolo durant els propers 12 mesos.

7-9 FEBRER -COPA DEL REI. El CN Sant Andreu acollirà novament la fase final de la Copa del Rei. Amb els amfitrions classificats automàticament, cinc seran els equips que es jugaran les quatre places no assignades a dues jornades de la fi de la primera volta de la Divisió d’Honor.

14-16 FEBRER -COPA DE LA REINA. Les reines del waterpolo europeu rebran set equips més a Sabadell, seu de la competició. Atenció, perquè sis dels set catalans de la categoria podrian participar al torneig del KO del 2014.

Final
El CN Sant Andreu tornarà a acollir la final de la Copa del Rei

17-20 ABRIL -BCN WP UNDER 10. Després d’una exitosa primera edició, el CN Barcelona organitzarà aquesta segona cita internacional per a nens i nenes nascuts l’any 2004 i posteriors. El torneig vol convertir-se en referència, com el Christmas Cup aleví i benjamí que se celebra en dates nadalenques al CN Sabadell i el CN Molins de Rei.

7-25 MAIG -PLAY OFFS DIVISIONS D’HONOR. El play off masculí d’aquesta temporada només el disputaran els quatre primers classificats de la lliga regular. Les semifinals seran al millor de tres partits, mentre que la final serà al millor de cinc duels. En categoria femenina, la sèrie final també serà al millor de tres enfrontaments.

29-31 MAIG -FINAL SIX CHAMPIONS LEAGUE. L’Atlètic-Barceloneta serà l’organitzador en aquest 2014 i també el 2015 de la fase final de la màxima competició continental per clubs. Les piscines Bernat Picornell seran la seu d’aquesta competició espectacular en què els mariners ja hi tenen plaça com a organitzadors.

JUNY – FINALS CAMPIONATS DE CATALUNYA. Sense dates confirmades, la Federació Catalana de Natació vol repetir i fer créixer l’exitós format de final de Campionats de Catalunya de waterpolo a les piscines municipals de Montjuïc.

http://vimeo.com/70113943

17-22 JUNY -SUPERFINAL LLIGA MUNDIAL. Sense possibilitats en categoria masculina (ja que la RFEN no els ha inscrit), les noies de Miki Oca intentaran endur-se novament el títol de la Lliga Mundial a la Superfinal que es disputarà a Pequín.

14-17 JULIOL -CAMPIONAT D’EUROPA. Aquí sí, els dos absoluts espanyols buscaran el podi als Europeus de Budapest, la gran cita de seleccions del 2014. La masculina, però, haurà de passar el tràmit de la ronda preliminar en una eliminatòria contra Ucraïna el 15 de febrer i l’1 de març.

20 JULIOL – 2 D’AGOST – CAMPUS WP CAMP. Enguany, el campus de waterpolo per a nens i nenes infantils i alevins d’Andorra presenta novetats importants: dos torns, reducció de preus i l’increment d’un dia per cada torn. Tota la informació en el següent enllaç.

1-7 SETEMBRE –BE WATER MY FRIEND. Sense marxar d’Andorra, a la tornada de vacances els esportistes infantils i cadets podran tornar a competir en un torneig espectacular amb equips de tota Europa. Una cita que busca consolidar-se en el calendari internacional.

Modificacions polèmiques del reglament

Fa pocs dies hem conegut els canvis en el reglament que viurem en aquesta temporada 2013-2014 que està a punt de començar. Entre les novetats més destacades que s’aplicaran a les competicions espanyoles es troben:

– Les faltes fetes en l’inici d’un contratac seran penades amb exclusió.
– Després de la falta en els 5 metres, el defensor s’haurà de separar 1 metre. Sinó, serà exclusió.
– Mantenir agafat un jugador atacant amb dues mans serà exclusió.
– La possibilitat de cada equip de disposar d’un temps mort per cada quart.
– S’eliminen les pròrrogues en els partits que necessitin de desempat: es farà directament una tanda de penals.
– En les dobles exclusions, el temps de possessió es mantindrà tal i com estava.

joc4

Amb aquests canvis, que molts jugadors de Divisió d’Honor ja han començat a criticar obertament, es multiplicaran les exclusions en els partits. Tot i que l’objectiu (dedueixo) és afavorir el joc dels atacants, aquesta nova reglamentació afavorirà que, encara més, els partits els guanyin els equips que millor treballin les jugades de superioritat. Quan veig un partit de waterpolo intento mirar-lo amb els ulls d’una persona que no coneix el nostre esport. Complicar les normes no crec que faciliti arribar a més públic potencial, una de les nostres assignatures pendents. Els neòfits no entenen per què s’exclou un jugador i en què es diferencia d’una falta senzilla. Arribar a entendre el nostre reglament és extraordinàriament complicat per la gent que no ha jugat mai a waterpolo.

molins3

Com podem fer el waterpolo més atractiu pel gran públic? Per mi, un dels elements claus està en les dimensions del terreny de joc. Sé que és un tema que genera moltes discrepàncies, però mantinc la meva posició de fer un waterpolo amb més joc i menys natació, amb més gols i menys temps de transició, amb el foment de la tècnica i l’espectacle per davant de la força i el físic. Unes dimensions més reduïdes permetrien que els espectadors veiessin un esport més similar al bàsquet o l’handbol, en què la major part del temps d’atac els equips el passen jugant i no en transició.

molins1

L’oposició a aquest canvi en les lligues de Divisió d’Honor espanyoles prové especialment de la Federació Espanyola, que pensa en les competicions internacionals i on són obligatòries les grans dimensions. No crec que tots els partits de la Divisió d’Honor s’hagin de disputar en piscines petites, però continuo sense entendre per què el Catalunya o l’Helios no poden jugar a les seves instal·lacions. Quan vam ser campions olímpics i del món (dècada dels 90 i principis del segle XXI) el Mataró jugava a la seva piscina antiga i havies de viatjar a l’Olivar (una autèntica ‘bombonera’). Les coses han canviat, però crec que hem d’obrir les mires i intentar que el nostre esport pugui arribar a molta més gent.

Les televisions i el waterpolo

Ni Teledeporte, ni Esport 3 ni cap altra televisió pública o privada va decidir retransmetre la final de la Copa d’Europa de waterpolo femení disputada a Hongria. Dissabte hi va haver un allau de tuits de jugadors, entrenadors i directius del nostre esport criticant i, en alguns casos, insultant aquestes televisions per no emetre el CN Sabadell Astralpool – Kirishi. Alguns dels màxims responsables de la Federació Espanyola de Natació i el seu perfil de Twitter oficial van piular diverses rèpliques amb perles com que “el tema TV, sobretot les públiques, mereixen un estudi profund” o que “en 24 hores és impossible trobar un espai a la graella de les televisions”.
Més enllà de la gran oportunitat perduda de promocionar el nostre esport i de perdre’ns una final històrica per televisió, em venen al cap diverses preguntes:

1) Vam vendre correctament aquesta competició als mitjans? Durant els dies previs (no 24 hores abans) vam bombardejar amb notes de premsa, material gràfic i entrevistes els diaris, ràdios, televisions i pàgines web esportius per a facilitar-los la planificació? Qui se n’havia d’encarregar?

sabadell_campio
Celebracions del CN Sabadell Astralpool després de guanyar la final de la Champions Cup al Kirishi

2) Quan ens queixem de que no hi ha retransmissions de waterpolo per televisió pensem en si les nostres competicions són prou atractives? El nostre esport és interessant per al gran públic? Si a les piscines tenim 50, 100, 200 persones veient els partits de Divisió d’Honor, com vindrà una televisió a fer una retransmissió?

3) Ja fa molts anys que Teledeporte o Esport 3 no produeixen els partits d’esports minoritaris si no es tracta de coproduccions entre elles o són esdeveniments especials. Lligues com la de futbol sala o la d’handbol posen diners sobre la taula per a tenir un espai a les graelles d’aquestes televisions. Sabíeu que les xifres d’audiència de les dues darreres temporades de retransmissions de waterpolo van ser pèssimes? Vam lluitar per tenir un bon horari i no partits els dissabtes a les 11 del matí? Els clubs estan disposats a adaptar-se als millors horaris per les televisions?

Esports en Xarxa
A la Xarxa de Televisions Locals es continuen fent retransmissions de les Divisions d’Honor masculina i femenina de waterpolo

4) Quantes competicions femenines seguim habitualment per televisió? Us poso un cas proper: l’any passat, Ros Casares i Rivas van jugar la final de l’Eurolliga de bàsquet femení a Istambul. Doncs bé, tot i ser una final amb dos equips espanyols, i tractar-se d’un esport molt més mediàtic i amb més pressupost que no pas el waterpolo, no es va fer retransmissió per televisió.

5) Hem aprofitat durant tota la temporada la inèrcia de tenir un Mundial a casa aquest estiu per promocionar els nostres esports d’aigua als mitjans?

Amb aquest escrit no vull treure mèrit a tot el que ha aconseguit el CN Sabadell Astralpool en aquests darrers anys, uns èxits espectaculars que ja estan a la història daurada del nostre esport. Crec que hem de reflexionar, ser innovadors, revolucionar el waterpolo per a fer-lo més atractiu i mediàtic. Cal fer una estratègia de comunicació a llarg termini i no creuar els dits per a què els contactes que tenim a les televisions ens facin el favor de retransmetre algun partit de tant en tant. Culpar les televisions de la poca repercussió que tenim no ens ajudarà a sortir d’aquest pou de comunicació.

Més símptomes negatius

Ja he rebut més d’un missatge assegurant que els meus ‘posts’ són massa pessimistes amb l’estat del waterpolo actual. Els seus arguments són que “hem de remar tots en la mateixa direcció” i que “si mantenim un discurs negatiu, no sortirem d’aquesta espiral”. Des del meu punt de vista, no podem amagar que el nostre esport es troba en un moment difícil i cada setmana, per desgràcia, ens arriben notícies en aquesta línia:

1)   Tisorada del CSD

Fa pocs dies, el Consejo Superior de Deportes va anunciar una retallada del 32,5% en el seu pressupost per al 2013, una xifra que repercutirà immediatament en les federacions. Tot i que la RFEN treu pit dels resultats als JJOO de Londres, és evident que el nostre esport es veurà afectat, i molt, per aquesta tisorada espectacular.

2)   Retirada del Mundial Júnior

En una decisió sense precedents propers, la RFEN ha decidit renunciar als Mundials Júniors que es disputen a Austràlia el proper desembre per “ajustos pressupostaris”. Més enllà de la discreta notificació a la seva web, que apareixia amb un titular que no tenia res a veure amb el tema (http://www.rfen.es/publicacion/noticias.asp?n=9128) és una pèssima notícia per al nostre esport. És evident que en els temps actuals, les enormes despeses d’aquesta competició eren qüestionables. Però també és innegable que renunciar a revalidar el títol en categoria femenina (recordem que les noies són les vigents campiones després del títol del 2011) i a lluitar per les medalles en el cas masculí és un pas enrere lamentable que pot afectar al futur de les nostres seleccions. Podria ser populista i qüestionar en què es gasta els diners la RFEN, però no podem oblidar que l’actual Junta Directiva va guanyar les recents eleccions a la presidència amb el 87% dels vots. Un suport majoritari que ens fa a tots copartíceps de les decisions d’aquesta Federació.

3)   Desaparició de la WPA (2a part)

Per acabar-ho de rematar, coneixem en aquests darrers dies que la WPA, l’Associació de Clubs de Waterpolo de Divisió d’Honor masculina, s’ha tornat a disoldre. En el seu segon intent de convertir-se en una lliga professional, com l’LFP (futbol), l’ACB (bàsquet) o l’ASOBAL (handbol), el projecte s’ha tornat a tancar en fals. La iniciativa hagués estat molt positiva amb més pressupost, una gestió totalment professionalitzada i la no dependència econòmica de la RFEN. Els clubs, de nou per separat, hauran de trobar fórmules per poder negociar de tu a tu amb la Federació Espanyola.

PD: Per compensar aquesta visió negativa, ja estic preparant l’editorial de l’Anuari 2012-13. Us prometo que intentaré ser optimista!