El miracle femení

Feia 16 anys que el waterpolo espanyol no aconseguia una medalla en uns Jocs Olímpics. 16 anys! I qui ens anava a dir que seria el conjunt femení el que ens tornaria a donar una alegria. No fa gaire, escoltàvem que grans jugadores del nostre esport marxaven a l’estranger per nacionalitzar-se i així “tenir l’opció de jugar uns Jocs Olímpics”. Ni elles mateixes creien en les seves possibilitats!
No oblidem que tenim una lliga nacional més que discreta: el Sabadell és el dominador indiscutible (només amb una sonada excepció fa 2 anys); Mataró, Sant Andreu i Mediterrani lluiten amb Saragossa i Dos Hermanas per les posicions capdavanteres; i una bona colla d’equips intenten mantenir la categoria. En general, pocs partits atractius i 0 repercussió mediàtica.
El cop d’efecte va arribar amb la primera posició al preolímpic d’aquest any. En Miki Oca ha estat capaç de treure el millor d’una generació més que prometedora, la que ve de guanyar el Mundial Júnior del 2011 formada majoritàriament per jugadores catalanes. Mediterrani, Sabadell i Mataró són la punta de llança del waterpolo femení. Però s’ha de subratllar la gran tasca de clubs com el Rubí, el Sant Feliu, el Terrassa, el Manresa o el Martorell, que cada cop aposten més per les nostres noies.

La selecció espanyola de waterpolo femení, subcampiona olímpica a Londres 2012

Aquests han estat els Jocs Olímpics de les noies. Com sabeu, més de dos terços de les medalles de la delegació espanyola les han aconseguides representants femenines. Els que hem pogut vibrar amb totes les competicions ens ho hem passat pipa veient com les noies de sincronitzada, l’handbol, la vela, el taekwondo, el rem o la Mireia Belmonte s’emportaven metalls a la competició més important del planeta.
El clímax va arribar amb la plata del nostre esport. Tot i fer una mala final (això crec que ningú ho podrà negar) ens hem de sentir orgullosos de les nostres noies. De les 13 jugadores, m’han agradat especialment la Laura Ester, la Maica García i la Jennifer Pareja. I de totes elles, la Laura, de només 22 anys, ha estat la millor de totes. Les seves intervencions i, sobretot, el seu caràcter a l’aigua m’han tornat a demostrar que el porter és el jugador més important en el waterpolo.
Però aquesta alegria es veu enterbolida pels núvols negres. La crisi baixa pressupostos de clubs i les dones, com sempre, estan a l’esglaó més baix. Clubs com el GEiEG han renunciat a jugar a Divisió d’Honor per manca de diners i segurament l’únic equip que competirà a Europa la temporada vinent serà el totpoderós Sabadell. Una llàstima, especialment quan l’any que ve tenim el Mundial 2013 a Barcelona. Espero que les institucions mostrin (d’una vegada per totes) certa sensibilitat i ajudin el nostre esport. És molt bonic sumar medalles i sortir a la foto, però el mèrit no pot continuar sent exclusivament del treball dels clubs. Federacions i Administracions han de facilitar la seva tasca i no continuar encarint competicions i retallant ajudes. Seria el moment d’aprofitar la inèrcia d’aquesta plata històrica i treballar per aconseguir-ho. Esperem que algú lluiti per fer-ho.

PD1: Sobre la selecció masculina, m’ha decepcionat una mica el seu paper. No els he vist dins el torneig. Han fet els deures amb els equips que tocava però poca cosa més. De tota la plantilla, només destacaria en Marc Minguell i l’Albert Español i, en alguns partits, l’Iñaki Aguilar i el Felipe Perrone. Esperem que la imminent renovació de l’equip ens acabi portant alegries, tot i que prevec que serà a mig termini.

Anuncis
2 comments
  1. javi said:

    Comparteixo plenament l’article d’en Paju. Malhauradament aquest esport està condemnat a sobreviure malgrat els êxits que aconsegueixi. El waterpolo en general i sobre tot el femenî, quedarà oblidat fins d’aquí quatre anys quan es torni a parlar de Jocs Olímpics i en les possibilitats d’aconseguir medalles. És la realitat.

    • I tant! És una pena… El més frustrant és que durant aquestes dues setmanes de JJOO, tothom llueix el nombre de medalles i totes, excepte la del bàsquet, s’han aconseguit en esports que no apareixen en els mitjans, sense prou recolzament institucional i als quals la població no segueix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: