Archivo de la etiqueta: CN Montjuic

Els clubs de Girona i l’Anuari

Al llarg dels 17 anys de carrera esportiva, l’únic equip gironí al que em vaig enfrontar amb regularitat va ser el CN Olot. Vaig coincidir generacionalment amb una plantilla que sempre, sempre, ens va donar molta guerra a les diferents categories del CN Montjuïc. Els Ferran Plana, Powell i companyia eren d’aquells equips durs de pelar. Partits duríssims que solien ser molt equilibrats i replets de tensió, també ja sent absoluts quan jugava amb l’Askartza de Bilbao.

CN OLOT: Nelson Raviña (entrenador), Gaspar Senís (president), Dani Pajuelo i Gemma Soy (vicepresidenta)

Coincidint amb el fet que la meva família sempre ha estiuejat a la meravellosa Vall d’En Bas, a pocs quilòmetres d’Olot, vaig decidir-me a convertir el poble de Les Preses en la seu logística d’una ruta pels clubs gironins per promocionar l’Anuari. I ho vam fer tot l’equip de l’Anuari: jo com a autor i en Kevin Kwik, el dissenyador d’aquesta edició. La primera parada ha estat, precisament, a la capital de la Garrotxa. En aquest club hi conec molta gent, des de l’Àlex, vocal de waterpolo de la Junta i antic rival, fins al Nelson, el míster. El mateix dimarts vam conèixer el president i la vicepresidenta del club, en Gaspar Senís i la Gemma Soy, que es van interessar molt per aquesta iniciativa i que es van oferir a promocionar el llibre fins a final de temporada. Després vam poder parlar amb el primer equip del club, que està vivint un recanvi generacional molt gran en aquests temps. Esperem que les coses els funcionin!

Dimecres era el dia del GEiEG. Feia molts anys que no visitava la preciosa ciutat de Girona. Aprofitant la nostra visita al club vam poder fer una mica de turisme abans de trobar-nos amb en Carles Alonso, cap de premsa que ens està ajudant molt en la promoció de l’Anuari. Ell ens va portar a la piscina olímpica (que, per cert, encara no havia vist mai) i ens va fer una ruta per les àmplies instal·lacions de l’entitat. Vaig poder conèixer, per fi!, en Lluís Masberenguer, l’ànima del waterpolo d’aquest club, i que va ser l’instigador involuntari d’aquesta ruta per Girona. Ens van posar al dia de la situació esportiva dels seus equips, amb la gran notícia que la temporada vinent les noies del GEiEG estaran a la Divisió d’Honor femenina. L’any que ve tindran doble pàgina a l’Anuari 2012-2013!

GEIEG: Jordi Gasulla (entrenador masculí), Kevin Kwik, Jordi Sala (entrenador femení), Robert Roura (entrenador cadet), Dani Pajuelo, Lluís Masberenguer (coordinador waterpolo)

I tancàvem la ruta gironina de l’Anuari a Banyoles. Mai havia trepitjat el club que té a en Jordi Jerez com a referent en el waterpolo. També ens va presentar els jugadors del primer equip, als que vam poder mostrar com era el llibre d’aquest any.

CN BANYOLES: Jordi Jerez (coordinador waterpolo) i plantilla del primer equip

Marxàvem ja de nit cap a Barcelona amb la sensació d’haver pogut comprovar el gran mèrit que tenen els clubs gironins. Gràcies a l’esforç d’algunes persones que han dedicat la seva vida al waterpolo, Girona té una salut de ferro en el nostre esport. I això s’ha de valorar, perquè té molt de mèrit.

Com aconseguir l’Anuari

Molta gent em pregunta on es pot comprar l’Anuari del Waterpolo Català. Sempre ho podeu fer a través d’aquesta mateixa web: www.danipajuelo.net/anuari. Allà us explico com el podeu aconseguir, rebent-lo directament a casa vostra.

Amb tot, també tenim punts de venda fixes, gràcies a la col·laboració de moltes persones dels clubs catalans que em donen un cop de mà. Aquí us ho detallo per a què en tingueu una idea.

  • CE MEDITERRANI (Recepció)
  • CN MOLINS DE REI (Recepció)
  • CN MATARÓ (Marcel Tarrés)
  • CN L’HOSPITALET (Simon Fusté)
  • GEiEG (Carles Alonso)
  • CN OLOT (Recepció)
  • CN SALLENT (Recepció)

D’aquesta manera els podeu adquirir sense tràmits i d’una manera fàcil i directa. I recordeu que us podeu posar en contacte amb mi per a pactar una visita al vostre club per a conèixer l’Anuari del Waterpolo Català.

Antics equips (II)

Amb 14 anys ja m’havia convertit en un malalt del waterpolo. Era el capità de l’infantil del CN Montjuïc, titular amb el juvenil i anava convocat a l’ara desapareguda categoria júnior. Els pares es passaven la setmana portant-nos al Xavi i a mi a tots els partits. I, evidentment, els dissabtes a la tarda eren sagrats per anar a veure el primer equip a la Zona Esportiva.

Dins la generació dels jugadors nascuts el 1981 era un dels millors defenses de boia. D’aquí que anés a les preseleccions mítiques de la selecció catalana a la residència Blume. Els pares sempre diuen que aquells partits d’entrenament eren una passada, per la intensitat i la passió que hi posàvem tots els que hi anàvem. En aquella època, Mediterrani, Sabadell i Montju érem els que lluitàvem per guanyar la lliga i, per tant, tots nosaltres érem peces importants a la selecció.


Ferran Prada, Àlex Delgado, Dani González, Sergi Joanpere, Dani Pajuelo (Barcelona, 1995)
Dani Pajuelo, Simon Fusté, Sergi Joanpere (Barcelona, 1995)

El Campionat d’Espanya de les Bernat Picornell no va tenir història a nivell esportiu. Vam apallissar Madrid i Aragó amb molta contundència i ens vam proclamar campions. Catalunya tenia un equip molt potent. L’Óscar Martínez (el ‘Panocha’), el Dani González (el ‘Lucky’), el Sergi Joanpere, el Simon Fusté sota pals o l’Àlex Delgado eren jugadors que destacaven molt en aquella època. Era tot un somni aconseguir anar convocat! Amb el Jordi ‘Tito’ Signes de míster implacable i l’Antonio Aparicio de segon, ningú es podia relaxar.

Miro la fotografia de l’equip i me n’adono que l’únic jugador que queda avui a l’elit del waterpolo és el Dani González, una de les peces clau del CN Sant Andreu. El Simon juga al CN L’Hospitalet i l’Oriol Lavernia continua demostrant la seva força als dos metres al CN Martorell. Cap de la resta d’integrants d’aquell equip que semblava invencible està en actiu. Molts d’ells ni tan sols tenen cap vinculació ja amb el nostre esport.


Dalt: Antonio Aparicio, Jordi Bernús, Jordi Signes, Dani González, Simon Fusté, doctor (?), Sergi Joanpere, Javi Álvarez, Oriol Lavernia, Dani Pajuelo. Baix: Ferran Plana, Óscar Martínez, Raúl Galera, Albert Buch, Àlex Delgado, Pau Cardenal, Vicenç Monsonís, Antonio Quintanilla.

Va ser la meva primera gran fita esportiva. En aquella època ho valorava moltíssim i estava molt orgullós d’haver estat en aquella selecció. Amb tot, el pas del temps et demostra que el més important és haver tingut l’oportunitat d’haver viscut al 100% cada etapa, des d’aleví fins al primer equip, i que el millor és quedar-me amb l’experiència i les amistats del llarg camí de 17 anys jugant a aquest esport.

El meu mestre esportiu

Divendres de la setmana passada estava emocionat. Feia dies que havia pactat la visita al CN Sant Feliu dins la ruta que estic fent per a promocionar l’Anuari del Waterpolo Català. Ho havia pactat amb el Juan Carlos Sanchón, director tècnic del club des de ja fa algunes temporades i una persona clau en la meva formació esportiva.

De les 16 temporades que vaig jugar a aquest esport, ell va ser el meu entrenador en 12 d’elles: tot un rècord! Al CN Montjuïc era tota una institució. El Sanchi, com el coneixíem els seus jugadors, sempre ha estat un fanàtic del waterpolo. Des de petits, el meu germà Xavi i jo vam jugar i créixer com a esportistes al seu costat. Amb un caràcter dur i exigent, és innegable que ha perdut molta mala llet amb el pas dels anys. No t’enfadis Jefe!



No podré oblidar mai els seus durs entrenaments a la “nevera” de les Piscines Folch i Torres, els viatges en autocar per tot Catalunya, les vacances a Sant Esteve, els seus crits d’indignació en els entrenaments dels divendres a la Zona Esportiva (amb alguna valla que acabava dins l’aigua), les interminables sèries de 400 “a tope” o algunes de les seves frases cèlebres. Per sobre de tot, de les bones i males èpoques, no hi ha dubte que el Juan Carlos Sanchón és el meu pare esportiu. Meu, i de molts dels meus companys de generació d’aquell Montju nostàlgic, el que tenia unes categories competitives que somiaven en arribar al primer equip. Aconseguia que els seus jugadors el seguissin fins al final, encara que no hi haguessin diners pel mig. D’aquí el seu mèrit: amb un mètode persistent, quadrat i poc espectacular, feia que els seus equips ens deixéssim la pell creient-nos-ho. I acostumava a donar bons resultats! El record d’aquella època em posa tovet, així que avançaré…

Tornant al present, el Juan Carlos va preparar un acte de primera a les instal·lacions del CN Sant Feliu, club que no havia visitat després de la seva remodelació. Va convocar als jugadors dels primers equips, delegats, pares, directius i resta de tècnics en una sala. Allà, va fer una presentació de la meva iniciativa, va explicar la nostra relació des dels seus inicis com a entrenador i vam conversar sobre la importància d’iniciatives com l’Anuari del Waterpolo Català per a la difusió del nostre esport. Va ser una estona molt agradable, la veritat.

En aquella visita vaig poder viure de primera mà com és la família del Sant Feliu, amb persones com el Narcís, la Montse, la Dolors i companyia. Gent apassionada per aquest esport, sovint menysvalorat, però que té en aquests col·laboradors desinteressats la clau per a poder continuar endavant. Es deixen la pell, hores i calers i són un tipus de figura que es repeteix a tots els clubs. Sense ells, ni els Sanchons o els Pajuelos haguessin pogut gaudir del waterpolo.