Archivo de la etiqueta: Atlètic Barceloneta

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (II)

La segona entrega de les curiositats de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 ens porta a les dades relacionades amb els clubs i els seus palmarès. Gràcies a la col·laboració de Juan Antonio Sierra, el gran documentalista del waterpolo espanyol, vaig incorporar la secció “Històrics” l’any passat. En aquesta pàgina hi podreu trobar els campions de les principals competicions espanyoles i el quadre d’honor dels títols internacionals aconseguits pels clubs catalans.

molins
El CN Molins (1988), campió del primer Campionat d’Espanya femení

Per no desvetllar-vos tot el que podreu trobar al llibre, us donarem 5 dades que segur us sorprendran:
1) CN Molins, campiones. Dins de l’historial de la Divisió d’Honor femenina hi trobem la victòria del CN Molins de Rei en la seva primera edició. Va ser en un format de Campionat d’Espanya -no de lliga regular- disputat a les seves instal·lacions i les de l’AESE. Al costat de Mediterrani, Sabadell, Catalunya i Ondarreta hi trobem, doncs, aquest club del Baix Llobregat.
2) CN Barcelona, dominador històric. El club degà de la natació espanyola és, sens dubte, el dominador absolut en les màximes competicions espanyoles de waterpolo. Des del 1912, quan ja hi havia un campionat oficial, el CN Barcelona ha sumat 59 títols. Xifra que serà molt difícil de superar, ja que els seus perseguidors en el palmarès queden molt lluny.

barcelona
Absolut CN Barcelona (1950)

3) Atlètic-Barceloneta, Rei de Copes. Des de la temporada passada, el conjunt mariner ha aconseguit el títol honorífic de Rei de Copes gràcies als seus 9 títols en el torneig del KO, per davant del seu rival històric, el CN Barcelona.
4) CN Catalunya, líder a Europa. El club català que més títols continentals ha aconseguit és el CN Catalunya. Els de Gràcia han sumat 4 trofeus europeus: una Copa d’Europa, dues Supercopes i una Recopa.
5) Catalunya domina a Espanya. De les 115 lligues en categories absolutes masculina i femenina, només en 3 ocasions no les han guanyades equips catalans. El Real Canoe NC en té dues en nois i l’Ondarreta en té una en noies. Per tant, només un 2,6% de les màximes competicions espanyoles han estat per a equips de fora de Catalunya.

Les curiositats de l’Anuari 2013-14 (I)

Les xifres de l’Anuari del waterpolo català 2013-2014 són espectaculars. Hi apareixen 35 clubs, 123 àrbitres, 197 equips, més de 2.500 jugadors i jugadores… en definitiva, 164 pàgines amb una muntanya de dades i estadístiques. Entre tota aquesta ingent informació, lògicament, hi ha moltes curiositats que poden passar desapercebudes. Per treure a la llum aquestes curiositats “amagades”, dedicaré una sèrie d’entrades al blog per a què les conegueu.

Primera i Segona Divisió
Primera i Segona Divisió

Avui començarem amb els jugadors i jugadores de les diferents categories. En concret, amb els jugadors més veterans i joves dels equips catalans a les competicions absolutes. Segur que us trobareu amb més d’una sorpresa…

DIVISIÓ D’HONOR MASCULINA
Més veterà: Gustavo Marcos (1972). CN Sabadell
Més jove:  Borja Fenoy (1997). CN Sabadell

DIVISIÓ D’HONOR FEMENINA
Més veterana: Ana Copado (1980). CN Terrassa
Més jove: Paula Rutgers (2000). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Ignasi Gasch (1977). UE Horta
Més jove: David Carrasco (1997). CN Rubí

PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Anna Segurana (1991). CN Sant Feliu
Més jove: Helena Dalmases (1999). CN Sant Feliu

SEGONA DIVISIÓ MASCULINA
Més veterà: Jordi Capallera (1985). CN Premià
Més jove: Pau Garcia (1994). CN Premià

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA
Més veterana: Judith Burriel (1972). CN Catalunya
Més joves: Helena Font i Laura Pericas (2000). CW Figueres i CN Granollers 

TERCERA DIVISIÓ
Més veterà: Manuel Bonilla (1973). CN Badia
Més joves: Marc Mora i Raúl Loste (1999). CN Mataró B La Sirena

PREFERENT
Més veterà: Pere Mateu (1966). CWU Autònoma
Més joves: Iván José Pernas (1998). CW Figueres // Marc Masip, Alfred Coloma, Gerard Martínez, Mateo Cheyroles, Charli Bilbao, Axel Villalta, (1998). CN L’Hospitalet B

Minguell: “Ho hem de donar tot per la Final Six”

Entre sessions de fotos a les Picornell per l’Anuari 2013-2014 vaig poder entrevistar un dels pilars de l’Atlètic-Barceloneta i de la selecció espanyola absoluta. En Marc Minguell em va explicar com afronten els partits de la fase de grups de la Champions League i la importància de ser els amfitrions durant dos anys de la Final Six. A més, dóna un parell de consells molt interessants per als joves jugadors i jugadores que acaben de començar a jugar a waterpolo. Un home sensat i amb els peus a terra que sempre cal escoltar.

El waterpolo català agafa el control

Mes i mig després de començar les cinc competicions espanyoles de waterpolo, en quatre d’elles els lideratges són d’equips catalans. A la Divisió d’Honor masculina, l’Atlètic-Barceloneta; a la femenina, el CN Sabadell Astralpool; a la Primera masculina, el CN Poble Nou i a la Primera femenina, el CN Sant Feliu comparteix la primera posició amb el Concepción. L’únic conjunt provinent de Catalunya a Segona Divisió, el CN Premià, és vuitè de 10 equips. Però cal dir, que els d’Albert Salvatierra són recent ascendits i només han jugat tres de les sis jornades que s’han disputat. Així que encara hi ha molt marge per la recuperació.

Entrenadors
Equip tècnic del CN Premià de la temporada 2013-14

Pot semblar que gairebé sempre els conjunts catalans han dominat a plaer les competicions nacionals. Sí que ho podríem assegurar amb les divisions d’honor masculina i femenina. Però no en la resta de categories. Certament, des de les temporades en què el Real Canoe va guanyar la lliga (1998-1999 i 1999-2000), amb prou feines els equips de fora de Catalunya han superat la quarta posició a la taula. El mateix ha passat amb les noies. A excepció de la campanya 2005-2006, en què l’Ondarreta es va proclamar campió, mai més un conjunt de la resta de l’estat s’ha emportat el títol. Enguany, les coses van pel mateix camí: els 4 primers classificats de la Divisió d’Honor masculina són catalans. A excepció del Canoe, empatat amb Sant Andreu, Sabadell i Catalunya, els altres conjunts no-catalans estan a la cua de la classificació. Més evident és la situació en la Divisió d’Honor femenina, en què els 5 representants de la resta d’Espanya estan de mitja taula cap avall.

Absoluto-A-2013-2014-CNPN
El CN Poble Nou lidera amb mà de ferro la Primera Divisió espanyola

Tornant a l’afirmació de que aquest domini global en les altres categories a nivell nacional no sempre ha estat tan evident com enguany només cal consultar les classificacions finals de les últimes temporades a Primera i Segona. Amb l’entrada del segle XXI, equips de la resta d’Espanya van anar millorant i agafant cada cop més protagonisme (fet que cal valorar, sens dubte, com a molt positiu per la difusió del waterpolo). Avui, la gran majoria de representants de Catalunya en aquestes competicions estan situats en els llocs de privilegi o, com a mínim, amb certa comoditat a les seves classificacions. Això ens demostra que en línies generals estem fent una bona feina als clubs catalans, tot i les dificultats actuals. Esperem que aquesta tendència es mantingui fins a final de temporada i que puguem celebrar títols i ascensos a casa nostra.

Divisió d’Honor: qui quedarà segon?

Ja fa anys que tant en les divisions d’honor masculina com femenina la gran pregunta al començar la lliga és qui acabarà segon, just darrere dels grans favorits. En les darreres temporades, entre els nois, hem vist que el Barcelona, el Terrassa i el Sabadell han anat fent torns per plantar cara a l’Atlètic-Barceloneta. Pel bé de l’espectacle, espero que hi hagi algun equip que doni guerra. Sóc escèptic, no us enganyaré. La superioritat dels mariners crec que serà abusiva enguany, tal i com hem vist a la Copa Catalunya i a la Supercopa d’Espanya i com passa en la Divisió d’Honor femenina amb el Sabadell Astralpool.

cn sabadell web
El CN Sabadell va acabar segon de la lliga regular 2012-13

Si ens guiem pels primers partits disputats, prevec que Terrassa i Mataró Quadis siguin els conjunts que millor puguin competir amb el conjunt entrenat ara per en Chus Martín. Atenció al Mediterrani, que pot ser una de les revelacions de la lliga i seguirà en la seva escalada de posicions dels darrers anys. De la resta de conjunts catalans, prevec uns Barcelona i Sabadell sorprenents tot i les retallades i uns Sant Andreu i Catalunya que hauran de lluitar per no patir.

Esperant que cap dels meus amics s’emprenyi, aquí deixo la meva predicció per aquesta lliga:

1.CN ATLÈTIC-BARCELONETA
2.CN TERRASSA
3.CN MATARÓ QUADIS
4.CE MEDITERRANI
5.CN BARCELONA
6.REAL CANOE NC
7.CN SABADELL
8.WATERPOLO NAVARRA
9.CN SANT ANDREU
10.CN CATALUNYA
11.CN HELIOS
12.CN CONCEPCIÓN

Us animeu a fer la vostra? A final de temporada, veurem qui s’ha acostat més a la realitat.

Ball de canvis a les banquetes

La Divisió d’Honor masculina 2013-2014 arrenca el 19 d’octubre amb una lliga que es preveu de clar domini de l’Atlètic-Barceloneta però on la lluita per ocupar la resta de places del ‘play off’ serà aferrissada. D’entre les principals novetats de la temporada es troba, sense dubte, la incorporació de nous entrenadors que donaran aire fresc a la competició i que, en la majoria de casos, s’estrenaran a la màxima categoria espanyola. És més que destacable que molts dels noms de clubs catalans que analitzarem a continuació són “homes de la casa”, gent que coneix a la perfecció les categories de formació dels seus clubs i que, en una decisió lògica dels responsables esportius, sabran treure el màxim rendiment de les seves canteres.

CHUS MARTÍN (Atlètic-Barceloneta). Després de moltes temporades sent l’ajudant d’en Santi Fernández, ara serà el seu torn de dirigir l’equip líder del waterpolo espanyol al segle XXI. Un repte majúscul, però al que hi arribarà al costat del seu germà David i amb el mateix Fernández donant suport com a director tècnic de la secció. La seva llarga experiència al club mariner i una plantilla excel·lent li auguren molts èxits en aquesta nova etapa.

chusmartin
Chus Martin en una fotografia de la web d’Alfredo Ruiperez.

TATITO (CN Catalunya). Un altre cas de persona ‘de club’. Després d’uns anys com a director esportiu del club gracienc, en Tatito es farà responsable de la primera plantilla d’un dels històrics del nostre waterpolo. El seu fort caràcter i esperit guanyador seran un dels factors que permetran veure un conjunt batallador tot i les limitacions pressupostàries del seu equip.

MARC COMAS (CE Mediterrani). La marxa de Dorin Costras a la lliga romanesa ha obert les portes a un altre home de la casa. El seu és el cas clàssic de jugador de tota la vida i entrenador de totes les categories del club de Sants. Tot i la seva joventut, pocs poden dubtar (jo ja us dic que no) de la seva capacitat per agafar les regnes d’un dels equips que aspira a estar dalt de tot de la classificació.

comas
Marc Comas amb el seu ajudant Jahzeel Martínez

SALVADOR GÓMEZ (CN Sabadell). Després de la seva etapa al Canoe, acabada de manera abrupta a finals de la passada temporada, en Salvador Gómez arriba a un club del vallès totalment renovat per culpa de la crisi. Tot i que els rumors sobre el seu possible ‘ascens’ a seleccionador espanyol són ja llunyans, en Chava mantindrà la línia d’equip de caràcter que ja va demostrar a la seva etapa madrilenya.

chava
Salvador Gómez, nou entrenador del CN Sabadell

XAVIER JULIÀ (CN Sant Andreu). En una decisió que va sorprendre a molts, però que es rumorejava des de feia mesos, en Carlos Bellón va ser destituït a poques setmanes de començar la lliga. El seu lloc l’agafa en Xavi Julià, conegut dins el nostre esport sobretot per haver estat el segon entrenador i preparador físic durant molts anys del CN Barcelona. Allà s’hi trobarà una plantilla jove encapçalada, precisament, pel fill del seu excap, en Joel Esteller.

Resumint: a les banquetes dels equips catalans de Divisió d’Honor hi trobarem sis entrenadors de la casa: Esteller, Martín, Nart, Comas, Tatito i Beto. Una clara aposta dels clubs que, esperem, es traslladi en un major esforç per cuidar les canteres, la gran esperança del nostre waterpolo.

Mercat de fitxatges 2013-14

A dues setmanes de l’inici de la Divisió d’Honor masculina de waterpolo 2013-14, bona part de les plantilles estan tancades. No s’ha de descartar, però, que hi hagi incorporacions d’última hora. Aquest estiu hi ha hagut un ball de fitxatges important, especialment pels canvis notables al CN Sabadell.

A partir dels meus contactes he aconseguit aquesta informació; espero la vostra col·laboració per poder acabar de completar aquest quadre. Sabeu, a més, que d’aquí unes setmanes sortirà l’Anuari del waterpolo català 2013-14 on trobareu les fitxes i fotografies de tots els equips catalans, amb especial detall els de les Divisions d’Honor masculina i femenina!

  • CN BARCELONA
    Altes:
    Pau Segurana, Víctor Flores, Víctor Expósito, Miguel del Toro, Jesús Serrano, Emilio Padilha Vieira, Miquel Gasulla.
    Baixes:
    Joel Esteller, Enric Sanz, Dani Sullà, Ramon Díaz, Gerard Reixach, Mate Balatoni, Devon Durrant, Daniel Young, Dani Cercols.
  • CN ATLÈTIC BARCELONETA
    Altes: Nemanja Ubovic, Gonzalo Óscar Echenique, Alberto Munárriz, Albert Español.
    Baixes: Felipe Perrone, Anthony Martin, Josip Vrlic, David Martín, Víctor Flores.
  • CN CATALUNYA
    Altes: Óscar Álvarez, Dani Sullà, Mate Balatoni, Arpád Babay, Audric Ollé, Gerard Trilles.
    Baixes: Víctor Cabanas, Rob Dereck Parker, Ciaran James Thomas, Carlos Sánchez, Albert Clols.
  • CN MATARÓ
    Altes: Pere Estrany, Svilen Piralkov, Michal Diakonow, Albert Merino.
    Baixes: Arpád Babay, Jordi Garcia, Andras Gárdonyi.
  • CE MEDITERRANI
    Altes: Jose Rodríguez, Diego Tébar, Filip Cvetkovic, Guillem Garcia, Bader Aldougether.
    Baixes: Edgar Angelats, Edward Scott, Jeffrey Schwimmer, Roger Ximenez, Miquel Gasulla.
  • CN SABADELL
    Altes: Jordi Millán, Èric Marsal, Víctor Cabanas, Gonzalo López-Escribano, Vicente Matoso, Carlos Sánchez, Gustavo Marcos, David Torilo.
    Baixes: Iñaki Aguilar, Pere Estrany, Jose Rodríguez, J.W.Krumpholtz, Petar Trbojevic, Svilen Piralkov, Iván Carabantes, Gonzalo Óscar Echenique, Óscar Carrillo.
  • CN SANT ANDREU
    Altes: Joel Esteller, Sergi Trilles, Miguel Cidoncha, Kevin Lenard, Pau Barnils.
    Baixes: Héctor Pérez, Miguel Hernando, Marko Mijatovic, Pau Vall, Albert Marimon.
  • CN TERRASSA
    Altes: Iñaki Aguilar, Óscar Carrillo.
    Baixes: Michal Diakonow, Adrià Sanz.

La selecció masculina passa a un segon pla

La selecció espanyola masculina no jugarà la propera edició de la Lliga Mundial. La Federació Espanyola de Natació ha decidit que només l’equip femení participarà en aquesta competició, sovint criticada per ser irrellevant o per suposar una despesa massa elevada per les federacions. Amb tot, ens trobem davant una situació novedosa que hagués estat inimaginable fa uns anys; la inversió es redueix en els nois i s’incrementa en les noies.

spain
Instruccions de Rafa Aguilar als seus homes (Foto: http://www.bcn2013.com)

Crec que la selecció espanyola femenina, com ja haureu pogut llegir en aquest blog, és la gran esperança de futur del nostre waterpolo. Els excel·lents resultats que hem anat aconseguint en els darrers anys fan preveure una època daurada de les jugadores entrenades per en Miki Oca. Això implica que s’hagi de deixar d’invertir en el combinat masculí? Ens podem permetre el luxe de no participar en competicions internacionals de primer nivell? Ho acabarà notant l’equip de cara als Europeus, Mundials i Jocs Olímpics?

waterpolooro_560x280
La selecció femenina ha canviat el panorama del waterpolo espanyol (Foto: Sport)

Aquesta temporada 2013-14, només els equips campions de lliga (Atlètic-Barceloneta en homes i Sabadell Astralpool en dones) participaran en competició europea. Tot i que aquests dos clubs aporten molts integrants a les seleccions espanyoles, és dramàtic que els nostres millors esportistes d’altres equips no puguin competir a nivell internacional durant la temporada. La Lliga Mundial permet que els jugadors es breguin i que els tècnics puguin fer proves en les convocatòries.

CNAB_EquipDivisioHonor2013-14
L’Atlètic-Barceloneta acollirà la Final Six de l’Eurolliga de clubs (Foto: Jordi López)

La delicada situació econòmica de la Federació Espanyola de Natació (tot i els recents ingressos pel Mundial de Barcelona i la previsió d’un increment de les ajudes pressupostàries per 2014 del Consejo Superior de Deportes) ha comportat aquesta dolorosa decisió. La manca de recursos i de solucions dels que manen estan portant el nostre esport, cada cop més, a un amateurisme que no vèiem des de fa dècades.

Els jugadors professionals donen el pas

Veient que la situació econòmica, contractual i, en molts casos, jurídica dels jugadors professionals de waterpolo ha anat empitjorant amb el pas dels anys, alguns dels referents del nostre esport han decidit fer un pas endavant. Aprofitant el ressò del Mundial de Natació Barcelona 2013, el passat dia 20 de juliol es va presentar l’Organització de Jugadors de Waterpolo (WPO) a les instal·lacions de l’Atlètic-Barceloneta. El principal objectiu de l’associació és posar en contacte jugadors i jugadores de tot el planeta per fer un front comú i exposar les seves necessitats i preocupacions als reponsables de les federacions nacionals, la LEN i la FINA, habitualment poc preocupats pels interessos dels esportistes.

general
Foto de família de l’acte fundacional de la WPO (foto: Jordi López)

L’acte fundacional va comptar amb la presència de mites presents i passats del waterpolo. Jordi Sans va ser el mestre de cerimònies i va estar acompanyat del president de la WPO, l’estatunidenc Tony Azevedo, i de l’hispano-brasiler Felipe Perrone. Com sempre, els comentaris de Perrone anaven replets de sentit comú i demostraven que actualment tenim una selecció espanyola realista i pocs ocells al cap. Saben que vivim una situació crítica i que si ells no s’uneixen, seran els primers en caure al pou.

cracks
Jordi Sans i Felipe Perrone a la presentació de la WPO (foto: Jordi López)

L’únic “però” que veig en aquesta iniciativa és que l’Organització de Jugadors de Waterpolo pugui néixer massa tard. En el cas espanyol, i també en d’altres països europeus, la situació econòmica dels esportistes professionals ha caigut en picat en els darrers anys. La delicadíssima etapa per la que passen clubs i federacions fa que la capacitat dels jugadors per negociar salaris o condicions sigui mínima. O acceptes el que t’ofereixen o no tens equip. Així de dramàtic és el moment per a molts d’ells. Tan de bo aquest nou organisme permeti donar noves idees al waterpolo, totalment necessitat d’aire fresc.

wpo-logo-black-300x128Si voleu més informació, us recomano que visiteu la web http://www.waterpoloplayers.org. Coneixereu quins són els membres fundadors, els seus objectius i de quina manera us podeu inscriure; el primer any és gratuït. És realment una gran iniciativa que tindrà més força si hi ha un nombre important d’associats.

El model de waterpolo a seguir

Darrerament, la gran majoria de notícies relacionades amb el nostre esport no acaben de ser gaire positives. Les reduccions en els pressupostos, la manca de repercussió mediàtica, l’absència de subvencions, les caigudes de socis o, fins i tot, la desaparició de clubs històrics s’han convertit en massa habituals. La setmana passada es va produir una notícia que per a molts va passar desapercebuda però que té una importància capital: el CN Terrassa va anunciar que mantindrà la mateixa plantilla a la Divisió d’Honor masculina perquè disposarà del mateix pressupost.

Absolut masculí CN Terrassa (temporada 2012-13)
Absolut masculí CN Terrassa (temporada 2012-13)

Com podeu veure a la notícia feta pel company Joan Gutiérrez de Canal Terrassa Vallès, en Dani Nart fa un bon anàlisi de la situació del waterpolo espanyol. Més d’un club de la Divisió d’Honor masculina patirà un daltabaix en el seu pressupost de la propera temporada; en el campionat 2013-14, poder mantenir la mateixa plantilla suposarà aspirar a escalar posicions.
Després de patir una forta retallada la passada campanya per la delicada situació econòmica del club, el CN Terrassa ha aconseguit acabar la lliga regular en una meritòria 3a posició gràcies a una plantilla basada en els jugadors i l’equip tècnic de la casa. Aquesta política que ha mantingut des de fa anys té més sentit en època de crisi. Apostar pels jugadors de la base i els bons professionals per entrenar-los acaba tenint aquests resultats. No sóc el primer que lloa l’estructura del waterpolo del CN Terrassa (perquè és una evidència) però personalment espero que aquest model tingui l’èxit que es mereix.

Acció promocional de l'Atlètic-Barceloneta coincidint amb el Nadal
Acció promocional de l’Atlètic-Barceloneta coincidint amb el Nadal

APUNT DE COMUNICACIÓ: Ho he dit aquests dies per Twitter i ho reitero al blog. Vull felicitar la política de comunicació que està fent l’Atlètic-Barceloneta en els darrers anys, però especialment en aquest. Coincidint amb el seu centenari, els mariners s’estan lluint. A més d’haver potenciat la seva presència a les xarxes socials, el club barceloní ha apostat fort per les produccions audiovisuals de qualitat. A més, a la Final Four ha pagat el desplaçament a 3 periodistes que regularment segueixen l’actualitat del waterpolo català. L’opció més “populista” hagués estat convidar als mitjans més potents i massius; però l’Atlètic-Barceloneta, en una política que comparteixo, ha volgut reconèixer d’aquesta manera la feina que fan mitjans més modestos però que el nostre esport ha fidelitzat. Gran encert de l’Atlètic-Barceloneta!