El fet de tenir un padrí com en Sergi Mas va fer que la posada en escena del primer llibre fos perfecta. Ell em va ajudar en tot el procés d’elaboració de l’Anuari del Waterpolo Català, però també em va entrevistar per al seu programa de COM Ràdio, el ‘Què has dinat?”. Cinc minuts de promoció pura i dura d’un dels periodistes esportius més reconeguts de casa nostra.
El dia de la presentació va ser molt emotiu. La sala del Museu Colet impresiona sobretot per als què hem seguit actes importants de l’esport català. Allà s’hi han acomiadat referents de totes les disciplines, s’hi han fet presentacions i estem acostumats a estar escoltant, gravant i narrant tot el que hi passa. Veure tota aquella gent i els nombrosos periodistes cobrint l’acte va ser fantàstic. Durant els següents dies, la premsa escrita es va fer ressò de la nova iniciativa i de la presentació al Museu Colet (cliqueu aquí per a veure’n els retalls).
L’any passat vam escollir el Museu Olímpic per a la presentació oficial. També van venir molts mitjans, entre ells Catalunya Ràdio, COM Ràdio, la Xarxa de Televisions Locals i El 9 Esportiu. Però sens dubte. l’acte d’estrena més espectacular ha estat aquest any. A més de fer-se en un escenari tan esplèndid com la final de la Copa del Rei, la narració dels companys d’Esport 3 i de Teledeporte, en Xavi Berdolet i en Joan Carles Garcia, em va posar la pell de gallina. Si aneu al minut 42 de la retransmissió feta per en Joan Carles l’escoltareu lloant la iniciativa de l’Anuari per al nostre esport. Gràcies mestres!!
També vam sortir a diferents diaris, gràcies a la difusió de la Carlota Bestit, des de la Federació Catalana de Natació. La sorpresa de l’any, però, va arribar gràcies a conèixer en David Ubach. L’exjugador del CN Mataró treballa a Catalunya Ràdio. Ens vam retrobar després de molts anys al Global Sports Forum. Ell em va proposar que féssim una càpsula per a Catalunya Informació, en concret, per a l’espai ‘L’esport al punt de llibre’. Durant tota la Setmana Santa es va anar emetent periòdicament: una promoció fantàstica a la ràdio pública catalana.
Amb aquest post també he volgut demostrar la importància dels nostres mitjans de comunicació per a difonde iniciatives que sorgeixen fora de les institucions. Una tasca sovint poc reconeguda dels professionals de professió que no puc deixar de subratllar.
