Archivo de la etiqueta: Federació Catalana de Natació

L’experiència d’una campanya

Segurament molts de vosaltres no ho sabeu, però des de fa un mes sóc membre de la Junta Directiva del Club Esportiu Mediterrani. Més concretament, sóc el nou secretari. Qui m’ho anava a dir! Després d’una llarga carrera esportiva al CN Montjuïc, un dels màxims rivals del Medi, tornava al club en què vaig aprendre a nedar i a fer judo. En total, porto 15 anys com a soci del club de Sants.
Després de deixar el waterpolo, vaig passar uns mesos al Metropolitan del carrer Galileu. Però a mi, aquest rotllo que es porten als gimnassos ‘pijais’ no m’acaba de convèncer. Anant alguns dies al Mediterrani em vaig animar a tornar a un club de barri que conec molt bé i on hi tinc grans amics.
El Javi Aznar em va embolicar fa dos anys i vaig entrar a col·laborar amb la comissió de waterpolo, on fa uns mesos vaig passar a ser president. I aquí arriba l’embolic!
Dues candidatures es van presentar a les eleccions a la Junta Directiva del passat 24 de març. Vaig optar per col·laborar amb la que estava encapçalada per Juan Carlos Cercadillo, un soci històric del club que havia estat vicepresident els darrers anys. Al principi no estava gaire convençut de la proposta, però al final em vaig llençar a la piscina. Em convencia el projecte i, sobretot, l’equip que havia format. Per primera vegada veia un grup de gent jove, qualificada i motivada per posar-se al capdavant d’una de les entitats esportives més importants de Catalunya. No exagero, el Mediterrani té uns 11.000 socis i 81 anys d’història.

Just acabava de quedar-me a l’atur, d’aquí que dediqués molts esforços en preparar la campanya. Vam idear quins serien els nostres punts del programa. Teníem les idees molt clares. Però la cosa es va torçar ben aviat. Després d’alguns fets lamentables (que no puc deixar per escrit) i uns problemes familiars afegits d’en Juan Carlos Cercadillo, va haver de renunciar a presentar-se. Això comportava un problema legal: mai, en cap procés electoral als clubs esportius catalans, un candidat s’havia retirat a mitja campanya per problemes personals. Amb tot, la Junta Electoral va permetre que el nostre número 2, en Lluís Herrero, ocupés el seu lloc i d’aquesta manera el club pogués tenir unes eleccions. Es va apostar per la democràcia. Des d’aquest moment, ens vam dedicar a repartir tríptics, fer mítings i explicar el nostre projecte. Un ideari que va agradar al soci. Tant, que el dia de les eleccions vam guanyar amb un 82% dels vots! Us podeu imaginar la farra que ens vam fotre tota la candidatura…
I vam prendre possessió! Va ser un moment emocionant: els antics membres de la Junta ens van animar davant la dura feina que ens venia a sobre. Tenien tota la raó! En un mes i escaig que portem al càrrec, estem responent mails cada dia, representant el club en actes institucionals, veient partits i competicions, reunint-nos periòdicament a la sala de juntes… Però l’experiència està sent apassionant i, sobretot, m’està permetent aprendre moltíssim al costat d’un equip que tinc moltes ganes de conèixer. Tenim 6 anys per endavant de maldecaps i, espero, alegries.
Desgraciadament, la història no ha acabat aquí. L’altre candidat ha impugnat els resultats i estem a l’espera que el Tribunal Català de l’Esport falli. Tot i això, sóc optimista. Espero que el temps em doni la raó.

Cada club, un món

Des de la sortida de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012, fa dos mesos i mig, he estat visitant bona part dels clubs de natació catalans que compten amb equips de waterpolo. En concret, he visitat 19 dels 33 clubs. Cada visita ha estat una aventura. Tot el procés d’elaboració, promoció i distribució de l’Anuari depèn de la bona fe i la col·laboració de tots ells. Aquest any, la resposta ha estat extraordinària. Estic orgullós i agraït a la vegada.
No em canso de repetir que aquest no és un projecte del Dani Pajuelo o de la Federació Catalana de Natació. És un repte de tot el nostre waterpolo i que el seu èxit ha arribat per la feina de totes aquelles persones que ens donen un cop de mà al llarg de tota la temporada.
Després de la visita ahir als clubs del Bages he volgut “classificar” les presentacions que he tingut a tots els clubs, sempre amb bona intenció i sense oblidar l’esforç que tots ells han fet per a rebre el “pesat” de l’Anuari.

En Joan Escaler i la Marta, president i membre de la Junta del CN Sallent.

PRESENTACIONS INSTITUCIONALS: En aquesta categoria inclouria les del CN Sant Feliu, CN Sallent, CN Granollers i CN Olot. Directius de tots aquests clubs han estat presents el dia de la visita. Han fet un gran esforç, perquè la feina de les Juntes Directives dels nostres clubs és molt dura i, en molts casos, els ocupa incontables hores de treball extra fetes d’una manera desinteressada. Són els personatges claus a l’ombra de l’esport.

Els amics del CN Rubí el passat 30 de març.

PRESENTACIONS DE DESPATX: Sovint és molt complicat trobar un bon dia o hora per a fer una presentació “oficial” de l’Anuari. Per això, hem acordat amb alguns clubs que facin la comanda de llibres que volen i jo els porto a les seves instal·lacions. Aquest ha estat el cas del CN Montjuïc, el CN Poble Nou, el CE Mediterrani i el CN Rubí. Gràcies a la col·laboració de persones del club, he venut molts exemplars perquè m’han acabat fent de comercials.

 

Jugadors cadets, juvenils i absoluts del CN Premià amb l'Anuari.

PRESENTACIONS DE PISCINA: Segurament aquesta ha estat la més habitual. A la majoria de clubs catalans hem fet la presentació a peu de piscina: com no podia ser d’una altra manera! En banyador i amb tots ells escoltant, hem pogut mostrar els exemplars als autèntics protagonistes del llibre. Ho hem fet així al CN Atlètic Barceloneta, CN Molins de Rei, UE Horta, CN L’Hospitalet, CN Premià, GEiEG i CN Banyoles.

 

Jugadors i jugadores del CN Manresa.

PRESENTACIONS OFICIALS: Una opció que m’agrada pel format i per la implicació dels clubs. En aquest cas, es busca una sala i els expliquem als jugadors, tècnics i pares en què consisteix l’Anuari. D’aquesta manera no sembla un acte improvisat i podem xerrar sobre la iniciativa. CN Mataró, AE Santa Eulàlia i CN Manresa han optat per aquesta opció.

PRESENTACIÓ ALL STARS: Única i irrepetible. Amb la Federació Catalana de Natació i el CN Sant Andreu vam aprofitar per a fer la presentació oficial del llibre coincidint amb la final de la Copa del Rei. Va ser un moment molt important per a la història de l’Anuari. Gràcies a la col·laboració impagable del president de la Federació, Enric Bertrán, i de la seva cap de comunicació, la Carlota Bestit, vam poder mostrar el projecte a les principals autoritats esportives del país. Un luxe inoblidable!

Miguel Cardenal (Secretario de Estado para el Deporte), Fernando Carpena (Presidente Federación Española de Natación), Dani Pajuelo, Enric Bertrán (President Federació Catalana de Natació).

 

 

 

 

 

Un camí d’anècdotes i sorpreses

En menys de dos mesos, el procés de promoció de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012 ha estat replet de moments curiosos que m’han sobtat. És el que té dedicar temps de qualitat a les coses: te n’adones de detalls que abans no valoraves.

Quan el gent em pregunta pel ‘mundillo’ del waterpolo, sempre acostumo a dir que som una gran “família”, amb totes les particularitats que tenen les famílies. Estima, enfrontament, confiança, proximitat, desavinences… però, per sobre de tot, una xarxa de relacions personals extraordinària. Això és el que he pogut recuperar gràcies a les meves visites pels clubs catalans i a esdeveniments relacionats amb el waterpolo. Ja no només parlo de les cerveses prèvies a l’entrenament del CN Poble Nou o l’extensa xerrada amb la mare de la Xènia Font del CN Sant Feliu o la llarga espera davant la porta d’un pàrquing de l’Atlètic Barceloneta que no era un pàrquing… Parlo de petits gestos que et demostren la companyonia que vivim la gent de dins el waterpolo.

Des del CN Sant Andreu, per exemple, es van desviure per ajudar-me en la promoció de l’Anuari durant la Copa del Rei. Em van deixar un espai perfecte per a poder deixar els exemplars i parlar amb tota la gent que va gaudir d’aquell gran espectacle. Van ser 3 dies en què em va passar de tot. Des de que la gent del club em preguntés per quin lavabo de senyores estava obert fins a si em podien deixar els carros dels bebès per a vigilar-los. Devia tenir força cara de recepcionista aquells dies… També era força habitual que els assistents a la competició agafessin els Anuaris pensant-se que eren gratuïts. Normal: aquest any no hem posat el preu a la portada…

He venut llibres en llocs totalment inesperats: a la llotja del CE Mediterrani, a mitja roda de premsa de presentació de la Copa del Rei, a garatges… El millor de tot, és saber que en els propers mesos passaran moltes més anècdotes i curiositats per a viure i, després, poder explicar-vos.

Una nova etapa

El 31 de desembre tancava Televisió de L’Hospitalet i, amb aquesta notícia, s’acabava també la meva feina com a director. Només van ser 6 mesos. Amb la perspectiva del temps, ara em sento alleujat. Les últimes setmanes de 2011 van ser molt complicades, intentant gestionar un equip de 35 persones que estava lluitant per la seva feina. Em trobava al bell mig dels interessos de la meva empresa, els temors de l’Ajuntament de l’Hospitalet i les lògiques reivindicacions dels tècnics, col·laboradors i periodistes d’aquell mitjà de comunicació que estava morint amb només 11 anys de vida. Un mal de cap continu que, a més, em va coincidir en un moment personal molt difícil.

No us enganyaré: quan vaig marxar de la televisió el 30 de desembre vaig sentir com desapareixien molts mals rotllos. Ho vaig veure com una oportunitat: i així ho vaig dir als treballadors en la meva última reunió amb tots ells i és el que repeteixo una i altra vegada a tots els que em pregunten pel meu futur.


Després d’unes setmanes dedicades a acabar l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012, a gaudir de la meva renovada vida personal i a fixar-me més en tot el que em passa en el dia a dia, vaig haver d’anar a inscriure’m per primera vegada a l’atur. Em va impactar veure tota la gent que hi havia a l’oficina de Sants (per cert, situada a la “propera” Estació del Nord). Nois i noies joves, immigrants de tot arreu, dones amb criatures, homes de mitjana edat… Érem gent de tots els perfils i classes socials. L’ambient que es respirava, no sorprenia: era trist i pessimista. Amb tot, els funcionaris que em van atendre van ser molt agradables: em van fer propostes interessants de cara al futur i van resoldre tots els meus dubtes. Sortia de l’oficina amb la sensació d’haver aterrat al Planeta Inem, un món desconegut per a mi fins ara.

Tocava pensar en què fer a partir d’ara. Veia dues opcions realistes: marxar a treballar a l’estranger o crear algun projecte de comunicació. I en això estic. Tinc marge de temps per decidir què fer amb la meva vida professional. Crec que és un bon moment per a reflexionar de debò, no precipitar-me però, alhora, ser valent. Tal i com estan les coses en el món del periodisme, val la pena aturar-se i pensar fredament. Potser ja va sent hora de donar pas a l’esperit emprenedor que no sabia que tenia, però que he descobert que forma part de mi. Anirem informant…

Un club exemplar

Des de ja fa alguns mesos estic molt al corrent de tot el què passa al CN Poble Nou. Un dels meus millors amics, en Javi Monje, ha estat jugador d’aquest club durant les últimes temporades i aquest any és l’entrenador de l’equip B. A més, és el vocal de waterpolo a la Junta Directiva.

El divendres 3 de febrer vaig visitar Can Felipa per estar amb els jugadors i entrenadors dels equips absoluts i el juvenil. Era la meva primera parada en la ruta de visites als clubs catalans per a presentar l’Anuari del Waterpolo Català. A l’arribar (serien les 8 del vespre) no hi havia gairebé ningú de waterpolo dins la instal·lació. Això sí, a la web del club i per diferents racons de l’entrada m’estaven ajudant en la promoció del llibre. Sí vaig poder xerrar una estona amb en Jordi Hidalgo, excompany meu al CN Montjuïc i ara entrenador al Poble Nou, que em va esbroncar per haver posat una fotografia de l’equip on no hi sortia ell: disculpes Jordi!

Al cap d’una estona, en Javi em va dir que anéssim al bar de davant del club. Allà estaven reunits alguns dels jugadors del primer equip, ara líder de la Segona Divisió espanyola, fent unes cerveses amb el gerent del club, en Ricard, i l’entrenador, en Miguel Ángel Ruiz. També estava en Rai Monclús, també excompany meu a les categories del Montjuïc i des de fa anys molt vinculat al Poble Nou. Ens vam posar a revisar els anuaris i vaig comprovar que els agradaven. Després d’acabar-nos els ‘quintos’ vam anar a l’entrenament.

Us explico tot això, perquè la dinàmica de bon rotllo que es respira en aquest club és fantàstica. Són coneguts a tot el món waterpolístic els seus mítics ‘cinquens temps’. Després dels partits de lliga, conviden els equips contraris a fer unes birres i tapes al local social del club, ara renovat. Em van explicar que el Moscardó, el rival d’aquesta jornada, havia demanat el canvi d’horari de partit per a poder viure aquesta còpia del ‘tercer temps’ del rugbi. Vaja, no es volien perdre aquesta experiència pionera al nostre país.

Tot això, en un modest club de barri, tot un exemple, que ha d’entrenar els seus equips a altes hores de la nit. Aquesta situació, que es repeteix en molts altres clubs de Catalunya, em torna a demostrar el mèrit que té que el nostre esport. La manca de recursos no impedeix que els equips catalans continuin sent referents. I aquest és un motiu per estar ben orgullosos.

Un cap de setmana per recordar

Ja està: ja ha acabat el cap de setmana de la Copa del Rei de waterpolo. Han estat 3 dies molt intensos, en què he pogut gaudir des de dins d’una competició que ha reviscut en una final memorable. Tinc la sensació d’haver tornat a enganxar-me al waterpolo: parlant amb tantíssima gent que feia anys i anys que no veia, escoltant els comentaris, crítiques i felicitacions per l’Anuari i, sobretot, vivint amb nervis la presentació oficial.

Des de divendres, tota la gent del CN Sant Andreu s’ha deixat la pell per a què la competició fos un èxit. Personalment, només he rebut ajuda i bones paraules de tot l’equip que ha col·laborat en la organització de la Copa. Gràcies al Borja, el Ramon, l’Àlex i tots els amants del waterpolo d’aquest club. M’ha fet molta il·lusió veure excompanys d’equip i selecció, parlar amb pares, directius i entrenadors i veure que la resposta a l’Anuari d’aquest any és la millor de les 3 edicions. El disseny del Kevin Kwik ha agradat molt i he rebut propostes per tirar endavant altres projectes relacionats amb el waterpolo i el periodisme.

L’acte de presentació ha estat molt ràpid: gairebé ni m’he enterat del que passava. Gràcies al president de la Federació Catalana, l’Enric Bertrán, i la seva cap de comunicació, la Carlota Bestit, he pogut entregar alguns exemplars a les nombroses personalitats presents a la piscina de Pere Serrat. El llistat era impressionant: el nou Secretario de Estado para el Deporte, Miguel Cardenal; el director del Consell Català de l’Esport, Albert Marco; la responsable d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, la Maite Fandos; el president de la Federación Española de Natación, Fernando Carpena; el director general del Mundial 2013, Lolo Ibern i moltes altres persones destacades de l’esport català i espanyol. La cirereta de la jornada han estat els comentaris del Joan Carles Garcia a la retransmissió de Teledeporte. Ho podeu mirar aquí, buscant la final de la Copa del Rei (minut 41).
En definitiva, un cap de setmana per recordar.

Una presentació a “l’americana”

Després de dues presentacions molt protocolàries, aquest any toca canvi. I canvi important. Coincidint amb la Copa del Rei de waterpolo al CN Sant Andreu farem la presentació a la mitja part de la final de diumenge. Serà cap a les 11.30. Aprofitarem el descans del partit per entregar exemplars del nou Anuari 2011-2012 a les autoritats de la llotja. L’speaker farà una presentació de les novetats d’aquesta edició, mentre es projecten a la pantalla gegant algunes de les pàgines del llibre. També farem un seguit de fotografies amb els representants institucionals presents a la piscina i els deixarem que puguin veure aquest nou Anuari. Tot seguit, se’ls entrevistarà per recollir les seves impressions.

La idea de la Carlota Bestit ha tingut molt bona acollida entre les diferents entitats que recolzen el projecte. Volíem fer un gir en la presentació i què millor que fer-ho coincidir amb la Copa del Rei i a la piscina del CN Sant Andreu, club on vaig jugar i que sempre ha seguit amb entussiasme el camí de l’Anuari del Waterpolo Català.
Per cert, podreu adquirir els llibres dels 3 anys a l’stand que tindrem a la mateixa piscina des de divendres fins diumenge. Recordeu que aquest any hi ha promocions interessants. Així que, ens veiem a Sant Andreu aquest cap de setmana!

La UFEC, primera institució de l’Anuari

Va ser en Jordi “Chiqui” Sans la primera autoritat que va confiar en l’Anuari del Waterpolo Català. El campió olímpic i un veí de Sants de tota la vida és ara el director esportiu i de relacions externes de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la UFEC. Institució, a més, presidida per un altre exwaterpolista, en David Moner. Vaig demanar una visita amb en Jordi. Em va rebre al despatx de Rambla Catalunya, on li vaig explicar la idea que tenia. A la mateixa tarda em va dir que podia comptar amb la col·laboració de la UFEC.

És per això que estic especialment agraït al suport d’aquesta institució. La contraportada del llibre és ja un espai fixe per a la promoció de la corredoria d’assegurances de la UFEC. Però el més important per a mi és que tan en David Moner com en Jordi Sans veuen l’Anuari com un servei al nostre esport. I no puc deixar de dir que en Jordi és un usuari de primera de les referències del llibre en les retransmissions que fa a Esport 3 tots els dissabtes. Gràcies!

La Federació, sempre al costat de l’Anuari

Una de les conclusions que vaig treure de la primera reunió amb en Sergi Mas a l’hora de començar el projecte de l’Anuari del Waterpolo Català 2009-2010 era que la Federació Catalana de Natació m’havia de donar el seu suport. Sense ells, el camí no podia fer-se. Després d’algunes reunions, el president Enric Bertrán va donar el vist-i-plau a col·laborar amb aquesta iniciativa que afronta el seu tercer projecte. Va ser el tret de sortida oficial del primer exemplar.

Un cop acabat el primer Anuari, l’Enric es va convertir en un dels seus grans defensors. Sempre que ens veiem, s’interessa per com va, si la gent me’l compra, quina rebuda ha tingut cada edició i si estic satisfet per la feina feta. La veritat és que sense l’ajuda de la cap de comunicació de la Federació, la Carlota Bestit, aquest llibre tampoc existiria. Ella és el meu contacte directe amb aquesta institució i sempre m’ha resolt tots els problemes que han anat sorgint. A la reunió d’avui, entre tots tres hem decidit el format de presentació que volem aquest any. Serà en els propers dies quan farem públiques les novetats d’enguany. Us asseguro que donarem la campanada amb un acte amb aire nou, fresc, àgil i a l'”estil americà”.

El millor del nou Anuari: el disseny

Fer aquesta afirmació és, com a mínim, agosarat. El reportatge dels internacionals catalans, l’entrevista a en Nani Guiu, la millor qualitat de les fotografies o la participació de més marques i institucions podrien ser els elements més destacats de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012. Però, personalment, em quedo amb el redisseny que ha fet en Kevin Kwik, un molt bon dissenyador gràfic. Ha estat una de les apostes de l’any. Després de les dues primeres edicions amb una maquetació idèntica, tocava fer un pas endavant.



Professionalitzar l’Anuari en aquest sentit també implicava una millora qualitativa en general. Un estil més homogeni, més claredat en la informació, destacar les fotografies dels jugadors i els equips i reestructurar la distribució de les categories han estat un gran encert.


Com anireu veient a mesura que el tingueu a les vostres mans, el llibre és molt més atractiu: dóna gust llegir els articles d’opinió de les autoritats, contemplar el retoc de les fotografies dels reportatges i, sobretot, veure com aquest sí és un Anuari cuidat fins el més mínim detall. Us ho dic perquè he estat en el procés de creació dels tres llibres: per fi he tingut un company de viatge amb qui poder entrar al detall en el projecte. Com no he parat de repetir en els darrers mesos: quatre ulls millor que dos.