Archivo de la etiqueta: Jordi Sans

La força del waterpolo femení (1)

No escric res nou dient que el waterpolo femení de casa nostra ha engegat una nova era d’èxits que, de ben segur, continuarà durant els propers anys. La joventut de l’equip que ha guanyat la plata als JJOO de Londres, el títol mundial a Barcelona 2013 i altres fites com el subcampionat del món júnior i la segona posició a l’Europeu juvenil són la punta de l’iceberg d’una nova etapa que trenca amb la història del nostre waterpolo, sempre volcat en els equips masculins.

wpfem
La selecció femenina, campiona a Barcelona 2013

Però si analitzem més profundament aquest fenomen, veiem que el mèrit és encara més gran que el de la mítica generació dels Estiarte, Rollán, García i Sans. Aquells jugadors cobraven molts bons sous als seus clubs a principis dels 90 que es complementaven amb les ajudes del recent Pla ADO. Avui en dia, aquelles nòmines farien caure a la bancarrota molts clubs. La majoria de les integrants de la selecció espanyola absoluta, per començar, no podrien viure només amb el que els paguen els seus clubs.

atlanta96
L’equip campió dels JJOO d’Atlanta’96

Tot i el moment de crisi majúscul que vivim, aquest és un moment dolç per al waterpolo femení. Les jugadores més importants de la selecció reben reconeixements de tot tipus. Alguns exemples: la selecció absoluta ha estat homenatjada amb tots els honors pel RCD Espanyol, la Jennifer Pareja va viatjar a Buenos Aires representant la candidatura de Madrid 2020 o l’esquerrana Pili Peña a la que li han posat el nom de la piscina al poble castellà de la seva família. Només són tres mostres del ressò que han aconseguit algunes de les millors representants del nostre esport arreu. I ha estat exclusivament per mèrits propis. El gran repte, ara, hauria de ser treure el rendiment mediàtic (i fins i tot econòmic) a una època d’èxits que no ha fet més que començar.

(continuarà aquest divendres 13 de setembre, amb l’anàlisi del waterpolo femení als clubs catalans)

Els jugadors professionals donen el pas

Veient que la situació econòmica, contractual i, en molts casos, jurídica dels jugadors professionals de waterpolo ha anat empitjorant amb el pas dels anys, alguns dels referents del nostre esport han decidit fer un pas endavant. Aprofitant el ressò del Mundial de Natació Barcelona 2013, el passat dia 20 de juliol es va presentar l’Organització de Jugadors de Waterpolo (WPO) a les instal·lacions de l’Atlètic-Barceloneta. El principal objectiu de l’associació és posar en contacte jugadors i jugadores de tot el planeta per fer un front comú i exposar les seves necessitats i preocupacions als reponsables de les federacions nacionals, la LEN i la FINA, habitualment poc preocupats pels interessos dels esportistes.

general
Foto de família de l’acte fundacional de la WPO (foto: Jordi López)

L’acte fundacional va comptar amb la presència de mites presents i passats del waterpolo. Jordi Sans va ser el mestre de cerimònies i va estar acompanyat del president de la WPO, l’estatunidenc Tony Azevedo, i de l’hispano-brasiler Felipe Perrone. Com sempre, els comentaris de Perrone anaven replets de sentit comú i demostraven que actualment tenim una selecció espanyola realista i pocs ocells al cap. Saben que vivim una situació crítica i que si ells no s’uneixen, seran els primers en caure al pou.

cracks
Jordi Sans i Felipe Perrone a la presentació de la WPO (foto: Jordi López)

L’únic “però” que veig en aquesta iniciativa és que l’Organització de Jugadors de Waterpolo pugui néixer massa tard. En el cas espanyol, i també en d’altres països europeus, la situació econòmica dels esportistes professionals ha caigut en picat en els darrers anys. La delicadíssima etapa per la que passen clubs i federacions fa que la capacitat dels jugadors per negociar salaris o condicions sigui mínima. O acceptes el que t’ofereixen o no tens equip. Així de dramàtic és el moment per a molts d’ells. Tan de bo aquest nou organisme permeti donar noves idees al waterpolo, totalment necessitat d’aire fresc.

wpo-logo-black-300x128Si voleu més informació, us recomano que visiteu la web http://www.waterpoloplayers.org. Coneixereu quins són els membres fundadors, els seus objectius i de quina manera us podeu inscriure; el primer any és gratuït. És realment una gran iniciativa que tindrà més força si hi ha un nombre important d’associats.

La presentació de l’Anuari en fotos

Aquest matí hem presentat l’Anuari 2012-13. Ho hem fet en, des del meu punt de vista, la competició de clubs més ben organitzada de la història. El CN Sant Feliu ha superat totes les expectatives i ha aconseguit que la 17a Copa de la Reina hagi estat una autèntica festa del waterpolo i que, per una vegada, les noies del nostre esport, s’hagin sentit igual i més ben valorades que els nois.
Curiosament, l’Anuari d’aquest any està dedicat al waterpolo femení i les seves gestes; la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres d’aquest estiu ha multiplicat el seguiment del waterpolo entre les nenes als clubs aquesta temporada; m’ho han dit ja força entrenadors.
Sobre l’acte de presentació d’avui, només comentar-vos que ha estat un autèntic luxe poder estar present just abans de la final al costat de les 600 persones que omplien les graderies del Complex de Sant Feliu i entregar exemplars a les autoritats presents a l’esdeveniment. En temps tan complicats com els actuals, les institucions esportives catalanes continuen donant suport a l’Anuari, i em fa sentir especialment orgullós.
Ara ja toca visitar els clubs catalans; la ruta es reactiva en un parell de setmanes. Volem que l’Anuari 2012-13 sigui el més conegut i recordat dels que hem fet fins ara.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La UFEC, primera institució de l’Anuari

Va ser en Jordi “Chiqui” Sans la primera autoritat que va confiar en l’Anuari del Waterpolo Català. El campió olímpic i un veí de Sants de tota la vida és ara el director esportiu i de relacions externes de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la UFEC. Institució, a més, presidida per un altre exwaterpolista, en David Moner. Vaig demanar una visita amb en Jordi. Em va rebre al despatx de Rambla Catalunya, on li vaig explicar la idea que tenia. A la mateixa tarda em va dir que podia comptar amb la col·laboració de la UFEC.

És per això que estic especialment agraït al suport d’aquesta institució. La contraportada del llibre és ja un espai fixe per a la promoció de la corredoria d’assegurances de la UFEC. Però el més important per a mi és que tan en David Moner com en Jordi Sans veuen l’Anuari com un servei al nostre esport. I no puc deixar de dir que en Jordi és un usuari de primera de les referències del llibre en les retransmissions que fa a Esport 3 tots els dissabtes. Gràcies!