El meu mestre esportiu

Divendres de la setmana passada estava emocionat. Feia dies que havia pactat la visita al CN Sant Feliu dins la ruta que estic fent per a promocionar l’Anuari del Waterpolo Català. Ho havia pactat amb el Juan Carlos Sanchón, director tècnic del club des de ja fa algunes temporades i una persona clau en la meva formació esportiva.

De les 16 temporades que vaig jugar a aquest esport, ell va ser el meu entrenador en 12 d’elles: tot un rècord! Al CN Montjuïc era tota una institució. El Sanchi, com el coneixíem els seus jugadors, sempre ha estat un fanàtic del waterpolo. Des de petits, el meu germà Xavi i jo vam jugar i créixer com a esportistes al seu costat. Amb un caràcter dur i exigent, és innegable que ha perdut molta mala llet amb el pas dels anys. No t’enfadis Jefe!



No podré oblidar mai els seus durs entrenaments a la “nevera” de les Piscines Folch i Torres, els viatges en autocar per tot Catalunya, les vacances a Sant Esteve, els seus crits d’indignació en els entrenaments dels divendres a la Zona Esportiva (amb alguna valla que acabava dins l’aigua), les interminables sèries de 400 “a tope” o algunes de les seves frases cèlebres. Per sobre de tot, de les bones i males èpoques, no hi ha dubte que el Juan Carlos Sanchón és el meu pare esportiu. Meu, i de molts dels meus companys de generació d’aquell Montju nostàlgic, el que tenia unes categories competitives que somiaven en arribar al primer equip. Aconseguia que els seus jugadors el seguissin fins al final, encara que no hi haguessin diners pel mig. D’aquí el seu mèrit: amb un mètode persistent, quadrat i poc espectacular, feia que els seus equips ens deixéssim la pell creient-nos-ho. I acostumava a donar bons resultats! El record d’aquella època em posa tovet, així que avançaré…

Tornant al present, el Juan Carlos va preparar un acte de primera a les instal·lacions del CN Sant Feliu, club que no havia visitat després de la seva remodelació. Va convocar als jugadors dels primers equips, delegats, pares, directius i resta de tècnics en una sala. Allà, va fer una presentació de la meva iniciativa, va explicar la nostra relació des dels seus inicis com a entrenador i vam conversar sobre la importància d’iniciatives com l’Anuari del Waterpolo Català per a la difusió del nostre esport. Va ser una estona molt agradable, la veritat.

En aquella visita vaig poder viure de primera mà com és la família del Sant Feliu, amb persones com el Narcís, la Montse, la Dolors i companyia. Gent apassionada per aquest esport, sovint menysvalorat, però que té en aquests col·laboradors desinteressats la clau per a poder continuar endavant. Es deixen la pell, hores i calers i són un tipus de figura que es repeteix a tots els clubs. Sense ells, ni els Sanchons o els Pajuelos haguessin pogut gaudir del waterpolo.

Anuncis
2 comments
  1. Sergi said:

    I tot el que fan és per amor a un esport, i de forma més aviat altruïsta per les persones que formen part de l’esport, sigui waterpolo o un altre, i que sovint són feines més aviat no valorades.

    Per cert, sóc ex-nedador del SantFe, i actualment director tècnic del Club Atletisme Gavà.

    Felicitats per la iniciativa de l’Anuari.

    • Gràcies Sergi! Tens raó: tots els esports tenen aquelles persones apassionades fonamentals. Molta sort per Gavà!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: