Archivo de la etiqueta: FINA

Modificacions polèmiques del reglament

Fa pocs dies hem conegut els canvis en el reglament que viurem en aquesta temporada 2013-2014 que està a punt de començar. Entre les novetats més destacades que s’aplicaran a les competicions espanyoles es troben:

– Les faltes fetes en l’inici d’un contratac seran penades amb exclusió.
– Després de la falta en els 5 metres, el defensor s’haurà de separar 1 metre. Sinó, serà exclusió.
– Mantenir agafat un jugador atacant amb dues mans serà exclusió.
– La possibilitat de cada equip de disposar d’un temps mort per cada quart.
– S’eliminen les pròrrogues en els partits que necessitin de desempat: es farà directament una tanda de penals.
– En les dobles exclusions, el temps de possessió es mantindrà tal i com estava.

joc4

Amb aquests canvis, que molts jugadors de Divisió d’Honor ja han començat a criticar obertament, es multiplicaran les exclusions en els partits. Tot i que l’objectiu (dedueixo) és afavorir el joc dels atacants, aquesta nova reglamentació afavorirà que, encara més, els partits els guanyin els equips que millor treballin les jugades de superioritat. Quan veig un partit de waterpolo intento mirar-lo amb els ulls d’una persona que no coneix el nostre esport. Complicar les normes no crec que faciliti arribar a més públic potencial, una de les nostres assignatures pendents. Els neòfits no entenen per què s’exclou un jugador i en què es diferencia d’una falta senzilla. Arribar a entendre el nostre reglament és extraordinàriament complicat per la gent que no ha jugat mai a waterpolo.

molins3

Com podem fer el waterpolo més atractiu pel gran públic? Per mi, un dels elements claus està en les dimensions del terreny de joc. Sé que és un tema que genera moltes discrepàncies, però mantinc la meva posició de fer un waterpolo amb més joc i menys natació, amb més gols i menys temps de transició, amb el foment de la tècnica i l’espectacle per davant de la força i el físic. Unes dimensions més reduïdes permetrien que els espectadors veiessin un esport més similar al bàsquet o l’handbol, en què la major part del temps d’atac els equips el passen jugant i no en transició.

molins1

L’oposició a aquest canvi en les lligues de Divisió d’Honor espanyoles prové especialment de la Federació Espanyola, que pensa en les competicions internacionals i on són obligatòries les grans dimensions. No crec que tots els partits de la Divisió d’Honor s’hagin de disputar en piscines petites, però continuo sense entendre per què el Catalunya o l’Helios no poden jugar a les seves instal·lacions. Quan vam ser campions olímpics i del món (dècada dels 90 i principis del segle XXI) el Mataró jugava a la seva piscina antiga i havies de viatjar a l’Olivar (una autèntica ‘bombonera’). Les coses han canviat, però crec que hem d’obrir les mires i intentar que el nostre esport pugui arribar a molta més gent.

Els jugadors professionals donen el pas

Veient que la situació econòmica, contractual i, en molts casos, jurídica dels jugadors professionals de waterpolo ha anat empitjorant amb el pas dels anys, alguns dels referents del nostre esport han decidit fer un pas endavant. Aprofitant el ressò del Mundial de Natació Barcelona 2013, el passat dia 20 de juliol es va presentar l’Organització de Jugadors de Waterpolo (WPO) a les instal·lacions de l’Atlètic-Barceloneta. El principal objectiu de l’associació és posar en contacte jugadors i jugadores de tot el planeta per fer un front comú i exposar les seves necessitats i preocupacions als reponsables de les federacions nacionals, la LEN i la FINA, habitualment poc preocupats pels interessos dels esportistes.

general
Foto de família de l’acte fundacional de la WPO (foto: Jordi López)

L’acte fundacional va comptar amb la presència de mites presents i passats del waterpolo. Jordi Sans va ser el mestre de cerimònies i va estar acompanyat del president de la WPO, l’estatunidenc Tony Azevedo, i de l’hispano-brasiler Felipe Perrone. Com sempre, els comentaris de Perrone anaven replets de sentit comú i demostraven que actualment tenim una selecció espanyola realista i pocs ocells al cap. Saben que vivim una situació crítica i que si ells no s’uneixen, seran els primers en caure al pou.

cracks
Jordi Sans i Felipe Perrone a la presentació de la WPO (foto: Jordi López)

L’únic «però» que veig en aquesta iniciativa és que l’Organització de Jugadors de Waterpolo pugui néixer massa tard. En el cas espanyol, i també en d’altres països europeus, la situació econòmica dels esportistes professionals ha caigut en picat en els darrers anys. La delicadíssima etapa per la que passen clubs i federacions fa que la capacitat dels jugadors per negociar salaris o condicions sigui mínima. O acceptes el que t’ofereixen o no tens equip. Així de dramàtic és el moment per a molts d’ells. Tan de bo aquest nou organisme permeti donar noves idees al waterpolo, totalment necessitat d’aire fresc.

wpo-logo-black-300x128Si voleu més informació, us recomano que visiteu la web http://www.waterpoloplayers.org. Coneixereu quins són els membres fundadors, els seus objectius i de quina manera us podeu inscriure; el primer any és gratuït. És realment una gran iniciativa que tindrà més força si hi ha un nombre important d’associats.