Archivo de la etiqueta: CE Mediterrani

La força del waterpolo femení (i 2)

Després de repassar les primeres conseqüències dels èxits de la selecció espanyola absoluta en el primer article d’aquesta sèrie, ara és el torn dels clubs catalans que cuiden les seves seccions femenines. Aquest és, des del meu punt de vista, un dels factors clau del progrés del waterpolo entre les noies. El mèrit prové essencialment del bon tracte (i la constant inversió) que han donat entitats com el CN Sabadell, el CE Mediterrani, el CN Sant Andreu i el CN Mataró, entre d’altres, als equips femenins.

anniespai
Anni Espar, reforç de luxe per al CN Sabadell Astralpool 2013-14

Tot i que finalment la retallada en l’equip masculí ha estat menor de l’esperat, és innegable que el projecte esportiu del CN Sabadell de la propera temporada es basarà en el conjunt entrenat per Nani Guiu. La incorporació de dues estrelles mundials com l’Anni Espar i la nordamericana Melissa Seidemann demostren que el club vallesà torna a somiar amb la tercera Copa d’Europa. I segur que estarà en la lluita pel títol.

cnmataro
Presentació del patrocini del CN Mataró amb La Sirena

A poques setmanes de l’inici de la temporada 2013-14, encara hi ha clubs (alguns de molt importants) que s’estan plantejant crear una secció femenina. El que ja és segur és que el CN Mataró ha aconseguit un patrocini extraordinari amb la gran cadena de congelats La Sirena, que esponsoritzarà el seu absolut femení. Una notícia fantàstica que enlluerna encara més la bona tasca que es fa des de l’entitat del Maresme en tasques de comunicació i màrketing.
Arribats a aquest punt, les meves reflexions són les següents: no hauríem de treballar a nivell federatiu per a què es rendibilitzessin aquests èxits globals de l’esport femení? Els polítics no haurien de lluitar per una nova llei de mecenatge que permetés desgravacions fiscals a les empreses que aposten per l’esport? A falta de recursos, facilitats per a clubs i empreses i màxim esforç en la difusió dels èxits per part dels responsables.
L’objectiu final hauria de ser garantir el creixement del nostre esport femení de base com va succeir arrel dels èxits de la natació sincronitzada. Aquest hauria de ser el nostre camí a seguir.

El paper dels clubs, clau en aquest Mundial

Avui s’estrena el Mundial de Natació Barcelona 2013 amb una cerimònia inaugural que es preveu impactant. Aquesta presentació es complementarà amb unes seus de competicions realment espectaculars: el Palau Sant Jordi amb una piscina “artificial” d’última tecnologia, les Bernat Picornell amb graderies supletòries, la incomparable piscina de salts de Montjuïc i el Port de Barcelona per a les aigües obertes i els nous salts de gran alçada. És indubtable que la combinació entre el turisme i l’esport són una de les grans virtuts de la capital catalana.

Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei
Entrenament de Sud-àfrica a Molins de Rei aquest divendres

Estic convençut que tot i els típics problemes organitzatius d’un gran esdeveniment com aquest no impediran que el dia 4 d’agost es qualifiqui aquest Mundial com el millor de la història. Gran part del mèrit vindrà per la gran col·laboració dels voluntaris i de la feina dels clubs.

Selecció d'Austràlia amb l'equip de voluntaris del CN Molins de Rei
Selecció d’Austràlia amb l’equip de voluntaris del CN Molins de Rei

En la meva tasca de responsable de comunicació del CN Molins de Rei, aquest matí he estat a les nostres instal·lacions veient els entrenaments de waterpolo masculí de Sud-àfrica i Austràlia. Cedir bona part de la piscina en aquesta època de l’any és un gran sacrifici que fan els clubs i que, en cas de no comunicar-ho bé, pot suposar un gran problema amb els socis.

Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013
Roda de premsa explicant la col·laboració CN Molins i Barcelona 2013

En el nostre cas, vam fer una roda de premsa amb l’alcalde de Molins de Rei, el primer tinent d’alcalde, el president del CN Molins i en Sergi Pedrerol per explicar que es tracta d’una gran oportunitat per vincular la vila amb el Mundial i l’esport d’elit internacional. Una de les observacions que van fer els responsables polítics i que comparteixo plenament, és que els clubs de natació han de saber arribar a un equilibri entre la part lúdica i social amb l’esportiva d’alt nivell. Per això crec que cal valorar l’esforç dels 12 clubs catalans que cediran els seus espais per a què l’organització d’aquest Campionat del Món sigui encara millor. Com dic sempre: olé tú pel CN Barcelona, CN L’Hospitalet, CE Mediterrani, CN Molins de Rei, CN Sant Andreu, CN Catalunya, CN Sant Feliu, UE Horta, CN Atlètic-Barceloneta, CN Montjuïc, CN Mataró i CN Terrassa.

L’últim gran play off?

Aquest cap de setmana es dóna el tret de sortida del play off de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo. Els 8 millors equips de la temporada 2012-13 es veuran les cares en els següents duels, al millor de 3 partits i amb el primer d’ells a la piscina de l’equip pitjor classificat a la lliga regular:

Waterpolo Navarra – CN Sabadell
CN Mataró Quadis – CN Atlètic-Barceloneta
CE Mediterrani – CN Terrassa
Real Canoe Isostar – CN Barcelona

Més enllà de l’aspecte esportiu, en què l’Atlètic-Barceloneta torna a ser el gran favorit per emportar-se el títol de campió i consolidar la seva hegemonia del waterpolo espanyol, crec que aquest play off marcarà un abans i un després en la Divisió d’Honor masculina. Ja fa temps que corren aires de crisi en el nostre esport, però sembla que aquesta pot haver estat la darrera temporada amb una competició professionalitzada.

cn sabadell web
Equip absolut del CN Sabadell, segon classificat a la lliga regular

Els rumors que fa mesos s’escolten per les piscines apunten que alguns clubs patiran retallades històriques en les seves seccions de waterpolo. I sembla que aquesta vegada sí que serà veritat. En els darrers dies hem conegut l’acomiadament de Chava Gómez com a entrenador del Real Canoe. L’argument: “volen un club on es prioritzi la vessant social”. Sembla increïble que un dels tècnics amb més projecció, que sona com a futur seleccionador espanyol, ni acabi la temporada. Però no és l’únic club que afrontarà una revolució esportiva.
Com molts de vosaltres sabreu, es comenta que el CN Barcelona serà un equip totalment ‘amateur’ la propera campanya; el CN Sabadell patirà una retallada considerable en el seu pressupost esportiu; el CN Terrassa ja ha jugat aquest any amb una pantilla basada bàsicament en la cantera i d’altres clubs que afronten problemes econòmics, com el CE Mediterrani, segurament hauran d’aprimar els seus pressupostos de waterpolo.
Sense l’empenta (des del meu punt de vista poc aprofitada) del Mundial de Barcelona 2013 i amb les grans reduccions de pressupost de les federacions i els clubs, el futur del waterpolo “professional” del nostre país cada vegada pinta pitjor.

Els clubs donen suport al Mundial’13

Aquest dimecres, 10 dels clubs de natació catalans han signat un conveni de col·laboració amb el Mundial de Natació Barcelona 2013 per a cedir part de les seves instal·lacions i que les seleccions de waterpolo participants a la cita mundialista puguin entrenar-se durant aquelles dates.
Aquesta iniciativa permet que el Mundial sigui una mica millor. Aconseguir que els clubs s’impliquin en unes dates tan complicades, en què les piscines dels barris i ciutats estan plenes de gom a gom, és un gran mèrit de l’organització mundialista. Però també una concessió enorme per part d’aquests clubs, que es poden veure compromesos davant els seus socis i abonats. La clau és que hi sàpiguen donar la volta: fer difusió davant les categories inferiors del waterpolo del club i donar a conèixer als mitjans de comunicació locals de la importància de ser seu col·laboradora del Mundial, segurament l’esdeveniment esportiu més important del 2013.
Com sempre defenso, al futur i la viabilitat del nostre esport està en les mans del treball col·laboratiu i de les iniciatives engegades per part de clubs i particulars. La signatura d’aquest conveni és un pas més en aquesta direcció.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Una Copa de la Reina exemplar

En la meva època de jugador del CN Montjuïc vaig col·laborar en l’organització de dos Campionats d’Espanya organitzats a l’antiga piscina Folch i Torres i a la Zona Esportiva. El Juan Carlos Sanchón era el director tècnic del club i es prenia aquests tornejos com un autèntic repte: volia que fossin un regal per a tots els equips. Crec que ho vam aconseguir. Fèiem diaris de competició, teníem ‘speakers’, donàvem més guardons individuals dels obligatoris i ens curràvem dossiers previs i ‘merchandising’ de primera categoria. Com és habitual en ell, reclutava un exèrcit de voluntaris que ajudàvem en tot el que podíem. Les experiències que vaig treure d’aquells tornejos les vaig aplicar després en tres campionats d’Espanya organitzats al CE Mediterrani.
Avui en dia, organitzar una competició de la Federació Espanyola suposa una forta inversió per als equips. D’aquí que els clubs catalans hagin arribat a acords per a repartir despeses sempre que els tornejos s’organitzin a Catalunya. D’aquesta manera, s’estalvien els costosos desplaçaments a Madrid, Sevilla o, fins i tot, Ceuta.

Presentació Sant Feliu
Precisament, el CN Sant Feliu acollirà de l’1 al 3 de març la 17a Copa de la Reina. L’equip directiu i el cos tècnic del club porten setmanes preparant l’esdeveniment. Com us comentava, els campionats organitzats per en Juan Carlos Sanchón, ara director tècnic del club, són especials. Per començar, hi haurà retransmissió de la final per La Xarxa i Esport 3 (gràcies a les seves gestions!), però no només hi haurà això: es muntarà un ‘village’ amb ‘stands’; participants i mitjans anirem acreditats; es posarà un ‘videowall’ i s’esperen encara més sorpreses dirigides a les jugadores.
Per començar, avui he presentat l’Anuari al club baixllobregatí i hem aprofitat l’acte per mostrar el cartell del torneig. Ja escalfem motors per una cita especial que, gràcies a tota la gent que col·labora desinteressadament, es convertirà en un esdeveniment que totes les esportistes no oblidaran.

Una competició més oberta

Fa mes i mig que ha començat la temporada de waterpolo 2012-2013 i és un bon moment per analitzar com està sent l’inici de la Divisió d’Honor masculina per als clubs de casa nostra. A la part alta no tenim gaires sorpreses. L’Atlètic Barceloneta, reforçat amb tres internacionals espanyols (en Marc Minguell, en Felipe Perrone i en Balasz Szyrani), està complint amb les expectatives. A més, l’extraordinari paper en la Lliga de Campions, amb 4 victòries en 4 partits, el torna a colocar entre els candidats a la lluita per entrar a la Final Four. Amb la crisi que està vivint el nostre esport en països com Itàlia i Grècia, no hauríem de descartar que en l’any del seu centenari, l’Atlètic Barceloneta ens donés la gran alegria de la temporada.

El Barceloneta, candidat a guanyar la Lliga i entrar a la Final Four de la Lliga de Campions

En la temporada en què tornàvem a tenir 3 equips catalans en competició europea, la decepció ens l’ha portat el Sabadell. Els de Gabi Hernández, vigents subcampions de l’Euro Cup, van quedar eliminats a la fase classificatòria de la Lliga de Campions viatjant amb un equip replet de jugadors joves i que va despertar molta polèmica dins i fora el club vallesà. A més, ja han quedat eliminats de l’Euro Cup. A la Lliga, el Sabadell va ensopegar a la piscina del Canoe però es manté segon i sembla que serà un dels candidats a disputar el campionat al Barceloneta.
En aquesta situació també es troba el Terrassa, tercer a la classificació. Molt meritori és el paper de l’equip de Dani Nart (des del meu punt de vista, un dels millors entrenadors del país). Tot i la gran renovació de la plantilla, els egarencs estan fent un paper excel·lent amb victòries ajustades que demostren que continuen sent un conjunt d’esperit guanyador. El gran treball de cantera fet al CN Terrassa des de fa tants anys continua donant els seus fruits.

El Terrassa està protagonitzant un gran inici de temporada, tot i la renovació de plantilla

A la zona mitja de la taula ens trobem amb Barcelona, Catalunya i Sant Andreu, tres conjunts que han hagut de retallar pressupostos i apostar per gent jove. Els resultats els estan acompanyant i ja han donat alguna sorpresa, com les victòries a les piscines del Canoe, Navarra o Mataró. Precisament, els maresmencs estan sent un dels equips que no ha arrencat amb bon peu aquesta campanya. El grup de Beto Fernández ha canviat algunes de les seves peces claus i sembla que ho està notant massa. Segurament, necessiten més temps per acabar de pulir engranatges.
Ja a la part baixa de la classificació ens trobem amb dos casos oposats. El Mediterrani és penúltim, amb només 2 punts de 18 possibles, mentre que el Montjuïc tanca la taula amb 0 punts. El conjunt de la Zona Esportiva ja preveia una campanya més que difícil, amb una plantilla extremadament jove i inexperta a la categoria. El cas dels de Sants és molt diferent. L’equip ara dirigit per Dorin Costras ha tingut un calendari inicial molt complicat. Però l’increment en el pressupost del club de Sants aquesta temporada s’acabarà notant. Estic convençut que el potencial de l’equip, que és molt gran (i bé ho saben els seus rivals), acabarà sortint a la llum. De fet, prevec que acabaran el campionat entre els 8 primers conjunts de la lliga.

PD: No em puc estar de parlar-vos del primer equip del CN Poble Nou. Vaig poder gaudir del partit que van disputar fa uns dies contra el Concepción, un dels ‘ossos’ de la Primera Divisió. A més de passar-m’ho pipa veient-los jugar i constatar que és el màxim candidat a pujar a Divisió d’Honor, us he de dir que em reafirmo amb la necessitat d’adaptar el waterpolo a unes altres dimensions. La intensitat, velocitat i l’espectacle que donen les piscines de 25 metres és inigualable amb el joc previsible i excessivament físic dels partits de la Divisió d’Honor. Estic convençut que guanyaríem seguiment i repercussió amb una màxima competició disputada també en ‘piscines-bombonera’, com en la nostra època daurada dels anys 90.

Mercat de fitxatges 2012-13

Comença la pretemporada de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo de cara a la campanya 2012-2013 i algunes plantilles encara no estan tancades. La retallada en els pressupostos de bona part dels clubs està fent que alguns d’ells s’esperin a l’oportunitat de fitxar algun “xollo” d’última hora, ja que alguns jugadors importants en els darrers anys encara no tenen equip.

Després de posar-me en contacte amb diferents persones dels nostres clubs, i d’obtenir resposta de bona part d’ells, aquest és el primer avançament de com està el mercat de fitxatges a aquestes alçades. A l’espera de novetats i de la vostra participació, anirem ampliant les dades. En principi, les plantilles del Barcelona, Barceloneta, Mataró i Mediterrani són les definitives; a la resta s’han d’afegir jugadors. Espero poder-ho completar en els propers dies.

  • CN BARCELONA
    Altes:
    Alfons Cánovas, Mate Balatoni, Iago Bofill, Dan Young, Devon Car, Ramon Diaz.
    Baixes:
    Pere Estrany, Fernando Gutiérrez, Eridú Alcalá, Tan Feihu, Pa Ning.
  • CN ATLÈTIC BARCELONETA
    Altes: Marc Minguell, Balazs Sziranyi, Mario Lloret, Felipe Perrone, Anthony Martin.
    Baixes: Adrià Delgado, Alexander Ciric, Xavier Vallès, Albert Fandos, Jose Rodríguez.
  • CN CATALUNYA
    Altes: Carlos Sánchez, Víctor Cabanas, Albert Fandos, Rob Dereck Parker, Ciaran James Thomas, Gabor Egedi, Sergi Suay, Marc Ventura i Enric Arnella.
    Baixes: Miguel Hernando, Dani Garcia, Nelson Riera, Vladimir Cosic, Angel Andreo, Gustavo Marcos, Marc Hernández.
  • CN MATARÓ
    Altes: András Gárdonyi, Attila Kincses, Edu Mínguez, Pol Barbena, Marc Corbalán, Joan Muñoz.
    Baixes: Mario Lloret, Romain Blary, Gonzalo López-Escribano, Florin Bonca, Gabi Tebar.
  • CE MEDITERRANI
    Altes: Adrià Carabí, Dani González, Dorin Costras (ent).
    Baixes: Rob Maitland, Albert Asenjo, Nil Martín, Víctor González, Héctor Pérez, Javier Aznar (ent.)
  • CN MONTJUÏC
    Altes: Sergi Rodríguez, Aaron Sánchez, Carlos Román, Joel Chacón, Marc Ahulló, David Garcia, Joaquim Lloret, Oriol de Viguri, Héctor Rios, Victor Cervetto, Victor Expósito, Guillem Herrera.
    Baixes: Mate Balatoni, Alfons Cánovas, Gabor Egedi, Ferran Tomasa, Marc Tomasa, Simón Zapatel, David Casadevall, Omar Montiel,
  • CN SABADELL
    Altes: Pere Estrany, Xavier Vallès, Svilen Piralkov, Jose Rodríguez, Petar Trbojevic, J.W.Krumpholz, Ivan Carabantes.
    Baixes: Iván Pérez, Èric Marsal, Adrià Carabí, Jordi Millán, Carlos Sánchez, Enric Moreno, Marko Cuk, Matej Nastran
  • CN SANT ANDREU
    Altes: Tomas Bruder, Héctor Pérez, Miguel Hernando, Pau Venteo, Cristian García, Samuel González, Albert Marimón, Ricardo Gracia.
    Baixes: Dani González, Jack Waller, Edu Mínguez, David Garcia, Ander Pastor, Pau Segurana.
  • CN TERRASSA
    Altes: Esteban Gómez, Xavi Serra, Dani Blánquez, Héctor Araujo, Pau Prieto, Èric Marsal.
    Baixes: Svilen Piralkov, Víctor Cabanas, Rob Parker.

El miracle femení

Feia 16 anys que el waterpolo espanyol no aconseguia una medalla en uns Jocs Olímpics. 16 anys! I qui ens anava a dir que seria el conjunt femení el que ens tornaria a donar una alegria. No fa gaire, escoltàvem que grans jugadores del nostre esport marxaven a l’estranger per nacionalitzar-se i així “tenir l’opció de jugar uns Jocs Olímpics”. Ni elles mateixes creien en les seves possibilitats!
No oblidem que tenim una lliga nacional més que discreta: el Sabadell és el dominador indiscutible (només amb una sonada excepció fa 2 anys); Mataró, Sant Andreu i Mediterrani lluiten amb Saragossa i Dos Hermanas per les posicions capdavanteres; i una bona colla d’equips intenten mantenir la categoria. En general, pocs partits atractius i 0 repercussió mediàtica.
El cop d’efecte va arribar amb la primera posició al preolímpic d’aquest any. En Miki Oca ha estat capaç de treure el millor d’una generació més que prometedora, la que ve de guanyar el Mundial Júnior del 2011 formada majoritàriament per jugadores catalanes. Mediterrani, Sabadell i Mataró són la punta de llança del waterpolo femení. Però s’ha de subratllar la gran tasca de clubs com el Rubí, el Sant Feliu, el Terrassa, el Manresa o el Martorell, que cada cop aposten més per les nostres noies.

