Archivo de la etiqueta: Miki Oca

Waterpolo als Jocs de Rio: hi haurà sorpresa?

 

El waterpolo va ser el primer esport per equips en formar part del programa olímpic. Va ser a París l’any 1900 i des de llavors no ha fallat mai. Aquest exemple de la transcendència del nostre esport en els Jocs Olímpics s’ha mantingut en els darrers temps. Les audiències del waterpolo en aquesta cita de masses són notables i és evident que és el moment en què la repercussió i el nombre d’impactes en el gran públic es disparen. Una oportunitat que no podem deixar escapar com a esport.

Estadi Olímpic Aquàtic Rio (FOTO: EFE)
Estadi Olímpic Aquàtic Rio (Foto: EFE)

Del 6 al 20 d’agost es disputarà la competició de waterpolo als Jocs Olímpics de Rio. Serà a les espectaculars piscines de l’Estadi Olímpic dels Esports Aquàtics i al Parc Aquàtic Julio de Lamare. En aquesta cita olímpica de Rio, la gran incògnita serà saber si alguna selecció serà capaç de batre les dues grans favorites. Sobre el paper, Sèrbia en homes i els Estats Units en dones estan un pas per endavant de la resta. El conjunt balcànic està dominant amb mà de ferro les grans competicions dels darrers anys: campió mundial a Kazan 2015 i en els últims tres europeus. Les nordamericanes, de la seva banda, són les vigents campiones olímpiques i mundials.

waterpolo_españa
Selecció espanyola de waterpolo masculina a Rio’16 (Foto: Mundo Deportivo)

Les seleccions espanyoles arriben als Jocs en un bon moment esportiu però amb l’ambient una mica enrarit. La no convocatòria de cap jugador del CN Sabadell, subcampió de la Lliga en nois, ni de la capitana Jennifer Pareja en noies, va remoure fa unes setmanes les aigües del waterpolo estatal. Amb tot, el conjunt de Miki Oca està tornant a agafar el seu millor to i aspira a tot en la seva segona participació olímpica. De la seva banda, els nois de Gabi Hernández volen redimir-se de no haver-se classificat per l’últim mundial. En els darrers mesos han demostrat que poden competir amb els combinats més potents del món, acabant en cinquena posició al passat Europeu. L’objectiu hauria de ser millorar la sisena plaça dels Jocs de Londres al 2012.

waterpolo_femenina
Selecció espanyola de waterpolo femenina a Rio’16 (Foto: Mundo Deportivo)

Personalment crec que el panorama és millor que el que podíem preveure fa uns mesos, tant en nois com en noies. Sincerament, confio en una medalla femenina i en una bona posició dels homes; segurament entre els 5 primers.

2016: inici motivador per al nostre waterpolo

Demà comença el Campionat d’Europa de waterpolo a Belgrad. Les seleccions espanyoles hi arriben, com sempre, amb una presència majoritària d’esportistes catalans o que militen a clubs de casa nostra. A més de les opcions de medalla que tenen les noies de Miki Oca, el conjunt masculí sembla que arriba en bona forma. El fet que, finalment, el seleccionador hagi optat per confiar en el gruix de la plantilla de l’Atlètic-Barceloneta sembla que amplia les opcions del combinat espanyol de fer un bon paper a la capital sèrbia.

españa_waterpolo
Selecció espanyola femenina – Belgrad 2016 (Foto: Anni Espar)

Però més enllà del paper que faran els nostres esportistes d’elit en aquesta cita, el 2016 arriba amb grans notícies per al nostre waterpolo de base. El CN Barcelona infantil s’ha proclamat campió del prestigiós Torneig Internacional Habawaba Plus U13. Els nois entrenats per en Nil Martin van guanyar tots els seus partits i demostren que aquesta generació cenebista està cridada a assolir grans èxits.

cnb
CN Barcelona, campió del Habawaba (Foto: CN Barcelona)

També en el waterpolo de les categories inferiors, en els últims dies hem viscut tornejos que demostren la vitalitat del nostre esport. La Christmas Cup, competició alevina i benjamina organitzada per la Federació Catalana de Natació amb la col·laboració del CN Sabadell i el CN Molins de Rei, ha reunit més de 50 equips de tot l’Estat. I a Madrid, l’equip de WP CAMP hem organitzat un torneig infantil mixte que ha estat un nou pas de la nostra marca per fomentar el waterpolo arreu. Fora de Catalunya hi ha pocs tornejos de categories inferiors que permetin que els equips modestos puguin viure l’experiència de competir amb clubs de fora de les seves comunitats autònomes. Al I Torneig WP CAMP Madrid, que per cert va guanyar el CN Rubí, vam viure un ambient competitiu i formatiu fantàstic que repetirem al II Torneig WP CAMP Waterpolo Getxo infantil mixte, que celebrarem del 25 al 27 de març, durant les vacances de Setmana Santa. Els equips catalans també hi estan convidats. Que continui la festa!!!

