Archivo de la etiqueta: Iñaki Aguilar

Les altres fotos de l’Anuari del waterpolo català

Un cop acabada la temporada esportiva és moment de fer balanç de la cinquena edició de l’Anuari del waterpolo català. Aquest ha estat, sens dubte, l’any amb una major repercussió del llibre; amb més implicació dels clubs i la col·laboració de grans estrelles del nostre esport. És per això que he volgut penjar algunes de les fotos de l’Anni Espar, l’Iñaki Aguilar, en Marc Minguell i la Marta Bach a les piscines Picornell que finalment no es van publicar a l’Anuari. La gran feina del fotògraf Joan Sèculi i l’estilisme de la Maite Nieto es van veure plasmats en aquest ‘shooting’ professional que repetirem en la propera edició amb nous protagonistes…

 

Anuncios

Totes les fotos dels cracks de l’Anuari

Passats ja alguns mesos i comprovat que l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 ha estat el de millor rebuda per part dels seguidors del nostre esport, ha arribat el moment de difondre les fotos incloses en el llibre dels quatre cracks prpotagonistes de la portada i les pàgines interiors d’aquesta edició. Torno a agraïr la col·laboració d’en Marc Minguell, l’Anni Espar, l’Iñaki Aguilar i la Marta Bach en aquesta producció de FeedBack Media. Les fotografies d’en Joan Sèculi i l’estilisme i el maquillatge de la Maite Nieto van fer que el nou Anuari hagi fet un salt qualitatiu de primera.

Aquí podeu veure també el ‘making of’ d’aquesta sessió de fotos:

Aguilar: “Treure-li un títol al Barceloneta seria preciós”

Amb la represa de la competició espanyola, és un bon moment per escoltar el porter de la selecció espanyola de waterpolo i del CN Terrassa. Iñaki Aguilar ens parla sobre la seva adaptació al club egarenc, el balanç del Mundial de Barcelona i la importància de fer un bon paper a l’Europeu que es disputa aquest juliol a Hongria. Amb la maduresa dels anys d’experiència i la seva especialitat, la psicologia esportiva que desenvolupa al seu actual club de manera professional, també dóna consells sobre com arribar a triomfar en l’esport d’elit.

El ‘making of’ d’una gran portada

La idea em donava voltes pel cap des de feia mesos; volíem una portada trencadora que reunís alguns dels millors jugadors de waterpolo del nostre país. Després de proposar-li al dissenyador del llibre, en Kevin Kwik, vam parlar amb un fotògraf que des de feia temps volíem incorporar als nostres projectes de FeedBack Media. En Joan Sèculi va voler col·laborar amb nosalres, així com l’estilista Maite Nieto. Havíem aconseguit un gran equip pel shooting! Ara només faltava trobar la localització. Després de descartar un parell d’opcions que no ens van convèncer, la Carlota Bestit em va proposar que ho féssim a les Picornell. Va ser una gran idea! Un escenari inigualable pel nostre waterpolo i on tindríem molt de joc per fer unes fotos impactants. Així va ser!

El millor de tota aquesta iniciativa va ser poder trucar els quatre esportistes per proposar-los participar en el projecte. Afortunadament, ja fa molts anys que conec l’Iñaki Aguilar i en Marc Minguell. Des del principi es van mostrar entusiasmats amb la idea. Amb l’Anni i la Marta no havia tingut contacte personal previ, així que em feia una mica més de ‘corte’ demanar-los el favor. Però les trucades van tenir la mateixa resposta que els nois: una total col·laboració. Aquesta alegria la van portar el dia del shooting a les Picornell. Ja ho heu vist en el vídeo: s’ho van passar bomba! Després de 5 hores de bona feina, l’equip de la sessió ens vam quedar gairebé dues hores més escollint les millors fotos de la jornada. La portada ja l’heu vist: quan tingueu l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 veureu les millors fotos de cadascú i una altra de grup. Estic convençut que us encantarà el resultat!

La portada de l’Anuari 2013-2014

Aquí la teniu; aquesta és l’espectacular portada de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014. L’hem pogut fer gràcies a la col·laboració desinteressada de quatre jugadors immensos de casa nostra. L’Iñaki Aguilar, la Marta Bach, l’Anni Espar i en Marc Minguell van acceptar amb un entusiasme espectacular la proposta de ser la portada de la cinquena edició de l’Anuari. L’escenari escollit va ser un lloc històric pel nostre esport: unes piscines Bernat Picornell que ens van cedir els seus espais recordats, sobretot, per les plates als Jocs de Barcelona’92 i l’or de la selecció femenina al Mundial d’aquest estiu.
Des del meu punt de vista, la portada és una obra d’art duta a terme gràcies a la màgia del fotògraf Joan Sèculi, l’estilisme de la Maite Nieto i a la gran presència d’aquests quatre cracks del waterpolo. Dins del llibre hi trobareu més imatges de la sessió; mantenen el nivell, us ho puc assegurar. En els propers dies, us donarem més detalls de com va ser la sessió i de les novetats de l’edició d’enguany. Disfruteu-lo!

Portada_2014_web

El JJOO o el somni de l’esportista

Demà comencen els Jocs Olímpics de Londres i ahir vaig tenir l’oportunitat d’estar una estona en un dels darrers entrenaments de l’equip entrenat per en Rafa Aguilar. A més de poder-los donar un exemplar a cadascú de l’Anuari del Waterpolo Català, vaig poder parlar amb ells i comprovar que estan molt tranquils i confiats de cara a la cita olímpica. No puc evitar posar-me a la seva pell i pensar que si estigués a poques hores de jugar la competició més important del planeta, jo estaria totalment acollonit.

Mentre els nois feien una suau sessió d’entrenament, vaig estar parlant amb en Rafa Aguilar. Ell va ser el seleccionador júnior que els anys 2000 i 2001 va fer un dels relleus generacionals més arriscats i exitosos del nostre esport. En el seu primer any al capdavant de l’equip estatal, va prescindir de gairebé tots els jugadors dels anys ‘grans’ (81 i 82) i va apostar per un grup de nois dels anys 83, 84 i 85. En el seu estil de preparació, en Rafa apostava per sessions molt exigents d’entrenament, tornejos amb els millors equips europeus i concentracions amb seleccions potents.
Recordo que aquell estiu va ser molt dur, perquè veia com tots els meus antics companys a les seleccions catalana i espanyola juvenil de l’any anterior anaven caient de la llista a mesura que passaven les setmanes. En canvi, en ‘Rafi’ (com se’l coneix en el nostre món), mantenia totes aquelles joves promeses.
La jugada li va sortir rodona. Donar-li responsabilitat a l’Iñaki Aguilar, en Xavi Garcia, en Guillermo Molina i en Mario García va ser una de les claus que aquell grup acabés quart del Campionat d’Europa Júnior el 2000 i cinquè al Campionat del Món Júnior el 2001.

Selecció espanyola de waterpolo a Londres 2012 durant l’entrenament al CAR de Sant Cugat (25 de juliol). FOTO: Jordi López.

Tot això ho vam parlar amb en Rafa ahir al CAR, de com prendre aquella decisió ha estat molt important en l’evolució de l’equip absolut espanyol al segle XXI. Dels 13 jugadors que van jugar el Mundial Júnior de Turquia el 2001, 4 participaran als Jocs Olímpics de Londres del 2012. Però cal tenir en compte que molts altres integrants d’aquell equip han jugat en els últims anys amb la selecció en diferents competicions. És el cas del Sergi Mora, l’Ivan Gallego, l’Èric Marsal o en Dani Sullà.
Afortunadament, aquesta base de jugadors compta amb el complement d’una sèrie de grans jugadors més joves i més veterans que acaben de tancar una plantilla excepcional de cara a la cita olímpica. L’àmplia experiència del David Martín, el Felipe Perrone, l’Iván Pérez, en Xavi Vallès i el Dani López Pinedo es combina amb el talent del Blai Mallarach, l’Albert Español, en Marc Minguell i el Balazs Sziranyi.
En els darrers anys, les diferències entre les grans potències internacionals del waterpolo s’han escurçat encara més, d’aquí que fer un pronòstic en el resultat d’aquests Jocs Olímpics sigui gairebé impossible. Amb tot, és evident que les opcions de medalla són grans. El partit clau serà el 8 d’agost, amb els quarts de final. Una victòria en aquesta eliminatòria ens obrirà les portes a les medalles, el somni de tota aquesta generació que ha mantingut el nivell dels èxits dels 90 amb el cap ben alt.

PD1: No cal descartar un metall de la selecció femenina. En la seva primera participació olímpica, les nostres noies arriben amb la moral pels núvols després de guanyar el preolímpic d’aquest any. No serà fàcil, però el conjunt entrenat per en Miki Oca tindrà les seves opcions. Esperem que la inexperiència en uns Jocs no els passi factura.
PD2: A la visita al CAR de Sant Cugat d’ahir també vaig poder veure part de les coreografies de les noies de natació sincronitzada. Vaig quedar impresionat! Aquí si que espero les 2 medalles en la lluita amb Rússia i la Xina.

Antics equips (III)

A l’estiu del 2001 tocava Mundial Júnior a Istambul. Després de fer una gran temporada al primer equip del CN Montjuïc, aquella havia de ser amb tota probabilitat la meva última convocatòria amb la selecció espanyola. L’equip que havia de viatjar a Turquia era molt similar al de l’Europeu de l’any anterior. Una clara aposta per la joventut i per una generació repleta de talent.

Recordo els duríssims entrenaments al CAR de Sant Cugat, compaginats amb els exàmens de la Universitat Pompeu Fabra. Van ser unes setmanes complicades. Havia perdut la forma física després de moltes setmanes des de que s’havia acabat la lliga regular i no acabava de trobar el meu joc. Amb tot, continuava tenint la confiança del Rafa Aguilar.

Dani Sullà, Dani Pajuelo, Iñaki Aguilar (CAR de Sant Cugat, 2001)

Vam jugar dos tornejos previs: un a Reus i un altre a Hongria. Vam tornar a demostrar que estaríem lluitant per les primeres posicions. Recordo amb especial emoció quan tot l’equip vam veure com el nostre company Guillermo Molina es proclamava campió del Món absolut a Fukuoka. Se’m posava la pell de gallina al veure que un dels nostres integrants es penjava la medalla d’or al costat dels nostres ídols del waterpolo espanyol.

En Guillermo Molina demanant un kebab (Istambul, 2001)

La pinya continuava sent clau en aquell equip. Teníem un grup collonut. Dels 13 jugadors que vam jugar el Campionat del Món, només 2 no seguim en actiu. El Guillermo Molina i el Xavi Garcia ja fa temps que triomfen a l’estranger; la resta, ho fan a la Divisió d’Honor espanyola. Imagineu-vos la sensació d’estar fent l’Anuari del Waterpolo Català i veure que tots els teus amics continuen donant guerra 11 anys després d’aquella experiència.

Dani Sullà i Dani González al costat de la furgo que ens va deixar tirats (Istambul, 2001)

Esportivament parlant, només vam perdre un partit en aquell campionat; el de quarts de final contra la nostra bèstia negra. Itàlia ens va guanyar en el partit decisiu, el que ens permetia entrar a la lluita pels metalls. Una llàstima. Això sí, ens ho vam passar de conya a la capital turca. Passàvem llargues hores de jocs, bromes i descans al nostre hotel de concentració. El gran Audric Ollé era el meu company d’habitació: què pesat era amb el mòbil enviant-li missatges a la nòvia! El millor era quan a les nits ens escapàvem a l’habitació del Xavi Garcia i el Miguel Hernando. Teníem un petit ritual (que no puc deixar per escrit…) que suposadament ens portava sort. L’únic dia que no el vaig fer, ens va acabar portant la derrota davant els italians…

Dalt: Josep Maria Teulé, Rafa Aguilar, Borja Hernández, Iván Gallego, Xavi Garcia, Sergi Mora, Dani González, Ángel Ciutat. Baix: Audric Ollé, Iñaki Aguilar, Miguel Hernando, Mario García, Guillermo Molina, Dani Sullà, Dani Pajuelo.

Amb la victòria sobre els Estats Units vam acabar en cinquena posició. Era un dia plujós. Tot l’equip ens vam llençar a la piscina per aplaudir la dotzena d’aficionats que ens havien donat suport durant els 10 dies de competició (els nostres familiars). Va ser llavors quan el Miguel i el Xavi van animar la resta de l’equip a corejar el meu nom… ‘Paaaaaju’, ‘Paaaaaju’… Sabien que allò m’emocionaria. I ho van aconseguir. M’acomiadava definitivament de les seleccions espanyoles: una de les millors experiències de la meva vida.