Archivo de la etiqueta: Natació

L’experiència d’una campanya

Segurament molts de vosaltres no ho sabeu, però des de fa un mes sóc membre de la Junta Directiva del Club Esportiu Mediterrani. Més concretament, sóc el nou secretari. Qui m’ho anava a dir! Després d’una llarga carrera esportiva al CN Montjuïc, un dels màxims rivals del Medi, tornava al club en què vaig aprendre a nedar i a fer judo. En total, porto 15 anys com a soci del club de Sants.
Després de deixar el waterpolo, vaig passar uns mesos al Metropolitan del carrer Galileu. Però a mi, aquest rotllo que es porten als gimnassos ‘pijais’ no m’acaba de convèncer. Anant alguns dies al Mediterrani em vaig animar a tornar a un club de barri que conec molt bé i on hi tinc grans amics.
El Javi Aznar em va embolicar fa dos anys i vaig entrar a col·laborar amb la comissió de waterpolo, on fa uns mesos vaig passar a ser president. I aquí arriba l’embolic!
Dues candidatures es van presentar a les eleccions a la Junta Directiva del passat 24 de març. Vaig optar per col·laborar amb la que estava encapçalada per Juan Carlos Cercadillo, un soci històric del club que havia estat vicepresident els darrers anys. Al principi no estava gaire convençut de la proposta, però al final em vaig llençar a la piscina. Em convencia el projecte i, sobretot, l’equip que havia format. Per primera vegada veia un grup de gent jove, qualificada i motivada per posar-se al capdavant d’una de les entitats esportives més importants de Catalunya. No exagero, el Mediterrani té uns 11.000 socis i 81 anys d’història.

Just acabava de quedar-me a l’atur, d’aquí que dediqués molts esforços en preparar la campanya. Vam idear quins serien els nostres punts del programa. Teníem les idees molt clares. Però la cosa es va torçar ben aviat. Després d’alguns fets lamentables (que no puc deixar per escrit) i uns problemes familiars afegits d’en Juan Carlos Cercadillo, va haver de renunciar a presentar-se. Això comportava un problema legal: mai, en cap procés electoral als clubs esportius catalans, un candidat s’havia retirat a mitja campanya per problemes personals. Amb tot, la Junta Electoral va permetre que el nostre número 2, en Lluís Herrero, ocupés el seu lloc i d’aquesta manera el club pogués tenir unes eleccions. Es va apostar per la democràcia. Des d’aquest moment, ens vam dedicar a repartir tríptics, fer mítings i explicar el nostre projecte. Un ideari que va agradar al soci. Tant, que el dia de les eleccions vam guanyar amb un 82% dels vots! Us podeu imaginar la farra que ens vam fotre tota la candidatura…
I vam prendre possessió! Va ser un moment emocionant: els antics membres de la Junta ens van animar davant la dura feina que ens venia a sobre. Tenien tota la raó! En un mes i escaig que portem al càrrec, estem responent mails cada dia, representant el club en actes institucionals, veient partits i competicions, reunint-nos periòdicament a la sala de juntes… Però l’experiència està sent apassionant i, sobretot, m’està permetent aprendre moltíssim al costat d’un equip que tinc moltes ganes de conèixer. Tenim 6 anys per endavant de maldecaps i, espero, alegries.
Desgraciadament, la història no ha acabat aquí. L’altre candidat ha impugnat els resultats i estem a l’espera que el Tribunal Català de l’Esport falli. Tot i això, sóc optimista. Espero que el temps em doni la raó.

Els clubs de Girona i l’Anuari

Al llarg dels 17 anys de carrera esportiva, l’únic equip gironí al que em vaig enfrontar amb regularitat va ser el CN Olot. Vaig coincidir generacionalment amb una plantilla que sempre, sempre, ens va donar molta guerra a les diferents categories del CN Montjuïc. Els Ferran Plana, Powell i companyia eren d’aquells equips durs de pelar. Partits duríssims que solien ser molt equilibrats i replets de tensió, també ja sent absoluts quan jugava amb l’Askartza de Bilbao.

CN OLOT: Nelson Raviña (entrenador), Gaspar Senís (president), Dani Pajuelo i Gemma Soy (vicepresidenta)

Coincidint amb el fet que la meva família sempre ha estiuejat a la meravellosa Vall d’En Bas, a pocs quilòmetres d’Olot, vaig decidir-me a convertir el poble de Les Preses en la seu logística d’una ruta pels clubs gironins per promocionar l’Anuari. I ho vam fer tot l’equip de l’Anuari: jo com a autor i en Kevin Kwik, el dissenyador d’aquesta edició. La primera parada ha estat, precisament, a la capital de la Garrotxa. En aquest club hi conec molta gent, des de l’Àlex, vocal de waterpolo de la Junta i antic rival, fins al Nelson, el míster. El mateix dimarts vam conèixer el president i la vicepresidenta del club, en Gaspar Senís i la Gemma Soy, que es van interessar molt per aquesta iniciativa i que es van oferir a promocionar el llibre fins a final de temporada. Després vam poder parlar amb el primer equip del club, que està vivint un recanvi generacional molt gran en aquests temps. Esperem que les coses els funcionin!

Dimecres era el dia del GEiEG. Feia molts anys que no visitava la preciosa ciutat de Girona. Aprofitant la nostra visita al club vam poder fer una mica de turisme abans de trobar-nos amb en Carles Alonso, cap de premsa que ens està ajudant molt en la promoció de l’Anuari. Ell ens va portar a la piscina olímpica (que, per cert, encara no havia vist mai) i ens va fer una ruta per les àmplies instal·lacions de l’entitat. Vaig poder conèixer, per fi!, en Lluís Masberenguer, l’ànima del waterpolo d’aquest club, i que va ser l’instigador involuntari d’aquesta ruta per Girona. Ens van posar al dia de la situació esportiva dels seus equips, amb la gran notícia que la temporada vinent les noies del GEiEG estaran a la Divisió d’Honor femenina. L’any que ve tindran doble pàgina a l’Anuari 2012-2013!

GEIEG: Jordi Gasulla (entrenador masculí), Kevin Kwik, Jordi Sala (entrenador femení), Robert Roura (entrenador cadet), Dani Pajuelo, Lluís Masberenguer (coordinador waterpolo)

I tancàvem la ruta gironina de l’Anuari a Banyoles. Mai havia trepitjat el club que té a en Jordi Jerez com a referent en el waterpolo. També ens va presentar els jugadors del primer equip, als que vam poder mostrar com era el llibre d’aquest any.

CN BANYOLES: Jordi Jerez (coordinador waterpolo) i plantilla del primer equip

Marxàvem ja de nit cap a Barcelona amb la sensació d’haver pogut comprovar el gran mèrit que tenen els clubs gironins. Gràcies a l’esforç d’algunes persones que han dedicat la seva vida al waterpolo, Girona té una salut de ferro en el nostre esport. I això s’ha de valorar, perquè té molt de mèrit.

Ruta gironina

En ple procés d’elaboració del tercer Anuari del Waterpolo Català, vaig rebre un correu d’en Lluís Masberenguer que em va fer obrir els ulls. El responsable de la secció de waterpolo del GEiEG em va dir que feia dos anys que em passava la informació del seu club per al llibre però que ni tan sols ens coneixíem personalment. Tenia tota la raó del món. Molts dels clubs als que he estat demanant informació en aquests mesos ni tan sols saben qui és Dani Pajuelo, ni l’Anuari. Va ser l’empenta definitiva per a començar aquesta gira que estic fent per tots els clubs catalans.

Primer equip del GEiEG, temporada 2011-2012.

Un dels moments culminants serà la ruta de la setmana que ve. Del dimarts 10 al dijous 12 d’abril visitarem tres dels clubs gironins amb més equips a l’Anuari del Waterpolo Català: GEiEG, CN Olot i CN Banyoles. Una bona oportunitat de que aquests clubs coneguin aquesta iniciativa que, per fi, està arribant a tots els racons de Catalunya.