Archivo de la etiqueta: Juan Carlos Sanchon

El BCNWP Under 10 com a far del waterpolo

Encara no puc treure’m l’emoció d’haver viscut des de dins el Torneig Internacional BCNWP Under 10. Més enllà de totes les hores prèvies de treball i dels quatre dies intensos de feina a la piscina Nova de l’Escullera, em queda la sensació d’haver estat testimoni d’una competició que ajuda el waterpolo a fer-se gran. Ho dic perquè el projecte del CN Barcelona enganxa tant als esportistes més joves com a les seves famílies al nostre esport. I això és molt important per a créixer.

dis5

Des del meu punt de vista, hi ha 6 factors que fan que aquesta competició s’hagi de subratllar en els calendaris dels amants del waterpolo:
1) Organització impecable. Amb en Juan Carlos Sanchón al capdavant, i sense oblidar la col·laboració de les grans Helga Calle i Cristina Basilio, el torneig va funcionar com la seda. Tot i alguna emergència d’última hora, tot va quadrar a la perfecció.
2) Escenari espectacular. Les instal·lacions del CN Barcelona permeten que gairebé 400 esportistes, famílies, tècnics i treballadors puguin gaudir d’una competició sense aglomeracions. A més, durant les estones de lleure, el paisatge també convida a gaudir de la platja de Barcelona.
3) Nivell de joc sorprenent. No deixaré de dir que em sorprèn el nivell dels nens i nens de menys de 10 anys. La competició d’enguany va tenir alguns equips, com el Marsella, el Barcelona i l’Atlètic-Barceloneta que van jugar increïblement bé. De fet, els més veterans coincidien en què el nivell va ser millor que en les edicions anteriors. Amb tot, no hem de perdre la perspectiva; l’important és que aquestes competicions els animin a seguir entrenant i aprenent!

waterpolo

4) Bona sintonia entre els equips: La sensació general és que sempre hi va haver bon rotllo entre els equips i amb l’organització. Només cal veure els detalls dels equips francesos, o l’alemany, o els aragonesos, entre d’altres, fent regals per l’equip de voluntaris o pels equips participants. Bon ambient i bon rotllo que van ajudar molt en aquests 4 dies intensos!
5) Col·laboració dels àrbitres: El primer de tot és recordar que els àrbitres assistents no van cobrar ni un euro per venir a passar temps de les seves vacances a ajudar en aquest torneig. Com en tants altres esdeveniments de promoció del waterpolo, el col·lectiu arbitral s’està volcant i estem aconseguint que aquestes iniciatives es puguin realitzar.
6) Voluntaris al peu del canó: Pares, mares, jugadors de categories superiors… És indubtable que el treball de l’equip de voluntaris del club van permetre que aquest Under 10 fos un èxit. Una màquina excel·lentment sincronitzada sense la qual aquest torneig no es podria realitzar.

bronze

En contraposició a tots aquests punts positius del BCNWP Under 10, hi hem de posar dos grans supesos. El primer, per al Montpellier, per marxar a mig torneig per motius interns injustificables, fet que va suposar un contratemps important per a l’organització. I segon, l’actitud d’algunes aficions, sobretot catalanes, que van ser de tot menys exemplars. Esperem que en properes edicions prenguin exemple de l’estil de les del Montjuïc i el Sant Feliu, sempre animant i amb actitud positiva de cara als esportistes i els àrbitres.

L’èxit de la Copa del Rei en 8 claus

De divendres a diumenge, la piscina nova de l’Escullera ha estat la seu de la 29a Copa del Rei de waterpolo. Ja fa anys que aquesta és, des del meu punt de vista, la competició més atractiva del nostre esport. Concentrar en tres dies els vuit millors equips del país en un format ‘a vida o mort’ dóna molts alicients als espectadors. Com que aquest any, de manera incomprensible, cap televisió ha emès els partits, els aficionats només tenien l’opció de seguir-ho per ‘streaming’ o acostar-se a les instal·lacions del CN Barcelona.

IMG_4910

Els que hem tingut la sort de viure en directe els set enfrontaments, hem pogut gaudir d’un espectacle fantàstic. Alegries, llàgrimes, agressivitat, gols espectaculars, polèmiques, aturades impossibles i un ambient que ens ha fet més grans com esport. Un esdeveniment extraordinari que ha tingut vuit claus pel seu èxit:

  • Escenari únic al país: Feia 11 anys que el CN Barcelona no organitzava la Copa del Rei. Això no pot tornar a passar. Les instal·lacions del club degà del waterpolo espanyol són impresionants. Les panoràmiques des de la graderia o a de peu de piscina són espectaculars i donen una imatge molt professional del nostre esport.
  • Aposta per la innovació: L’equip organitzador, comandat per en Juan Carlos Sanchón, tenia clar que s’havien d’oferir nous elements per fer d’aquesta Copa la millor de totes. Els esportistes tenien cistelles de fruita als vestidors abans i després dels partits; es van crear uns audiovisuals específics pel videowall; es van preparar presentacions dels equips innovadores i es va comptar amb en Sergi Massó i en Pau Segurana per les tasques de locució i DJ. Una garantia d’èxit!
  • Graderies plenes els 3 dies: Tot i la grandiositat de la Nova Escullera, el públic ha fet petita la instal·lació del CN Barcelona. Des del primer duel entre l’Atlètic-Barceloneta i el Mediterrani, les graderies han estat plenes a vessar. Una nova mostra que el waterpolo enganxa. I molt!
  • Esdeveniments que generen economia: Lligat amb el punt anterior, cal destacar que han estat molts els aficionats d’altres punts de Catalunya i Espanya que han vingut a passar el cap de setmana coper a Barcelona. Murcians, valencians, madrilenys, etc. s’han acostat a la Ciutat Comtal generant lògicament economia per la capital catalana.
  • Quadres atractius a quarts i semifinals: El sorteig va permetre tenir enfrontaments molt interessants des de la primera jornada. D’una banda, els quatre primers classificats que s’havien de “matar” entre ells per arribar a la final. De l’altra, equips amb teòric menys potencial però amb el gran alicient de tenir la possibilitat d’anar passant rondes. Al final, duels igualats i d’alta tensió.
  • Atlètic-Barceloneta a un altre nivell: La Copa del Rei 2015 ha estat la de la confirmació del “retorn” del millor Atlètic-Barceloneta. Els primers parcials davant el Mediterrani, les semifinals contra el Terrassa i el segon, tercer i quart temps de la final amb el Mataró Quadis han permès veure de nou el vigent campió d’Europa. Una bona notícia de cara a la Final Six que tindrem a Barcelona en dos mesos i mig.
  • Suport institucional: Durant els tres dies de competició, la llotja ha comptat amb la visita, entre d’altres, del Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i de la Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona. Una molt bona notícia, perquè manté el waterpolo al centre de les prioritats esportives dels organismes públics del país.
  • Previsió de nous esdeveniments: Encara no és oficial, però molt probablement Barcelona acollirà noves competicions de renom en els propers mesos i anys. Haurem d’estar atents a les novetats…

coparei4

Com a punt primordial a millorar de cara a properes edicions, crec que és fonamental que es negociï més intensament amb les televisions per tenir alguna retransmisió. És fonamental per la repercussió del waterpolo aparèixer en cadenes d’àmbit català o espanyol i més amb el format tan atractiu que tenim amb la Copa del Rei.

Aire fresc pel waterpolo

El passat cap de setmana es van disputar les primeres edicions de dos tornejos de waterpolo que espero que tinguin un llarg recorregut. Tenen en comú que donen les seves primeres passes en dues localitzacions amb poca tradició ‘polera’, d’aquí que tinguin una importància especial i que necessitin de tota la promoció possible. A més, són projectes que neixen de la il·lusió de dues entitats no vinculades a les estructures tradicionals de poder del waterpolo. Estem sent testimonis en els darrers mesos de nombroses propostes que trenquen amb la monotonia habitual del nostre esport i que estan destacant per ser originals, engrescadores i molt ben organitzades.

jane
L’equip infantil del CN Molins amb Joan Jané al BWMF 2013

La primera ha estat el I Torneig Internacional Be Water My Friend i s’ha disputat del 5 al 7 de setembre a Andorra. Tot i que “l’alma mater” del projecte, en Juan Carlos Sanchón, no hi ha pogut assistir per haver estat seleccionador (ja parlaré del seu èxit més àmpliament en el proper post), tots els comentaris que he rebut han estat excel·lents. L’organització va aconseguir reunir equips provinents de diferents països europeus i que es creés un ambient espectacular entre tots. Des del meu punt de vista, podem parlar de dos factors realment rellevants: omplir el buit en el calendari de tornejos per a jugadors infantils i cadets i una nova mostra de com amb ganes i treball es pot ser molt ambiciós en els projectes lligats al waterpolo.

beachpolo2
Panoràmica de l’impresionant camp de joc a Ciutadella

D’altra banda, dissabte vaig poder viure en primera persona el I Beachpolo Illa de Menorca. Com ja vaig comentar durant el mes d’agost, aquest torneig unia dues de les meves passions: el waterpolo i la meravellosa illa balear. El va organitzar el club Jamma Waterpolo de Ciutadella a la fantàstica Platja Gran i estava destinat a equips absoluts mixtes. Van reunir més de 60 jugadors i jugadores. Vaig conèixer alguns dels integrants d’aquesta entitat, que volen fer d’aquest esdeveniment un dels referents esportius de l’estiu a Menorca. Amb escàs suport institucional i dedicant-se en cos i ànima van aconseguir l’esponsorització de nombroses empreses, descomptes en els ferris de Baleària i un gran ressò en els mitjans de comunicació balears. Ara, un dels seus reptes és que l’any vinent hi participin equips catalans. N’anirem fent difusió, però us animo a reservar-vos uns dies el proper estiu per anar a gaudir d’aquest paradís jugant a waterpolo. Val molt la pena!

beachpolo1
Els participants al I Beachpolo Illa de Menorca de dissabte passat

Esperem que amb el suport de tots i totes aquestes dues iniciatives tinguin continuïtat. Una de les claus del futur del waterpolo del nostre país és que l’aconseguim ‘deslocalitzar’ i deixi de ser un esport excessivament centralitzat. 

El reconeixement merescut a 3 cracks

L’esport aquàtic, català i femení als Jocs Olímpics de Londres 2012 va ser el gran triomfador de la delegació espanyola, 21a al medaller final. 5 de les 17 medalles aconseguides van ser per disciplines relacionades amb la natació i la gran majoria d’integrants eren nascudes i/o formades esportivament a Catalunya. D’aquí que la Diada de la Natació Catalana, que se celebrarà el proper 10 de juny en un emplaçament emblemàtic i trencador, tingui com a gran alicient tornar a veure les medallistes olímpiques. La força de la Mireia Belmonte, les noies de la sincronitzada i l’equipàs de waterpolo femení serà novament reconegut, en aquest cas pel màxim organisme de la natació catalana.

Repassant la llista de guardonats d’aquest any, que crec en línies generals encertada, hi ha hagut alguns reconeixements (més enllà dels ja esperats) que m’han fet especial il·lusió.
La Placa al Mèrit per a Juan Carlos Sanchón per la seva trajectòria com a tècnic m’ha agradat. Tot i ser una persona allunyada dels focus i no gaire amant de les relacions públiques pròpies del nostre “mundillo”, ningú podrà negar que l’ara entrenador del CN Sant Feliu ha sapigut treure sempre el màxim rendiment dels seus equips. Amb l’ascens a la Primera Divisió masculina i l’excel·lent organització de la Copa de la Reina com a balanç de la temporada, la Federació ha sapigut valorar els seus nombrosos mèrits.

Amb Juan Carlos Sanchón a la presentació de l'Anuari al CN Sant Feliu
Amb Juan Carlos Sanchón a la presentació de l’Anuari al CN Sant Feliu

Un altre guardonat, des del meu punt de vista, totalment merescut ha estat en Carles Alcoyent. Tot l’equip d’esports de Barcelona Televisió té una gran sensibilitat pel waterpolo, però el cas d’en Carles és extraordinari. Ens vam conèixer estant jo a la Xarxa de Televisions Locals; hem coincidit en dinars i actes protocolaris del waterpolo barceloní i sempre hem acabat comentant la jugada. Any rere any, la seva passió pel nostre esport ha anat creixent i, avui per avui, no hi ha setmana en què no emeti als programes informatius de BTV alguna notícia sobre waterpolo. Gràcies a la seva insistència, el waterpolo té una plataforma fidel de difusió durant tota la temporada i de manera absolutament desinteressada.

Carles Alcoyent repassant la darrera edició de l'Anuari a la redacció de BTV
Carles Alcoyent amb la darrera edició de l’Anuari a la redacció de BTV

Finalment, no em podria oblidar d’en Juan Antonio Sierra. La Federació l’ha premiat amb l’escut d’or per la seva brillant dedicació al nostre esport. El bibliògraf del waterpolo espanyol, autor d’obres imprescindibles, rep així el reconeixement de la gran família de la natació catalana. Tot i la seva avançada edat, en Juan Antonio va col·laborar activament en l’última edició de l’Anuari del Waterpolo Català, facilitant-me totes les seves estadístiques i dades històriques que tenia. Ha estat un plaer poder treballar amb ell i espero poder continuar fent-ho molts anys.

Juan Antonio Sierra a la Federació Catalana de Natació
Juan Antonio Sierra a la Federació Catalana de Natació

És difícil en aquests temps de crisi organitzar un gran esdeveniment que reconegui el treball no només dels grans triomfadors del 2012, sinó tota la feina que fan esportistes, tècnics, directius i clubs del nostre esport. La Federació Catalana de Natació continua apostant per aquest acte que reunirà alguns dels millors esportistes del país poques setmanes abans del Mundial de Natació de Barcelona. Estic convençut que serà un gran èxit i que serà la millor prèvia pel gran esdeveniment esportiu del 2013.

Els triomfadors catalans 2012-13

Estem ja a la recta final de la temporada 2012-13 i ja tenim un grup de clubs que, en els seus equips absoluts, poden dir que han aconseguit (i en alguns casos superat) els objectius marcats a principi de temporada. De fet, el nivell global dels clubs catalans en les diferents competicions ha estat molt positiu. Tot i els temps de crisi que viu el nostre esport, la supremacia del waterpolo català torna a ser cada cop més gran.

CN SABADELL: A l’espera de la finalització dels ‘play offs’ pel títol masculí i femení, el club vallesà ja pot presumir de la Copa d’Europa aconseguida fa pocs dies i que se suma a la de fa dos anys. Les noies de Nani Guiu ja han assolit el gran repte de la temporada. Esperem que l’anunciada retallada en els equips de competició del CN Sabadell no suposi el desmantellament d’aquest grup històric de jugadores.

Absolut femení CN Sabadell Astralpool
Absolut femení CN Sabadell Astralpool

CN ATLÈTIC-BARCELONETA: Classificats per la Final a 4 de la Copa d’Europa i en plena lluita per la Divisió d’Honor masculina, els de Santi Fernández estan fent una gran campanya. La millor manera de celebrar el seu centenari seria guanyar aquestes dues competicions que se sumarien a la Copa del Rei assolida el mes de febrer.

CN RUBÍ: La gran tasca de cantera que s’està fent al club vallesà ha tingut premi. El CN Rubí jugarà la propera temporada a la Divisió d’Honor femenina després de guanyar tots els partits a la Primera Divisió. Les noies entrenades per Javier Rubio i Dani Gómez han fet una lliga rodona, amb una mitjana de gairebé 20 gols a favor per 6 en contra en els seus partits. Unes xifres que valen un ascens.

CN L’HOSPITALET: Les dificultats econòmiques per les que passa L’Hospi no han impedit que el conjunt de David Ferrando hagi assolit també l’ascens a la Divisió d’Honor femenina. Darrere l’imbatible Rubí i per davant del lluitador Manresa, l’equip riberenc ascendeix a la màxima categoria estatal amb una gran temporada.

CN SANT FELIU: Lluitant fins l’últim partit, el CN Sant Feliu masculí ha guanyat la lliga de Segona Divisió, assolint l’ascens a Primera per la porta gran. Amb un equip replet de talent i la bona direcció de Juan Carlos Sanchón, els baixllobregatins han aconseguit l’objectiu marcat. A més, el club presidit per Manuel Ferrón acaba la temporada amb el bon sabor de boca de la gran Copa de la Reina organitzada fa pocs mesos.

Absolut masculí CN Sant Feliu
Absolut masculí CN Sant Feliu

UE HORTA: Refet de la dolorosa crisi que va sacsejar el club barceloní fa uns anys, els nois de Suso Cabrera han fet una excel·lent campanya a la Segona Divisió que els va valer l’ascens moltes jornades abans d’acabar la lliga. D’aquesta manera, l’Horta torna a la seva categoria natural amb unes instal·lacions excel·lents i unes perspectives de futur molt més optimistes.

CN MARTORELL: Les noies entrenades per Joan Pérez s’han imposat aquest cap de setmana a la fase d’ascens a Primera Divisió celebrada a l’AESE. Amb una autoritat notable, el CN Martorell ha guanyat tots els partits de la final. La propera campanya a la segona categoria espanyola, competició que tindrà novetats importants en el seu sistema de competició. Molt probablement, es jugaran els partits de Madrid en un sol cap de setmana. L’objectiu: reduir al màxim les despeses dels clubs.

Absolut masculí CN Premià
Absolut masculí CN Premià

CN PREMIÀ: “Anirem a guanyar, però no crec que aconseguim pujar”. Amb aquestes paraules m’explicava l’Albert Salvatierra com afrontava el seu equip la fase d’ascens a Segona Divisió disputada aquest cap de setmana a Granollers. Doncs en una final molt emocionant davant el CN L’Hospitalet, els maresmencs es van imposar i han assolit un ascens que recompensa el bon treball amb la base del club.

El meu mestre esportiu

Divendres de la setmana passada estava emocionat. Feia dies que havia pactat la visita al CN Sant Feliu dins la ruta que estic fent per a promocionar l’Anuari del Waterpolo Català. Ho havia pactat amb el Juan Carlos Sanchón, director tècnic del club des de ja fa algunes temporades i una persona clau en la meva formació esportiva.

De les 16 temporades que vaig jugar a aquest esport, ell va ser el meu entrenador en 12 d’elles: tot un rècord! Al CN Montjuïc era tota una institució. El Sanchi, com el coneixíem els seus jugadors, sempre ha estat un fanàtic del waterpolo. Des de petits, el meu germà Xavi i jo vam jugar i créixer com a esportistes al seu costat. Amb un caràcter dur i exigent, és innegable que ha perdut molta mala llet amb el pas dels anys. No t’enfadis Jefe!



No podré oblidar mai els seus durs entrenaments a la “nevera” de les Piscines Folch i Torres, els viatges en autocar per tot Catalunya, les vacances a Sant Esteve, els seus crits d’indignació en els entrenaments dels divendres a la Zona Esportiva (amb alguna valla que acabava dins l’aigua), les interminables sèries de 400 “a tope” o algunes de les seves frases cèlebres. Per sobre de tot, de les bones i males èpoques, no hi ha dubte que el Juan Carlos Sanchón és el meu pare esportiu. Meu, i de molts dels meus companys de generació d’aquell Montju nostàlgic, el que tenia unes categories competitives que somiaven en arribar al primer equip. Aconseguia que els seus jugadors el seguissin fins al final, encara que no hi haguessin diners pel mig. D’aquí el seu mèrit: amb un mètode persistent, quadrat i poc espectacular, feia que els seus equips ens deixéssim la pell creient-nos-ho. I acostumava a donar bons resultats! El record d’aquella època em posa tovet, així que avançaré…

Tornant al present, el Juan Carlos va preparar un acte de primera a les instal·lacions del CN Sant Feliu, club que no havia visitat després de la seva remodelació. Va convocar als jugadors dels primers equips, delegats, pares, directius i resta de tècnics en una sala. Allà, va fer una presentació de la meva iniciativa, va explicar la nostra relació des dels seus inicis com a entrenador i vam conversar sobre la importància d’iniciatives com l’Anuari del Waterpolo Català per a la difusió del nostre esport. Va ser una estona molt agradable, la veritat.

En aquella visita vaig poder viure de primera mà com és la família del Sant Feliu, amb persones com el Narcís, la Montse, la Dolors i companyia. Gent apassionada per aquest esport, sovint menysvalorat, però que té en aquests col·laboradors desinteressats la clau per a poder continuar endavant. Es deixen la pell, hores i calers i són un tipus de figura que es repeteix a tots els clubs. Sense ells, ni els Sanchons o els Pajuelos haguessin pogut gaudir del waterpolo.