La selecció espanyola de waterpolo femení, subcampiona olímpica a Londres 2012

Aquests han estat els Jocs Olímpics de les noies. Com sabeu, més de dos terços de les medalles de la delegació espanyola les han aconseguides representants femenines. Els que hem pogut vibrar amb totes les competicions ens ho hem passat pipa veient com les noies de sincronitzada, l’handbol, la vela, el taekwondo, el rem o la Mireia Belmonte s’emportaven metalls a la competició més important del planeta.
El clímax va arribar amb la plata del nostre esport. Tot i fer una mala final (això crec que ningú ho podrà negar) ens hem de sentir orgullosos de les nostres noies. De les 13 jugadores, m’han agradat especialment la Laura Ester, la Maica García i la Jennifer Pareja. I de totes elles, la Laura, de només 22 anys, ha estat la millor de totes. Les seves intervencions i, sobretot, el seu caràcter a l’aigua m’han tornat a demostrar que el porter és el jugador més important en el waterpolo.
Però aquesta alegria es veu enterbolida pels núvols negres. La crisi baixa pressupostos de clubs i les dones, com sempre, estan a l’esglaó més baix. Clubs com el GEiEG han renunciat a jugar a Divisió d’Honor per manca de diners i segurament l’únic equip que competirà a Europa la temporada vinent serà el totpoderós Sabadell. Una llàstima, especialment quan l’any que ve tenim el Mundial 2013 a Barcelona. Espero que les institucions mostrin (d’una vegada per totes) certa sensibilitat i ajudin el nostre esport. És molt bonic sumar medalles i sortir a la foto, però el mèrit no pot continuar sent exclusivament del treball dels clubs. Federacions i Administracions han de facilitar la seva tasca i no continuar encarint competicions i retallant ajudes. Seria el moment d’aprofitar la inèrcia d’aquesta plata històrica i treballar per aconseguir-ho. Esperem que algú lluiti per fer-ho.

PD1: Sobre la selecció masculina, m’ha decepcionat una mica el seu paper. No els he vist dins el torneig. Han fet els deures amb els equips que tocava però poca cosa més. De tota la plantilla, només destacaria en Marc Minguell i l’Albert Español i, en alguns partits, l’Iñaki Aguilar i el Felipe Perrone. Esperem que la imminent renovació de l’equip ens acabi portant alegries, tot i que prevec que serà a mig termini.

Cara i creu del XXVII Trofeu Rafa Feliz

El passat cap de setmana vaig estar a Saragossa gaudint del 27è Trofeu Rafa Feliz, una competició que reuneix 32 equips de waterpolo alevins de tot Espanya. L’Escuela de Waterpolo Zaragoza organitza aquest esdeveniment que s’ha convertit en una festa del nostre esport i un premi a tota una temporada d’entrenaments dels jugadors i jugadores de menys de 12 anys.
La veritat és que l’organització és espectacular. Coordinar tots aquests equips, tècnics i aficionats és una feina complexa, i des de l’EWZ es fa d’una manera desinteressada i apassionada a la vegada. S’ha de reconèixer la brillant tasca de tots els voluntaris que col·laboren en un únic objectiu: que els més menuts gaudeixin d’aquesta experiència i que s’acabin enganxant al nostre esport.

En el meu cas, vaig anar-hi com a representant de la Junta del CE Mediterrani. La primera conclusió que vaig treure dels dos dies de competició és que podem estar molt orgullosos dels joves tècnics que tenim al club. El Luis, el Nil, la Judith i el Víctor estan fent una feina extraordinària amb els més menuts. El seu comportament, la manera de gestionar els partits i la passió controlada amb la que viuen la competició són un exemple per a ells.

Jugadors, jugadores i tècnics del CE Mediterrani (Saragossa, 2012)

Amb 4 partits simultanis a la piscina tens l’oportunitat de veure moltes actituds, tant de pares com d’entrenadors. M’he emportat grans sopreses (en negatiu) amb el comportament lamentable d’alguns “tècnics” que transmeten pors, pressió i tensions desmesurades als seus jugadors i pares. Contemplar protestes i insults cap a uns àrbitres aficionats que col·laboraven sense cobrar, incrementant les tensions a les graderies i pressionant els nanos em va fer passar vergonya aliena.
És fonamental que aquests entrenadors reflexionin i intentin entendre què volem transmetre als nous jugadors de waterpolo. D’aquí que encara em senti més orgullós de la feina que fan els nostres místers al CE Mediterrani. Moltes felicitats!

PD1: Per cert, els 7 primers classificats del Torneig van ser catalans. El CN Barcelona es va imposar a la final al CE Mediterrani per 7 a 6. Una nova mostra de la bona salut del nostre planter.
PD2: La propera temporada bona part dels jugadors i jugadores de Catalunya que han participat al Rafa Feliz sortiran a l’Anuari del Waterpolo Català 2012-2013, que incorporarà la categoria infantil per primera vegada. Serà la gran novetat de la propera edició.

L’experiència d’una campanya

Segurament molts de vosaltres no ho sabeu, però des de fa un mes sóc membre de la Junta Directiva del Club Esportiu Mediterrani. Més concretament, sóc el nou secretari. Qui m’ho anava a dir! Després d’una llarga carrera esportiva al CN Montjuïc, un dels màxims rivals del Medi, tornava al club en què vaig aprendre a nedar i a fer judo. En total, porto 15 anys com a soci del club de Sants.
Després de deixar el waterpolo, vaig passar uns mesos al Metropolitan del carrer Galileu. Però a mi, aquest rotllo que es porten als gimnassos ‘pijais’ no m’acaba de convèncer. Anant alguns dies al Mediterrani em vaig animar a tornar a un club de barri que conec molt bé i on hi tinc grans amics.
El Javi Aznar em va embolicar fa dos anys i vaig entrar a col·laborar amb la comissió de waterpolo, on fa uns mesos vaig passar a ser president. I aquí arriba l’embolic!
Dues candidatures es van presentar a les eleccions a la Junta Directiva del passat 24 de març. Vaig optar per col·laborar amb la que estava encapçalada per Juan Carlos Cercadillo, un soci històric del club que havia estat vicepresident els darrers anys. Al principi no estava gaire convençut de la proposta, però al final em vaig llençar a la piscina. Em convencia el projecte i, sobretot, l’equip que havia format. Per primera vegada veia un grup de gent jove, qualificada i motivada per posar-se al capdavant d’una de les entitats esportives més importants de Catalunya. No exagero, el Mediterrani té uns 11.000 socis i 81 anys d’història.

Just acabava de quedar-me a l’atur, d’aquí que dediqués molts esforços en preparar la campanya. Vam idear quins serien els nostres punts del programa. Teníem les idees molt clares. Però la cosa es va torçar ben aviat. Després d’alguns fets lamentables (que no puc deixar per escrit) i uns problemes familiars afegits d’en Juan Carlos Cercadillo, va haver de renunciar a presentar-se. Això comportava un problema legal: mai, en cap procés electoral als clubs esportius catalans, un candidat s’havia retirat a mitja campanya per problemes personals. Amb tot, la Junta Electoral va permetre que el nostre número 2, en Lluís Herrero, ocupés el seu lloc i d’aquesta manera el club pogués tenir unes eleccions. Es va apostar per la democràcia. Des d’aquest moment, ens vam dedicar a repartir tríptics, fer mítings i explicar el nostre projecte. Un ideari que va agradar al soci. Tant, que el dia de les eleccions vam guanyar amb un 82% dels vots! Us podeu imaginar la farra que ens vam fotre tota la candidatura…
I vam prendre possessió! Va ser un moment emocionant: els antics membres de la Junta ens van animar davant la dura feina que ens venia a sobre. Tenien tota la raó! En un mes i escaig que portem al càrrec, estem responent mails cada dia, representant el club en actes institucionals, veient partits i competicions, reunint-nos periòdicament a la sala de juntes… Però l’experiència està sent apassionant i, sobretot, m’està permetent aprendre moltíssim al costat d’un equip que tinc moltes ganes de conèixer. Tenim 6 anys per endavant de maldecaps i, espero, alegries.
Desgraciadament, la història no ha acabat aquí. L’altre candidat ha impugnat els resultats i estem a l’espera que el Tribunal Català de l’Esport falli. Tot i això, sóc optimista. Espero que el temps em doni la raó.