Archivo de la etiqueta: Jon López

Un projecte imparable

Demà començo una autèntica marató de waterpolo. No serà, com és habitual en mi, anant a veure partits o tornejos, treballant en l’Anuari del waterpolo català, visitant clubs o reunint-me amb la gent del ‘mundillo’. Marxo al País Basc per engegar el nostre primer campus de waterpolo WP CAMP SURF. Seran dos torns d’una setmana en què intentarem traslladar l’esperit WP CAMP a aquest nou campus. La resposta ha estat molt positiva; n’estem molt satisfets! Després tocarà una setmana de preparatius i cap a Andorra per organitzar el nostre campus estrella: el WP CAMP XTRM d’Encamp. Ja us aniré explicant, però les xifres d’aquest any són espectaculars!

wpcamp_3

Aquests darrers dies, mentre acabo d’enllestir els últims detalls del campus, he reflexionat sobre com hem arribat fins aquí; sobre quins han estat els motius de l’acollida extraordinària que hem tingut entre els nens i els seus pares. En aquests gairebé tres anys de WP CAMP, he pogut parlar amb molts jugadors, pares i entrenadors que m’han explicat les seves valoracions i vivències relacionades amb els nostres campus. Hi ha nois que estalvien tot l’any per a poder venir. N’hi ha d’altres que només venen si ho aproven tot al juny. Alguns fan un grup amb els seus amics del club per a poder anar al primer “campament de waterpolo” fora de casa. Cada família que confia en nosaltres ho fa per un motiu diferent i nosaltres som conscients de la gran responsabilitat que tenim envers aquests joves i famílies apassionats pel waterpolo.

wpcamp_2

Quan els pares em pregunten sobre el campus, els sóc totalment sincer: WP CAMP està fet amb molt d’amor. Portem molts mesos treballant diàriament per oferir una experiència inoblidable. Una de les claus de l’èxit, sinó la més important, és el gran equip humà que hem format. Poder comptar amb gent del renom del Chus Martin, el Javi Aznar o el Dídac Cobacho i amb entrenadors de base de prestigi com el Xavi Pajuelo, el Nil Martin, el Jon López, l’Edu Hurtado, la Carla Fargas i el Víctor González és un luxe. Personalment crec que no hi ha cap club al país que compti amb una plantilla de tècnics millor que la nostra.

wpcamp

Estic molt emocionat davant les setmanes de joventut i foment del waterpolo que tinc per endavant. Veure com els participants de l’any passat, provinents de més de 30 clubs d’Espanya i Andorra, tenen un grup de whatsapp i que conversen durant tot l’any és una de les proves de que anem pel bon camí.

Els nostres WP Camps es fan grans

Avui hem llançat el nostre tercer campus de waterpolo. El WP CAMP SURF que organitzem aquest estiu a Getxo és un gran pas endavant per la nostra empresa, perquè consolida un dels nostres projectes més exitosos i ens obre al País Basc, una zona amb la que tinc un vincle molt gran. La idea va sorgir d’una conversa amb un molt bon amic i excompany a l’Askartza en els meus temps de jugador. En Jon López, ara entrenador del Leioa de la Primera Divisió femenina, em va comentar al Poloamigos de Saragossa que es necessitava algun projecte de foment engrescador del waterpolo a Euskadi. Coneixedor de primera mà del projecte que ja fa dos anys tenim a Andorra, em va animar a iniciar una nova aventura a Biscaia. I no m’ho vaig pensar dues vegades.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Aprofitant que l’Edu Hurtado, entrenador de la Náutica de Portugalete, forma part del nostre equip d’entrenadors del WP CAMP original, vam iniciar una sèrie de contactes amb instal·lacions i clubs bascos per engegar aquest projecte. Després de moltes setmanes de feina intensa, avui podem dir que una de les nostres iniciatives més il·lusionants es fa gran.

Header-WP-CAMP-SURF-1024x241

El repte d’aquest nou campus de waterpolo ha estat fer-lo molt atractiu, en unes instal·lacions d’alt rendiment i a un preu assequible. Volem que el gran planter basc, que està creixent a un gran ritme en els darrers anys, i d’altres zones d’Espanya tingui l’oportunitat d’aprendre d’un gran equip d’entrenadors. I més enllà d’això, farem que visquin una experiència única amb activitats extraesportives com la classe de surf i el viure en directe el mític torneig Internacional de Portugalete, en què participaran algunes de les millors seleccions absolutes. Com no podia ser d’una altra manera, jo tampoc m’ho perdré! XD

Catalunya no té rival

El Campionat d’Espanya infantil per Federacions Territorials que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid ha tornat a demostrar que el waterpolo català està a anys llum del de la resta de l’Estat espanyol. Les sensacions que han transmès els equips entrenats per Ferran Plana i Yurema Sabio han estat molt positives, especialment pel joc desplegat. És innegable que el treball dels clubs catalans i el fet de tenir lligues competitives en les categories inferiors són elements fonamentals en aquest èxit. També ho és que els 14 jugadors i jugadores seleccionats per la Federació Catalana saben que han de guanyar-se els minuts. Aquí ningú regala res; gairebé no hi ha intocables. Això permet que la intensitat de tota la plantilla sigui enorme. Sergio Prieto, de l’Atlètic-Barceloneta, i Alejandra Aznar, del Mediterrani, han estat els millors del campionat: noms que haurem de recordar pel futur.

camp3

De la resta de seleccions, em quedo amb dos titulars: la baixada de nivell dels combinats madrilenys i l’ascens de la Comunitat Valenciana i Euskadi. He vist uns equips de Madrid fluixos, cada cop més allunyats de Catalunya. Tot i la segona plaça de les noies i comptar amb centres de tecnificació des de fa anys, els combinats amfitrions no han fet un bon joc i he escoltat comentaris força crítics a les graderies. Sobre València i País Basc, federacions modestes però dirigides per amics i excompanys (Sergio Navarro i Jon López) només puc dir coses positives. La plata masculina dels valencians i el bronze femení de les basques demostren que el waterpolo s’està extenent per regions on gràcies a l’esforç personal d’algunes persones, el nostre esport s’està fent gran.

camp2

Gran assistència d’aficionats a les graderies, entre ells el periodista Manu Carreño (pare d’un jugador de la selecció madrilenya) i bona organització en general. Per contra, m’ha semblat molt cutre que a la final femenina només hagi xiulat un àrbitre, mentre que a la masculina n’hi havia dos. Estalviar-se un col·legiat en una final de Campionat d’Espanya demostra poca sensibilitat per part dels responsables de la competició.