Archivo de la etiqueta: CN Poble Nou

Tot a punt per la Copa del Rei més igualada

Després de diversos anys de domini aclaparador de l’Atlètic-Barceloneta en totes les competicions espanyoles, el conjunt mariner arriba a aquesta 29a Copa del Rei segon a la Liga. El CN Terrassa s’està mostrant intractable a la Divisió d’Honor, on no ha perdut cap partit aquesta temporada. Els dos primers classificats a la lliga regular han quedat situats a la mateixa banda del quadre. A la jornada de quarts de final del divendres, l’Atlètic-Barceloneta s’enfrontarà a un irregular Mediterrani (15:15), mentre que els egarencs es veuran les cares amb el CN Sabadell. El derbi del Vallès (17:00) es presenta més que emocionant, ja que el conjunt entrenat per en Salvador Gómez ocupa la tercera posició a la Lliga i es troba en un moment dolç de joc.

copadelreiwaterpolo2015

L’altra banda del quadre ha deixat uns duels que permeten somniar amb la final als quatre participants. A les 18:45 es veuran les cares el CN Mataró Quadis i el CN Poble Nou-Enginyers. Tot i que el balanç d’aquesta temporada és d’un empat i un triomf pel conjunt del Maresme, l’equip barcelonès arriba en un excel·lent estat anímic i de resultats. Tancarà la jornada de quarts de final l’apassionant Real Canoe NC-Isostar – CN Barcelona (20:30). Els amfitrions ocupen la sisena posició a la taula i passen pel millor moment de la temporada. Per contra, l’equip madrileny encadena tres derrotes consecutives tot i que encara manté la cinquena posició a la Liga. Els guanyadors dels partits de divendres jugaran les semifinals del dissabte a les 17:00 i les 18:45. La gran final està reservada pel diumenge a les 12:00 a la Nova Escullera del CN Barcelona.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Més enllà de la prèvia esportiva, us puc avançar que tots els que us acosteu a veure aquesta Copa en directe, gaudireu d’un espectacle únic. El CN Barcelona i l’equip organitzador s’estan deixant la pell per fer el millor esdeveniment possible, amb sorpreses en les presentacions dels partits, detalls pels esportistes i, sobretot, oferir una competició esportiva inoblidable per a tots. Desde FeedBack Media ens encarreguem dels audiovisuals que es projectaran al videowall de la Copa del Rei i estem convençuts que us sorprendran!

La Divisió d’Honor compleix els pronòstics

Aquest cap de setmana ha acabat la lliga regular de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo. El titular principal és que s’han complert els pronòstics, especialment a la part alta de la classificació. L’Atlètic-Barceloneta ha guanyat tots els partits del campionat i, de nou, és el gran favorit per endur-se el títol. El Terrassa i el Mataró han lluitat fins l’última jornada per la segona posició que dóna el factor camp a les semifinals del play-off. Finalment, els egarencs s’han imposat en aquesta batalla; ara podrem veure una eliminatòria interessantíssima entre els dos per veure qui és el finalista del campionat. Al quadre d’honor també hi és el Mediterrani. En la primera temporada al capdavant de l’equip de Sants, en Marc Comas ha sapigut treure el millor dels seus jugadors i entrar a la fase final, tot un premi a la temporada realitzada.

medi

A la zona mitja de la classificació s’ha de destacar el bon paper del Sabadell que, tot i les limitacions econòmiques del club, ha competit de tu a tu amb tothom i ha acabat cinquè. Bona temporada finalment per al Sant Andreu, que amb el subcampionat a la Copa del Rei i la setena plaça a la lliga tanquen un any correcte. El Catalunya s’endú un sabor agredolç. Després d’un inici de competició espectacular, l’equip es va desinflar i va acabar vuitè. Més patida encara ha estat la temporada del Barcelona. Amb tot, cal valorar els 18 punts sumats pels de Toni Esteller, especialment si tenim en compte el pressupost limitadíssim dels cenebistes. El tancament del campionat també ens ha portat el descens de l’Helios i l’ascens del Poble Nou. Més catalans, doncs, la propera temporada a l’elit del nostre waterpolo.

santandreu

Els 6 mesos de temporada ens han tornat a deixar una lliga previsible. Una competició que evita que alguns clubs puguin jugar a les seves piscines per la constant problemàtica de les dimensions de les piscines. Un esport que no té presència mediàtica en la seva lliga regular. Per contra, el format de la Copa del Rei es consolida com un dels grans atractius del waterpolo. I, per sort, tenim un Atlètic-Barceloneta que ens porta els millors equips d’Europa a casa amb la Champions, amb duels d’un altre nivell. El repte de futur haurà de ser fer de la Divisió d’Honor una competició atractiva que desperti l’interès de molta més gent.

I recordeu que tots els jugadors de la Divisió d’Honor de waterpolo apareixen amb les seves fitxes i fotos personalitzades a l’Anuari del waterpolo català 2013-2014.

El waterpolo català agafa el control

Mes i mig després de començar les cinc competicions espanyoles de waterpolo, en quatre d’elles els lideratges són d’equips catalans. A la Divisió d’Honor masculina, l’Atlètic-Barceloneta; a la femenina, el CN Sabadell Astralpool; a la Primera masculina, el CN Poble Nou i a la Primera femenina, el CN Sant Feliu comparteix la primera posició amb el Concepción. L’únic conjunt provinent de Catalunya a Segona Divisió, el CN Premià, és vuitè de 10 equips. Però cal dir, que els d’Albert Salvatierra són recent ascendits i només han jugat tres de les sis jornades que s’han disputat. Així que encara hi ha molt marge per la recuperació.

Entrenadors
Equip tècnic del CN Premià de la temporada 2013-14

Pot semblar que gairebé sempre els conjunts catalans han dominat a plaer les competicions nacionals. Sí que ho podríem assegurar amb les divisions d’honor masculina i femenina. Però no en la resta de categories. Certament, des de les temporades en què el Real Canoe va guanyar la lliga (1998-1999 i 1999-2000), amb prou feines els equips de fora de Catalunya han superat la quarta posició a la taula. El mateix ha passat amb les noies. A excepció de la campanya 2005-2006, en què l’Ondarreta es va proclamar campió, mai més un conjunt de la resta de l’estat s’ha emportat el títol. Enguany, les coses van pel mateix camí: els 4 primers classificats de la Divisió d’Honor masculina són catalans. A excepció del Canoe, empatat amb Sant Andreu, Sabadell i Catalunya, els altres conjunts no-catalans estan a la cua de la classificació. Més evident és la situació en la Divisió d’Honor femenina, en què els 5 representants de la resta d’Espanya estan de mitja taula cap avall.

Absoluto-A-2013-2014-CNPN
El CN Poble Nou lidera amb mà de ferro la Primera Divisió espanyola

Tornant a l’afirmació de que aquest domini global en les altres categories a nivell nacional no sempre ha estat tan evident com enguany només cal consultar les classificacions finals de les últimes temporades a Primera i Segona. Amb l’entrada del segle XXI, equips de la resta d’Espanya van anar millorant i agafant cada cop més protagonisme (fet que cal valorar, sens dubte, com a molt positiu per la difusió del waterpolo). Avui, la gran majoria de representants de Catalunya en aquestes competicions estan situats en els llocs de privilegi o, com a mínim, amb certa comoditat a les seves classificacions. Això ens demostra que en línies generals estem fent una bona feina als clubs catalans, tot i les dificultats actuals. Esperem que aquesta tendència es mantingui fins a final de temporada i que puguem celebrar títols i ascensos a casa nostra.

Les fotos de la Copa Federació

Amb l’escenari impresionant de la piscina de Montjuïc, la fase final de la Copa Federació de waterpolo que s’estrenava aquest any va ser espectacular. Un gran premi per equips de Primera i Segona Divisió que normalment no poden gaudir d’aquest tipus de tornejos. Felicitats a tots els participants i a la iniciativa de la Federació Catalana de Natació; esperem repetir l’any que ve!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Fins a 6 catalans a la Primera Divisió

Si no hi ha modificacions en les competicions nacionals la propera temporada (rumorologia que fa anys que s’escolta però que no s’acaba de concretar) hi ha força possibilitats per a què la Primera Divisió de waterpolo torni a ser una categoria majoritàriament catalana a partir d’octubre. La campanya 2013-14 podria arribar a tenir 6 representants de casa nostra, tornant a ser lògicament més econòmica i atractiva per als clubs catalans. Aquests són els equips implicats:

CN MONTJUÏC: A falta d’un partit per acabar la Divisió d’Honor, els de la Zona Esportiva només han guanyat un partit en tota la temporada. Tot i estar empatats a 3 punts amb l’Helios, un gol advers en el ‘gollaverage’ els faria baixar a ells. L’últim partit serà contra el CN Catalunya, conjunt que molt probablement no es jugarà res dissabte 13 d’abril. Desgraciadament, l’equip d’Ivaylo Dimitrov té totes les paperetes per descendir.

Moment del partit CN Molins - CN Poble Nou d'aquesta temporada
Moment del partit CN Molins – CN Poble Nou d’aquesta temporada

CN POBLE NOU: També esperem que els de Can Felipa no juguin la propera temporada a la Primera Divisió. Per què? Doncs perquè estan a 3 jornades d’assolir l’ascens a la Divisió d’Honor. Els nois de Miguel Ángel Ruiz tornen a estar en ratxa, però no depenen d’ells mateixos. Concepción i Echeyde (primer i segon a la taula) tenen partits complicats, però també els catalans que estan a dos punts del líder. La mala ratxa dels barcelonins a mitja temporada pot acabar passant-los factura, però caldrà esperar fins l’últim segon. Hi haurà possibilitats!

CN RUBÍ: En una de les millors campanyes dels darrers temps, l’equip entrenat per Antoni Aguilar acabarà la campanya a la zona mitja de la classificació. Els vallesans seran un dels conjunts catalans que segur repetiran a la Primera Divisió, en bona mesura a la regularitat mostrada al llarg de la lliga i a la consolidació de Can Rosés com un fortí.

CN MOLINS DE REI: En 3 partits, els molinencs han d’aconseguir la permanència fent el que no han aconseguit en les darreres jornades: guanyar. Els de Sergi Pedrerol han entrat en una molt mala dinàmica de resultats a la segona volta que els ha situat en una situació crítica. A només 2 punts del descens i amb un calendari poc favorable, els baixllobregatins hauran de guanyar a Bilbao i imposar-se en un dels dos partits contra els equips canaris que visitaran Molins de Rei en dues setmanes si volen mantenir la categoria sense dependre de tercers.

Equip absolut de la UE Horta, campió de la Segona Divisió 2012-13
Equip absolut de la UE Horta, campió de la Segona Divisió 2012-13

UE HORTA: Els barcelonins tornen a estar a la seva categoria natural. Després d’unes temporades en què l’equip va descendir als inferns, la feina ben fet i la paciència han conduït el conjunt d’en Suso Cabrera a la Primera Divisió. Els que hem jugat en aquesta categoria trobàvem a faltar l’Horta entre els millors. Gràcies al treball d’un grup majoritàriament format a la casa i amb la gran novetat de les espectaculars instal·lacions del club, esperem permanència durant molts anys.

CN SANT FELIU: A falta de dos partits per disputar, el Sant Feliu ha assolit l’ascens de manera matemàtica aquest cap de setmana. És un ascens que em fa especial il·lusió. El cos tècnic està replet de vells i grans amics: en Juan Carlos Sanchón, en Sergio Navarro i l’Enric Sanz, testimonis en actiu de la magnífica etapa que vaig viure al CN Montjuïc. Però també em fa il·lusió per alguns dels jugadors de la plantilla que conec molt bé i perquè, sobretot, considero que és un dels clubs catalans que millor estan treballant en aquests temps complicats. Felicitats!

En poques setmanes sabrem si tots sis equips o algun de menys competiran a la categoria de plata del nostre waterpolo. El que sí sabem segur a dia d’avui és que, com a mínim, tres d’ells ens representaran a la Primera Divisió 2013-14.

Una competició més oberta

Fa mes i mig que ha començat la temporada de waterpolo 2012-2013 i és un bon moment per analitzar com està sent l’inici de la Divisió d’Honor masculina per als clubs de casa nostra. A la part alta no tenim gaires sorpreses. L’Atlètic Barceloneta, reforçat amb tres internacionals espanyols (en Marc Minguell, en Felipe Perrone i en Balasz Szyrani), està complint amb les expectatives. A més, l’extraordinari paper en la Lliga de Campions, amb 4 victòries en 4 partits, el torna a colocar entre els candidats a la lluita per entrar a la Final Four. Amb la crisi que està vivint el nostre esport en països com Itàlia i Grècia, no hauríem de descartar que en l’any del seu centenari, l’Atlètic Barceloneta ens donés la gran alegria de la temporada.

El Barceloneta, candidat a guanyar la Lliga i entrar a la Final Four de la Lliga de Campions

En la temporada en què tornàvem a tenir 3 equips catalans en competició europea, la decepció ens l’ha portat el Sabadell. Els de Gabi Hernández, vigents subcampions de l’Euro Cup, van quedar eliminats a la fase classificatòria de la Lliga de Campions viatjant amb un equip replet de jugadors joves i que va despertar molta polèmica dins i fora el club vallesà. A més, ja han quedat eliminats de l’Euro Cup. A la Lliga, el Sabadell va ensopegar a la piscina del Canoe però es manté segon i sembla que serà un dels candidats a disputar el campionat al Barceloneta.
En aquesta situació també es troba el Terrassa, tercer a la classificació. Molt meritori és el paper de l’equip de Dani Nart (des del meu punt de vista, un dels millors entrenadors del país). Tot i la gran renovació de la plantilla, els egarencs estan fent un paper excel·lent amb victòries ajustades que demostren que continuen sent un conjunt d’esperit guanyador. El gran treball de cantera fet al CN Terrassa des de fa tants anys continua donant els seus fruits.

El Terrassa està protagonitzant un gran inici de temporada, tot i la renovació de plantilla

A la zona mitja de la taula ens trobem amb Barcelona, Catalunya i Sant Andreu, tres conjunts que han hagut de retallar pressupostos i apostar per gent jove. Els resultats els estan acompanyant i ja han donat alguna sorpresa, com les victòries a les piscines del Canoe, Navarra o Mataró. Precisament, els maresmencs estan sent un dels equips que no ha arrencat amb bon peu aquesta campanya. El grup de Beto Fernández ha canviat algunes de les seves peces claus i sembla que ho està notant massa. Segurament, necessiten més temps per acabar de pulir engranatges.
Ja a la part baixa de la classificació ens trobem amb dos casos oposats. El Mediterrani és penúltim, amb només 2 punts de 18 possibles, mentre que el Montjuïc tanca la taula amb 0 punts. El conjunt de la Zona Esportiva ja preveia una campanya més que difícil, amb una plantilla extremadament jove i inexperta a la categoria. El cas dels de Sants és molt diferent. L’equip ara dirigit per Dorin Costras ha tingut un calendari inicial molt complicat. Però l’increment en el pressupost del club de Sants aquesta temporada s’acabarà notant. Estic convençut que el potencial de l’equip, que és molt gran (i bé ho saben els seus rivals), acabarà sortint a la llum. De fet, prevec que acabaran el campionat entre els 8 primers conjunts de la lliga.

PD: No em puc estar de parlar-vos del primer equip del CN Poble Nou. Vaig poder gaudir del partit que van disputar fa uns dies contra el Concepción, un dels ‘ossos’ de la Primera Divisió. A més de passar-m’ho pipa veient-los jugar i constatar que és el màxim candidat a pujar a Divisió d’Honor, us he de dir que em reafirmo amb la necessitat d’adaptar el waterpolo a unes altres dimensions. La intensitat, velocitat i l’espectacle que donen les piscines de 25 metres és inigualable amb el joc previsible i excessivament físic dels partits de la Divisió d’Honor. Estic convençut que guanyaríem seguiment i repercussió amb una màxima competició disputada també en ‘piscines-bombonera’, com en la nostra època daurada dels anys 90.

Un camí d’anècdotes i sorpreses

En menys de dos mesos, el procés de promoció de l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012 ha estat replet de moments curiosos que m’han sobtat. És el que té dedicar temps de qualitat a les coses: te n’adones de detalls que abans no valoraves.

Quan el gent em pregunta pel ‘mundillo’ del waterpolo, sempre acostumo a dir que som una gran “família”, amb totes les particularitats que tenen les famílies. Estima, enfrontament, confiança, proximitat, desavinences… però, per sobre de tot, una xarxa de relacions personals extraordinària. Això és el que he pogut recuperar gràcies a les meves visites pels clubs catalans i a esdeveniments relacionats amb el waterpolo. Ja no només parlo de les cerveses prèvies a l’entrenament del CN Poble Nou o l’extensa xerrada amb la mare de la Xènia Font del CN Sant Feliu o la llarga espera davant la porta d’un pàrquing de l’Atlètic Barceloneta que no era un pàrquing… Parlo de petits gestos que et demostren la companyonia que vivim la gent de dins el waterpolo.

Des del CN Sant Andreu, per exemple, es van desviure per ajudar-me en la promoció de l’Anuari durant la Copa del Rei. Em van deixar un espai perfecte per a poder deixar els exemplars i parlar amb tota la gent que va gaudir d’aquell gran espectacle. Van ser 3 dies en què em va passar de tot. Des de que la gent del club em preguntés per quin lavabo de senyores estava obert fins a si em podien deixar els carros dels bebès per a vigilar-los. Devia tenir força cara de recepcionista aquells dies… També era força habitual que els assistents a la competició agafessin els Anuaris pensant-se que eren gratuïts. Normal: aquest any no hem posat el preu a la portada…

He venut llibres en llocs totalment inesperats: a la llotja del CE Mediterrani, a mitja roda de premsa de presentació de la Copa del Rei, a garatges… El millor de tot, és saber que en els propers mesos passaran moltes més anècdotes i curiositats per a viure i, després, poder explicar-vos.