Archivo de la etiqueta: CN Sabadell

Mercat de fitxatges 2012-13

Comença la pretemporada de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo de cara a la campanya 2012-2013 i algunes plantilles encara no estan tancades. La retallada en els pressupostos de bona part dels clubs està fent que alguns d’ells s’esperin a l’oportunitat de fitxar algun “xollo” d’última hora, ja que alguns jugadors importants en els darrers anys encara no tenen equip.

Després de posar-me en contacte amb diferents persones dels nostres clubs, i d’obtenir resposta de bona part d’ells, aquest és el primer avançament de com està el mercat de fitxatges a aquestes alçades. A l’espera de novetats i de la vostra participació, anirem ampliant les dades. En principi, les plantilles del Barcelona, Barceloneta, Mataró i Mediterrani són les definitives; a la resta s’han d’afegir jugadors. Espero poder-ho completar en els propers dies.

  • CN BARCELONA
    Altes:
    Alfons Cánovas, Mate Balatoni, Iago Bofill, Dan Young, Devon Car, Ramon Diaz.
    Baixes:
    Pere Estrany, Fernando Gutiérrez, Eridú Alcalá, Tan Feihu, Pa Ning.
  • CN ATLÈTIC BARCELONETA
    Altes: Marc Minguell, Balazs Sziranyi, Mario Lloret, Felipe Perrone, Anthony Martin.
    Baixes: Adrià Delgado, Alexander Ciric, Xavier Vallès, Albert Fandos, Jose Rodríguez.
  • CN CATALUNYA
    Altes: Carlos Sánchez, Víctor Cabanas, Albert Fandos, Rob Dereck Parker, Ciaran James Thomas, Gabor Egedi, Sergi Suay, Marc Ventura i Enric Arnella.
    Baixes: Miguel Hernando, Dani Garcia, Nelson Riera, Vladimir Cosic, Angel Andreo, Gustavo Marcos, Marc Hernández.
  • CN MATARÓ
    Altes: András Gárdonyi, Attila Kincses, Edu Mínguez, Pol Barbena, Marc Corbalán, Joan Muñoz.
    Baixes: Mario Lloret, Romain Blary, Gonzalo López-Escribano, Florin Bonca, Gabi Tebar.
  • CE MEDITERRANI
    Altes: Adrià Carabí, Dani González, Dorin Costras (ent).
    Baixes: Rob Maitland, Albert Asenjo, Nil Martín, Víctor González, Héctor Pérez, Javier Aznar (ent.)
  • CN MONTJUÏC
    Altes: Sergi Rodríguez, Aaron Sánchez, Carlos Román, Joel Chacón, Marc Ahulló, David Garcia, Joaquim Lloret, Oriol de Viguri, Héctor Rios, Victor Cervetto, Victor Expósito, Guillem Herrera.
    Baixes: Mate Balatoni, Alfons Cánovas, Gabor Egedi, Ferran Tomasa, Marc Tomasa, Simón Zapatel, David Casadevall, Omar Montiel,
  • CN SABADELL
    Altes: Pere Estrany, Xavier Vallès, Svilen Piralkov, Jose Rodríguez, Petar Trbojevic, J.W.Krumpholz, Ivan Carabantes.
    Baixes: Iván Pérez, Èric Marsal, Adrià Carabí, Jordi Millán, Carlos Sánchez, Enric Moreno, Marko Cuk, Matej Nastran
  • CN SANT ANDREU
    Altes: Tomas Bruder, Héctor Pérez, Miguel Hernando, Pau Venteo, Cristian García, Samuel González, Albert Marimón, Ricardo Gracia.
    Baixes: Dani González, Jack Waller, Edu Mínguez, David Garcia, Ander Pastor, Pau Segurana.
  • CN TERRASSA
    Altes: Esteban Gómez, Xavi Serra, Dani Blánquez, Héctor Araujo, Pau Prieto, Èric Marsal.
    Baixes: Svilen Piralkov, Víctor Cabanas, Rob Parker.

El miracle femení

Feia 16 anys que el waterpolo espanyol no aconseguia una medalla en uns Jocs Olímpics. 16 anys! I qui ens anava a dir que seria el conjunt femení el que ens tornaria a donar una alegria. No fa gaire, escoltàvem que grans jugadores del nostre esport marxaven a l’estranger per nacionalitzar-se i així “tenir l’opció de jugar uns Jocs Olímpics”. Ni elles mateixes creien en les seves possibilitats!
No oblidem que tenim una lliga nacional més que discreta: el Sabadell és el dominador indiscutible (només amb una sonada excepció fa 2 anys); Mataró, Sant Andreu i Mediterrani lluiten amb Saragossa i Dos Hermanas per les posicions capdavanteres; i una bona colla d’equips intenten mantenir la categoria. En general, pocs partits atractius i 0 repercussió mediàtica.
El cop d’efecte va arribar amb la primera posició al preolímpic d’aquest any. En Miki Oca ha estat capaç de treure el millor d’una generació més que prometedora, la que ve de guanyar el Mundial Júnior del 2011 formada majoritàriament per jugadores catalanes. Mediterrani, Sabadell i Mataró són la punta de llança del waterpolo femení. Però s’ha de subratllar la gran tasca de clubs com el Rubí, el Sant Feliu, el Terrassa, el Manresa o el Martorell, que cada cop aposten més per les nostres noies.

La selecció espanyola de waterpolo femení, subcampiona olímpica a Londres 2012

Aquests han estat els Jocs Olímpics de les noies. Com sabeu, més de dos terços de les medalles de la delegació espanyola les han aconseguides representants femenines. Els que hem pogut vibrar amb totes les competicions ens ho hem passat pipa veient com les noies de sincronitzada, l’handbol, la vela, el taekwondo, el rem o la Mireia Belmonte s’emportaven metalls a la competició més important del planeta.
El clímax va arribar amb la plata del nostre esport. Tot i fer una mala final (això crec que ningú ho podrà negar) ens hem de sentir orgullosos de les nostres noies. De les 13 jugadores, m’han agradat especialment la Laura Ester, la Maica García i la Jennifer Pareja. I de totes elles, la Laura, de només 22 anys, ha estat la millor de totes. Les seves intervencions i, sobretot, el seu caràcter a l’aigua m’han tornat a demostrar que el porter és el jugador més important en el waterpolo.
Però aquesta alegria es veu enterbolida pels núvols negres. La crisi baixa pressupostos de clubs i les dones, com sempre, estan a l’esglaó més baix. Clubs com el GEiEG han renunciat a jugar a Divisió d’Honor per manca de diners i segurament l’únic equip que competirà a Europa la temporada vinent serà el totpoderós Sabadell. Una llàstima, especialment quan l’any que ve tenim el Mundial 2013 a Barcelona. Espero que les institucions mostrin (d’una vegada per totes) certa sensibilitat i ajudin el nostre esport. És molt bonic sumar medalles i sortir a la foto, però el mèrit no pot continuar sent exclusivament del treball dels clubs. Federacions i Administracions han de facilitar la seva tasca i no continuar encarint competicions i retallant ajudes. Seria el moment d’aprofitar la inèrcia d’aquesta plata històrica i treballar per aconseguir-ho. Esperem que algú lluiti per fer-ho.

PD1: Sobre la selecció masculina, m’ha decepcionat una mica el seu paper. No els he vist dins el torneig. Han fet els deures amb els equips que tocava però poca cosa més. De tota la plantilla, només destacaria en Marc Minguell i l’Albert Español i, en alguns partits, l’Iñaki Aguilar i el Felipe Perrone. Esperem que la imminent renovació de l’equip ens acabi portant alegries, tot i que prevec que serà a mig termini.

Antics equips (II)

Amb 14 anys ja m’havia convertit en un malalt del waterpolo. Era el capità de l’infantil del CN Montjuïc, titular amb el juvenil i anava convocat a l’ara desapareguda categoria júnior. Els pares es passaven la setmana portant-nos al Xavi i a mi a tots els partits. I, evidentment, els dissabtes a la tarda eren sagrats per anar a veure el primer equip a la Zona Esportiva.

Dins la generació dels jugadors nascuts el 1981 era un dels millors defenses de boia. D’aquí que anés a les preseleccions mítiques de la selecció catalana a la residència Blume. Els pares sempre diuen que aquells partits d’entrenament eren una passada, per la intensitat i la passió que hi posàvem tots els que hi anàvem. En aquella època, Mediterrani, Sabadell i Montju érem els que lluitàvem per guanyar la lliga i, per tant, tots nosaltres érem peces importants a la selecció.


Ferran Prada, Àlex Delgado, Dani González, Sergi Joanpere, Dani Pajuelo (Barcelona, 1995)
Dani Pajuelo, Simon Fusté, Sergi Joanpere (Barcelona, 1995)

El Campionat d’Espanya de les Bernat Picornell no va tenir història a nivell esportiu. Vam apallissar Madrid i Aragó amb molta contundència i ens vam proclamar campions. Catalunya tenia un equip molt potent. L’Óscar Martínez (el ‘Panocha’), el Dani González (el ‘Lucky’), el Sergi Joanpere, el Simon Fusté sota pals o l’Àlex Delgado eren jugadors que destacaven molt en aquella època. Era tot un somni aconseguir anar convocat! Amb el Jordi ‘Tito’ Signes de míster implacable i l’Antonio Aparicio de segon, ningú es podia relaxar.

Miro la fotografia de l’equip i me n’adono que l’únic jugador que queda avui a l’elit del waterpolo és el Dani González, una de les peces clau del CN Sant Andreu. El Simon juga al CN L’Hospitalet i l’Oriol Lavernia continua demostrant la seva força als dos metres al CN Martorell. Cap de la resta d’integrants d’aquell equip que semblava invencible està en actiu. Molts d’ells ni tan sols tenen cap vinculació ja amb el nostre esport.


Dalt: Antonio Aparicio, Jordi Bernús, Jordi Signes, Dani González, Simon Fusté, doctor (?), Sergi Joanpere, Javi Álvarez, Oriol Lavernia, Dani Pajuelo. Baix: Ferran Plana, Óscar Martínez, Raúl Galera, Albert Buch, Àlex Delgado, Pau Cardenal, Vicenç Monsonís, Antonio Quintanilla.

Va ser la meva primera gran fita esportiva. En aquella època ho valorava moltíssim i estava molt orgullós d’haver estat en aquella selecció. Amb tot, el pas del temps et demostra que el més important és haver tingut l’oportunitat d’haver viscut al 100% cada etapa, des d’aleví fins al primer equip, i que el millor és quedar-me amb l’experiència i les amistats del llarg camí de 17 anys jugant a aquest esport.