Antics equips (I)

Aquest matí he anat a Molins de Rei. Jugaven els juvenils contra el Poble Nou. De místers: el meu germà amb el Molins i el Javi Monje, un amic de tota la vida que avui li tocava fer de substitut a la banqueta dels visitants. Mentre veia el partit, la mare m’ha enviat un Whatsapp: anaven amb el pare de camí a Valls a fer una calçotada. Hi anaven amb els pares del Xavi Garcia i el Miguel Hernando. 12 anys després de conèixer-se viatjant per Europa quan els seus fills jugaven a la selecció espanyola júnior, continuen mantenint l’amistat. Sempre ho parlem amb el Miguel i el Xavi: ells tenen més contacte que nosaltres!

Ángel Ciutat, Miguel Hernando, Xavi Garcia, Ivan Gallego, Iñaki Aguilar, Dani Sullà, Sergi Mora, Ramon Garriga, Dani González i Mario García (Alemanya, 2000).

Això m’ha donat la idea d’escriure una sèrie d’articles sobre aquells equips que em van marcar. No hi ha dubte que els dos anys de selecció amb el Rafa Aguilar d’entrenador van ser dels millors. I ho vull lligar amb l’Anuari del Waterpolo Català i recuperant algunes fotografies fetes amb la meva antiga càmera de carret i escanejades.

Començaré amb aquells dos estius del 2000 i el 2001. Després d’un Europeu a Bulgària pèssim dels jugadors nascuts el 1981, en què vam acabar novens, la Federació Espanyola va voler fer un canvi radical. Van fitxar a en Rafa Aguilar com a seleccionador juvenil. Ell va decidir fer un relleu generacional molt contundent: només vam quedar cinc jugadors de l’edat gran. La resta eren joves promeses. A molts d’ells ni els coneixia.

Dalt: Dani González, Sergi Mora, Dani Sullà, Èric Marsal, Ángel Ciutat, Dani Hernández, Iñaki Aguilar, Mario García. Baix: Miguel Hernando, Ramon Garriga, Dani Pajuelo. (Alemanya, 2000).

Van començar les típiques concentracions de selecció infernals al CAR de Sant Cugat. L’equip era tan jove, que durant dues setmanes ens vam quedar els cinc júniors entrenant amb el Manolo Delgado. El Miguel Hernando, el Dani Sullà, el Dani González, el Sergi Mora i jo érem els únics que ens vam quedar a Barcelona mentre la resta de l’equip jugava l’Europeu juvenil.

Si us sóc sincer no confiava gaire en el potencial d’aquell grup. De fet, em vaig apostar davant els meus companys deixar-me el bigoti si érem capaços de passar la primera fase del Campionat d’Europa júnior d’Alemanya. Quin ull vaig tenir! De mica en mica, a mesura que entrenàvem i, sobretot, quan jugàvem amb altres seleccions, vam anar creient-nos el que podíem fer.

Va ser l’estiu del salt del gran salt del Guillermo Molina, el Xavi Garcia, l’Iñaki Aguilar o l’Ivan Gallego. Vam aconseguir fer una pinya espectacular, acompanyada de bons resultats. Els nois em deien “Tito”, en bona mesura perquè el Lucky i jo érem els més veterans d’aquell equip i jo sempre acabava fent “de pare”.

Ara, miro la foto de grup i sento un orgull enorme pel que vam fer. Però especialment per haver tingut la sort d’haver format part d’aquell grup. Crec que d’aquells 14 jugadors que vam acabar quarts a l’Europeu, només 3 ja no juguem a l’elit. La resta estan o triomfant amb la selecció absoluta (Guillermo Molina, Xavi Garcia, Ivan Gallego, Mario García, Iñaki Aguilar, Èric Marsal) o sent peces claus en els seus equips de Divisió d’Honor (Sergi Mora, Dani González, Dani Hernández, Dani Sullà, Miguel Hernando).

Com us podeu imaginar, em vaig haver de deixar bigoti…


[continuarà]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: