Temps de realisme al waterpolo

Aquesta setmana, alguns equips de waterpolo han tornat a la feina després de vacances. Molts només parlen de fitxatges, favorits per guanyar les lligues o de l’èxit de les noies a Londres, però gairebé ningú toca els temes de fons… Cap a on va el nostre waterpolo? És sostenible? Fins quan tindrem equips professionalitzats?
Ja portem uns quants anys en què els pressupostos dels equips han anat disminuint progressivament, però diversos factors fan preveure que la tisorada d’aquesta campanya sigui encara més gran. Intentaré enumerar-ne alguns:

1) UNA COMPETICIÓ CARA: Jugar en categoria nacional dispara les despeses dels clubs. Viatjar a Madrid, Bilbao, Sevilla o les Illes Canàries i l’increment constant dels costos federatius i arbitrals suposa una quantitat econòmica massa gran per a la majoria de clubs. Com bé deia el nostre company Sergi Massó al seu blog ‘Waterpolo en Català’ a l’article del 4 de juliol “L’efecte dominó“, equips com el GEiEG o el Martorell han hagut de renunciar a jugar a nivell nacional. El pes del waterpolo català cau un any més a nivell espanyol.

2) MENYS INGRESSOS: La gran majoria de clubs tenen dues fonts d’ingressos principals: les quotes dels seus socis i les subvencions municipals (en alguns casos, clar!). En una dinàmica de menys abonats i les arques dels ajuntaments sota mínims, els pressupostos dels clubs es veuen molt reduïts. Arriba el moment de prioritzar: donar un bon servei al soci o apostar per equips de waterpolo que no generen cap tipus d’ingrés? Entren en joc les prioritats de les Juntes Directives, sovint escollides democràticament. Difícil equilibri: supervivència econòmica o mantenir la història i els estatuts del club? I no oblidem que el futur del Pla ADO i de les ajudes de les administracions perillen… Mal panorama…

3) REGULARITZACIÓ SALARIAL: En les darreres temporades, bona part dels clubs han començat a regularitzar situacions laborals que eren inadmissibles. Normalitzar sous suposa, lògicament, disparar les despeses dels clubs i malauradament en temps de crisi. Si aquest procés s’hagués dut a terme de manera progressiva durant els anys de bonança, la Patacada hagués estat molt inferior i jugadors i tècnics no haguessin patit les conseqüències d’un dia per l’altre.

4) SENSE REPERCUSSIÓ: Continuem (desgraciadament) com sempre. Depenem de la bona fe de les persones que estan als mitjans o dels contactes en la política esportiva del país per tenir un forat (o foradet) a les graelles de la televisió. No hi ha un pla estratègic per fer una competició atractiva per als mitjans, ni cap inversió que fomenti el waterpolo a premsa, televisió i noves plataformes digitals. Som un esport antiquat que necessita un canvi de rumb, aire fresc, que no té cap senyal d’arribar.

5) DESAPROFITAR L’ÈXIT: Ja ho hem vist en altres ocasions… Quedem subcampions al Mundial de Roma del 2009 i, recordeu que els nostres nois hagin tingut més repercussió mediàtica? Creieu que tenim més espai als diaris o als informatius? M’agradaria saber quin rèdit es treurà a l’èxit espectacular de la selecció femenina als Jocs de Londres… No sóc gens optimista, la veritat.

Sé que aquesta és una visió molt pessimista de la situació actual del waterpolo a casa nostra, però sincerament ho veig així. He estat uns mesos dins la Junta Directiva del CE Mediterrani i he vist coses que no m’han agradat gens.
Molts veuen el Mundial de Barcelona 2013 com un salvavides per a què, evidentment, no arribi aquesta Gran Patacada en els propers mesos. Tan de bo sigui així! Però crec que hauríem de ser seriosos i mirar més enllà… De debò creieu que el waterpolo que hem conegut fins ara es mantindrà en el futur? Els clubs podran assumir els costos de competicions cares i de sous fora de mercat? Han de mantenir-se esports totalment subvencionats que no generen cap tipus d’ingrés?
Si no canvien molt les coses, estem encaminats a un esport totalment amateur en què tot dependrà de sessions d’entrenament en horaris més compatibles amb feina i estudis; sous de becari i en què totes les estrelles hauran de marxar a l’estranger per cobrar una bona nòmina.

Anuncis
5 comments
  1. Very interesting article – articolo molto interessante !

  2. Dani, has clavat l’anàlisi! La veritat és que he descobert el teu blog no fa massa i és molt interessant.
    Gràcies per la teva implicació!
    Una proposta: en la mesura que puguis (no vull posar-te en un compromís), hauries de parlar de la teva experiència a la junta del Mediterrani. Interpreto que vas estar-hi uns mesos i que ja no hi ets.

    • Moltes gràcies Jaume! Intentem posar un toc de realisme, encara que no sigui gaire optimista, al futur de l’esport que tan estimem.
      Seria fantàstic explicar com ha anat l’experiència d’estar dins la Junta del Mediterrani, especialment perquè s’estan dient moltes mentides i hi ha molta manipulació sobre el procés electoral. Si en algun moment em veig amb forces, farem un bon escrit.
      Salutacions mestre!!!

      • Adria said:

        Es molt interesant que aclareixis que va pasar, els que creiem amb tu i els teus companys ens es molt dificil defensar sense saber. Anims, perque aquest blog demostra la teva pasio pel waterpolo!

  3. Gràcies Adrià! Crec que també hi ha d’haver espai per a la crítica; entre tots hem de millorar la gestió del nostre esport i opinar. És un símptoma d’implicació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: