Archivo de la etiqueta: Dani Pajuelo

Un desembre de waterpolo total

Ja comença a ser habitual que els meus desembres siguin de waterpolo en vena. I aquest no serà una excepció. Els projectes que tenim amb FeedBack Media continuen fent-se grans i, a més, enguany engeguem un torneig a Madrid just abans de Cap d’Any. És genial tenir la teva empresa i poder començar iniciatives relacionades amb la teva gran afició.

anuariwp3

Per tercer any consecutiu, l’Anuari del waterpolo català ha vist la llum pel pont de desembre. Com sempre, ha estat una feinada de més de tres mesos amb la col·laboració dels 37 clubs de Catalunya i la recerca de patrocinadors privats que ens han permès garantir la seva viabilitat. El setè Anuari consolida una etapa en què estem intentant demostrar que el waterpolo és un gran esport i que pot tenir projectes únics gràcies a la implicació de moltes persones de tot el país.

wp-camp-xtrm-gopro-1024x490

El procés d’elaboració del llibre ha coincidit amb la preparació dels campus de waterpolo WP CAMP per al 2016. La primera setmana de desembre hem llançat tot el ventall de campus que organitzarem durant el proper any, amb les grans novetats del desembarcament a Madrid, el desdoblament del campus d’estiu d’Andorra en dues seus i l’ampliació de dies al campus de Getxo. Han estat mesos de viatges, reunions, trucades i gestions per aconseguir lligar tots els campaments i oferir aquestes experiències úniques per als joves jugadors i jugadores de waterpolo. És difícil descriure l’emoció de veure com aquest “fill” que vam parir fa tres anys i mig ja s’està fent gran.

poloamigos

Però el desembre ‘polero’ no ha acabat aquí. El pont de la Constitució l’he passat al torneig Poloamigos de Saragossa, promocionant els campus i arbitrant algun partidet. Un torneig en què em sento com a casa. I mai millor dit, perquè el Luis Romero em té preparada l’habitació de convidats del seu pis; l’Alberto García em cuida com si fos una persona més de l’organització i la gran família de l’Olivar em fa sentir com un més de l’equip.

banner-TORNEO-wp-camp-madrid

Ara toca acabar de lligar el nou torneig de Madrid (del 28 al 30 de desembre) i començar a moure el que preveiem que serà una de les revelacions de la temporada: el II Torneig WP CAMP Getxo infantil mixte, que celebrarem durant els dies festius de Setmana Santa. I tot apunta que en les properes setmanes podrem donar noves notícies que seran una autèntica bomba. El 2016 serà espectacular!

Comença la reserva de l’Anuari 2012-13

Coincidint amb les festes de Nadal, llencem el nou Anuari 2012-13. Hem avançat un mes i mig la publicació del llibre i ho hem aconseguit gràcies a l’esforç dels 35 clubs de natació catalans que hi apareixen. Per això, aquest any l’Anuari està dedicat a tots els clubs i les institucions que durant 4 anys ens han donat suport i han fet que aquest projecte creixi any rere any.
Creiem que l’Anuari és una gran regal per aquestes festes. Per això mantenim el preu de 10 euros i per poder rebre a temps els exemplars, obrim la reserva d’exemplars avui mateix. Ho podeu fer directament en aquesta web a l’apartat Anuari.
Ja podeu veure la nova portada del llibre. Esperem que us agradin totes les novetats d’enguany; que són moltes i que podeu consultar aquí.

L’experiència d’una campanya

Segurament molts de vosaltres no ho sabeu, però des de fa un mes sóc membre de la Junta Directiva del Club Esportiu Mediterrani. Més concretament, sóc el nou secretari. Qui m’ho anava a dir! Després d’una llarga carrera esportiva al CN Montjuïc, un dels màxims rivals del Medi, tornava al club en què vaig aprendre a nedar i a fer judo. En total, porto 15 anys com a soci del club de Sants.
Després de deixar el waterpolo, vaig passar uns mesos al Metropolitan del carrer Galileu. Però a mi, aquest rotllo que es porten als gimnassos ‘pijais’ no m’acaba de convèncer. Anant alguns dies al Mediterrani em vaig animar a tornar a un club de barri que conec molt bé i on hi tinc grans amics.
El Javi Aznar em va embolicar fa dos anys i vaig entrar a col·laborar amb la comissió de waterpolo, on fa uns mesos vaig passar a ser president. I aquí arriba l’embolic!
Dues candidatures es van presentar a les eleccions a la Junta Directiva del passat 24 de març. Vaig optar per col·laborar amb la que estava encapçalada per Juan Carlos Cercadillo, un soci històric del club que havia estat vicepresident els darrers anys. Al principi no estava gaire convençut de la proposta, però al final em vaig llençar a la piscina. Em convencia el projecte i, sobretot, l’equip que havia format. Per primera vegada veia un grup de gent jove, qualificada i motivada per posar-se al capdavant d’una de les entitats esportives més importants de Catalunya. No exagero, el Mediterrani té uns 11.000 socis i 81 anys d’història.

Just acabava de quedar-me a l’atur, d’aquí que dediqués molts esforços en preparar la campanya. Vam idear quins serien els nostres punts del programa. Teníem les idees molt clares. Però la cosa es va torçar ben aviat. Després d’alguns fets lamentables (que no puc deixar per escrit) i uns problemes familiars afegits d’en Juan Carlos Cercadillo, va haver de renunciar a presentar-se. Això comportava un problema legal: mai, en cap procés electoral als clubs esportius catalans, un candidat s’havia retirat a mitja campanya per problemes personals. Amb tot, la Junta Electoral va permetre que el nostre número 2, en Lluís Herrero, ocupés el seu lloc i d’aquesta manera el club pogués tenir unes eleccions. Es va apostar per la democràcia. Des d’aquest moment, ens vam dedicar a repartir tríptics, fer mítings i explicar el nostre projecte. Un ideari que va agradar al soci. Tant, que el dia de les eleccions vam guanyar amb un 82% dels vots! Us podeu imaginar la farra que ens vam fotre tota la candidatura…
I vam prendre possessió! Va ser un moment emocionant: els antics membres de la Junta ens van animar davant la dura feina que ens venia a sobre. Tenien tota la raó! En un mes i escaig que portem al càrrec, estem responent mails cada dia, representant el club en actes institucionals, veient partits i competicions, reunint-nos periòdicament a la sala de juntes… Però l’experiència està sent apassionant i, sobretot, m’està permetent aprendre moltíssim al costat d’un equip que tinc moltes ganes de conèixer. Tenim 6 anys per endavant de maldecaps i, espero, alegries.
Desgraciadament, la història no ha acabat aquí. L’altre candidat ha impugnat els resultats i estem a l’espera que el Tribunal Català de l’Esport falli. Tot i això, sóc optimista. Espero que el temps em doni la raó.

La repercussió mediàtica de l’Anuari

El fet de tenir un padrí com en Sergi Mas va fer que la posada en escena del primer llibre fos perfecta. Ell em va ajudar en tot el procés d’elaboració de l’Anuari del Waterpolo Català, però també em va entrevistar per al seu programa de COM Ràdio, el ‘Què has dinat?”. Cinc minuts de promoció pura i dura d’un dels periodistes esportius més reconeguts de casa nostra.

El meu avi, en Ramon Pallarès, entrevistant-me per a la Xarxa de Televisions Locals. Un detall del Jose Gallardo.

El dia de la presentació va ser molt emotiu. La sala del Museu Colet impresiona sobretot per als què hem seguit actes importants de l’esport català. Allà s’hi han acomiadat referents de totes les disciplines, s’hi han fet presentacions i estem acostumats a estar escoltant, gravant i narrant tot el que hi passa. Veure tota aquella gent i els nombrosos periodistes cobrint l’acte va ser fantàstic. Durant els següents dies, la premsa escrita es va fer ressò de la nova iniciativa i de la presentació al Museu Colet (cliqueu aquí per a veure’n els retalls).

Presentació del segon Anuari, al Museu Olímpic. Enric Bertrán (President Federació Catalana de Natació), Dani Pajuelo, David Moner (President UFEC).

L’any passat vam escollir el Museu Olímpic per a la presentació oficial. També van venir molts mitjans, entre ells Catalunya Ràdio, COM Ràdio, la Xarxa de Televisions Locals i El 9 Esportiu. Però sens dubte. l’acte d’estrena més espectacular ha estat aquest any. A més de fer-se en un escenari tan esplèndid com la final de la Copa del Rei, la narració dels companys d’Esport 3 i de Teledeporte, en Xavi Berdolet i en Joan Carles Garcia, em va posar la pell de gallina. Si aneu al minut 42 de la retransmissió feta per en Joan Carles l’escoltareu lloant la iniciativa de l’Anuari per al nostre esport. Gràcies mestres!!

Notícia de l'Anuari 2011-2012 al diari Sport.
Presentació de l'Anuari al diari El 9 Esportiu.

També vam sortir a diferents diaris, gràcies a la difusió de la Carlota Bestit, des de la Federació Catalana de Natació. La sorpresa de l’any, però, va arribar gràcies a conèixer en David Ubach. L’exjugador del CN Mataró treballa a Catalunya Ràdio. Ens vam retrobar després de molts anys al Global Sports Forum. Ell em va proposar que féssim una càpsula per a Catalunya Informació, en concret, per a l’espai ‘L’esport al punt de llibre’. Durant tota la Setmana Santa es va anar emetent periòdicament: una promoció fantàstica a la ràdio pública catalana.
Amb aquest post també he volgut demostrar la importància dels nostres mitjans de comunicació per a difonde iniciatives que sorgeixen fora de les institucions. Una tasca sovint poc reconeguda dels professionals de professió que no puc deixar de subratllar.

Cada club, un món

Des de la sortida de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012, fa dos mesos i mig, he estat visitant bona part dels clubs de natació catalans que compten amb equips de waterpolo. En concret, he visitat 19 dels 33 clubs. Cada visita ha estat una aventura. Tot el procés d’elaboració, promoció i distribució de l’Anuari depèn de la bona fe i la col·laboració de tots ells. Aquest any, la resposta ha estat extraordinària. Estic orgullós i agraït a la vegada.
No em canso de repetir que aquest no és un projecte del Dani Pajuelo o de la Federació Catalana de Natació. És un repte de tot el nostre waterpolo i que el seu èxit ha arribat per la feina de totes aquelles persones que ens donen un cop de mà al llarg de tota la temporada.
Després de la visita ahir als clubs del Bages he volgut “classificar” les presentacions que he tingut a tots els clubs, sempre amb bona intenció i sense oblidar l’esforç que tots ells han fet per a rebre el “pesat” de l’Anuari.

En Joan Escaler i la Marta, president i membre de la Junta del CN Sallent.

PRESENTACIONS INSTITUCIONALS: En aquesta categoria inclouria les del CN Sant Feliu, CN Sallent, CN Granollers i CN Olot. Directius de tots aquests clubs han estat presents el dia de la visita. Han fet un gran esforç, perquè la feina de les Juntes Directives dels nostres clubs és molt dura i, en molts casos, els ocupa incontables hores de treball extra fetes d’una manera desinteressada. Són els personatges claus a l’ombra de l’esport.

Els amics del CN Rubí el passat 30 de març.

PRESENTACIONS DE DESPATX: Sovint és molt complicat trobar un bon dia o hora per a fer una presentació “oficial” de l’Anuari. Per això, hem acordat amb alguns clubs que facin la comanda de llibres que volen i jo els porto a les seves instal·lacions. Aquest ha estat el cas del CN Montjuïc, el CN Poble Nou, el CE Mediterrani i el CN Rubí. Gràcies a la col·laboració de persones del club, he venut molts exemplars perquè m’han acabat fent de comercials.

 

Jugadors cadets, juvenils i absoluts del CN Premià amb l'Anuari.

PRESENTACIONS DE PISCINA: Segurament aquesta ha estat la més habitual. A la majoria de clubs catalans hem fet la presentació a peu de piscina: com no podia ser d’una altra manera! En banyador i amb tots ells escoltant, hem pogut mostrar els exemplars als autèntics protagonistes del llibre. Ho hem fet així al CN Atlètic Barceloneta, CN Molins de Rei, UE Horta, CN L’Hospitalet, CN Premià, GEiEG i CN Banyoles.

 

Jugadors i jugadores del CN Manresa.

PRESENTACIONS OFICIALS: Una opció que m’agrada pel format i per la implicació dels clubs. En aquest cas, es busca una sala i els expliquem als jugadors, tècnics i pares en què consisteix l’Anuari. D’aquesta manera no sembla un acte improvisat i podem xerrar sobre la iniciativa. CN Mataró, AE Santa Eulàlia i CN Manresa han optat per aquesta opció.

PRESENTACIÓ ALL STARS: Única i irrepetible. Amb la Federació Catalana de Natació i el CN Sant Andreu vam aprofitar per a fer la presentació oficial del llibre coincidint amb la final de la Copa del Rei. Va ser un moment molt important per a la història de l’Anuari. Gràcies a la col·laboració impagable del president de la Federació, Enric Bertrán, i de la seva cap de comunicació, la Carlota Bestit, vam poder mostrar el projecte a les principals autoritats esportives del país. Un luxe inoblidable!

Miguel Cardenal (Secretario de Estado para el Deporte), Fernando Carpena (Presidente Federación Española de Natación), Dani Pajuelo, Enric Bertrán (President Federació Catalana de Natació).

 

 

 

 

 

Ruta gironina

En ple procés d’elaboració del tercer Anuari del Waterpolo Català, vaig rebre un correu d’en Lluís Masberenguer que em va fer obrir els ulls. El responsable de la secció de waterpolo del GEiEG em va dir que feia dos anys que em passava la informació del seu club per al llibre però que ni tan sols ens coneixíem personalment. Tenia tota la raó del món. Molts dels clubs als que he estat demanant informació en aquests mesos ni tan sols saben qui és Dani Pajuelo, ni l’Anuari. Va ser l’empenta definitiva per a començar aquesta gira que estic fent per tots els clubs catalans.

Primer equip del GEiEG, temporada 2011-2012.

Un dels moments culminants serà la ruta de la setmana que ve. Del dimarts 10 al dijous 12 d’abril visitarem tres dels clubs gironins amb més equips a l’Anuari del Waterpolo Català: GEiEG, CN Olot i CN Banyoles. Una bona oportunitat de que aquests clubs coneguin aquesta iniciativa que, per fi, està arribant a tots els racons de Catalunya.

Com aconseguir l’Anuari

Molta gent em pregunta on es pot comprar l’Anuari del Waterpolo Català. Sempre ho podeu fer a través d’aquesta mateixa web: www.danipajuelo.net/anuari. Allà us explico com el podeu aconseguir, rebent-lo directament a casa vostra.

Amb tot, també tenim punts de venda fixes, gràcies a la col·laboració de moltes persones dels clubs catalans que em donen un cop de mà. Aquí us ho detallo per a què en tingueu una idea.

  • CE MEDITERRANI (Recepció)
  • CN MOLINS DE REI (Recepció)
  • CN MATARÓ (Marcel Tarrés)
  • CN L’HOSPITALET (Simon Fusté)
  • GEiEG (Carles Alonso)
  • CN OLOT (Recepció)
  • CN SALLENT (Recepció)

D’aquesta manera els podeu adquirir sense tràmits i d’una manera fàcil i directa. I recordeu que us podeu posar en contacte amb mi per a pactar una visita al vostre club per a conèixer l’Anuari del Waterpolo Català.

Una nova etapa

El 31 de desembre tancava Televisió de L’Hospitalet i, amb aquesta notícia, s’acabava també la meva feina com a director. Només van ser 6 mesos. Amb la perspectiva del temps, ara em sento alleujat. Les últimes setmanes de 2011 van ser molt complicades, intentant gestionar un equip de 35 persones que estava lluitant per la seva feina. Em trobava al bell mig dels interessos de la meva empresa, els temors de l’Ajuntament de l’Hospitalet i les lògiques reivindicacions dels tècnics, col·laboradors i periodistes d’aquell mitjà de comunicació que estava morint amb només 11 anys de vida. Un mal de cap continu que, a més, em va coincidir en un moment personal molt difícil.

No us enganyaré: quan vaig marxar de la televisió el 30 de desembre vaig sentir com desapareixien molts mals rotllos. Ho vaig veure com una oportunitat: i així ho vaig dir als treballadors en la meva última reunió amb tots ells i és el que repeteixo una i altra vegada a tots els que em pregunten pel meu futur.


Després d’unes setmanes dedicades a acabar l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012, a gaudir de la meva renovada vida personal i a fixar-me més en tot el que em passa en el dia a dia, vaig haver d’anar a inscriure’m per primera vegada a l’atur. Em va impactar veure tota la gent que hi havia a l’oficina de Sants (per cert, situada a la “propera” Estació del Nord). Nois i noies joves, immigrants de tot arreu, dones amb criatures, homes de mitjana edat… Érem gent de tots els perfils i classes socials. L’ambient que es respirava, no sorprenia: era trist i pessimista. Amb tot, els funcionaris que em van atendre van ser molt agradables: em van fer propostes interessants de cara al futur i van resoldre tots els meus dubtes. Sortia de l’oficina amb la sensació d’haver aterrat al Planeta Inem, un món desconegut per a mi fins ara.

Tocava pensar en què fer a partir d’ara. Veia dues opcions realistes: marxar a treballar a l’estranger o crear algun projecte de comunicació. I en això estic. Tinc marge de temps per decidir què fer amb la meva vida professional. Crec que és un bon moment per a reflexionar de debò, no precipitar-me però, alhora, ser valent. Tal i com estan les coses en el món del periodisme, val la pena aturar-se i pensar fredament. Potser ja va sent hora de donar pas a l’esperit emprenedor que no sabia que tenia, però que he descobert que forma part de mi. Anirem informant…

Un club exemplar

Des de ja fa alguns mesos estic molt al corrent de tot el què passa al CN Poble Nou. Un dels meus millors amics, en Javi Monje, ha estat jugador d’aquest club durant les últimes temporades i aquest any és l’entrenador de l’equip B. A més, és el vocal de waterpolo a la Junta Directiva.

El divendres 3 de febrer vaig visitar Can Felipa per estar amb els jugadors i entrenadors dels equips absoluts i el juvenil. Era la meva primera parada en la ruta de visites als clubs catalans per a presentar l’Anuari del Waterpolo Català. A l’arribar (serien les 8 del vespre) no hi havia gairebé ningú de waterpolo dins la instal·lació. Això sí, a la web del club i per diferents racons de l’entrada m’estaven ajudant en la promoció del llibre. Sí vaig poder xerrar una estona amb en Jordi Hidalgo, excompany meu al CN Montjuïc i ara entrenador al Poble Nou, que em va esbroncar per haver posat una fotografia de l’equip on no hi sortia ell: disculpes Jordi!

Al cap d’una estona, en Javi em va dir que anéssim al bar de davant del club. Allà estaven reunits alguns dels jugadors del primer equip, ara líder de la Segona Divisió espanyola, fent unes cerveses amb el gerent del club, en Ricard, i l’entrenador, en Miguel Ángel Ruiz. També estava en Rai Monclús, també excompany meu a les categories del Montjuïc i des de fa anys molt vinculat al Poble Nou. Ens vam posar a revisar els anuaris i vaig comprovar que els agradaven. Després d’acabar-nos els ‘quintos’ vam anar a l’entrenament.

Us explico tot això, perquè la dinàmica de bon rotllo que es respira en aquest club és fantàstica. Són coneguts a tot el món waterpolístic els seus mítics ‘cinquens temps’. Després dels partits de lliga, conviden els equips contraris a fer unes birres i tapes al local social del club, ara renovat. Em van explicar que el Moscardó, el rival d’aquesta jornada, havia demanat el canvi d’horari de partit per a poder viure aquesta còpia del ‘tercer temps’ del rugbi. Vaja, no es volien perdre aquesta experiència pionera al nostre país.

Tot això, en un modest club de barri, tot un exemple, que ha d’entrenar els seus equips a altes hores de la nit. Aquesta situació, que es repeteix en molts altres clubs de Catalunya, em torna a demostrar el mèrit que té que el nostre esport. La manca de recursos no impedeix que els equips catalans continuin sent referents. I aquest és un motiu per estar ben orgullosos.

Fotos de la presentació de l’Anuari 2011-2012

David Villaverde, Director General de Deportes del CSD
Lolo Ibern, Director Esportiu del Mundial Barcelona 2013
Miguel Cardenal, Secretario Estado para el deporte; Fernando Carpena, Presidente RFEN i Enric Bertrán, President FCN
Maite Fandos, Tinenta d'Alcalde d'Esports Ajuntament de Barcelona
Oriol March, Subdirector General Activitat Esportiva i Infraestructures
Xavier Amador, Gerent Institut Barcelona Esports