Archivo de la etiqueta: Felipe Perrone

Les 10 claus del títol mariner

Després de la ressaca per la històrica victòria de dissabte de l’Atlètic-Barceloneta a la Champions League, m’agradaria enumerar les 10 raons que, des del meu punt de vista, van acabar sent claus en el triomf mariner.

1) DANI SOTA PALS
L’actuació de Dani López Pinedo va ser sobèrbia. Un jugador que ha anat creixent any rere any i que està vivint el seu millor moment, ha estat decisiu amb les seves aturades i el caràcter al llarg de tota la Final Six.

2) INICIS DE QUART
Pot semblar un aspecte menor, però agafar les 4 pilotes d’inici de quart en una final com aquesta demostra el potencial físic de l’Atlètic, a més de donar 4 possessions d’avantatge respecte el rival.

3) RITME DE JOC
Tot i haver jugat un partit més que el Radnicki en aquesta competició, els locals van controlar a la perfecció el ritme del partit demostrant, a més, haver arribat molt milor físicament a la final que el seu rival.

barceloneta
Moment en què l’Atlètic-Barceloneta es va proclamar campió d’Europa

4) CHUS MARTÍN
En la seva primera temporada al capdavant de l’equip, en Chus i en David Martin van estar de 10 en el control tàctic del partit; fent els canvis i demanant els temps morts en els moments adequats. Van ser molt millors que els seus rivals.

5) VETERANIA
Em quedo amb la veterania demostrada per dos dels jugadors de camp; en Marc Minguell i en Felipe Perrone van dominar el ‘tempo’ de la final, prenent sempre les decisions correctes i sense cometre cap errada. Espectaculars!

6) QUALITAT DELS BOIES
Tot i la fortalesa física dels serbis, els dos boies de l’Atlètic-Barceloneta van tenir un paper clau en l’èxit final. Balazs Szirianyi i Nemanja Ubovic van treure exclusions, penals i gols gràcies a la seva gran qualitat. El gol d’Ubovic és d’una classe increïble!

7) AMBIENT DE LA FINAL
Sí, es va notar el suport del públic a la final. A quarts i a semis, l’ambient a les Picornell va ser més fred; però en aquesta oportunitat històrica, tot el nostre waterpolo va acompanyar l’Atlètic-Barceloneta cap a la glòria.

Divisió d'Honor
Doble pàgina de l’Anuari del waterpolo català 2013-14 amb l’Atlètic-Barceloneta

8) LLENÇADORS DE LUXE
Tenir l’Albert Español i en Gonzalo López-Echenique al teu equip és un luxe per a qualsevol entrenador. Els llençadors mariners van estar molt encertats, especialment l’Albert, merescudíssim MVP de la final.

9) LLUITA
Sabeu que tinc predilecció per la defensa. Aquí és on vull destacar el gran paper de l’Alberto Munarriz, en Felipe Perrone i en Marc Roca. Van ser els líders de la defensa, aguantant les envestides dels serbis i deixant-los a només 6 gols. Brutals!

10) EQUIP
Per sobre de tot, va guanyar l’EQUIP. És evident que l’Atlètic-Barceloneta té grans estrelles, però la clau de l’èxit és que han cregut en les seves opcions i han anat a una. Jugar com una pinya i deixar-se la pell han acabat donant els seus fruits; per a mi, la gran lliçó que tot el nostre waterpolo ha de treure d’aquesta fita que no oblidarem mai. Felicitats mariners!!!

Els jugadors professionals donen el pas

Veient que la situació econòmica, contractual i, en molts casos, jurídica dels jugadors professionals de waterpolo ha anat empitjorant amb el pas dels anys, alguns dels referents del nostre esport han decidit fer un pas endavant. Aprofitant el ressò del Mundial de Natació Barcelona 2013, el passat dia 20 de juliol es va presentar l’Organització de Jugadors de Waterpolo (WPO) a les instal·lacions de l’Atlètic-Barceloneta. El principal objectiu de l’associació és posar en contacte jugadors i jugadores de tot el planeta per fer un front comú i exposar les seves necessitats i preocupacions als reponsables de les federacions nacionals, la LEN i la FINA, habitualment poc preocupats pels interessos dels esportistes.

general
Foto de família de l’acte fundacional de la WPO (foto: Jordi López)

L’acte fundacional va comptar amb la presència de mites presents i passats del waterpolo. Jordi Sans va ser el mestre de cerimònies i va estar acompanyat del president de la WPO, l’estatunidenc Tony Azevedo, i de l’hispano-brasiler Felipe Perrone. Com sempre, els comentaris de Perrone anaven replets de sentit comú i demostraven que actualment tenim una selecció espanyola realista i pocs ocells al cap. Saben que vivim una situació crítica i que si ells no s’uneixen, seran els primers en caure al pou.

cracks
Jordi Sans i Felipe Perrone a la presentació de la WPO (foto: Jordi López)

L’únic “però” que veig en aquesta iniciativa és que l’Organització de Jugadors de Waterpolo pugui néixer massa tard. En el cas espanyol, i també en d’altres països europeus, la situació econòmica dels esportistes professionals ha caigut en picat en els darrers anys. La delicadíssima etapa per la que passen clubs i federacions fa que la capacitat dels jugadors per negociar salaris o condicions sigui mínima. O acceptes el que t’ofereixen o no tens equip. Així de dramàtic és el moment per a molts d’ells. Tan de bo aquest nou organisme permeti donar noves idees al waterpolo, totalment necessitat d’aire fresc.

wpo-logo-black-300x128Si voleu més informació, us recomano que visiteu la web http://www.waterpoloplayers.org. Coneixereu quins són els membres fundadors, els seus objectius i de quina manera us podeu inscriure; el primer any és gratuït. És realment una gran iniciativa que tindrà més força si hi ha un nombre important d’associats.

Una competició més oberta

Fa mes i mig que ha començat la temporada de waterpolo 2012-2013 i és un bon moment per analitzar com està sent l’inici de la Divisió d’Honor masculina per als clubs de casa nostra. A la part alta no tenim gaires sorpreses. L’Atlètic Barceloneta, reforçat amb tres internacionals espanyols (en Marc Minguell, en Felipe Perrone i en Balasz Szyrani), està complint amb les expectatives. A més, l’extraordinari paper en la Lliga de Campions, amb 4 victòries en 4 partits, el torna a colocar entre els candidats a la lluita per entrar a la Final Four. Amb la crisi que està vivint el nostre esport en països com Itàlia i Grècia, no hauríem de descartar que en l’any del seu centenari, l’Atlètic Barceloneta ens donés la gran alegria de la temporada.

El Barceloneta, candidat a guanyar la Lliga i entrar a la Final Four de la Lliga de Campions

En la temporada en què tornàvem a tenir 3 equips catalans en competició europea, la decepció ens l’ha portat el Sabadell. Els de Gabi Hernández, vigents subcampions de l’Euro Cup, van quedar eliminats a la fase classificatòria de la Lliga de Campions viatjant amb un equip replet de jugadors joves i que va despertar molta polèmica dins i fora el club vallesà. A més, ja han quedat eliminats de l’Euro Cup. A la Lliga, el Sabadell va ensopegar a la piscina del Canoe però es manté segon i sembla que serà un dels candidats a disputar el campionat al Barceloneta.
En aquesta situació també es troba el Terrassa, tercer a la classificació. Molt meritori és el paper de l’equip de Dani Nart (des del meu punt de vista, un dels millors entrenadors del país). Tot i la gran renovació de la plantilla, els egarencs estan fent un paper excel·lent amb victòries ajustades que demostren que continuen sent un conjunt d’esperit guanyador. El gran treball de cantera fet al CN Terrassa des de fa tants anys continua donant els seus fruits.

El Terrassa està protagonitzant un gran inici de temporada, tot i la renovació de plantilla

A la zona mitja de la taula ens trobem amb Barcelona, Catalunya i Sant Andreu, tres conjunts que han hagut de retallar pressupostos i apostar per gent jove. Els resultats els estan acompanyant i ja han donat alguna sorpresa, com les victòries a les piscines del Canoe, Navarra o Mataró. Precisament, els maresmencs estan sent un dels equips que no ha arrencat amb bon peu aquesta campanya. El grup de Beto Fernández ha canviat algunes de les seves peces claus i sembla que ho està notant massa. Segurament, necessiten més temps per acabar de pulir engranatges.
Ja a la part baixa de la classificació ens trobem amb dos casos oposats. El Mediterrani és penúltim, amb només 2 punts de 18 possibles, mentre que el Montjuïc tanca la taula amb 0 punts. El conjunt de la Zona Esportiva ja preveia una campanya més que difícil, amb una plantilla extremadament jove i inexperta a la categoria. El cas dels de Sants és molt diferent. L’equip ara dirigit per Dorin Costras ha tingut un calendari inicial molt complicat. Però l’increment en el pressupost del club de Sants aquesta temporada s’acabarà notant. Estic convençut que el potencial de l’equip, que és molt gran (i bé ho saben els seus rivals), acabarà sortint a la llum. De fet, prevec que acabaran el campionat entre els 8 primers conjunts de la lliga.

PD: No em puc estar de parlar-vos del primer equip del CN Poble Nou. Vaig poder gaudir del partit que van disputar fa uns dies contra el Concepción, un dels ‘ossos’ de la Primera Divisió. A més de passar-m’ho pipa veient-los jugar i constatar que és el màxim candidat a pujar a Divisió d’Honor, us he de dir que em reafirmo amb la necessitat d’adaptar el waterpolo a unes altres dimensions. La intensitat, velocitat i l’espectacle que donen les piscines de 25 metres és inigualable amb el joc previsible i excessivament físic dels partits de la Divisió d’Honor. Estic convençut que guanyaríem seguiment i repercussió amb una màxima competició disputada també en ‘piscines-bombonera’, com en la nostra època daurada dels anys 90.