Archivo de la etiqueta: CN Catalunya

6 claus per captar socis en clubs esportius

Gairebé 4 anys després de crear FeedBack Media, els projectes que hem anat fent ens han encarrilat cap a una àrea en què estem aconseguint grans resultats per als clubs pels que treballem: les campanyes de captació de socis. En la majoria de casos, aquests centres esportius no s’havien plantejat cap estratègia elaborada per aconseguir nous abonats, un problema per a l’equilibri econòmic d’aquestes entitats. Durant aquests anys hem anat perfeccionant les nostres estratègies i ja sabem que hem de treballar cada campanya conjuntament amb els centres esportius en sis àmbits diferents per assolir els objectius marcats:

  • 1) Incloure un claim o frase de reclam que impacti l’espectador
  • 2) Preveure quin és el moment de l’any idoni per a llançar cada campanya
  • 3) Fer promocions econòmiques atractives i ben explicades
  • 4) Realitzar un disseny i una fotografia professionals de tots els formats
  • 5) Escollir correctament els canals on s’ha de difondre la campanya
  • 6) Analitzar els resultats per a les futures accions

La conclusió és que ens estem especialitzant en aquest tipus d’accions de comunicació i màrqueting, amb resultats que ens estan permetent ampliar la nostra cartera de clients. De fet, en els últims mesos ja hem fet campanyes per al CN Catalunya, el CN Molins de Rei i el CEM Premià.

campana_marketing
Shooting al CN Molins amb en Joan Sèculi i en Raül Jornet

Un exemple del que estic explicant ha estat la campanya ‘Som el teu propòsit’ per al CN Molins. L’estratègia va consistir en promoure el gran actiu del club -els seus treballadors- animant els molinencs a fer esport al seu costat. Vam fer una sessió de fotos amb quatre monitors del club i ho vam vincular a una promoció econòmica. Ho vam publicitar amb una bustiada, cartells per la ciutat, xarxes socials i la pàgina web. Els resultats finals han estat molt bons; el club, amb uns 2.500 socis, en va guanyar 254 en només dos mesos. Aquesta xifra suposa 82 altes més que l’any anterior. A més, tota l’estratègia de comunicació que estem fent al club està permetent que es redueixin les baixes, un clar exemple de fidelització.

proposit1

En definitiva, amb una bona planificació, creativitat i la col·laboració i confiança dels gestors dels clubs, els resultats sempre acaben arribant.

La Divisió d’Honor compleix els pronòstics

Aquest cap de setmana ha acabat la lliga regular de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo. El titular principal és que s’han complert els pronòstics, especialment a la part alta de la classificació. L’Atlètic-Barceloneta ha guanyat tots els partits del campionat i, de nou, és el gran favorit per endur-se el títol. El Terrassa i el Mataró han lluitat fins l’última jornada per la segona posició que dóna el factor camp a les semifinals del play-off. Finalment, els egarencs s’han imposat en aquesta batalla; ara podrem veure una eliminatòria interessantíssima entre els dos per veure qui és el finalista del campionat. Al quadre d’honor també hi és el Mediterrani. En la primera temporada al capdavant de l’equip de Sants, en Marc Comas ha sapigut treure el millor dels seus jugadors i entrar a la fase final, tot un premi a la temporada realitzada.

medi

A la zona mitja de la classificació s’ha de destacar el bon paper del Sabadell que, tot i les limitacions econòmiques del club, ha competit de tu a tu amb tothom i ha acabat cinquè. Bona temporada finalment per al Sant Andreu, que amb el subcampionat a la Copa del Rei i la setena plaça a la lliga tanquen un any correcte. El Catalunya s’endú un sabor agredolç. Després d’un inici de competició espectacular, l’equip es va desinflar i va acabar vuitè. Més patida encara ha estat la temporada del Barcelona. Amb tot, cal valorar els 18 punts sumats pels de Toni Esteller, especialment si tenim en compte el pressupost limitadíssim dels cenebistes. El tancament del campionat també ens ha portat el descens de l’Helios i l’ascens del Poble Nou. Més catalans, doncs, la propera temporada a l’elit del nostre waterpolo.

santandreu

Els 6 mesos de temporada ens han tornat a deixar una lliga previsible. Una competició que evita que alguns clubs puguin jugar a les seves piscines per la constant problemàtica de les dimensions de les piscines. Un esport que no té presència mediàtica en la seva lliga regular. Per contra, el format de la Copa del Rei es consolida com un dels grans atractius del waterpolo. I, per sort, tenim un Atlètic-Barceloneta que ens porta els millors equips d’Europa a casa amb la Champions, amb duels d’un altre nivell. El repte de futur haurà de ser fer de la Divisió d’Honor una competició atractiva que desperti l’interès de molta més gent.

I recordeu que tots els jugadors de la Divisió d’Honor de waterpolo apareixen amb les seves fitxes i fotos personalitzades a l’Anuari del waterpolo català 2013-2014.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (II)

La segona entrega de les curiositats de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 ens porta a les dades relacionades amb els clubs i els seus palmarès. Gràcies a la col·laboració de Juan Antonio Sierra, el gran documentalista del waterpolo espanyol, vaig incorporar la secció “Històrics” l’any passat. En aquesta pàgina hi podreu trobar els campions de les principals competicions espanyoles i el quadre d’honor dels títols internacionals aconseguits pels clubs catalans.

molins
El CN Molins (1988), campió del primer Campionat d’Espanya femení

Per no desvetllar-vos tot el que podreu trobar al llibre, us donarem 5 dades que segur us sorprendran:
1) CN Molins, campiones. Dins de l’historial de la Divisió d’Honor femenina hi trobem la victòria del CN Molins de Rei en la seva primera edició. Va ser en un format de Campionat d’Espanya -no de lliga regular- disputat a les seves instal·lacions i les de l’AESE. Al costat de Mediterrani, Sabadell, Catalunya i Ondarreta hi trobem, doncs, aquest club del Baix Llobregat.
2) CN Barcelona, dominador històric. El club degà de la natació espanyola és, sens dubte, el dominador absolut en les màximes competicions espanyoles de waterpolo. Des del 1912, quan ja hi havia un campionat oficial, el CN Barcelona ha sumat 59 títols. Xifra que serà molt difícil de superar, ja que els seus perseguidors en el palmarès queden molt lluny.

barcelona
Absolut CN Barcelona (1950)

3) Atlètic-Barceloneta, Rei de Copes. Des de la temporada passada, el conjunt mariner ha aconseguit el títol honorífic de Rei de Copes gràcies als seus 9 títols en el torneig del KO, per davant del seu rival històric, el CN Barcelona.
4) CN Catalunya, líder a Europa. El club català que més títols continentals ha aconseguit és el CN Catalunya. Els de Gràcia han sumat 4 trofeus europeus: una Copa d’Europa, dues Supercopes i una Recopa.
5) Catalunya domina a Espanya. De les 115 lligues en categories absolutes masculina i femenina, només en 3 ocasions no les han guanyades equips catalans. El Real Canoe NC en té dues en nois i l’Ondarreta en té una en noies. Per tant, només un 2,6% de les màximes competicions espanyoles han estat per a equips de fora de Catalunya.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (I)

Les xifres de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 són espectaculars. Hi apareixen 35 clubs, 123 àrbitres, 197 equips, més de 2.500 jugadors i jugadores… en definitiva, 164 pàgines amb una muntanya de dades i estadístiques. Entre tota aquesta ingent informació, lògicament, hi ha moltes curiositats que poden passar desapercebudes. Per treure a la llum aquestes curiositats “amagades”, dedicaré una sèrie d’entrades al blog per a què les conegueu.

Primera i Segona Divisió
Primera i Segona Divisió

Avui començarem amb els jugadors i jugadores de les diferents categories. En concret, amb els jugadors més veterans i joves dels equips catalans a les competicions absolutes. Segur que us trobareu amb més d’una sorpresa…

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA
Més veterà: Gustavo Marcos (1972). CN Sabadell
Més jove:  Borja Fenoy (1997). CN Sabadell

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA
Més veterana: Ana Copado (1980). CN Terrassa
Més jove: Paula Rutgers (2000). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Ignasi Gasch (1977). UE Horta
Més jove: David Carrasco (1997). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Anna Segurana (1991). CN Sant Feliu
Més jove: Helena Dalmases (1999). CN Sant Feliu

SEGONA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Jordi Capallera (1985). CN Premià
Més jove: Pau Garcia (1994). CN Premià

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Judith Burriel (1972). CN Catalunya
Més joves: Helena Font i Laura Pericas (2000). CW Figueres i CN Granollers 

TERCERA DIVISIÓ
Més veterà: Manuel Bonilla (1973). CN Badia
Més joves: Marc Mora i Raúl Loste (1999). CN Mataró B La Sirena

PREFERENT
Més veterà: Pere Mateu (1966). CWU Autònoma
Més joves: Iván José Pernas (1998). CW Figueres // Marc Masip, Alfred Coloma, Gerard Martínez, Mateo Cheyroles, Charli Bilbao, Axel Villalta, (1998). CN L’Hospitalet B

Divisió d’Honor: qui quedarà segon?

Ja fa anys que tant en les divisions d’honor masculina com femenina la gran pregunta al començar la lliga és qui acabarà segon, just darrere dels grans favorits. En les darreres temporades, entre els nois, hem vist que el Barcelona, el Terrassa i el Sabadell han anat fent torns per plantar cara a l’Atlètic-Barceloneta. Pel bé de l’espectacle, espero que hi hagi algun equip que doni guerra. Sóc escèptic, no us enganyaré. La superioritat dels mariners crec que serà abusiva enguany, tal i com hem vist a la Copa Catalunya i a la Supercopa d’Espanya i com passa en la Divisió d’Honor femenina amb el Sabadell Astralpool.

cn sabadell web
El CN Sabadell va acabar segon de la lliga regular 2012-13

Si ens guiem pels primers partits disputats, prevec que Terrassa i Mataró Quadis siguin els conjunts que millor puguin competir amb el conjunt entrenat ara per en Chus Martín. Atenció al Mediterrani, que pot ser una de les revelacions de la lliga i seguirà en la seva escalada de posicions dels darrers anys. De la resta de conjunts catalans, prevec uns Barcelona i Sabadell sorprenents tot i les retallades i uns Sant Andreu i Catalunya que hauran de lluitar per no patir.

Esperant que cap dels meus amics s’emprenyi, aquí deixo la meva predicció per aquesta lliga:

1.CN ATLÈTIC-BARCELONETA
2.CN TERRASSA
3.CN MATARÓ QUADIS
4.CE MEDITERRANI
5.CN BARCELONA
6.REAL CANOE NC
7.CN SABADELL
8.WATERPOLO NAVARRA
9.CN SANT ANDREU
10.CN CATALUNYA
11.CN HELIOS
12.CN CONCEPCIÓN

Us animeu a fer la vostra? A final de temporada, veurem qui s’ha acostat més a la realitat.

Ball de canvis a les banquetes

La Divisió d’Honor masculina 2013-2014 arrenca el 19 d’octubre amb una lliga que es preveu de clar domini de l’Atlètic-Barceloneta però on la lluita per ocupar la resta de places del ‘play off’ serà aferrissada. D’entre les principals novetats de la temporada es troba, sense dubte, la incorporació de nous entrenadors que donaran aire fresc a la competició i que, en la majoria de casos, s’estrenaran a la màxima categoria espanyola. És més que destacable que molts dels noms de clubs catalans que analitzarem a continuació són “homes de la casa”, gent que coneix a la perfecció les categories de formació dels seus clubs i que, en una decisió lògica dels responsables esportius, sabran treure el màxim rendiment de les seves canteres.

CHUS MARTÍN (Atlètic-Barceloneta). Després de moltes temporades sent l’ajudant d’en Santi Fernández, ara serà el seu torn de dirigir l’equip líder del waterpolo espanyol al segle XXI. Un repte majúscul, però al que hi arribarà al costat del seu germà David i amb el mateix Fernández donant suport com a director tècnic de la secció. La seva llarga experiència al club mariner i una plantilla excel·lent li auguren molts èxits en aquesta nova etapa.

chusmartin
Chus Martin en una fotografia de la web d’Alfredo Ruiperez.

TATITO (CN Catalunya). Un altre cas de persona ‘de club’. Després d’uns anys com a director esportiu del club gracienc, en Tatito es farà responsable de la primera plantilla d’un dels històrics del nostre waterpolo. El seu fort caràcter i esperit guanyador seran un dels factors que permetran veure un conjunt batallador tot i les limitacions pressupostàries del seu equip.

MARC COMAS (CE Mediterrani). La marxa de Dorin Costras a la lliga romanesa ha obert les portes a un altre home de la casa. El seu és el cas clàssic de jugador de tota la vida i entrenador de totes les categories del club de Sants. Tot i la seva joventut, pocs poden dubtar (jo ja us dic que no) de la seva capacitat per agafar les regnes d’un dels equips que aspira a estar dalt de tot de la classificació.

comas
Marc Comas amb el seu ajudant Jahzeel Martínez

SALVADOR GÓMEZ (CN Sabadell). Després de la seva etapa al Canoe, acabada de manera abrupta a finals de la passada temporada, en Salvador Gómez arriba a un club del vallès totalment renovat per culpa de la crisi. Tot i que els rumors sobre el seu possible ‘ascens’ a seleccionador espanyol són ja llunyans, en Chava mantindrà la línia d’equip de caràcter que ja va demostrar a la seva etapa madrilenya.

chava
Salvador Gómez, nou entrenador del CN Sabadell

XAVIER JULIÀ (CN Sant Andreu). En una decisió que va sorprendre a molts, però que es rumorejava des de feia mesos, en Carlos Bellón va ser destituït a poques setmanes de començar la lliga. El seu lloc l’agafa en Xavi Julià, conegut dins el nostre esport sobretot per haver estat el segon entrenador i preparador físic durant molts anys del CN Barcelona. Allà s’hi trobarà una plantilla jove encapçalada, precisament, pel fill del seu excap, en Joel Esteller.

Resumint: a les banquetes dels equips catalans de Divisió d’Honor hi trobarem sis entrenadors de la casa: Esteller, Martín, Nart, Comas, Tatito i Beto. Una clara aposta dels clubs que, esperem, es traslladi en un major esforç per cuidar les canteres, la gran esperança del nostre waterpolo.

Mercat de fitxatges 2013-14

A dues setmanes de l’inici de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo 2013-14, bona part de les plantilles estan tancades. No s’ha de descartar, però, que hi hagi incorporacions d’última hora. Aquest estiu hi ha hagut un ball de fitxatges important, especialment pels canvis notables al CN Sabadell.

A partir dels meus contactes he aconseguit aquesta informació; espero la vostra col·laboració per poder acabar de completar aquest quadre. Sabeu, a més, que d’aquí unes setmanes sortirà l’Anuari del waterpolo català 2013-14 on trobareu les fitxes i fotografies de tots els equips catalans, amb especial detall els de les Divisions d’Honor masculina i femenina!

  • CN BARCELONA
    Altes:
    Pau Segurana, Víctor Flores, Víctor Expósito, Miguel del Toro, Jesús Serrano, Emilio Padilha Vieira, Miquel Gasulla.
    Baixes:
    Joel Esteller, Enric Sanz, Dani Sullà, Ramon Díaz, Gerard Reixach, Mate Balatoni, Devon Durrant, Daniel Young, Dani Cercols.
  • CN ATLÈTIC BARCELONETA
    Altes: Nemanja Ubovic, Gonzalo Óscar Echenique, Alberto Munárriz, Albert Español.
    Baixes: Felipe Perrone, Anthony Martin, Josip Vrlic, David Martín, Víctor Flores.
  • CN CATALUNYA
    Altes: Óscar Álvarez, Dani Sullà, Mate Balatoni, Arpád Babay, Audric Ollé, Gerard Trilles.
    Baixes: Víctor Cabanas, Rob Dereck Parker, Ciaran James Thomas, Carlos Sánchez, Albert Clols.
  • CN MATARÓ
    Altes: Pere Estrany, Svilen Piralkov, Michal Diakonow, Albert Merino.
    Baixes: Arpád Babay, Jordi Garcia, Andras Gárdonyi.
  • CE MEDITERRANI
    Altes: Jose Rodríguez, Diego Tébar, Filip Cvetkovic, Guillem Garcia, Bader Aldougether.
    Baixes: Edgar Angelats, Edward Scott, Jeffrey Schwimmer, Roger Ximenez, Miquel Gasulla.
  • CN SABADELL
    Altes: Jordi Millán, Èric Marsal, Víctor Cabanas, Gonzalo López-Escribano, Vicente Matoso, Carlos Sánchez, Gustavo Marcos, David Torilo.
    Baixes: Iñaki Aguilar, Pere Estrany, Jose Rodríguez, J.W.Krumpholtz, Petar Trbojevic, Svilen Piralkov, Iván Carabantes, Gonzalo Óscar Echenique, Óscar Carrillo.
  • CN SANT ANDREU
    Altes: Joel Esteller, Sergi Trilles, Miguel Cidoncha, Kevin Lenard, Pau Barnils.
    Baixes: Héctor Pérez, Miguel Hernando, Marko Mijatovic, Pau Vall, Albert Marimon.
  • CN TERRASSA
    Altes: Iñaki Aguilar, Óscar Carrillo.
    Baixes: Michal Diakonow, Adrià Sanz.

Modificacions polèmiques del reglament

Fa pocs dies hem conegut els canvis en el reglament que viurem en aquesta temporada 2013-2014 que està a punt de començar. Entre les novetats més destacades que s’aplicaran a les competicions espanyoles es troben:

– Les faltes fetes en l’inici d’un contratac seran penades amb exclusió.
– Després de la falta en els 5 metres, el defensor s’haurà de separar 1 metre. Sinó, serà exclusió.
– Mantenir agafat un jugador atacant amb dues mans serà exclusió.
– La possibilitat de cada equip de disposar d’un temps mort per cada quart.
– S’eliminen les pròrrogues en els partits que necessitin de desempat: es farà directament una tanda de penals.
– En les dobles exclusions, el temps de possessió es mantindrà tal i com estava.

joc4

Amb aquests canvis, que molts jugadors de Divisió d’Honor ja han començat a criticar obertament, es multiplicaran les exclusions en els partits. Tot i que l’objectiu (dedueixo) és afavorir el joc dels atacants, aquesta nova reglamentació afavorirà que, encara més, els partits els guanyin els equips que millor treballin les jugades de superioritat. Quan veig un partit de waterpolo intento mirar-lo amb els ulls d’una persona que no coneix el nostre esport. Complicar les normes no crec que faciliti arribar a més públic potencial, una de les nostres assignatures pendents. Els neòfits no entenen per què s’exclou un jugador i en què es diferencia d’una falta senzilla. Arribar a entendre el nostre reglament és extraordinàriament complicat per la gent que no ha jugat mai a waterpolo.

molins3

Com podem fer el waterpolo més atractiu pel gran públic? Per mi, un dels elements claus està en les dimensions del terreny de joc. Sé que és un tema que genera moltes discrepàncies, però mantinc la meva posició de fer un waterpolo amb més joc i menys natació, amb més gols i menys temps de transició, amb el foment de la tècnica i l’espectacle per davant de la força i el físic. Unes dimensions més reduïdes permetrien que els espectadors veiessin un esport més similar al bàsquet o l’handbol, en què la major part del temps d’atac els equips el passen jugant i no en transició.

molins1

L’oposició a aquest canvi en les lligues de Divisió d’Honor espanyoles prové especialment de la Federació Espanyola, que pensa en les competicions internacionals i on són obligatòries les grans dimensions. No crec que tots els partits de la Divisió d’Honor s’hagin de disputar en piscines petites, però continuo sense entendre per què el Catalunya o l’Helios no poden jugar a les seves instal·lacions. Quan vam ser campions olímpics i del món (dècada dels 90 i principis del segle XXI) el Mataró jugava a la seva piscina antiga i havies de viatjar a l’Olivar (una autèntica ‘bombonera’). Les coses han canviat, però crec que hem d’obrir les mires i intentar que el nostre esport pugui arribar a molta més gent.

El paper dels clubs, clau en aquest Mundial

Avui s’estrena el Mundial de Natació Barcelona 2013 amb una cerimònia inaugural que es preveu impactant. Aquesta presentació es complementarà amb unes seus de competicions realment espectaculars: el Palau Sant Jordi amb una piscina “artificial” d’última tecnologia, les Bernat Picornell amb graderies supletòries, la incomparable piscina de salts de Montjuïc i el Port de Barcelona per a les aigües obertes i els nous salts de gran alçada. És indubtable que la combinació entre el turisme i l’esport són una de les grans virtuts de la capital catalana.

Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei
Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei aquest divendres

Estic convençut que tot i els típics problemes organitzatius d’un gran esdeveniment com aquest no impediran que el dia 4 d’agost es qualifiqui aquest Mundial com el millor de la història. Gran part del mèrit vindrà per la gran col·laboració dels voluntaris i de la feina dels clubs.

Selecció d'Austràlia amb l'equip de voluntaris del CN Molins de Rei
Selecció d’Austràlia amb l’equip de voluntaris del CN Molins de Rei

En la meva tasca de responsable de comunicació del CN Molins de Rei, aquest matí he estat a les nostres instal·lacions veient els entrenaments de waterpolo masculí de Sud-àfrica i Austràlia. Cedir bona part de la piscina en aquesta època de l’any és un gran sacrifici que fan els clubs i que, en cas de no comunicar-ho bé, pot suposar un gran problema amb els socis.

Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013
Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013

En el nostre cas, vam fer una roda de premsa amb l’alcalde de Molins de Rei, el primer tinent d’alcalde, el president del CN Molins i en Sergi Pedrerol per explicar que es tracta d’una gran oportunitat per vincular la vila amb el Mundial i l’esport d’elit internacional. Una de les observacions que van fer els responsables polítics i que comparteixo plenament, és que els clubs de natació han de saber arribar a un equilibri entre la part lúdica i social amb l’esportiva d’alt nivell. Per això crec que cal valorar l’esforç dels 12 clubs catalans que cediran els seus espais per a què l’organització d’aquest Campionat del Món sigui encara millor. Com dic sempre: olé tú pel CN Barcelona, CN L’Hospitalet, CE Mediterrani, CN Molins de Rei, CN Sant Andreu, CN Catalunya, CN Sant Feliu, UE Horta, CN Atlètic-Barceloneta, CN Montjuïc, CN Mataró i CN Terrassa.

Els clubs donen suport al Mundial’13

Aquest dimecres, 10 dels clubs de natació catalans han signat un conveni de col·laboració amb el Mundial de Natació Barcelona 2013 per a cedir part de les seves instal·lacions i que les seleccions de waterpolo participants a la cita mundialista puguin entrenar-se durant aquelles dates.
Aquesta iniciativa permet que el Mundial sigui una mica millor. Aconseguir que els clubs s’impliquin en unes dates tan complicades, en què les piscines dels barris i ciutats estan plenes de gom a gom, és un gran mèrit de l’organització mundialista. Però també una concessió enorme per part d’aquests clubs, que es poden veure compromesos davant els seus socis i abonats. La clau és que hi sàpiguen donar la volta: fer difusió davant les categories inferiors del waterpolo del club i donar a conèixer als mitjans de comunicació locals de la importància de ser seu col·laboradora del Mundial, segurament l’esdeveniment esportiu més important del 2013.
Com sempre defenso, al futur i la viabilitat del nostre esport està en les mans del treball col·laboratiu i de les iniciatives engegades per part de clubs i particulars. La signatura d’aquest conveni és un pas més en aquesta direcció.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.