Archivo de la etiqueta: CN Sant Feliu

El BCNWP Under 10 com a far del waterpolo

Encara no puc treure’m l’emoció d’haver viscut des de dins el Torneig Internacional BCNWP Under 10. Més enllà de totes les hores prèvies de treball i dels quatre dies intensos de feina a la piscina Nova de l’Escullera, em queda la sensació d’haver estat testimoni d’una competició que ajuda el waterpolo a fer-se gran. Ho dic perquè el projecte del CN Barcelona enganxa tant als esportistes més joves com a les seves famílies al nostre esport. I això és molt important per a créixer.

dis5

Des del meu punt de vista, hi ha 6 factors que fan que aquesta competició s’hagi de subratllar en els calendaris dels amants del waterpolo:
1) Organització impecable. Amb en Juan Carlos Sanchón al capdavant, i sense oblidar la col·laboració de les grans Helga Calle i Cristina Basilio, el torneig va funcionar com la seda. Tot i alguna emergència d’última hora, tot va quadrar a la perfecció.
2) Escenari espectacular. Les instal·lacions del CN Barcelona permeten que gairebé 400 esportistes, famílies, tècnics i treballadors puguin gaudir d’una competició sense aglomeracions. A més, durant les estones de lleure, el paisatge també convida a gaudir de la platja de Barcelona.
3) Nivell de joc sorprenent. No deixaré de dir que em sorprèn el nivell dels nens i nens de menys de 10 anys. La competició d’enguany va tenir alguns equips, com el Marsella, el Barcelona i l’Atlètic-Barceloneta que van jugar increïblement bé. De fet, els més veterans coincidien en què el nivell va ser millor que en les edicions anteriors. Amb tot, no hem de perdre la perspectiva; l’important és que aquestes competicions els animin a seguir entrenant i aprenent!

waterpolo

4) Bona sintonia entre els equips: La sensació general és que sempre hi va haver bon rotllo entre els equips i amb l’organització. Només cal veure els detalls dels equips francesos, o l’alemany, o els aragonesos, entre d’altres, fent regals per l’equip de voluntaris o pels equips participants. Bon ambient i bon rotllo que van ajudar molt en aquests 4 dies intensos!
5) Col·laboració dels àrbitres: El primer de tot és recordar que els àrbitres assistents no van cobrar ni un euro per venir a passar temps de les seves vacances a ajudar en aquest torneig. Com en tants altres esdeveniments de promoció del waterpolo, el col·lectiu arbitral s’està volcant i estem aconseguint que aquestes iniciatives es puguin realitzar.
6) Voluntaris al peu del canó: Pares, mares, jugadors de categories superiors… És indubtable que el treball de l’equip de voluntaris del club van permetre que aquest Under 10 fos un èxit. Una màquina excel·lentment sincronitzada sense la qual aquest torneig no es podria realitzar.

bronze

En contraposició a tots aquests punts positius del BCNWP Under 10, hi hem de posar dos grans supesos. El primer, per al Montpellier, per marxar a mig torneig per motius interns injustificables, fet que va suposar un contratemps important per a l’organització. I segon, l’actitud d’algunes aficions, sobretot catalanes, que van ser de tot menys exemplars. Esperem que en properes edicions prenguin exemple de l’estil de les del Montjuïc i el Sant Feliu, sempre animant i amb actitud positiva de cara als esportistes i els àrbitres.

Les 7 claus de l’èxit de la Copa de la Reina

Aquest cap de setmana hem pogut viure una Copa de la Reina única. Per primera vegada s’ha organitzat una competició nacional femenina amb una posada en escena, pressupost i creativitat a l’alçada dels grans esdeveniments del waterpolo. Amb això no vull dir que en d’altres ocasions no hagi estat així; de fet, recordo la mítica Copa de la Reina organitzada pel CN Sant Feliu fa dos anys que també va ser extraordinària. Però en aquesta ocasió s’ha donat un pas endavant: sobretot en seguiment de públic i inversió en accions de comunicació. Aquestes són les claus que, des del meu punt de vista, han fet que l’esdeveniment hagi estat un èxit:

1) APOSTA PEL FEMENÍ Ja fa molts anys que alguns clubs catalans aposten amb claredat pel waterpolo femení i són els grans responsables dels títols aconseguits en els darrers anys. L’esforç dels 4 grans (Sabadell, Mediterrani, Mataró i Sant Andreu) s’ha vist complementat pel bon treball de clubs com el Terrassa, el Rubí o el Sant Feliu entre d’altres. Sense aquesta aposta, competicions com la que hem viscut no serien possibles.

copa2
2) SANT ANDREU, CLAU Organitzar una Copa al club andreuenc és una garantia d’èxit. Primer amb les Copes del Rei i ara amb la de la Reina, el CN Sant Andreu es deixa la pell en organitzar competicions ja siguin d’àmbit nacional o internacional. Passen els anys i l’entitat barcelonina continua esforçant-se en millorar i oferir el millor als esportistes i espectadors.
3) EQUIP DE VOLUNTARIS Lligat amb el punt anterior, ens hem de treure el barret per les desenes de voluntaris que l’organització del club ha aconseguit coordinar al llarg dels tres dies de competició. Que tanta gent passi un cap de setmana sencer treballant de manera desinteressada pel bé del waterpolo és un fet extraordinari. Felicitats a tots i a totes!
4) SHOW A L’ALÇADA Mica en mica anem convertint les competicions en espectacles que valen la pena veure. L’organització de la Copa ha buscat la creativitat, fent que en els temps de descans entre partits i quarts el públic gaudís d’un bon show. Crec que la gent que ha passat per la Pere Serrat ha gaudit amb el que ha vist dins i fora de la piscina.

copareina1
5) FORMAT ATRACTIU Aquest cap de setmana hem tornat a comprovar que el format coper és el més atractiu. Concentrar els 8 millors equips en una competició a vida o mort en només tres dies permet que el públic gaudeixi de duels de màxima emoció i que hi hagi marge per alguna sorpresa. Aquesta 19a edició de la Copa no ha estat una excepció.
6) INTERÈS DELS MITJANS Tot i que Esport 3 només va retransmetre la final (fet que hem d’aplaudir), el seguiment dels mitjans ha estat més que notable. La zona de premsa ha estat repleta de periodistes i fotògrafs que han seguit amb molt d’interès el desenvolupament de la competició. Fins i tot ens hem trobat amb mitjans que habitualment no segueixen el waterpolo però que eren conscients de la rellevància de l’esdeveniment. Anem fent passes en la bona direcció!
7) NIVELL DELS EQUIPS Més enllà de reiterar el gran moment que viu el waterpolo femení, cal destacar que les diferències entre el totpoderós Sabadell Astralpool i la resta de competidors es comencen a escurçar. Evidentment el Mediterrani no va tenir el seu dia en els quarts de final davant les vallesanes, però el Mataró la Sirena va tenir les campiones d’Europa contra les cordes i el Sant Andreu va fer mitja part molt bona a la final. Que el nivell del waterpolo femení millori beneficia l’espectacle i fa que els títols del Sabadell tinguin encara més mèrit.

Trobareu algunes de les millors fotos de la Copa de la Reina 2015 en aquest enllaç.

5 esdeveniments referents a Catalunya

El nivell organitzatiu que ha demostrat el nostre esport en els darrers anys s’ha merescut un notable alt. No totes les competicions i esdeveniments es mereixen aquesta nota, però sí que podem evaluar algunes cites clau del calendari dels últims temps amb aquesta qualificació. Tot i l’escassetat de recursos, l’ingeni i l’esforç de la família del waterpolo català han fet que puguem estar orgullosos de celebrar campionats, tornejos i gales de primer nivell. Aquí, 5 mostres del que us explico:

1) Final Six LEN Champions League 2014. Les Piscines Bernat Picornell van ser l’escenari espectacular de la fase final de la màxima competició europea de clubs. El muntatge de la piscina olímpica era impresionant! Les tasques organitzatives van basar-se en la feina d’un grup de persones de l’Atlètic-Barceloneta, que van coordinar tot el projecte. Les sensacions des de fora van ser molt positives.

Visió general de la Final Six celebrada a les Picornell
Visió general de la Final Six celebrada a les piscines Bernat Picornell

2) BCN WP Under 10. El torneig benjamí internacional de Setmana Santa organitzat pel CN Barcelona és un clar exemple del ‘boom’ que està vivint el nostre país en tornejos i campus de waterpolo. La implicació de treballadors, pares i mares i els tècnics i directius del club degà del waterpolo espanyol es va notar en la primera edició i s’ha consolidat en la segona d’enguany.

3) Copa de la Reina 2013. Un exemple de bona organització i de salt qualitatiu en els tornejos celebrats a casa nostra va ser la Copa de la Reina disputada al CN Sant Feliu l’any passat. A més del treball de tot l’equip coordinat per en Juan Carlos Sanchón, em quedo amb els detalls cap a les jugadores i les accions per involucrar el públic i els mitjans de comunicació en l’esdeveniment.

675A3487
Presentació de l’Anuari del waterpolo català 2012-2013 a la Copa de la Reina

 

4) Mundial Barcelona 2013. És innegable que les dimensions d’un Mundial de Natació permeten organitzar una competició que llueixi per sí mateixa. Però si hi sumem l’escenari inigualable de la ciutat de Barcelona i el voluntariat de tot el nostre waterpolo, el resultat acaba sent el que va ser: una competició que es recordarà durant molts anys.

5) Diada de la Natació Catalana 2014. Vull acabar destacant l’excepcional esdeveniment celebrat fa poques setmanes al Born Centre Cultural per part de la Federació Catalana de Natació. La Diada d’enguany va suposar tot un pas endavant en el nivell d’una gala fantàstica que va reunir gairebé 300 persones en un marc històric. La capacitat organitzativa d’actes més institucionals també és ja referent a nivell internacional.

Diada Natació Catalana 2014 from FeedBack Media on Vimeo.

Aquests són només alguns exemples de l’excel·lència a la que hem estat capaços d’arribar en els darrers anys. Recordo l’escassa imaginació que hi havia en els clubs i les federacions a l’hora d’organitzar esdeveniments quan vaig començar a jugar a waterpolo a principis dels 90. El canvi en els últims anys ha estat radical. De ben segur que els grans organismes internacionals no trigaran en concedir-nos més competicions de prestigi. Saben que confiant en nosaltres, s’asseguren l’èxit final.

Una Primera Divisió per a rics

Amb l’ascens del CN Poble Nou i el descens de la UE Horta, la Primera Divisió quedarà amb només tres representants catalans a la segona categoria espanyola la propera temporada. És, sens dubte, una mala notícia no només en la vessant esportiva sinó també en l’econòmica. CN Molins de Rei, CN Sant Feliu i CN Rubí hauran de fer mans i mànigues per a poder afrontar el proper campionat. I és que els viatges que els esperen a partir del proper octubre són de traca: Andalusia, Madrid, Euskadi, País Valencià, Ceuta, Aragó i Canàries (sempre que l’Echeyde perdi la promoció amb el Concepción).

axel

Fa pocs dies, responsables dels tres clubs catalans es van reunir per plantejar estratègies conjuntes de cara a la propera temporada. Estem parlant de tres clubs que no es troben en una situació econòmica delicada, però que evidentment han d’intentar optimitzar al màxim els recursos per a què la participació en aquesta categoria no sigui ruïnosa. El més probable, és que alguns desplaçaments es facin de manera conjunta entre aquests equips per a jugar dos partits en un mateix cap de setmana. Seria el cas, per exemple, dels viatges a Madrid, on es jugarien dos partits: un dissabte i un diumenge, fent nit a la capital. Està clar que aquesta estratègia necessita de l’aprovació de la Federació Espanyola i dels equips locals, però tot apunta a que l’economia tornarà a ser la que mani la temporada 2014-2015.

Els millors clubs juvenils i cadets de Catalunya

Passat l’equador de la temporada, és un bon moment per analitzar com estan anant els Campionats de Catalunya de waterpolo de categories. Comprovar com van les competicions és senzill pels juvenils i cadets, però la cosa es complica si baixem més avall. Els formats en les lligues infantils, alevins i benjamins fan impossible saber, a aquestes alçades d’any, quins són els equips més forts. Amb tot, no sóc gaire partidari d’evaluar els més menuts del nostre esport en funció dels resultats esportius, així que aquest “estudi” es basarà només en els campionats juvenils i cadets catalans.

bta
El juvenil de l’Atlètic-Barceloneta és líder de la seva lliga amb 25 punts.

Per fer-lo, he puntuat els tres primers classificats de cada competició i els hi he donat 3 punts al primer, 2 punts al segon i 3 al tercer. D’aquesta manera es pot fer un còmput global per clubs. Amb aquesta fórmula, els resultats col·loquen l’Atlètic-Barceloneta, el CN Terrassa i el CE Mediterrani com a millors clubs de Catalunya en aquestes categories. La classificació “virtual” és la següent:

1. Atlètic-Barceloneta 5
1. CN Terrassa 5
1. CE Mediterrani 5
2. CN Sabadell 4
3. CN Barcelona 3
4. CN Mataró 1
4. CN Sant Feliu 1

Juv_fem
El juvenil femení del CN Sabadell lidera la seva competició.

Evidentment, aquesta taula s’haurà de revisar a final de temporada, també amb la resta de categories del waterpolo català. Des del meu punt de vista, cal destacar diversos factors: la potència de l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona (que només compten amb equips masculins en aquestes edats), la creixent influència del CN Terrassa tant en nois com també en noies i el manteniment del CN Sabadell i el CE Mediterrani com a referents del waterpolo femení.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (I)

Les xifres de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 són espectaculars. Hi apareixen 35 clubs, 123 àrbitres, 197 equips, més de 2.500 jugadors i jugadores… en definitiva, 164 pàgines amb una muntanya de dades i estadístiques. Entre tota aquesta ingent informació, lògicament, hi ha moltes curiositats que poden passar desapercebudes. Per treure a la llum aquestes curiositats “amagades”, dedicaré una sèrie d’entrades al blog per a què les conegueu.

Primera i Segona Divisió
Primera i Segona Divisió

Avui començarem amb els jugadors i jugadores de les diferents categories. En concret, amb els jugadors més veterans i joves dels equips catalans a les competicions absolutes. Segur que us trobareu amb més d’una sorpresa…

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA
Més veterà: Gustavo Marcos (1972). CN Sabadell
Més jove:  Borja Fenoy (1997). CN Sabadell

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA
Més veterana: Ana Copado (1980). CN Terrassa
Més jove: Paula Rutgers (2000). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Ignasi Gasch (1977). UE Horta
Més jove: David Carrasco (1997). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Anna Segurana (1991). CN Sant Feliu
Més jove: Helena Dalmases (1999). CN Sant Feliu

SEGONA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Jordi Capallera (1985). CN Premià
Més jove: Pau Garcia (1994). CN Premià

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Judith Burriel (1972). CN Catalunya
Més joves: Helena Font i Laura Pericas (2000). CW Figueres i CN Granollers 

TERCERA DIVISIÓ
Més veterà: Manuel Bonilla (1973). CN Badia
Més joves: Marc Mora i Raúl Loste (1999). CN Mataró B La Sirena

PREFERENT
Més veterà: Pere Mateu (1966). CWU Autònoma
Més joves: Iván José Pernas (1998). CW Figueres // Marc Masip, Alfred Coloma, Gerard Martínez, Mateo Cheyroles, Charli Bilbao, Axel Villalta, (1998). CN L’Hospitalet B

Descomptes d’Euphralia als clubs

En la línia d’incorporar noves promocions que acompanyen aquesta edició de l’Anuari del waterpolo català, una de les empreses que ha esponsoritzat aquesta publicació ofereix descomptes a tots els clubs catalans que estan venent el llibre (podeu consultar els punts de venda aquí). A bona part de les recepcions hi trobareu vals de descompte per Euphralia, dels laboratoris Boiron. Els recordareu perquè van fer accions molt potents de promoció durant les passades edicions de la Copa de la Reina disputada al CN Sant Feliu i els Campionats de Catalunya de waterpolo a les piscines municipals de Montjuïc.

euphralia

Euphralia és una solució oftalmològica utilitzada com a netejador ocular en cas d’irritació o molèsties oculars; d’aquí que sigui un producte molt adient per a tots aquells que practiquen esports aquàtics. Des d’aquí, aprofitem per agraïr-los l’aposta per l’Anuari del waterpolo català 2013-2014!

El waterpolo català agafa el control

Mes i mig després de començar les cinc competicions espanyoles de waterpolo, en quatre d’elles els lideratges són d’equips catalans. A la Divisió d’Honor masculina, l’Atlètic-Barceloneta; a la femenina, el CN Sabadell Astralpool; a la Primera masculina, el CN Poble Nou i a la Primera femenina, el CN Sant Feliu comparteix la primera posició amb el Concepción. L’únic conjunt provinent de Catalunya a Segona Divisió, el CN Premià, és vuitè de 10 equips. Però cal dir, que els d’Albert Salvatierra són recent ascendits i només han jugat tres de les sis jornades que s’han disputat. Així que encara hi ha molt marge per la recuperació.

Entrenadors
Equip tècnic del CN Premià de la temporada 2013-14

Pot semblar que gairebé sempre els conjunts catalans han dominat a plaer les competicions nacionals. Sí que ho podríem assegurar amb les divisions d’honor masculina i femenina. Però no en la resta de categories. Certament, des de les temporades en què el Real Canoe va guanyar la lliga (1998-1999 i 1999-2000), amb prou feines els equips de fora de Catalunya han superat la quarta posició a la taula. El mateix ha passat amb les noies. A excepció de la campanya 2005-2006, en què l’Ondarreta es va proclamar campió, mai més un conjunt de la resta de l’estat s’ha emportat el títol. Enguany, les coses van pel mateix camí: els 4 primers classificats de la Divisió d’Honor masculina són catalans. A excepció del Canoe, empatat amb Sant Andreu, Sabadell i Catalunya, els altres conjunts no-catalans estan a la cua de la classificació. Més evident és la situació en la Divisió d’Honor femenina, en què els 5 representants de la resta d’Espanya estan de mitja taula cap avall.

Absoluto-A-2013-2014-CNPN
El CN Poble Nou lidera amb mà de ferro la Primera Divisió espanyola

Tornant a l’afirmació de que aquest domini global en les altres categories a nivell nacional no sempre ha estat tan evident com enguany només cal consultar les classificacions finals de les últimes temporades a Primera i Segona. Amb l’entrada del segle XXI, equips de la resta d’Espanya van anar millorant i agafant cada cop més protagonisme (fet que cal valorar, sens dubte, com a molt positiu per la difusió del waterpolo). Avui, la gran majoria de representants de Catalunya en aquestes competicions estan situats en els llocs de privilegi o, com a mínim, amb certa comoditat a les seves classificacions. Això ens demostra que en línies generals estem fent una bona feina als clubs catalans, tot i les dificultats actuals. Esperem que aquesta tendència es mantingui fins a final de temporada i que puguem celebrar títols i ascensos a casa nostra.

Les xifres del waterpolo català 2013-14

Aquest cap de setmana han començat bona part de les diferents competicions organitzades per la Federació Catalana de Natació i la Real Federación Española de Natación. Si fem una comparació general del número total d’equips que s’han inscrit per la temporada 2013-2014 des dels absoluts fins els benjamins respecte l’anterior, el resultat dóna un descens de 3 equips; passem de 227 a 224 conjunts. La diferencia és de -1,3%, d’aquí que puguem dir que tot i la crisi hi ha un manteniment global en la potència del waterpolo català. Aquí us detallo quins clubs han sumat i quins han restat equips respecte la passada temporada.

MÉS EQUIPS
+3 CN Granollers (de 8 a 11)
+2 CN Molins de Rei (de 8 a 10)
+2 CW Sant Adrià (d’1 a 3)

MENYS EQUIPS
-2 GEiEG (de 9 a 7)
-2 CN Montjuïc (de 8 a 6)
-2 CN Olot (de 7 a 5)

En aquest sentit, cal remarcar una situació excepcional. Si agafem el relleu del CN Minorisa com a substitut del desaparegut CN Manresa, hem de contabilitzar un descens de 5 equips de waterpolo a la capital del Bages; passem de 7 a 2 conjunts manresans. Per tant, seria el club que més conjunts ha perdut aquesta campanya.

wpfemeni1
El juvenil femení CN Molins – Vallirana és una de les novetats d’enguany

A nivell de divisions, cal destacar que a les categories nacionals, el nivell del waterpolo català perd certa importància. En les màximes categories espanyoles, tenim un equip menys en la masculina i un de més a la femenina. A la Primera masculina, hi ha dos conjunts més de Catalunya, però a les segones divisions, categories extremadament cares, hi haurà dos representants menys.
Aquí teniu el resum general: 

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA: -1 equip (descens del Montjuïc)
DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA: + 1 equip (ascens Rubí i L’Hospitalet i descens Sant Feliu).
PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA: + 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta).
PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA: – 2 equips (ascens Rubí i L’Hospitalet, desaparició Manresa i descens Sant Feliu).
SEGONA DIVISIÓ MASCULINA: – 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta, desaparició Manresa i ascens Premià).

horta
L’absolut de la UE Horta, un dels equips ascendits aquesta temporada

En línies generals, doncs, podem assegurar que el waterpolo català manté el seu poder, però que la crisi econòmica ha minat un possible creixement.

El paper dels clubs, clau en aquest Mundial

Avui s’estrena el Mundial de Natació Barcelona 2013 amb una cerimònia inaugural que es preveu impactant. Aquesta presentació es complementarà amb unes seus de competicions realment espectaculars: el Palau Sant Jordi amb una piscina “artificial” d’última tecnologia, les Bernat Picornell amb graderies supletòries, la incomparable piscina de salts de Montjuïc i el Port de Barcelona per a les aigües obertes i els nous salts de gran alçada. És indubtable que la combinació entre el turisme i l’esport són una de les grans virtuts de la capital catalana.

Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei
Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei aquest divendres

Estic convençut que tot i els típics problemes organitzatius d’un gran esdeveniment com aquest no impediran que el dia 4 d’agost es qualifiqui aquest Mundial com el millor de la història. Gran part del mèrit vindrà per la gran col·laboració dels voluntaris i de la feina dels clubs.

Selecció d'Austràlia amb l'equip de voluntaris del CN Molins de Rei
Selecció d’Austràlia amb l’equip de voluntaris del CN Molins de Rei

En la meva tasca de responsable de comunicació del CN Molins de Rei, aquest matí he estat a les nostres instal·lacions veient els entrenaments de waterpolo masculí de Sud-àfrica i Austràlia. Cedir bona part de la piscina en aquesta època de l’any és un gran sacrifici que fan els clubs i que, en cas de no comunicar-ho bé, pot suposar un gran problema amb els socis.

Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013
Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013

En el nostre cas, vam fer una roda de premsa amb l’alcalde de Molins de Rei, el primer tinent d’alcalde, el president del CN Molins i en Sergi Pedrerol per explicar que es tracta d’una gran oportunitat per vincular la vila amb el Mundial i l’esport d’elit internacional. Una de les observacions que van fer els responsables polítics i que comparteixo plenament, és que els clubs de natació han de saber arribar a un equilibri entre la part lúdica i social amb l’esportiva d’alt nivell. Per això crec que cal valorar l’esforç dels 12 clubs catalans que cediran els seus espais per a què l’organització d’aquest Campionat del Món sigui encara millor. Com dic sempre: olé tú pel CN Barcelona, CN L’Hospitalet, CE Mediterrani, CN Molins de Rei, CN Sant Andreu, CN Catalunya, CN Sant Feliu, UE Horta, CN Atlètic-Barceloneta, CN Montjuïc, CN Mataró i CN Terrassa.