Una nova etapa

El 31 de desembre tancava Televisió de L’Hospitalet i, amb aquesta notícia, s’acabava també la meva feina com a director. Només van ser 6 mesos. Amb la perspectiva del temps, ara em sento alleujat. Les últimes setmanes de 2011 van ser molt complicades, intentant gestionar un equip de 35 persones que estava lluitant per la seva feina. Em trobava al bell mig dels interessos de la meva empresa, els temors de l’Ajuntament de l’Hospitalet i les lògiques reivindicacions dels tècnics, col·laboradors i periodistes d’aquell mitjà de comunicació que estava morint amb només 11 anys de vida. Un mal de cap continu que, a més, em va coincidir en un moment personal molt difícil.

No us enganyaré: quan vaig marxar de la televisió el 30 de desembre vaig sentir com desapareixien molts mals rotllos. Ho vaig veure com una oportunitat: i així ho vaig dir als treballadors en la meva última reunió amb tots ells i és el que repeteixo una i altra vegada a tots els que em pregunten pel meu futur.


Després d’unes setmanes dedicades a acabar l’Anuari del Waterpolo Català 2011-2012, a gaudir de la meva renovada vida personal i a fixar-me més en tot el que em passa en el dia a dia, vaig haver d’anar a inscriure’m per primera vegada a l’atur. Em va impactar veure tota la gent que hi havia a l’oficina de Sants (per cert, situada a la “propera” Estació del Nord). Nois i noies joves, immigrants de tot arreu, dones amb criatures, homes de mitjana edat… Érem gent de tots els perfils i classes socials. L’ambient que es respirava, no sorprenia: era trist i pessimista. Amb tot, els funcionaris que em van atendre van ser molt agradables: em van fer propostes interessants de cara al futur i van resoldre tots els meus dubtes. Sortia de l’oficina amb la sensació d’haver aterrat al Planeta Inem, un món desconegut per a mi fins ara.

Tocava pensar en què fer a partir d’ara. Veia dues opcions realistes: marxar a treballar a l’estranger o crear algun projecte de comunicació. I en això estic. Tinc marge de temps per decidir què fer amb la meva vida professional. Crec que és un bon moment per a reflexionar de debò, no precipitar-me però, alhora, ser valent. Tal i com estan les coses en el món del periodisme, val la pena aturar-se i pensar fredament. Potser ja va sent hora de donar pas a l’esperit emprenedor que no sabia que tenia, però que he descobert que forma part de mi. Anirem informant…

Anuncis
2 comments
  1. Alco said:

    Moltes vegades un pas endavant és el millor per fer un gran salt. Molta sort, Paju!!!!!!!

    • Moltes gràcies mestre; esperem que sigui així!! :P

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: