Archivo de la etiqueta: LEN

Els jugadors professionals donen el pas

Veient que la situació econòmica, contractual i, en molts casos, jurídica dels jugadors professionals de waterpolo ha anat empitjorant amb el pas dels anys, alguns dels referents del nostre esport han decidit fer un pas endavant. Aprofitant el ressò del Mundial de Natació Barcelona 2013, el passat dia 20 de juliol es va presentar l’Organització de Jugadors de Waterpolo (WPO) a les instal·lacions de l’Atlètic-Barceloneta. El principal objectiu de l’associació és posar en contacte jugadors i jugadores de tot el planeta per fer un front comú i exposar les seves necessitats i preocupacions als reponsables de les federacions nacionals, la LEN i la FINA, habitualment poc preocupats pels interessos dels esportistes.

general
Foto de família de l’acte fundacional de la WPO (foto: Jordi López)

L’acte fundacional va comptar amb la presència de mites presents i passats del waterpolo. Jordi Sans va ser el mestre de cerimònies i va estar acompanyat del president de la WPO, l’estatunidenc Tony Azevedo, i de l’hispano-brasiler Felipe Perrone. Com sempre, els comentaris de Perrone anaven replets de sentit comú i demostraven que actualment tenim una selecció espanyola realista i pocs ocells al cap. Saben que vivim una situació crítica i que si ells no s’uneixen, seran els primers en caure al pou.

cracks
Jordi Sans i Felipe Perrone a la presentació de la WPO (foto: Jordi López)

L’únic “però” que veig en aquesta iniciativa és que l’Organització de Jugadors de Waterpolo pugui néixer massa tard. En el cas espanyol, i també en d’altres països europeus, la situació econòmica dels esportistes professionals ha caigut en picat en els darrers anys. La delicadíssima etapa per la que passen clubs i federacions fa que la capacitat dels jugadors per negociar salaris o condicions sigui mínima. O acceptes el que t’ofereixen o no tens equip. Així de dramàtic és el moment per a molts d’ells. Tan de bo aquest nou organisme permeti donar noves idees al waterpolo, totalment necessitat d’aire fresc.

wpo-logo-black-300x128Si voleu més informació, us recomano que visiteu la web http://www.waterpoloplayers.org. Coneixereu quins són els membres fundadors, els seus objectius i de quina manera us podeu inscriure; el primer any és gratuït. És realment una gran iniciativa que tindrà més força si hi ha un nombre important d’associats.

La LEN o l’antiwaterpolo

Aquest cap de setmana s’ha disputat a Sèrbia la Final Four de waterpolo, la màxima competició europea de clubs on l’Atlètic-Barceloneta ha acabat en tercera posició, un gran èxit l’any del seu centenari com a club. Els de Santi Fernández han fet un gran paper; tot i perdre a les semifinals davant l’Estrella Roja, que acabaria proclamant-se campió d’Europa, en el partit pel bronze els catalans van superar el Partizan de Belgrad per 10-11.

Absolut Atlètic Barceloneta 2012-2013
Absolut Atlètic Barceloneta 2012-2013

A casa nostra només hem pogut seguir aquesta competició a través de l’streaming que la LEN havia posat en marxa; una manera molt pobre de veure la Copa d’Europa, especialment perquè la qualitat era més que deficient. És curiós que la mateixa Lliga Europea de Natació que sanciona amb multes de milers d’euros l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona per no emetre en directe i via satèl·lit els partits de la fase prèvia de la competició, permeti que la Final Four no es pugui retransmetre per televisió.
Com ja vaig comentar en referència a la Final Four femenina que va guanyar el CN Sabadell Astralpool, en què es demanaven 3.000 euros per partit a les televisions espanyoles per emetre aquells partits, qui posa traves a la difusió del waterpolo no són les cadenes de televisió; és el màxim organisme federatiu europeu.
L’intent de motí d’alguns clubs europeus aquesta temporada que volien organitzar una competició continental paral·lela es devia, en bona mesura, a les incomprensibles exigències de la LEN a l’hora de participar en els seus campionats de clubs. És vergonyós que en una època de crisi econòmica tan greu i en països on el waterpolo té moltíssimes dificultats per aparèixer als mitjans, s’imposin requisits draconians a clubs i televisions per a poder emetre els partits de les competicions europees.

LEN waterpoloCom exemple, dir-vos que quan estava a la comissió de waterpolo del Mediterrani, vam haver de pagar uns bitllets d’avió a un àrbitre que residia a Nova York i a les eliminatòries que es jugaven a Barcelona, el tracte que es donava a tot el personal LEN era de primers ministres, amb recollides als aeroports, pagament de sopars a restaurants de luxe i hotels d’alt nivell.
Si volem que el nostre esport deixi de ser minoritari a tot Europa, els primers que han de posar el seu granet de sorra són els responsables de la LEN. És fantàstic comprovar la passió amb la que es viu el waterpolo als Balcans, però m’agradaria que no ho haguéssim de veure només per la pantalla de l’ordinador.

Entrevista Nani Guiu (Anuari 2011-12)

Ahir el CN Sabadell Astralpool es va proclamar, per segona vegada en 3 anys, campió d’Europa de waterpolo femení. És evident que el treball que ha estat fent el cos tècnic, les jugadores i el suport directiu del poderós club vallesà són les claus fonamentals d’un èxit sense precedents en el nostre esport. Cap altre equip, ni masculí ni femení, ha sumat dues Copes d’Europa al seu palmarès. Per fi, hem trencat aquesta maledicció i ho han fet les noies que van camí de marcar una etapa gloriosa, amb els èxits al CN Sabadell i a la selecció espanyola, nodrida principalment per integrants del conjunt entrenat per Nani Guiu.
Precisament vull aprofitar aquest moment fantàstic per recuperar l’entrevista que li vaig fer al tècnic després d’aconseguir la primera Copa d’Europa i que va aparèixer a l’Anuari 2011-12. Allà ja apuntava que el proper gran repte de l’equip havia de ser tornar a repetir la gesta. Ahir, ho va tornar a aconseguir. Felicitats Nani, noies i CN Sabadell!!!

nani anuari
Nani Guiu amb l’Anuari 2010-11

–      Com s’afronta una temporada després dels èxits espectaculars aconseguits?

Es complicat estar a l’alçada de les espectatives. No podem pensar que cada any arribarem a una Final Four europea i que la guanyarem sempre. Hi ha equips molt potents i nosaltres hem perdut una mica de potencial respecte altres clubs. A nivell nacional, aspirem a guanyar-ho tot.

–      Quines sensacions vas tenir durant la final de la Copa d’Europa?

Vaig viure el partit amb molta normalitat. Però quan va acabar el tercer quart vaig anar a la banqueta i li vaig dir a la Belén (segona entrenadora): “això ja està fet”. El cert és que totes les jugadores van treure el millor d’elles; no hi va haver cap situació en què estiguéssim malament. Sincerament, el que han fet aquestes jugadores és molt bèstia.

–      De quina manera motives les jugadores per a partits importants?

Tenim, per desgràcia, una lliga poc competitiva, amb quatre partits una mica complicats al llarg de l’any. És per això que, quan arriben partits importants, és una alegria. La pregunta podria ser al revés: què faig per motivar les jugadores en partits en què, jugant malament, pots guanyar de 15 gols? Això és el més complicat. Personalment, a les finals intento transmetre calma a les noies.

–      Després d’haver entrenat equips masculins: quines diferències hi ha amb els femenins?

No trobo tantes diferències amb el fet d’entrenar a nois, especialment perquè jo mai he estat un entrenador dur. Amb les noies has de tenir cura de com dius les coses i no deixar en evidència cap jugadora davant el grup. Sovint has de resoldre els problemes individualment i has de fer més de psicòleg o de pare que d’entrenador.

–      En quin sentit s’ha d’aplicar aquesta psicologia especial?

Si aconsegueixes que entre les jugadores hi hagi sintonia hi tens molt guanyat. Quan hi ha un problema els nois ho arreglen directament. Les noies s’enrecorden i en el moment menys pensat pot sortir aquell conflicte del passat. És important gestionar les situacions tenses, i per això necessites que les jugadores t’acceptin: aquesta és la clau.

–      Al capdavant del Sabadell també has viscut mals moments. Com els has gestionat?

Això és esport: es guanya i es perd. El problema arriba quan perds tenint un equip superior. És molt important saber aprendre dels errors i corregir-los. Fa dos anys vam deixar escapar una lliga per errors nostres i, sobretot, per errors meus. Això no ens tornarà a passar mai més.

–      Quin consell li donaries a un entrenador que comença amb equips femenins?

Quan vaig arribar aquí a Sabadell ja feia més de 20 anys que entrenava, però no en tenia ni idea de waterpolo femení. S’ha de tenir paciència i intentar treure el millor de cada jugadora. És clau transmetre confiança, explicar molt bé les coses i intentar que totes les jugadores se sentin importants dins l’equip.

–      Quins reptes de futur et marques?

Mentre estigui a gust aquí i les jugadores em segueixin, seguiré amb aquest projecte. Volem tornar a ser campions d’Europa, tot i que aquest any és complcat. L’objectiu del CN Sabadell ha de ser entrar sempre a la Final Four, un repte que hem assolit en poques temporades. Hem aconseguit el respecte del waterpolo europeu.

A Europa, gràcies a l’esforç dels clubs

Després de veure com la presència de clubs catalans en competicions europees s’havia limitat darrerament al CN Sabadell, aquesta propera campanya tenim molt bones notícies. Tres conjunts de casa nostra competiran a Europa. Atlètic Barceloneta, Sabadell i Mataró ens representaran a la Lliga de Campions i a la LEN Euro Cup.

Més enllà de valorar positivament el retorn de mariners i mataronins a l’elit continental, m’agradaria destacar l’esforç descomunal que han hagut de fer aquests clubs. En temps de crisi i amb una manca de suports institucionals i d’esponsorització alarmants, l’aposta per Europa ha de vèncer moltes traves. És evident que amb el Mundial de Natació Barcelona 2013 a l’horitzó, la presència de conjunts catalans en les millors competicions de clubs és clau per promocionar el waterpolo a casa nostra. La pregunta és: serem capaços de treure algun profit mediàtic als sacrificis individuals que fan aquests tres clubs?

És un fet innegable que la LEN no és una federació precisament sensible a les necessitats dels clubs. Tots els equips que participen en les competicions LEN estan lligats a una sèrie de normatives i obligacions, en molts casos, dictatorials i gairebé indecents. Sabíeu que als àrbitres i delegats de la Lliga Europea de Natació se’ls ha d’allotjar en hotels d’alta categoria? Que els clubs s’han de responsabilitzar de les despeses dels viatges dels àrbitres que, en alguna ocasió, viuen fora d’Europa? Que jugar la Lliga de Campions obliga al club local a pagar la retransmissió televisiva? Que alguns àrbitres exigeixen el tracte d’estrelles del rock, amb visites pagades a llocs com el Camp Nou o a locals nocturns? Si no vols patir un mal arbitratge, has de cedir a exigències d’aquest tipus.

Aquests fets passen any rere any, d’aquí que molts dels clubs haguessin engegat la iniciativa de crear una Superlliga Europea, fora del control de la LEN. Encapçalada per conjunts com el Pro Recco o l’Atlètic Barceloneta, es volia posar fi als abusos de la federació continental. Però el seu poder és massa gran i el projecte va quedar frustrat en pocs mesos.

Així que finalment veiem l’Atlètic Barceloneta inscrit a la màxima competició europea, just la temporada en què complirà els seus 100 anys d’història. Serà per demanar l’organització de la Final Four? Per començar, el seu grup només té 5 equips i 4 passen al Top-16. L’objectiu serà buscar uns bons creuaments de vuitens i somiar amb jugar la fase final. Repte difícil, però possible. Aquest any l’equip de Santi Fernández s’ha reforçat i pot aprofitar la devallada d’alguns equips de la resta d’Europa.

Tampoc s’hauria de descartar el bon paper del Sabadell. Els de Gabi Hernández juguen la setmana que ve la fase prèvia de la Lliga de Campions a Geòrgia; amb moltes opcions de classificació. I a la LEN Euro Cup, el Mataró coneixerà el proper 19 de setembre quins són els seus rivals. Just un mes més tard jugarà la ronda de classificació.

A les portes de l’inici de la temporada 2012-2013, aquests tres clubs ens donen una de les millors notícies possibles. Ànims i força a tots ells!