Arxius

Tag Archives: CN Sabadell Astralpool

Aquest dissabte 11 de març del 2017 quedarà emmarcat en la història del waterpolo català. Els nostres dos millors equips femenins van aconseguir classificar-se per la Final Four de l’Eurolliga, la màxima competició continental. Sabadell Astralpool i La Sirena Mataró van assolir una fita que serà recordada i que, esperem, es continuï repetint en els propers anys. Tot apunta a que serà així.

sabadell

Nova Final Four per a les vallesanes

El Sabadell Astralpool tenia una molt bona renda del partit d’anada i en el partit de tornada no va donar marge a la sorpresa. Les noies de Nani Guiu són el rival a batre a Europa. Amb raó. La clara victòria per 19-11 davant les hongareses del Dunaujvaros les classificava per la seva sisena Final Four. La cinquena estrella al banyador és el gran repte de les vallesanes, favorites a revalidar el títol.

danipajuelo

Amb en Francesc Andrés d’M1TV llestos per la retransmissió

El cas de La Sirena Mataró és d’estudi. En només dues temporades, l’equip de Florin Bonca ha crescut exponencialment. Ahir vaig tenir l’honor de poder fer els comentaris tècnics en la retransmissió de la televisió mataronina M1TV del duel entre La Sirena Mataró i l’UVSE de Budapest. Va ser el partit somiat per les catalanes. Des del meu punt de vista hi va haver 5 claus per poder assolir aquesta gesta sense precedents:

  1. DEFENSA: Liderades per una seguríssima Debby Willemsz sota pals, l’esforç col·lectiu i la solidaritat de totes les jugadores en defensa va ser determinant en el resultat final.
  2. INTENSITAT: El ritme de partit va ser altíssim. El gran perill per La Sirena Mataró era no poder mantenir la intensitat durant el 32 minuts de joc. Però ben al contrari, les que no ho van poder fer van ser les hongareses, que van anar apagant-se amb el pas dels minuts.
  3. VETERANIA: El paper que han tingut a l’eliminatòria les jugadores més veteranes de l’equip mataroní ha estat fonamental. L’Ona Meseguer, la Marta Bach i, especialment, la Laura López han estat extraordinàries. El cas de la madrilenya, per a mi, és de traca. En el partit de tornada disputat a El Sorrall, López va estar a tot arreu; defensant, marcant gols, provocant exclusions… un dels millors partits que he vist mai a una jugadora. I just la setmana que anunciava que deixa la selecció!
  4. PLANTEJAMENT: La feina de l’equip tècnic comandada per en Florin Bonca va ser fantàstica. Les mataronines van ser capaces d’anul·lar el joc de l’UVSE, ofegant les seves peces més perilloses. Un exemple: una de les seves jugadores franquícia, la Gabi Szücs, no va veure porteria, quan en el partit d’anada va ser l’autora de 4 gols.
  5. JUGADOR 14: L’ambient a la graderia va ser de pel·lícula. Veure aquesta afició volcada amb l’equip feia posar la pell de gallina. Ara ja podem dir que les olles a pressió que veiem als països balcànics també les podem viure a casa nostra.
cnmataro

Prèvia del partit La Sirena Mataró – UVSE Budapest

Ara ja només queda gaudir del moment. Felicitar-nos pels èxits aconseguits per aquests dos equips catalans. Tan de bo tinguem una nova final europea amb el cor dividit. Això ens garantirà un nou títol continental que vindrà a Catalunya.

Anuncis

Amb la ressaca d’una jornada històrica, avui podem valorar amb més calma la fita aconseguida per l’Atlètic-Barceloneta i el Sabadell Astralpool. D’aquí uns anys, quan els èxits siguin només un record, valorarem amb més perspectiva aquests títols. En un país en què el waterpolo no deixa de ser un esport minoritari i en què la crisi econòmica s’ha deixat sentir d’una manera especialment crua, encara tenim dos clubs que poden tirar del carro. Dos clubs que continuen apostant pel waterpolo i que, per a satisfacció de tots, ens porten copes de mèrit com les aconseguides ahir a la piscina Sant Jordi.

Va ser una gran jornada. Veure desenes de mitjans de comunicació, les graderies gairebé plenes i un gran nivell de joc dels equips catalans va ser molt emocionant. Per a mi, amb un alegria afegida, perquè a l’aigua hi havien bons amics i quatre supercracks que han estat, són i seran especials protagonistes de l’Anuari del waterpolo català. En Marc Minguell i l’Anni Espar d’una banda, i la Maica Garcia i l’Albert Español de l’altra, han col·laborat cedint la seva imatge per aquest projecte que, en pocs dies, veurà com la seva sisena edició veu la llum. Gràcies per tot nois!!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa uns dies vaig poder entrevistar una de les millors jugadores de waterpolo a un escenari únic: les piscines Bernat Picornell. L’Anni Espar va valorar molt positivament l’experiència de jugar una temporada als Estats Units, però després de donar-hi moltes voltes va decidir tornar per motius personals i esportius al CN Sabadell Astralpool. Un dels factors decisius a l’hora de prendre aquesta decisió va ser el partit que es disputarà demà a les 14.55 a Moscú: la final de la Supercopa d’Europa. Des d’aquí aprofito per enviar-li tots els ànims a ella i a l’equipàs entrenat pel Nani Guiu. Guanyar l’Skif CSP Izmailovo seria la cirereta per l’equip vallesà, que ho ha guanyat tot en aquest 2013.

Després de repassar les primeres conseqüències dels èxits de la selecció espanyola absoluta en el primer article d’aquesta sèrie, ara és el torn dels clubs catalans que cuiden les seves seccions femenines. Aquest és, des del meu punt de vista, un dels factors clau del progrés del waterpolo entre les noies. El mèrit prové essencialment del bon tracte (i la constant inversió) que han donat entitats com el CN Sabadell, el CE Mediterrani, el CN Sant Andreu i el CN Mataró, entre d’altres, als equips femenins.

anniespai

Anni Espar, reforç de luxe per al CN Sabadell Astralpool 2013-14

Tot i que finalment la retallada en l’equip masculí ha estat menor de l’esperat, és innegable que el projecte esportiu del CN Sabadell de la propera temporada es basarà en el conjunt entrenat per Nani Guiu. La incorporació de dues estrelles mundials com l’Anni Espar i la nordamericana Melissa Seidemann demostren que el club vallesà torna a somiar amb la tercera Copa d’Europa. I segur que estarà en la lluita pel títol.

cnmataro

Presentació del patrocini del CN Mataró amb La Sirena

A poques setmanes de l’inici de la temporada 2013-14, encara hi ha clubs (alguns de molt importants) que s’estan plantejant crear una secció femenina. El que ja és segur és que el CN Mataró ha aconseguit un patrocini extraordinari amb la gran cadena de congelats La Sirena, que esponsoritzarà el seu absolut femení. Una notícia fantàstica que enlluerna encara més la bona tasca que es fa des de l’entitat del Maresme en tasques de comunicació i màrketing.
Arribats a aquest punt, les meves reflexions són les següents: no hauríem de treballar a nivell federatiu per a què es rendibilitzessin aquests èxits globals de l’esport femení? Els polítics no haurien de lluitar per una nova llei de mecenatge que permetés desgravacions fiscals a les empreses que aposten per l’esport? A falta de recursos, facilitats per a clubs i empreses i màxim esforç en la difusió dels èxits per part dels responsables.
L’objectiu final hauria de ser garantir el creixement del nostre esport femení de base com va succeir arrel dels èxits de la natació sincronitzada. Aquest hauria de ser el nostre camí a seguir.

Aquest cap de setmana s’ha disputat a Sèrbia la Final Four de waterpolo, la màxima competició europea de clubs on l’Atlètic-Barceloneta ha acabat en tercera posició, un gran èxit l’any del seu centenari com a club. Els de Santi Fernández han fet un gran paper; tot i perdre a les semifinals davant l’Estrella Roja, que acabaria proclamant-se campió d’Europa, en el partit pel bronze els catalans van superar el Partizan de Belgrad per 10-11.

Absolut Atlètic Barceloneta 2012-2013

Absolut Atlètic Barceloneta 2012-2013

A casa nostra només hem pogut seguir aquesta competició a través de l’streaming que la LEN havia posat en marxa; una manera molt pobre de veure la Copa d’Europa, especialment perquè la qualitat era més que deficient. És curiós que la mateixa Lliga Europea de Natació que sanciona amb multes de milers d’euros l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona per no emetre en directe i via satèl·lit els partits de la fase prèvia de la competició, permeti que la Final Four no es pugui retransmetre per televisió.
Com ja vaig comentar en referència a la Final Four femenina que va guanyar el CN Sabadell Astralpool, en què es demanaven 3.000 euros per partit a les televisions espanyoles per emetre aquells partits, qui posa traves a la difusió del waterpolo no són les cadenes de televisió; és el màxim organisme federatiu europeu.
L’intent de motí d’alguns clubs europeus aquesta temporada que volien organitzar una competició continental paral·lela es devia, en bona mesura, a les incomprensibles exigències de la LEN a l’hora de participar en els seus campionats de clubs. És vergonyós que en una època de crisi econòmica tan greu i en països on el waterpolo té moltíssimes dificultats per aparèixer als mitjans, s’imposin requisits draconians a clubs i televisions per a poder emetre els partits de les competicions europees.

LEN waterpoloCom exemple, dir-vos que quan estava a la comissió de waterpolo del Mediterrani, vam haver de pagar uns bitllets d’avió a un àrbitre que residia a Nova York i a les eliminatòries que es jugaven a Barcelona, el tracte que es donava a tot el personal LEN era de primers ministres, amb recollides als aeroports, pagament de sopars a restaurants de luxe i hotels d’alt nivell.
Si volem que el nostre esport deixi de ser minoritari a tot Europa, els primers que han de posar el seu granet de sorra són els responsables de la LEN. És fantàstic comprovar la passió amb la que es viu el waterpolo als Balcans, però m’agradaria que no ho haguéssim de veure només per la pantalla de l’ordinador.

Ni Teledeporte, ni Esport 3 ni cap altra televisió pública o privada va decidir retransmetre la final de la Copa d’Europa de waterpolo femení disputada a Hongria. Dissabte hi va haver un allau de tuits de jugadors, entrenadors i directius del nostre esport criticant i, en alguns casos, insultant aquestes televisions per no emetre el CN Sabadell Astralpool – Kirishi. Alguns dels màxims responsables de la Federació Espanyola de Natació i el seu perfil de Twitter oficial van piular diverses rèpliques amb perles com que “el tema TV, sobretot les públiques, mereixen un estudi profund” o que “en 24 hores és impossible trobar un espai a la graella de les televisions”.
Més enllà de la gran oportunitat perduda de promocionar el nostre esport i de perdre’ns una final històrica per televisió, em venen al cap diverses preguntes:

1) Vam vendre correctament aquesta competició als mitjans? Durant els dies previs (no 24 hores abans) vam bombardejar amb notes de premsa, material gràfic i entrevistes els diaris, ràdios, televisions i pàgines web esportius per a facilitar-los la planificació? Qui se n’havia d’encarregar?

sabadell_campio

Celebracions del CN Sabadell Astralpool després de guanyar la final de la Champions Cup al Kirishi

2) Quan ens queixem de que no hi ha retransmissions de waterpolo per televisió pensem en si les nostres competicions són prou atractives? El nostre esport és interessant per al gran públic? Si a les piscines tenim 50, 100, 200 persones veient els partits de Divisió d’Honor, com vindrà una televisió a fer una retransmissió?

3) Ja fa molts anys que Teledeporte o Esport 3 no produeixen els partits d’esports minoritaris si no es tracta de coproduccions entre elles o són esdeveniments especials. Lligues com la de futbol sala o la d’handbol posen diners sobre la taula per a tenir un espai a les graelles d’aquestes televisions. Sabíeu que les xifres d’audiència de les dues darreres temporades de retransmissions de waterpolo van ser pèssimes? Vam lluitar per tenir un bon horari i no partits els dissabtes a les 11 del matí? Els clubs estan disposats a adaptar-se als millors horaris per les televisions?

Esports en Xarxa

A la Xarxa de Televisions Locals es continuen fent retransmissions de les Divisions d’Honor masculina i femenina de waterpolo

4) Quantes competicions femenines seguim habitualment per televisió? Us poso un cas proper: l’any passat, Ros Casares i Rivas van jugar la final de l’Eurolliga de bàsquet femení a Istambul. Doncs bé, tot i ser una final amb dos equips espanyols, i tractar-se d’un esport molt més mediàtic i amb més pressupost que no pas el waterpolo, no es va fer retransmissió per televisió.

5) Hem aprofitat durant tota la temporada la inèrcia de tenir un Mundial a casa aquest estiu per promocionar els nostres esports d’aigua als mitjans?

Amb aquest escrit no vull treure mèrit a tot el que ha aconseguit el CN Sabadell Astralpool en aquests darrers anys, uns èxits espectaculars que ja estan a la història daurada del nostre esport. Crec que hem de reflexionar, ser innovadors, revolucionar el waterpolo per a fer-lo més atractiu i mediàtic. Cal fer una estratègia de comunicació a llarg termini i no creuar els dits per a què els contactes que tenim a les televisions ens facin el favor de retransmetre algun partit de tant en tant. Culpar les televisions de la poca repercussió que tenim no ens ajudarà a sortir d’aquest pou de comunicació.

Ahir el CN Sabadell Astralpool es va proclamar, per segona vegada en 3 anys, campió d’Europa de waterpolo femení. És evident que el treball que ha estat fent el cos tècnic, les jugadores i el suport directiu del poderós club vallesà són les claus fonamentals d’un èxit sense precedents en el nostre esport. Cap altre equip, ni masculí ni femení, ha sumat dues Copes d’Europa al seu palmarès. Per fi, hem trencat aquesta maledicció i ho han fet les noies que van camí de marcar una etapa gloriosa, amb els èxits al CN Sabadell i a la selecció espanyola, nodrida principalment per integrants del conjunt entrenat per Nani Guiu.
Precisament vull aprofitar aquest moment fantàstic per recuperar l’entrevista que li vaig fer al tècnic després d’aconseguir la primera Copa d’Europa i que va aparèixer a l’Anuari 2011-12. Allà ja apuntava que el proper gran repte de l’equip havia de ser tornar a repetir la gesta. Ahir, ho va tornar a aconseguir. Felicitats Nani, noies i CN Sabadell!!!

nani anuari

Nani Guiu amb l’Anuari 2010-11

–      Com s’afronta una temporada després dels èxits espectaculars aconseguits?

Es complicat estar a l’alçada de les espectatives. No podem pensar que cada any arribarem a una Final Four europea i que la guanyarem sempre. Hi ha equips molt potents i nosaltres hem perdut una mica de potencial respecte altres clubs. A nivell nacional, aspirem a guanyar-ho tot.

–      Quines sensacions vas tenir durant la final de la Copa d’Europa?

Vaig viure el partit amb molta normalitat. Però quan va acabar el tercer quart vaig anar a la banqueta i li vaig dir a la Belén (segona entrenadora): “això ja està fet”. El cert és que totes les jugadores van treure el millor d’elles; no hi va haver cap situació en què estiguéssim malament. Sincerament, el que han fet aquestes jugadores és molt bèstia.

–      De quina manera motives les jugadores per a partits importants?

Tenim, per desgràcia, una lliga poc competitiva, amb quatre partits una mica complicats al llarg de l’any. És per això que, quan arriben partits importants, és una alegria. La pregunta podria ser al revés: què faig per motivar les jugadores en partits en què, jugant malament, pots guanyar de 15 gols? Això és el més complicat. Personalment, a les finals intento transmetre calma a les noies.

–      Després d’haver entrenat equips masculins: quines diferències hi ha amb els femenins?

No trobo tantes diferències amb el fet d’entrenar a nois, especialment perquè jo mai he estat un entrenador dur. Amb les noies has de tenir cura de com dius les coses i no deixar en evidència cap jugadora davant el grup. Sovint has de resoldre els problemes individualment i has de fer més de psicòleg o de pare que d’entrenador.

–      En quin sentit s’ha d’aplicar aquesta psicologia especial?

Si aconsegueixes que entre les jugadores hi hagi sintonia hi tens molt guanyat. Quan hi ha un problema els nois ho arreglen directament. Les noies s’enrecorden i en el moment menys pensat pot sortir aquell conflicte del passat. És important gestionar les situacions tenses, i per això necessites que les jugadores t’acceptin: aquesta és la clau.

–      Al capdavant del Sabadell també has viscut mals moments. Com els has gestionat?

Això és esport: es guanya i es perd. El problema arriba quan perds tenint un equip superior. És molt important saber aprendre dels errors i corregir-los. Fa dos anys vam deixar escapar una lliga per errors nostres i, sobretot, per errors meus. Això no ens tornarà a passar mai més.

–      Quin consell li donaries a un entrenador que comença amb equips femenins?

Quan vaig arribar aquí a Sabadell ja feia més de 20 anys que entrenava, però no en tenia ni idea de waterpolo femení. S’ha de tenir paciència i intentar treure el millor de cada jugadora. És clau transmetre confiança, explicar molt bé les coses i intentar que totes les jugadores se sentin importants dins l’equip.

–      Quins reptes de futur et marques?

Mentre estigui a gust aquí i les jugadores em segueixin, seguiré amb aquest projecte. Volem tornar a ser campions d’Europa, tot i que aquest any és complcat. L’objectiu del CN Sabadell ha de ser entrar sempre a la Final Four, un repte que hem assolit en poques temporades. Hem aconseguit el respecte del waterpolo europeu.