Antics equips (II)

Amb 14 anys ja m’havia convertit en un malalt del waterpolo. Era el capità de l’infantil del CN Montjuïc, titular amb el juvenil i anava convocat a l’ara desapareguda categoria júnior. Els pares es passaven la setmana portant-nos al Xavi i a mi a tots els partits. I, evidentment, els dissabtes a la tarda eren sagrats per anar a veure el primer equip a la Zona Esportiva.

Dins la generació dels jugadors nascuts el 1981 era un dels millors defenses de boia. D’aquí que anés a les preseleccions mítiques de la selecció catalana a la residència Blume. Els pares sempre diuen que aquells partits d’entrenament eren una passada, per la intensitat i la passió que hi posàvem tots els que hi anàvem. En aquella època, Mediterrani, Sabadell i Montju érem els que lluitàvem per guanyar la lliga i, per tant, tots nosaltres érem peces importants a la selecció.


Ferran Prada, Àlex Delgado, Dani González, Sergi Joanpere, Dani Pajuelo (Barcelona, 1995)

Dani Pajuelo, Simon Fusté, Sergi Joanpere (Barcelona, 1995)

El Campionat d’Espanya de les Bernat Picornell no va tenir història a nivell esportiu. Vam apallissar Madrid i Aragó amb molta contundència i ens vam proclamar campions. Catalunya tenia un equip molt potent. L’Óscar Martínez (el ‘Panocha’), el Dani González (el ‘Lucky’), el Sergi Joanpere, el Simon Fusté sota pals o l’Àlex Delgado eren jugadors que destacaven molt en aquella època. Era tot un somni aconseguir anar convocat! Amb el Jordi ‘Tito’ Signes de míster implacable i l’Antonio Aparicio de segon, ningú es podia relaxar.

Miro la fotografia de l’equip i me n’adono que l’únic jugador que queda avui a l’elit del waterpolo és el Dani González, una de les peces clau del CN Sant Andreu. El Simon juga al CN L’Hospitalet i l’Oriol Lavernia continua demostrant la seva força als dos metres al CN Martorell. Cap de la resta d’integrants d’aquell equip que semblava invencible està en actiu. Molts d’ells ni tan sols tenen cap vinculació ja amb el nostre esport.


Dalt: Antonio Aparicio, Jordi Bernús, Jordi Signes, Dani González, Simon Fusté, doctor (?), Sergi Joanpere, Javi Álvarez, Oriol Lavernia, Dani Pajuelo. Baix: Ferran Plana, Óscar Martínez, Raúl Galera, Albert Buch, Àlex Delgado, Pau Cardenal, Vicenç Monsonís, Antonio Quintanilla.

Va ser la meva primera gran fita esportiva. En aquella època ho valorava moltíssim i estava molt orgullós d’haver estat en aquella selecció. Amb tot, el pas del temps et demostra que el més important és haver tingut l’oportunitat d’haver viscut al 100% cada etapa, des d’aleví fins al primer equip, i que el millor és quedar-me amb l’experiència i les amistats del llarg camí de 17 anys jugant a aquest esport.

Anuncis
2 comments
  1. Gabriel Signes said:

    Hola Dani, buscant informacio sobre el meu tiet, en Jordi Signes he arribat a la teva web on m’he trobat amb la sorpresa de que va ser entrenador teu amb la seleccio. Nomes m’agradaria fer-te una petita correccio, al meu tiet en Jordi Signes no el coneixien per “Tito”. A qui si coneixien per aquest nom era al meu pare que es diu Robert Signes, a qui deient “Robertito” o “Tito” i tambe havia jugat a waterpolo pero posteriorment es va passar al basquet, res mes crack, moltes felicitats per la web ja que es molt interessant i m’ha ajudat a saber una mica mes sobre la vida del meu tiet.

    • Gràcies Gabriel per la teva observació, però tota la nostra generació de waterpolistes li deiem també Tito al teu tiet; no sé per quin motiu, però sí que ho fèiem. Salutacions!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: