Archivo de la etiqueta: CN Montjuic

El BCNWP Under 10 com a far del waterpolo

Encara no puc treure’m l’emoció d’haver viscut des de dins el Torneig Internacional BCNWP Under 10. Més enllà de totes les hores prèvies de treball i dels quatre dies intensos de feina a la piscina Nova de l’Escullera, em queda la sensació d’haver estat testimoni d’una competició que ajuda el waterpolo a fer-se gran. Ho dic perquè el projecte del CN Barcelona enganxa tant als esportistes més joves com a les seves famílies al nostre esport. I això és molt important per a créixer.

dis5

Des del meu punt de vista, hi ha 6 factors que fan que aquesta competició s’hagi de subratllar en els calendaris dels amants del waterpolo:
1) Organització impecable. Amb en Juan Carlos Sanchón al capdavant, i sense oblidar la col·laboració de les grans Helga Calle i Cristina Basilio, el torneig va funcionar com la seda. Tot i alguna emergència d’última hora, tot va quadrar a la perfecció.
2) Escenari espectacular. Les instal·lacions del CN Barcelona permeten que gairebé 400 esportistes, famílies, tècnics i treballadors puguin gaudir d’una competició sense aglomeracions. A més, durant les estones de lleure, el paisatge també convida a gaudir de la platja de Barcelona.
3) Nivell de joc sorprenent. No deixaré de dir que em sorprèn el nivell dels nens i nens de menys de 10 anys. La competició d’enguany va tenir alguns equips, com el Marsella, el Barcelona i l’Atlètic-Barceloneta que van jugar increïblement bé. De fet, els més veterans coincidien en què el nivell va ser millor que en les edicions anteriors. Amb tot, no hem de perdre la perspectiva; l’important és que aquestes competicions els animin a seguir entrenant i aprenent!

waterpolo

4) Bona sintonia entre els equips: La sensació general és que sempre hi va haver bon rotllo entre els equips i amb l’organització. Només cal veure els detalls dels equips francesos, o l’alemany, o els aragonesos, entre d’altres, fent regals per l’equip de voluntaris o pels equips participants. Bon ambient i bon rotllo que van ajudar molt en aquests 4 dies intensos!
5) Col·laboració dels àrbitres: El primer de tot és recordar que els àrbitres assistents no van cobrar ni un euro per venir a passar temps de les seves vacances a ajudar en aquest torneig. Com en tants altres esdeveniments de promoció del waterpolo, el col·lectiu arbitral s’està volcant i estem aconseguint que aquestes iniciatives es puguin realitzar.
6) Voluntaris al peu del canó: Pares, mares, jugadors de categories superiors… És indubtable que el treball de l’equip de voluntaris del club van permetre que aquest Under 10 fos un èxit. Una màquina excel·lentment sincronitzada sense la qual aquest torneig no es podria realitzar.

bronze

En contraposició a tots aquests punts positius del BCNWP Under 10, hi hem de posar dos grans supesos. El primer, per al Montpellier, per marxar a mig torneig per motius interns injustificables, fet que va suposar un contratemps important per a l’organització. I segon, l’actitud d’algunes aficions, sobretot catalanes, que van ser de tot menys exemplars. Esperem que en properes edicions prenguin exemple de l’estil de les del Montjuïc i el Sant Feliu, sempre animant i amb actitud positiva de cara als esportistes i els àrbitres.

Qui vol pujar a Segona?

Des d’aquesta tarda, el CN Granollers acull la fase d’ascens a Segona Divisió dels equips catalans, balears, aragonesos i valencians. Es tracta d’una de les tres fases que es disputen a tot el territori espanyol. Catalunya hi arriba amb tres representants: L’Hospitalet, el Montjuïc i els amfitrions del Granollers. Els altres rivals són el Castelló, l’Stadium Casablanca, el Godella, el Mallorca Waterpolo i el Ciutat de Palma. A priori, els representants catalans són els favorits per acabar en primera posició i, per tant, pujar de categoria. Però, què suposa ascendir per a ells?

granollers

Si no hi ha sorpreses d’última hora, la propera temporada tornarem a tenir una Segona Divisió en què la capacitat econòmica dels clubs per sufragar les enormes despeses dels desplaçaments serà clau. Amb Horta i Premià com a representants catalans de la categoria, la resta de conjunts provindran de les Illes Canàries, Euskadi i Andalusia, a l’espera dels equips que pujaran a les fases d’aquest cap de setmana i a alguna possible renúncia. Tornarà a ser, doncs, una competició caríssima de jugar en què el calendari es veurà constantment afectat pels dobles partits en cap de setmana per intentar optimitzar recursos. A més de ser una lliga més curta, per comptar amb menys equips, el ritme de competició es veurà constantment tallat per aquestes modificacions de calendari.

monjtu

Ja ho vam escoltar en l’entrevista amb l’entrenador del CN Premià en aquest mateix blog (l’entrada més vista en els tres anys de web). L’Albert Salvatierra parlava de la gran dificultat dels clubs de poder participar en aquesta Segona Divisió. Només cal veure que els dos primers classificats de Tercera, els filials de Mataró i Rubí, han renunciat a competir a les fases. Reitero que el waterpolo és l’únic esport que té una tercera categoria que es disputa per tot el territori espanyol, sense una divisió per zones que abaratiria notablement els costos. Sembla, però, que els responsables federatius no tenen intenció de canviar el format. Un dels seus arguments és que d’aquesta manera es promociona el waterpolo més enllà de Catalunya. El problema és que, com ens comentava l’Albert Salvatierra a l’entrevista, això implica que el nivell de Segona Divisió sigui més baix que el que es pot veure a Catalunya a Tercera. En definitiva, parlem d’una categoria fictícia on només hi pot jugar qui té diners no qui és millor.

El salt del waterpolo basc

Fa 13 anys, el que havia estat el meu entrenador al CN Montjuïc, en Sergi Pérez (més conegut com a ‘Bomper’) em va proposar fitxar per l’Askartza. El club més important del País Basc militava a la Primera Divisió espanyola. Més enllà de l’oferta econòmica, vaig valorar molt positivament el fet de ser referent a un equip absolut i l’oportunitat de viure una experiència única vivint fora de casa als 20 anys. Em vaig decidir. Després de jugar el Mundial júnior, vaig viatjar al nord.

Tres amics i excompanys: Jorge Julián, Xabi Orozco i Nacho Bascones
Tres amics i excompanys: Jorge Julián, Xabi Orozco i Nacho Bascones

El que em vaig trobar va ser un club referent en tots els sentits al waterpolo basc. No només era l’únic que comptava amb un equip en categoria nacional, sinó que a nivell de categories no tenia rival a tot Euskalherria. Juntament amb el meu gran amic Gorka Martínez de Osaba, érem els entrenadors dels més menuts d’Askartza. Entrenàvem una hora i mitja dos dies a la setmana. Tampoc calia gaire més per una lliga que no tenia més de tres equips i on el nivell era molt baix.

Un partit amb la graderia plena del Leioa, equip de la Primera nacional femenina
Un partit amb la graderia plena del Leioa, equip de la Primera nacional femenina

La setmana passada vaig poder estar a diversos clubs de Biscaia i parlar amb la gent que està tirant del carro del nostre esport. El canvi viscut en una dècada és abrumador: s’han multiplicat el nombre de clubs, equips i jugadors; els entrenadors han apostat per formar-se i prendre’s aquesta feina de manera més professional; s’han creat lligues competitives en les categories inferiors i ja són tres els equips en competicions nacionals: l’Askartza a Primera masculina, el Leioa a Primera femenina i la Náutica de Portugalete a Segona masculina. Miro enrere i ja no veig un cas aïllat: veig una Euskadi referent dins el waterpolo espanyol.

Les xifres del waterpolo català 2013-14

Aquest cap de setmana han començat bona part de les diferents competicions organitzades per la Federació Catalana de Natació i la Real Federación Española de Natación. Si fem una comparació general del número total d’equips que s’han inscrit per la temporada 2013-2014 des dels absoluts fins els benjamins respecte l’anterior, el resultat dóna un descens de 3 equips; passem de 227 a 224 conjunts. La diferencia és de -1,3%, d’aquí que puguem dir que tot i la crisi hi ha un manteniment global en la potència del waterpolo català. Aquí us detallo quins clubs han sumat i quins han restat equips respecte la passada temporada.

MÉS EQUIPS
+3 CN Granollers (de 8 a 11)
+2 CN Molins de Rei (de 8 a 10)
+2 CW Sant Adrià (d’1 a 3)

MENYS EQUIPS
-2 GEiEG (de 9 a 7)
-2 CN Montjuïc (de 8 a 6)
-2 CN Olot (de 7 a 5)

En aquest sentit, cal remarcar una situació excepcional. Si agafem el relleu del CN Minorisa com a substitut del desaparegut CN Manresa, hem de contabilitzar un descens de 5 equips de waterpolo a la capital del Bages; passem de 7 a 2 conjunts manresans. Per tant, seria el club que més conjunts ha perdut aquesta campanya.

wpfemeni1
El juvenil femení CN Molins – Vallirana és una de les novetats d’enguany

A nivell de divisions, cal destacar que a les categories nacionals, el nivell del waterpolo català perd certa importància. En les màximes categories espanyoles, tenim un equip menys en la masculina i un de més a la femenina. A la Primera masculina, hi ha dos conjunts més de Catalunya, però a les segones divisions, categories extremadament cares, hi haurà dos representants menys.
Aquí teniu el resum general: 

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA: -1 equip (descens del Montjuïc)
DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA: + 1 equip (ascens Rubí i L’Hospitalet i descens Sant Feliu).
PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA: + 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta).
PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA: – 2 equips (ascens Rubí i L’Hospitalet, desaparició Manresa i descens Sant Feliu).
SEGONA DIVISIÓ MASCULINA: – 2 equips (ascens Sant Feliu i Horta, desaparició Manresa i ascens Premià).

horta
L’absolut de la UE Horta, un dels equips ascendits aquesta temporada

En línies generals, doncs, podem assegurar que el waterpolo català manté el seu poder, però que la crisi econòmica ha minat un possible creixement.

El paper dels clubs, clau en aquest Mundial

Avui s’estrena el Mundial de Natació Barcelona 2013 amb una cerimònia inaugural que es preveu impactant. Aquesta presentació es complementarà amb unes seus de competicions realment espectaculars: el Palau Sant Jordi amb una piscina “artificial” d’última tecnologia, les Bernat Picornell amb graderies supletòries, la incomparable piscina de salts de Montjuïc i el Port de Barcelona per a les aigües obertes i els nous salts de gran alçada. És indubtable que la combinació entre el turisme i l’esport són una de les grans virtuts de la capital catalana.

Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei
Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei aquest divendres

Estic convençut que tot i els típics problemes organitzatius d’un gran esdeveniment com aquest no impediran que el dia 4 d’agost es qualifiqui aquest Mundial com el millor de la història. Gran part del mèrit vindrà per la gran col·laboració dels voluntaris i de la feina dels clubs.

Selecció d'Austràlia amb l'equip de voluntaris del CN Molins de Rei
Selecció d’Austràlia amb l’equip de voluntaris del CN Molins de Rei

En la meva tasca de responsable de comunicació del CN Molins de Rei, aquest matí he estat a les nostres instal·lacions veient els entrenaments de waterpolo masculí de Sud-àfrica i Austràlia. Cedir bona part de la piscina en aquesta època de l’any és un gran sacrifici que fan els clubs i que, en cas de no comunicar-ho bé, pot suposar un gran problema amb els socis.

Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013
Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013

En el nostre cas, vam fer una roda de premsa amb l’alcalde de Molins de Rei, el primer tinent d’alcalde, el president del CN Molins i en Sergi Pedrerol per explicar que es tracta d’una gran oportunitat per vincular la vila amb el Mundial i l’esport d’elit internacional. Una de les observacions que van fer els responsables polítics i que comparteixo plenament, és que els clubs de natació han de saber arribar a un equilibri entre la part lúdica i social amb l’esportiva d’alt nivell. Per això crec que cal valorar l’esforç dels 12 clubs catalans que cediran els seus espais per a què l’organització d’aquest Campionat del Món sigui encara millor. Com dic sempre: olé tú pel CN Barcelona, CN L’Hospitalet, CE Mediterrani, CN Molins de Rei, CN Sant Andreu, CN Catalunya, CN Sant Feliu, UE Horta, CN Atlètic-Barceloneta, CN Montjuïc, CN Mataró i CN Terrassa.

Fins a 6 catalans a la Primera Divisió

Si no hi ha modificacions en les competicions nacionals la propera temporada (rumorologia que fa anys que s’escolta però que no s’acaba de concretar) hi ha força possibilitats per a què la Primera Divisió de waterpolo torni a ser una categoria majoritàriament catalana a partir d’octubre. La campanya 2013-14 podria arribar a tenir 6 representants de casa nostra, tornant a ser lògicament més econòmica i atractiva per als clubs catalans. Aquests són els equips implicats:

CN MONTJUÏC: A falta d’un partit per acabar la Divisió d’Honor, els de la Zona Esportiva només han guanyat un partit en tota la temporada. Tot i estar empatats a 3 punts amb l’Helios, un gol advers en el ‘gollaverage’ els faria baixar a ells. L’últim partit serà contra el CN Catalunya, conjunt que molt probablement no es jugarà res dissabte 13 d’abril. Desgraciadament, l’equip d’Ivaylo Dimitrov té totes les paperetes per descendir.

Moment del partit CN Molins - CN Poble Nou d'aquesta temporada
Moment del partit CN Molins – CN Poble Nou d’aquesta temporada

CN POBLE NOU: També esperem que els de Can Felipa no juguin la propera temporada a la Primera Divisió. Per què? Doncs perquè estan a 3 jornades d’assolir l’ascens a la Divisió d’Honor. Els nois de Miguel Ángel Ruiz tornen a estar en ratxa, però no depenen d’ells mateixos. Concepción i Echeyde (primer i segon a la taula) tenen partits complicats, però també els catalans que estan a dos punts del líder. La mala ratxa dels barcelonins a mitja temporada pot acabar passant-los factura, però caldrà esperar fins l’últim segon. Hi haurà possibilitats!

CN RUBÍ: En una de les millors campanyes dels darrers temps, l’equip entrenat per Antoni Aguilar acabarà la campanya a la zona mitja de la classificació. Els vallesans seran un dels conjunts catalans que segur repetiran a la Primera Divisió, en bona mesura a la regularitat mostrada al llarg de la lliga i a la consolidació de Can Rosés com un fortí.

CN MOLINS DE REI: En 3 partits, els molinencs han d’aconseguir la permanència fent el que no han aconseguit en les darreres jornades: guanyar. Els de Sergi Pedrerol han entrat en una molt mala dinàmica de resultats a la segona volta que els ha situat en una situació crítica. A només 2 punts del descens i amb un calendari poc favorable, els baixllobregatins hauran de guanyar a Bilbao i imposar-se en un dels dos partits contra els equips canaris que visitaran Molins de Rei en dues setmanes si volen mantenir la categoria sense dependre de tercers.

Equip absolut de la UE Horta, campió de la Segona Divisió 2012-13
Equip absolut de la UE Horta, campió de la Segona Divisió 2012-13

UE HORTA: Els barcelonins tornen a estar a la seva categoria natural. Després d’unes temporades en què l’equip va descendir als inferns, la feina ben fet i la paciència han conduït el conjunt d’en Suso Cabrera a la Primera Divisió. Els que hem jugat en aquesta categoria trobàvem a faltar l’Horta entre els millors. Gràcies al treball d’un grup majoritàriament format a la casa i amb la gran novetat de les espectaculars instal·lacions del club, esperem permanència durant molts anys.

CN SANT FELIU: A falta de dos partits per disputar, el Sant Feliu ha assolit l’ascens de manera matemàtica aquest cap de setmana. És un ascens que em fa especial il·lusió. El cos tècnic està replet de vells i grans amics: en Juan Carlos Sanchón, en Sergio Navarro i l’Enric Sanz, testimonis en actiu de la magnífica etapa que vaig viure al CN Montjuïc. Però també em fa il·lusió per alguns dels jugadors de la plantilla que conec molt bé i perquè, sobretot, considero que és un dels clubs catalans que millor estan treballant en aquests temps complicats. Felicitats!

En poques setmanes sabrem si tots sis equips o algun de menys competiran a la categoria de plata del nostre waterpolo. El que sí sabem segur a dia d’avui és que, com a mínim, tres d’ells ens representaran a la Primera Divisió 2013-14.

Una Copa de la Reina exemplar

En la meva època de jugador del CN Montjuïc vaig col·laborar en l’organització de dos Campionats d’Espanya organitzats a l’antiga piscina Folch i Torres i a la Zona Esportiva. El Juan Carlos Sanchón era el director tècnic del club i es prenia aquests tornejos com un autèntic repte: volia que fossin un regal per a tots els equips. Crec que ho vam aconseguir. Fèiem diaris de competició, teníem ‘speakers’, donàvem més guardons individuals dels obligatoris i ens curràvem dossiers previs i ‘merchandising’ de primera categoria. Com és habitual en ell, reclutava un exèrcit de voluntaris que ajudàvem en tot el que podíem. Les experiències que vaig treure d’aquells tornejos les vaig aplicar després en tres campionats d’Espanya organitzats al CE Mediterrani.
Avui en dia, organitzar una competició de la Federació Espanyola suposa una forta inversió per als equips. D’aquí que els clubs catalans hagin arribat a acords per a repartir despeses sempre que els tornejos s’organitzin a Catalunya. D’aquesta manera, s’estalvien els costosos desplaçaments a Madrid, Sevilla o, fins i tot, Ceuta.

Presentació Sant Feliu
Precisament, el CN Sant Feliu acollirà de l’1 al 3 de març la 17a Copa de la Reina. L’equip directiu i el cos tècnic del club porten setmanes preparant l’esdeveniment. Com us comentava, els campionats organitzats per en Juan Carlos Sanchón, ara director tècnic del club, són especials. Per començar, hi haurà retransmissió de la final per La Xarxa i Esport 3 (gràcies a les seves gestions!), però no només hi haurà això: es muntarà un ‘village’ amb ‘stands’; participants i mitjans anirem acreditats; es posarà un ‘videowall’ i s’esperen encara més sorpreses dirigides a les jugadores.
Per començar, avui he presentat l’Anuari al club baixllobregatí i hem aprofitat l’acte per mostrar el cartell del torneig. Ja escalfem motors per una cita especial que, gràcies a tota la gent que col·labora desinteressadament, es convertirà en un esdeveniment que totes les esportistes no oblidaran.