Archivo de la etiqueta: CN Premià

Qui vol pujar a Segona?

Des d’aquesta tarda, el CN Granollers acull la fase d’ascens a Segona Divisió dels equips catalans, balears, aragonesos i valencians. Es tracta d’una de les tres fases que es disputen a tot el territori espanyol. Catalunya hi arriba amb tres representants: L’Hospitalet, el Montjuïc i els amfitrions del Granollers. Els altres rivals són el Castelló, l’Stadium Casablanca, el Godella, el Mallorca Waterpolo i el Ciutat de Palma. A priori, els representants catalans són els favorits per acabar en primera posició i, per tant, pujar de categoria. Però, què suposa ascendir per a ells?

granollers

Si no hi ha sorpreses d’última hora, la propera temporada tornarem a tenir una Segona Divisió en què la capacitat econòmica dels clubs per sufragar les enormes despeses dels desplaçaments serà clau. Amb Horta i Premià com a representants catalans de la categoria, la resta de conjunts provindran de les Illes Canàries, Euskadi i Andalusia, a l’espera dels equips que pujaran a les fases d’aquest cap de setmana i a alguna possible renúncia. Tornarà a ser, doncs, una competició caríssima de jugar en què el calendari es veurà constantment afectat pels dobles partits en cap de setmana per intentar optimitzar recursos. A més de ser una lliga més curta, per comptar amb menys equips, el ritme de competició es veurà constantment tallat per aquestes modificacions de calendari.

monjtu

Ja ho vam escoltar en l’entrevista amb l’entrenador del CN Premià en aquest mateix blog (l’entrada més vista en els tres anys de web). L’Albert Salvatierra parlava de la gran dificultat dels clubs de poder participar en aquesta Segona Divisió. Només cal veure que els dos primers classificats de Tercera, els filials de Mataró i Rubí, han renunciat a competir a les fases. Reitero que el waterpolo és l’únic esport que té una tercera categoria que es disputa per tot el territori espanyol, sense una divisió per zones que abaratiria notablement els costos. Sembla, però, que els responsables federatius no tenen intenció de canviar el format. Un dels seus arguments és que d’aquesta manera es promociona el waterpolo més enllà de Catalunya. El problema és que, com ens comentava l’Albert Salvatierra a l’entrevista, això implica que el nivell de Segona Divisió sigui més baix que el que es pot veure a Catalunya a Tercera. En definitiva, parlem d’una categoria fictícia on només hi pot jugar qui té diners no qui és millor.

Anuncios

“Segona és una divisió completament fictícia”

El CN Premià és l’únic representant català a la Segona Divisió espanyola, categoria que compta amb 10 equips de 8 comunitats autònomes diferents (incloent Canàries i Ceuta). L’entrenador del conjunt maresmenc, Albert Salvatierra, parla sense embuts del nivell de la competició i dels enormes costos que suposa competir en aquesta lliga.

Queden 4 partits per acabar la temporada, com valores el paper del teu equip?
Amb només dos reforços, que ens han ajudat molt, però mantenint el mateix bloc que l’any passat crec que l’equip està donant la cara perfectament a la lliga. Ens va costar adaptar-nos-hi: tenim jugadors joves i amb poca experiència en categoria absoluta, fet que s’ha notat sobretot en partits de més tensió. Tot i això, contra els rivals teòricament més forts hem donat la cara i hem tingut opcions de guanyar fins al final. En qualsevol cas, la valoració més detallada la faré a final de temporada, encara falten partits importants i l’equip ha d’estar centrat per disputar-los amb la màxima intensitat.

I del nivell de la Segona Divisió, què n’opines?
Tothom ens deia que seria molt alt però, personalment, creia que hi hauria més nivell. Si l’any que ve corregim la manca de concentració en moments puntuals, sobretot als inicis i finals de partit, podrem aspirar a fer un salt important.

L’objectiu ha de ser pujar a Primera Divisió?
Per descomptat! Aquest any hem pagat la “novatada” en alguns partits. Amb un parell de jugadors amb experiència (que és el que tenen els equips de dalt) ara estaríem lluitant per pujar. La Segona nacional és un peatge deficitari que cal pagar si vols estar més amunt, de moment l’equip està en fase de formació i l’aspiració és poder fer el salt abans que la mateixa categoria ens acabi passant factura.

Entrenadors
Albert Salvatierra (quart, d’esquerra a dreta) amb tècnics del CN Premià

Per què val la pena jugar en categories nacionals?
Pels clubs humils és important tenir l’absolut a una bona divisió. A les nostres categories inferiors (és el cas de l’Horta, el Molins de Rei, el Rubí, etc.), un primer equip competint a una categoria alta, els hi serveix de referent. Si els nanos veuen que tenen opcions d’arribar al sènior que juga a Primera Divisió, segurament es quedaran. És un alicient per no marxar a clubs més grans doncs és un dels arguments que ofereixen aquests clubs per “captar” jugadors cada cop més joves de clubs com el nostre.

Amb només 10 equips a la categoria, es nota la manca de ritme de competició?
Estem parlant de quatre partits menys que les altres competicions nacionals i hi ha setmanes en què juguem dos partits seguits. Hem de fer partits d’entrenament els dimarts i els dijous, sigui aquí a Premià o a Barcelona. En qualsevol cas, com que aquesta categoria és completament fictícia, tant calendari com classificació passant per d’altres aspectes que prefereixo no mencionar, també ho són. Es nota la manca de ritme de competició des del moment en el que tens un partit cada tres setmanes.

Heu de viatjar a Canàries, Sevilla, Màlaga, Pamplona, Madrid, Ceuta, València i Bilbao. Com suporta l’economia d’un club humil les despeses d’una categoria tan cara com aquesta?
Cal reconèixer el gran esforç que fa el Club Natació Premià per permetre’ns jugar en aquesta categoria. No tenim espònsors i el finançament del club és el que és. Ens hem apretat el cinturó, fent viatges low-cost i intentant fer coincidir partits, la qual cosa repercuteix en el que abans parlàvem del ritme de competició. El de Màlaga i el de Caballa els vam jugar el mateix cap de setmana. Ara jugarem dos seguits a Pamplona i, alhora, els altres clubs també intenten juntar caps de setmana per disputar dos partits consecutius. Amb tot això, la meva pregunta és: com és possible que la lliga estatal de waterpolo amb menys equips tripliqui en pressupost a les altres? Ningú s’ha plantejat per què aquesta lliga pateix constantment renúncies d’equips a participar-hi? És realment útil pel foment del waterpolo?

premia
Absolut del CN Premià, temporada 2013-14 (foto: Anuari del waterpolo català)

Sembla incrompensible que el waterpolo sigui l’únic esport a Espanya en què la tercera categoria estatal englobi tot el territori… Els clubs no protesteu?
No ho sembla Dani, ho és! Hi ha hagut moments en què les Federacions de Madrid i Catalunya ho han demanat. El problema és que a bona part de la resta del país els equips reben subvencions. Es tracta d’una divisió artificial creada amb la idea de la promocionar el waterpolo però, sincerament, no he vist cap grada plena enlloc on hem anat. A Premià, en canvi, la grada estava plena la temporada passada amb l’equip a Tercera Divisió, i segueix plena aquesta temporada amb l’equip a Segona nacional. A part, amb aquest invent de categoria, es penalitzen clubs de zones geogràfiques on hi ha més tradició i nivell en favor d’altres on potser no n’hi ha tant. M’atreviria a dir que ara mateix, qualsevol dels equips que juguen la Tercera Divisió catalana no tindria més problemes per mantenir la permanència a Segona Divisió. Això no passa en cap altre esport.

I què es pot fer?
La sol·lució és senzilla i la tenen sobre la taula, només cal veure la resta d’esports que competeixen a l’Estat Espanyol; es fa una lliga per zones geogràfiques i, al final d’aquesta, un play-off per l’ascens amb els primers classificats de cada zona, i un play-off pel descens amb els últims classificats. En cas contrari, no li veig sortida, la veritat. Si la RFEN manté les tres categories nacionals a tot el país, la Segona Divisió es convertirà (de fet ja s’hi ha convertit) en una competició basada més en el potencial econòmic dels clubs que no pas en el potencial esportiu, amb la qual aniria quedant cada cop més desvirtuada del que ja ho està.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (I)

Les xifres de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 són espectaculars. Hi apareixen 35 clubs, 123 àrbitres, 197 equips, més de 2.500 jugadors i jugadores… en definitiva, 164 pàgines amb una muntanya de dades i estadístiques. Entre tota aquesta ingent informació, lògicament, hi ha moltes curiositats que poden passar desapercebudes. Per treure a la llum aquestes curiositats “amagades”, dedicaré una sèrie d’entrades al blog per a què les conegueu.

Primera i Segona Divisió
Primera i Segona Divisió

Avui començarem amb els jugadors i jugadores de les diferents categories. En concret, amb els jugadors més veterans i joves dels equips catalans a les competicions absolutes. Segur que us trobareu amb més d’una sorpresa…

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA
Més veterà: Gustavo Marcos (1972). CN Sabadell
Més jove:  Borja Fenoy (1997). CN Sabadell

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA
Més veterana: Ana Copado (1980). CN Terrassa
Més jove: Paula Rutgers (2000). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Ignasi Gasch (1977). UE Horta
Més jove: David Carrasco (1997). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Anna Segurana (1991). CN Sant Feliu
Més jove: Helena Dalmases (1999). CN Sant Feliu

SEGONA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Jordi Capallera (1985). CN Premià
Més jove: Pau Garcia (1994). CN Premià

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Judith Burriel (1972). CN Catalunya
Més joves: Helena Font i Laura Pericas (2000). CW Figueres i CN Granollers 

TERCERA DIVISIÓ
Més veterà: Manuel Bonilla (1973). CN Badia
Més joves: Marc Mora i Raúl Loste (1999). CN Mataró B La Sirena

PREFERENT
Més veterà: Pere Mateu (1966). CWU Autònoma
Més joves: Iván José Pernas (1998). CW Figueres // Marc Masip, Alfred Coloma, Gerard Martínez, Mateo Cheyroles, Charli Bilbao, Axel Villalta, (1998). CN L’Hospitalet B

El waterpolo català agafa el control

Mes i mig després de començar les cinc competicions espanyoles de waterpolo, en quatre d’elles els lideratges són d’equips catalans. A la Divisió d’Honor masculina, l’Atlètic-Barceloneta; a la femenina, el CN Sabadell Astralpool; a la Primera masculina, el CN Poble Nou i a la Primera femenina, el CN Sant Feliu comparteix la primera posició amb el Concepción. L’únic conjunt provinent de Catalunya a Segona Divisió, el CN Premià, és vuitè de 10 equips. Però cal dir, que els d’Albert Salvatierra són recent ascendits i només han jugat tres de les sis jornades que s’han disputat. Així que encara hi ha molt marge per la recuperació.

Entrenadors
Equip tècnic del CN Premià de la temporada 2013-14

Pot semblar que gairebé sempre els conjunts catalans han dominat a plaer les competicions nacionals. Sí que ho podríem assegurar amb les divisions d’honor masculina i femenina. Però no en la resta de categories. Certament, des de les temporades en què el Real Canoe va guanyar la lliga (1998-1999 i 1999-2000), amb prou feines els equips de fora de Catalunya han superat la quarta posició a la taula. El mateix ha passat amb les noies. A excepció de la campanya 2005-2006, en què l’Ondarreta es va proclamar campió, mai més un conjunt de la resta de l’estat s’ha emportat el títol. Enguany, les coses van pel mateix camí: els 4 primers classificats de la Divisió d’Honor masculina són catalans. A excepció del Canoe, empatat amb Sant Andreu, Sabadell i Catalunya, els altres conjunts no-catalans estan a la cua de la classificació. Més evident és la situació en la Divisió d’Honor femenina, en què els 5 representants de la resta d’Espanya estan de mitja taula cap avall.

Absoluto-A-2013-2014-CNPN
El CN Poble Nou lidera amb mà de ferro la Primera Divisió espanyola

Tornant a l’afirmació de que aquest domini global en les altres categories a nivell nacional no sempre ha estat tan evident com enguany només cal consultar les classificacions finals de les últimes temporades a Primera i Segona. Amb l’entrada del segle XXI, equips de la resta d’Espanya van anar millorant i agafant cada cop més protagonisme (fet que cal valorar, sens dubte, com a molt positiu per la difusió del waterpolo). Avui, la gran majoria de representants de Catalunya en aquestes competicions estan situats en els llocs de privilegi o, com a mínim, amb certa comoditat a les seves classificacions. Això ens demostra que en línies generals estem fent una bona feina als clubs catalans, tot i les dificultats actuals. Esperem que aquesta tendència es mantingui fins a final de temporada i que puguem celebrar títols i ascensos a casa nostra.

Els triomfadors catalans 2012-13

Estem ja a la recta final de la temporada 2012-13 i ja tenim un grup de clubs que, en els seus equips absoluts, poden dir que han aconseguit (i en alguns casos superat) els objectius marcats a principi de temporada. De fet, el nivell global dels clubs catalans en les diferents competicions ha estat molt positiu. Tot i els temps de crisi que viu el nostre esport, la supremacia del waterpolo català torna a ser cada cop més gran.

CN SABADELL: A l’espera de la finalització dels ‘play offs’ pel títol masculí i femení, el club vallesà ja pot presumir de la Copa d’Europa aconseguida fa pocs dies i que se suma a la de fa dos anys. Les noies de Nani Guiu ja han assolit el gran repte de la temporada. Esperem que l’anunciada retallada en els equips de competició del CN Sabadell no suposi el desmantellament d’aquest grup històric de jugadores.

Absolut femení CN Sabadell Astralpool
Absolut femení CN Sabadell Astralpool

CN ATLÈTIC-BARCELONETA: Classificats per la Final a 4 de la Copa d’Europa i en plena lluita per la Divisió d’Honor masculina, els de Santi Fernández estan fent una gran campanya. La millor manera de celebrar el seu centenari seria guanyar aquestes dues competicions que se sumarien a la Copa del Rei assolida el mes de febrer.

CN RUBÍ: La gran tasca de cantera que s’està fent al club vallesà ha tingut premi. El CN Rubí jugarà la propera temporada a la Divisió d’Honor femenina després de guanyar tots els partits a la Primera Divisió. Les noies entrenades per Javier Rubio i Dani Gómez han fet una lliga rodona, amb una mitjana de gairebé 20 gols a favor per 6 en contra en els seus partits. Unes xifres que valen un ascens.

CN L’HOSPITALET: Les dificultats econòmiques per les que passa L’Hospi no han impedit que el conjunt de David Ferrando hagi assolit també l’ascens a la Divisió d’Honor femenina. Darrere l’imbatible Rubí i per davant del lluitador Manresa, l’equip riberenc ascendeix a la màxima categoria estatal amb una gran temporada.

CN SANT FELIU: Lluitant fins l’últim partit, el CN Sant Feliu masculí ha guanyat la lliga de Segona Divisió, assolint l’ascens a Primera per la porta gran. Amb un equip replet de talent i la bona direcció de Juan Carlos Sanchón, els baixllobregatins han aconseguit l’objectiu marcat. A més, el club presidit per Manuel Ferrón acaba la temporada amb el bon sabor de boca de la gran Copa de la Reina organitzada fa pocs mesos.

Absolut masculí CN Sant Feliu
Absolut masculí CN Sant Feliu

UE HORTA: Refet de la dolorosa crisi que va sacsejar el club barceloní fa uns anys, els nois de Suso Cabrera han fet una excel·lent campanya a la Segona Divisió que els va valer l’ascens moltes jornades abans d’acabar la lliga. D’aquesta manera, l’Horta torna a la seva categoria natural amb unes instal·lacions excel·lents i unes perspectives de futur molt més optimistes.

CN MARTORELL: Les noies entrenades per Joan Pérez s’han imposat aquest cap de setmana a la fase d’ascens a Primera Divisió celebrada a l’AESE. Amb una autoritat notable, el CN Martorell ha guanyat tots els partits de la final. La propera campanya a la segona categoria espanyola, competició que tindrà novetats importants en el seu sistema de competició. Molt probablement, es jugaran els partits de Madrid en un sol cap de setmana. L’objectiu: reduir al màxim les despeses dels clubs.

Absolut masculí CN Premià
Absolut masculí CN Premià

CN PREMIÀ: “Anirem a guanyar, però no crec que aconseguim pujar”. Amb aquestes paraules m’explicava l’Albert Salvatierra com afrontava el seu equip la fase d’ascens a Segona Divisió disputada aquest cap de setmana a Granollers. Doncs en una final molt emocionant davant el CN L’Hospitalet, els maresmencs es van imposar i han assolit un ascens que recompensa el bon treball amb la base del club.

Una Segona Divisió inviable

El CN L’Hospitalet, el CN Granollers i el CN Premià s’estan preparant per disputar d’aquí dues setmanes la fase d’ascens a la Segona Divisió espanyola. El guanyador de la Tercera Divisió catalana, el Mataró B, va renunciar a jugar aquest ‘play off’. Del 3 al 5 de maig, set conjunts de Catalunya, Aragó, Balears i València s’enfrontaran a Granollers i només un assolirà l’ascens de categoria. Aquí podeu consultar el calendari dels partits.

premia waterpolo
Absolut CN Premià (temporada 2012-13)

Gairebé un mes i mig després de la finalització de la lliga catalana, els clubs es trobaran amb l’ambició de pujar de categoria i fer un salt esportiu davant les grans dificultats econòmiques que suposa la Segona Divisió. En temps de crisi és poc realista mantenir una tercera categoria espanyola que es disputi a tot el territori en grup únic. Només cal veure la Segona Divisió B del futbol o la Primera Divisió estatal de l’handbol, en què es fan zones durant la lliga regular i, al final, es disputen ‘play offs’ entre els primers classificats per pujar de categoria. És més, en els darrers dies he escoltat moltes veus autoritzades del nostre esport que també qüestionen que la Primera Divisió tingui grup únic, ja que alguns clubs prefereixen jugar a la Divisió d’Honor encara que siguin apallissats setmana rere setmana, que no pas baixar a la segona categoria espanyola. Els costos són inassumibles.

granollers waterpolo
Absolut CN Granollers (temporada 2012-13)

Amb l’ascens directe de la UE Horta i del CN Sant Feliu, l’únic equip que, ara per ara, té la plaça fixe la propera temporada a la Segona Divisió és el CN Manresa. Algunes fonts del club del Bages asseguren que l’equip renunciarà a la categoria per les greus dificultats econòmiques que atravessa l’entitat. Afrontar desplaçaments tan cars com els del CN Caballa a Ceuta i, probablement, algun a Canàries, Galícia o Andalusia es fa inviable no només per als manresans, sinó per a molts més clubs del país.
A l’espera de si els dirigents de la RFEN decideixen fer els tan anunciats (i esperats) canvis en la competició de Segona, des d’aquí donem tots els ànims als nostres representants a la fase final de Granollers. Força Granollers, Hospi i Premià!!!

hospitalet waterpolo
Absolut CN L’Hospitalet (temporada 2012-13)

Com aconseguir l’Anuari

Molta gent em pregunta on es pot comprar l’Anuari del Waterpolo Català. Sempre ho podeu fer a través d’aquesta mateixa web: www.danipajuelo.net/anuari. Allà us explico com el podeu aconseguir, rebent-lo directament a casa vostra.

Amb tot, també tenim punts de venda fixes, gràcies a la col·laboració de moltes persones dels clubs catalans que em donen un cop de mà. Aquí us ho detallo per a què en tingueu una idea.

  • CE MEDITERRANI (Recepció)
  • CN MOLINS DE REI (Recepció)
  • CN MATARÓ (Marcel Tarrés)
  • CN L’HOSPITALET (Simon Fusté)
  • GEiEG (Carles Alonso)
  • CN OLOT (Recepció)
  • CN SALLENT (Recepció)

D’aquesta manera els podeu adquirir sense tràmits i d’una manera fàcil i directa. I recordeu que us podeu posar en contacte amb mi per a pactar una visita al vostre club per a conèixer l’Anuari del Waterpolo Català.