Archivo de la etiqueta: CE Mediterrani

Tot a punt per la Copa del Rei més igualada

Després de diversos anys de domini aclaparador de l’Atlètic-Barceloneta en totes les competicions espanyoles, el conjunt mariner arriba a aquesta 29a Copa del Rei segon a la Liga. El CN Terrassa s’està mostrant intractable a la Divisió d’Honor, on no ha perdut cap partit aquesta temporada. Els dos primers classificats a la lliga regular han quedat situats a la mateixa banda del quadre. A la jornada de quarts de final del divendres, l’Atlètic-Barceloneta s’enfrontarà a un irregular Mediterrani (15:15), mentre que els egarencs es veuran les cares amb el CN Sabadell. El derbi del Vallès (17:00) es presenta més que emocionant, ja que el conjunt entrenat per en Salvador Gómez ocupa la tercera posició a la Lliga i es troba en un moment dolç de joc.

copadelreiwaterpolo2015

L’altra banda del quadre ha deixat uns duels que permeten somniar amb la final als quatre participants. A les 18:45 es veuran les cares el CN Mataró Quadis i el CN Poble Nou-Enginyers. Tot i que el balanç d’aquesta temporada és d’un empat i un triomf pel conjunt del Maresme, l’equip barcelonès arriba en un excel·lent estat anímic i de resultats. Tancarà la jornada de quarts de final l’apassionant Real Canoe NC-Isostar – CN Barcelona (20:30). Els amfitrions ocupen la sisena posició a la taula i passen pel millor moment de la temporada. Per contra, l’equip madrileny encadena tres derrotes consecutives tot i que encara manté la cinquena posició a la Liga. Els guanyadors dels partits de divendres jugaran les semifinals del dissabte a les 17:00 i les 18:45. La gran final està reservada pel diumenge a les 12:00 a la Nova Escullera del CN Barcelona.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Més enllà de la prèvia esportiva, us puc avançar que tots els que us acosteu a veure aquesta Copa en directe, gaudireu d’un espectacle únic. El CN Barcelona i l’equip organitzador s’estan deixant la pell per fer el millor esdeveniment possible, amb sorpreses en les presentacions dels partits, detalls pels esportistes i, sobretot, oferir una competició esportiva inoblidable per a tots. Desde FeedBack Media ens encarreguem dels audiovisuals que es projectaran al videowall de la Copa del Rei i estem convençuts que us sorprendran!

Les 7 claus de l’èxit de la Copa de la Reina

Aquest cap de setmana hem pogut viure una Copa de la Reina única. Per primera vegada s’ha organitzat una competició nacional femenina amb una posada en escena, pressupost i creativitat a l’alçada dels grans esdeveniments del waterpolo. Amb això no vull dir que en d’altres ocasions no hagi estat així; de fet, recordo la mítica Copa de la Reina organitzada pel CN Sant Feliu fa dos anys que també va ser extraordinària. Però en aquesta ocasió s’ha donat un pas endavant: sobretot en seguiment de públic i inversió en accions de comunicació. Aquestes són les claus que, des del meu punt de vista, han fet que l’esdeveniment hagi estat un èxit:

1) APOSTA PEL FEMENÍ Ja fa molts anys que alguns clubs catalans aposten amb claredat pel waterpolo femení i són els grans responsables dels títols aconseguits en els darrers anys. L’esforç dels 4 grans (Sabadell, Mediterrani, Mataró i Sant Andreu) s’ha vist complementat pel bon treball de clubs com el Terrassa, el Rubí o el Sant Feliu entre d’altres. Sense aquesta aposta, competicions com la que hem viscut no serien possibles.

copa2
2) SANT ANDREU, CLAU Organitzar una Copa al club andreuenc és una garantia d’èxit. Primer amb les Copes del Rei i ara amb la de la Reina, el CN Sant Andreu es deixa la pell en organitzar competicions ja siguin d’àmbit nacional o internacional. Passen els anys i l’entitat barcelonina continua esforçant-se en millorar i oferir el millor als esportistes i espectadors.
3) EQUIP DE VOLUNTARIS Lligat amb el punt anterior, ens hem de treure el barret per les desenes de voluntaris que l’organització del club ha aconseguit coordinar al llarg dels tres dies de competició. Que tanta gent passi un cap de setmana sencer treballant de manera desinteressada pel bé del waterpolo és un fet extraordinari. Felicitats a tots i a totes!
4) SHOW A L’ALÇADA Mica en mica anem convertint les competicions en espectacles que valen la pena veure. L’organització de la Copa ha buscat la creativitat, fent que en els temps de descans entre partits i quarts el públic gaudís d’un bon show. Crec que la gent que ha passat per la Pere Serrat ha gaudit amb el que ha vist dins i fora de la piscina.

copareina1
5) FORMAT ATRACTIU Aquest cap de setmana hem tornat a comprovar que el format coper és el més atractiu. Concentrar els 8 millors equips en una competició a vida o mort en només tres dies permet que el públic gaudeixi de duels de màxima emoció i que hi hagi marge per alguna sorpresa. Aquesta 19a edició de la Copa no ha estat una excepció.
6) INTERÈS DELS MITJANS Tot i que Esport 3 només va retransmetre la final (fet que hem d’aplaudir), el seguiment dels mitjans ha estat més que notable. La zona de premsa ha estat repleta de periodistes i fotògrafs que han seguit amb molt d’interès el desenvolupament de la competició. Fins i tot ens hem trobat amb mitjans que habitualment no segueixen el waterpolo però que eren conscients de la rellevància de l’esdeveniment. Anem fent passes en la bona direcció!
7) NIVELL DELS EQUIPS Més enllà de reiterar el gran moment que viu el waterpolo femení, cal destacar que les diferències entre el totpoderós Sabadell Astralpool i la resta de competidors es comencen a escurçar. Evidentment el Mediterrani no va tenir el seu dia en els quarts de final davant les vallesanes, però el Mataró la Sirena va tenir les campiones d’Europa contra les cordes i el Sant Andreu va fer mitja part molt bona a la final. Que el nivell del waterpolo femení millori beneficia l’espectacle i fa que els títols del Sabadell tinguin encara més mèrit.

Trobareu algunes de les millors fotos de la Copa de la Reina 2015 en aquest enllaç.

Un Poloamigos per recordar

Ja fa temps que destaco la gran quantitat (i qualitat) d’activitats que s’organitzen per fomentar el waterpolo base. La proliferació de tornejos, campus i intercanvis dels últims anys està permetent que les joves generacions estiguin vivint unes experiències úniques que van més enllà de l’esport. Aquest cap de setmana llarg n’ha estat un exemple claríssim amb el Poloamigos, organitzat pel CN Olivar i que ja ha arribat a la seva onzena edició. Comandats per l’enorme Alberto García, l’equip de voluntaris del club saragossà ha aconseguit fer un gran torneig en què la representació catalana ha estat protagonitzada pel Mediterrani, l’AESE, el Molins de Rei i el Barcelona.

olivar2

En aquests tres dies intensos de waterpolo em quedo amb l’increïble tracte rebut pels amfitrions i pel bon nivell demostrat pels equips de l’Helios i l’Olivar. Té molt mèrit que amb les enormes dificultats que tenen a Saragossa per tenir lligues competitives de waterpolo, aconsegueixin captar tanta canalla i que tingui el nivell que hem pogut veure a l’Estadi Miralbueno. A Olivar, per exemple, els infantils només entrenen tres dies a la setmana i dos d’ells acaben a les 22:15 de la nit! Em trec el barret pel treball que fan en Luis Romero, el José Luis López i tots els seus companys.

brothers_wp

Han estat tres en què, a més, m’he trobat amb una desena d’antics participants del campus WP Camp jugant amb els seus equips. Ha estat molt especial poder parlar amb ells i els seus pares i veure que el nostre projecte segueix creixent i sumant. De fet, ja tenim reserves no només pel nou campus de Setmana Santa, sinó fins i tot pel d’estiu; i queden encara gairebé 8 mesos! Increïbles aquestes jornades repletes de bons moments, amics i alguna cerveseta pels carrers de Saragossa. Tot apunta a que l’any vinent repetirem!

La Divisió d’Honor compleix els pronòstics

Aquest cap de setmana ha acabat la lliga regular de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo. El titular principal és que s’han complert els pronòstics, especialment a la part alta de la classificació. L’Atlètic-Barceloneta ha guanyat tots els partits del campionat i, de nou, és el gran favorit per endur-se el títol. El Terrassa i el Mataró han lluitat fins l’última jornada per la segona posició que dóna el factor camp a les semifinals del play-off. Finalment, els egarencs s’han imposat en aquesta batalla; ara podrem veure una eliminatòria interessantíssima entre els dos per veure qui és el finalista del campionat. Al quadre d’honor també hi és el Mediterrani. En la primera temporada al capdavant de l’equip de Sants, en Marc Comas ha sapigut treure el millor dels seus jugadors i entrar a la fase final, tot un premi a la temporada realitzada.

medi

A la zona mitja de la classificació s’ha de destacar el bon paper del Sabadell que, tot i les limitacions econòmiques del club, ha competit de tu a tu amb tothom i ha acabat cinquè. Bona temporada finalment per al Sant Andreu, que amb el subcampionat a la Copa del Rei i la setena plaça a la lliga tanquen un any correcte. El Catalunya s’endú un sabor agredolç. Després d’un inici de competició espectacular, l’equip es va desinflar i va acabar vuitè. Més patida encara ha estat la temporada del Barcelona. Amb tot, cal valorar els 18 punts sumats pels de Toni Esteller, especialment si tenim en compte el pressupost limitadíssim dels cenebistes. El tancament del campionat també ens ha portat el descens de l’Helios i l’ascens del Poble Nou. Més catalans, doncs, la propera temporada a l’elit del nostre waterpolo.

santandreu

Els 6 mesos de temporada ens han tornat a deixar una lliga previsible. Una competició que evita que alguns clubs puguin jugar a les seves piscines per la constant problemàtica de les dimensions de les piscines. Un esport que no té presència mediàtica en la seva lliga regular. Per contra, el format de la Copa del Rei es consolida com un dels grans atractius del waterpolo. I, per sort, tenim un Atlètic-Barceloneta que ens porta els millors equips d’Europa a casa amb la Champions, amb duels d’un altre nivell. El repte de futur haurà de ser fer de la Divisió d’Honor una competició atractiva que desperti l’interès de molta més gent.

I recordeu que tots els jugadors de la Divisió d’Honor de waterpolo apareixen amb les seves fitxes i fotos personalitzades a l’Anuari del waterpolo català 2013-2014.

Catalunya no té rival

El Campionat d’Espanya infantil per Federacions Territorials que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid ha tornat a demostrar que el waterpolo català està a anys llum del de la resta de l’Estat espanyol. Les sensacions que han transmès els equips entrenats per Ferran Plana i Yurema Sabio han estat molt positives, especialment pel joc desplegat. És innegable que el treball dels clubs catalans i el fet de tenir lligues competitives en les categories inferiors són elements fonamentals en aquest èxit. També ho és que els 14 jugadors i jugadores seleccionats per la Federació Catalana saben que han de guanyar-se els minuts. Aquí ningú regala res; gairebé no hi ha intocables. Això permet que la intensitat de tota la plantilla sigui enorme. Sergio Prieto, de l’Atlètic-Barceloneta, i Alejandra Aznar, del Mediterrani, han estat els millors del campionat: noms que haurem de recordar pel futur.

camp3

De la resta de seleccions, em quedo amb dos titulars: la baixada de nivell dels combinats madrilenys i l’ascens de la Comunitat Valenciana i Euskadi. He vist uns equips de Madrid fluixos, cada cop més allunyats de Catalunya. Tot i la segona plaça de les noies i comptar amb centres de tecnificació des de fa anys, els combinats amfitrions no han fet un bon joc i he escoltat comentaris força crítics a les graderies. Sobre València i País Basc, federacions modestes però dirigides per amics i excompanys (Sergio Navarro i Jon López) només puc dir coses positives. La plata masculina dels valencians i el bronze femení de les basques demostren que el waterpolo s’està extenent per regions on gràcies a l’esforç personal d’algunes persones, el nostre esport s’està fent gran.

camp2

Gran assistència d’aficionats a les graderies, entre ells el periodista Manu Carreño (pare d’un jugador de la selecció madrilenya) i bona organització en general. Per contra, m’ha semblat molt cutre que a la final femenina només hagi xiulat un àrbitre, mentre que a la masculina n’hi havia dos. Estalviar-se un col·legiat en una final de Campionat d’Espanya demostra poca sensibilitat per part dels responsables de la competició.

 

Els millors clubs juvenils i cadets de Catalunya

Passat l’equador de la temporada, és un bon moment per analitzar com estan anant els Campionats de Catalunya de waterpolo de categories. Comprovar com van les competicions és senzill pels juvenils i cadets, però la cosa es complica si baixem més avall. Els formats en les lligues infantils, alevins i benjamins fan impossible saber, a aquestes alçades d’any, quins són els equips més forts. Amb tot, no sóc gaire partidari d’evaluar els més menuts del nostre esport en funció dels resultats esportius, així que aquest “estudi” es basarà només en els campionats juvenils i cadets catalans.

bta
El juvenil de l’Atlètic-Barceloneta és líder de la seva lliga amb 25 punts.

Per fer-lo, he puntuat els tres primers classificats de cada competició i els hi he donat 3 punts al primer, 2 punts al segon i 3 al tercer. D’aquesta manera es pot fer un còmput global per clubs. Amb aquesta fórmula, els resultats col·loquen l’Atlètic-Barceloneta, el CN Terrassa i el CE Mediterrani com a millors clubs de Catalunya en aquestes categories. La classificació “virtual” és la següent:

1. Atlètic-Barceloneta 5
1. CN Terrassa 5
1. CE Mediterrani 5
2. CN Sabadell 4
3. CN Barcelona 3
4. CN Mataró 1
4. CN Sant Feliu 1

Juv_fem
El juvenil femení del CN Sabadell lidera la seva competició.

Evidentment, aquesta taula s’haurà de revisar a final de temporada, també amb la resta de categories del waterpolo català. Des del meu punt de vista, cal destacar diversos factors: la potència de l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona (que només compten amb equips masculins en aquestes edats), la creixent influència del CN Terrassa tant en nois com també en noies i el manteniment del CN Sabadell i el CE Mediterrani com a referents del waterpolo femení.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (II)

La segona entrega de les curiositats de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 ens porta a les dades relacionades amb els clubs i els seus palmarès. Gràcies a la col·laboració de Juan Antonio Sierra, el gran documentalista del waterpolo espanyol, vaig incorporar la secció “Històrics” l’any passat. En aquesta pàgina hi podreu trobar els campions de les principals competicions espanyoles i el quadre d’honor dels títols internacionals aconseguits pels clubs catalans.

molins
El CN Molins (1988), campió del primer Campionat d’Espanya femení

Per no desvetllar-vos tot el que podreu trobar al llibre, us donarem 5 dades que segur us sorprendran:
1) CN Molins, campiones. Dins de l’historial de la Divisió d’Honor femenina hi trobem la victòria del CN Molins de Rei en la seva primera edició. Va ser en un format de Campionat d’Espanya -no de lliga regular- disputat a les seves instal·lacions i les de l’AESE. Al costat de Mediterrani, Sabadell, Catalunya i Ondarreta hi trobem, doncs, aquest club del Baix Llobregat.
2) CN Barcelona, dominador històric. El club degà de la natació espanyola és, sens dubte, el dominador absolut en les màximes competicions espanyoles de waterpolo. Des del 1912, quan ja hi havia un campionat oficial, el CN Barcelona ha sumat 59 títols. Xifra que serà molt difícil de superar, ja que els seus perseguidors en el palmarès queden molt lluny.

barcelona
Absolut CN Barcelona (1950)

3) Atlètic-Barceloneta, Rei de Copes. Des de la temporada passada, el conjunt mariner ha aconseguit el títol honorífic de Rei de Copes gràcies als seus 9 títols en el torneig del KO, per davant del seu rival històric, el CN Barcelona.
4) CN Catalunya, líder a Europa. El club català que més títols continentals ha aconseguit és el CN Catalunya. Els de Gràcia han sumat 4 trofeus europeus: una Copa d’Europa, dues Supercopes i una Recopa.
5) Catalunya domina a Espanya. De les 115 lligues en categories absolutes masculina i femenina, només en 3 ocasions no les han guanyades equips catalans. El Real Canoe NC en té dues en nois i l’Ondarreta en té una en noies. Per tant, només un 2,6% de les màximes competicions espanyoles han estat per a equips de fora de Catalunya.