Archivo de la etiqueta: Manel Estiarte

Uns valents del waterpolo

Sovint ens queixem de la manca de suports i difusió del waterpolo a casa nostra. Ningú pot negar aquesta realitat. Però hi ha casos encara més extrems no gaire lluny de Catalunya. A mitja hora d’avió, un grup de valents intenta que el nostre esport es doni a conèixer a Menorca. La primera gran iniciativa que el CN Waterpolo Jamma va engegar va ser el Beachpolo de Ciutadella el passat mes de setembre. Vaig tenir la sort de poder ser-hi, i va ser un primer pas molt potent que va comptar amb la presència d’autoritats polítiques, mitjans i un bon nombre de participants.

beachpolo2
Primera edició del Beachpolo de Ciutadella (setembre 2013).

Amb l’entrada del nou any, arriba el segon pas. Crear una lliga regular. La manca d’ajudes al transport ha impedit que es pugui crear un campionat de les Illes Balears, d’aquí que el Jamma hagi promogut la 1a Lliga Menorquina de Waterpolo Mixta en categoria absoluta. Aquest dissabte, mentre les grans competicions espanyoles de waterpolo es viuen a la Península, aquests bojos menorquins encetaran aquest nou repte. La primera edició reunirà uns 30 esportistes federats, però l’objectiu és que cada cop siguin més els jugadors i jugadores que s’animin a competir en aquesta cita oficial.

jamma

Recordo una conversa amb en Manel Estiarte, autor del pròleg del segon Anuari, en què em deia que fins que el waterpolo no arribés a tots els racons del país, com passa a Itàlia, no deixaríem de ser un esport minoritari. Iniciatives petites però valentes com aquesta són d’una gran rellevància i tots les hauríem de valorar.

La força del waterpolo femení (1)

No escric res nou dient que el waterpolo femení de casa nostra ha engegat una nova era d’èxits que, de ben segur, continuarà durant els propers anys. La joventut de l’equip que ha guanyat la plata als JJOO de Londres, el títol mundial a Barcelona 2013 i altres fites com el subcampionat del món júnior i la segona posició a l’Europeu juvenil són la punta de l’iceberg d’una nova etapa que trenca amb la història del nostre waterpolo, sempre volcat en els equips masculins.

wpfem
La selecció femenina, campiona a Barcelona 2013

Però si analitzem més profundament aquest fenomen, veiem que el mèrit és encara més gran que el de la mítica generació dels Estiarte, Rollán, García i Sans. Aquells jugadors cobraven molts bons sous als seus clubs a principis dels 90 que es complementaven amb les ajudes del recent Pla ADO. Avui en dia, aquelles nòmines farien caure a la bancarrota molts clubs. La majoria de les integrants de la selecció espanyola absoluta, per començar, no podrien viure només amb el que els paguen els seus clubs.

atlanta96
L’equip campió dels JJOO d’Atlanta’96

Tot i el moment de crisi majúscul que vivim, aquest és un moment dolç per al waterpolo femení. Les jugadores més importants de la selecció reben reconeixements de tot tipus. Alguns exemples: la selecció absoluta ha estat homenatjada amb tots els honors pel RCD Espanyol, la Jennifer Pareja va viatjar a Buenos Aires representant la candidatura de Madrid 2020 o l’esquerrana Pili Peña a la que li han posat el nom de la piscina al poble castellà de la seva família. Només són tres mostres del ressò que han aconseguit algunes de les millors representants del nostre esport arreu. I ha estat exclusivament per mèrits propis. El gran repte, ara, hauria de ser treure el rendiment mediàtic (i fins i tot econòmic) a una època d’èxits que no ha fet més que començar.

(continuarà aquest divendres 13 de setembre, amb l’anàlisi del waterpolo femení als clubs catalans)