wpcamp
CN Rubí, campió del I Torneig WP CAMP Madrid (Foto: WP CAMP)

Bach: “El gran objectiu és fer medalla a l’Europeu”

Tanquem les entrevistes amb els protagonistes de la portada de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 amb la Marta Bach. Després d’aconseguir aquest cap de setmana la classificació per l’Europeu de Budapest de juliol, la jugadora del CN Mataró La Sirena ens explica que aquesta competició és prioritària per la selecció espanyola. En un moment dolç per l’equip de Miki Oca, la mataronina també valora molt positivament l’arribada de Florin Bonca a la banqueta del seu club i ens explica quina ha estat la clau de la seva progressió esportiva. Sempre, com veureu, amb un somriure als llavis.

La selecció masculina passa a un segon pla

La selecció espanyola masculina no jugarà la propera edició de la Lliga Mundial. La Federació Espanyola de Natació ha decidit que només l’equip femení participarà en aquesta competició, sovint criticada per ser irrellevant o per suposar una despesa massa elevada per les federacions. Amb tot, ens trobem davant una situació novedosa que hagués estat inimaginable fa uns anys; la inversió es redueix en els nois i s’incrementa en les noies.

spain
Instruccions de Rafa Aguilar als seus homes (Foto: http://www.bcn2013.com)

Crec que la selecció espanyola femenina, com ja haureu pogut llegir en aquest blog, és la gran esperança de futur del nostre waterpolo. Els excel·lents resultats que hem anat aconseguint en els darrers anys fan preveure una època daurada de les jugadores entrenades per en Miki Oca. Això implica que s’hagi de deixar d’invertir en el combinat masculí? Ens podem permetre el luxe de no participar en competicions internacionals de primer nivell? Ho acabarà notant l’equip de cara als Europeus, Mundials i Jocs Olímpics?

waterpolooro_560x280
La selecció femenina ha canviat el panorama del waterpolo espanyol (Foto: Sport)

Aquesta temporada 2013-14, només els equips campions de lliga (Atlètic-Barceloneta en homes i Sabadell Astralpool en dones) participaran en competició europea. Tot i que aquests dos clubs aporten molts integrants a les seleccions espanyoles, és dramàtic que els nostres millors esportistes d’altres equips no puguin competir a nivell internacional durant la temporada. La Lliga Mundial permet que els jugadors es breguin i que els tècnics puguin fer proves en les convocatòries.

CNAB_EquipDivisioHonor2013-14
L’Atlètic-Barceloneta acollirà la Final Six de l’Eurolliga de clubs (Foto: Jordi López)

La delicada situació econòmica de la Federació Espanyola de Natació (tot i els recents ingressos pel Mundial de Barcelona i la previsió d’un increment de les ajudes pressupostàries per 2014 del Consejo Superior de Deportes) ha comportat aquesta dolorosa decisió. La manca de recursos i de solucions dels que manen estan portant el nostre esport, cada cop més, a un amateurisme que no vèiem des de fa dècades.

Primeres impressions positives

El 15è Campionat del Món de Natació ha donat el tret de sortida per al waterpolo amb una treballada victòria de la selecció espanyola femenina davant d’Holanda per un ajustat 14-12. El conjunt de Miki Oca va arrencar amb molts nervis (els que estàvem a la piscina ho vam poder comprovar en les presentacions dels dos equips; les nostres estaven molt molt serioses), però un temps mort clau quan les amfitriones perdien per 0-3 va ser decisiu. L’Anni Espar, la Maica García i la Pili Peña van ser, des del meu punt de vista, les jugadores més encertades i les que van liderar l’equip en els moments importants.

Moment de l'Espanya-Holanda des de la zona de premsa de les Picornell
Moment de l’Espanya-Holanda des de la zona de premsa de les Picornell

BON ESPECTACLE. En línies generals, crec que l’organització ha tingut bones idees per a convertir els partits de waterpolo en un gran espectacle. Entre part i part, els patrocinadors de la competició sortegen regals, hi ha actuacions de grups d’animació i a una de les dues grans pantalles es projecten audiovisuals sobre aspectes interessants relacionats amb el waterpolo. A més dels ‘speakers’, hi ha un presentador convertit en ‘showman’ que fa de mestre de cerimònies durant els descansos. Crec que suposa un alicient per als espectadors que s’acosten a les Bernat Picornell a veure la competició de waterpolo i que fan que la tarda de partits sigui molt dinàmica. Encert, doncs, dels organitzadors!

POQUES ERRADES. Tot i algunes petites errades dels locutors i la coordinació del presentador de l’acte amb les càmeres de televisió, que van allargar algun dels concursos, la tarda de waterpolo femení va brillar per les bones sensacions generals. L’única queixa (defecte professional, ho admeto) és que la segona gran pantalla de la piscina té un grafisme molt “cutre salchichero”. Sorprèn que al costat d’audiovisuals molt treballats fets amb una altíssima resolució, hi hagi el llistat de jugadors i l’anunci dels gols semblant a una pantalla de la Comodore. Això no evita, però, que si pugeu a Montjuïc aquests dies al·lucineu amb l’aspecte de les Picornell. Fa sentir orgull de formar part d’un esdeveniment que segur marcarà un abans i un després en els Mundials.

El miracle femení

Feia 16 anys que el waterpolo espanyol no aconseguia una medalla en uns Jocs Olímpics. 16 anys! I qui ens anava a dir que seria el conjunt femení el que ens tornaria a donar una alegria. No fa gaire, escoltàvem que grans jugadores del nostre esport marxaven a l’estranger per nacionalitzar-se i així “tenir l’opció de jugar uns Jocs Olímpics”. Ni elles mateixes creien en les seves possibilitats!
No oblidem que tenim una lliga nacional més que discreta: el Sabadell és el dominador indiscutible (només amb una sonada excepció fa 2 anys); Mataró, Sant Andreu i Mediterrani lluiten amb Saragossa i Dos Hermanas per les posicions capdavanteres; i una bona colla d’equips intenten mantenir la categoria. En general, pocs partits atractius i 0 repercussió mediàtica.
El cop d’efecte va arribar amb la primera posició al preolímpic d’aquest any. En Miki Oca ha estat capaç de treure el millor d’una generació més que prometedora, la que ve de guanyar el Mundial Júnior del 2011 formada majoritàriament per jugadores catalanes. Mediterrani, Sabadell i Mataró són la punta de llança del waterpolo femení. Però s’ha de subratllar la gran tasca de clubs com el Rubí, el Sant Feliu, el Terrassa, el Manresa o el Martorell, que cada cop aposten més per les nostres noies.

La selecció espanyola de waterpolo femení, subcampiona olímpica a Londres 2012

Aquests han estat els Jocs Olímpics de les noies. Com sabeu, més de dos terços de les medalles de la delegació espanyola les han aconseguides representants femenines. Els que hem pogut vibrar amb totes les competicions ens ho hem passat pipa veient com les noies de sincronitzada, l’handbol, la vela, el taekwondo, el rem o la Mireia Belmonte s’emportaven metalls a la competició més important del planeta.
El clímax va arribar amb la plata del nostre esport. Tot i fer una mala final (això crec que ningú ho podrà negar) ens hem de sentir orgullosos de les nostres noies. De les 13 jugadores, m’han agradat especialment la Laura Ester, la Maica García i la Jennifer Pareja. I de totes elles, la Laura, de només 22 anys, ha estat la millor de totes. Les seves intervencions i, sobretot, el seu caràcter a l’aigua m’han tornat a demostrar que el porter és el jugador més important en el waterpolo.
Però aquesta alegria es veu enterbolida pels núvols negres. La crisi baixa pressupostos de clubs i les dones, com sempre, estan a l’esglaó més baix. Clubs com el GEiEG han renunciat a jugar a Divisió d’Honor per manca de diners i segurament l’únic equip que competirà a Europa la temporada vinent serà el totpoderós Sabadell. Una llàstima, especialment quan l’any que ve tenim el Mundial 2013 a Barcelona. Espero que les institucions mostrin (d’una vegada per totes) certa sensibilitat i ajudin el nostre esport. És molt bonic sumar medalles i sortir a la foto, però el mèrit no pot continuar sent exclusivament del treball dels clubs. Federacions i Administracions han de facilitar la seva tasca i no continuar encarint competicions i retallant ajudes. Seria el moment d’aprofitar la inèrcia d’aquesta plata històrica i treballar per aconseguir-ho. Esperem que algú lluiti per fer-ho.

PD1: Sobre la selecció masculina, m’ha decepcionat una mica el seu paper. No els he vist dins el torneig. Han fet els deures amb els equips que tocava però poca cosa més. De tota la plantilla, només destacaria en Marc Minguell i l’Albert Español i, en alguns partits, l’Iñaki Aguilar i el Felipe Perrone. Esperem que la imminent renovació de l’equip ens acabi portant alegries, tot i que prevec que serà a mig termini.