Un club exemplar

Des de ja fa alguns mesos estic molt al corrent de tot el què passa al CN Poble Nou. Un dels meus millors amics, en Javi Monje, ha estat jugador d’aquest club durant les últimes temporades i aquest any és l’entrenador de l’equip B. A més, és el vocal de waterpolo a la Junta Directiva.

El divendres 3 de febrer vaig visitar Can Felipa per estar amb els jugadors i entrenadors dels equips absoluts i el juvenil. Era la meva primera parada en la ruta de visites als clubs catalans per a presentar l’Anuari del Waterpolo Català. A l’arribar (serien les 8 del vespre) no hi havia gairebé ningú de waterpolo dins la instal·lació. Això sí, a la web del club i per diferents racons de l’entrada m’estaven ajudant en la promoció del llibre. Sí vaig poder xerrar una estona amb en Jordi Hidalgo, excompany meu al CN Montjuïc i ara entrenador al Poble Nou, que em va esbroncar per haver posat una fotografia de l’equip on no hi sortia ell: disculpes Jordi!

Al cap d’una estona, en Javi em va dir que anéssim al bar de davant del club. Allà estaven reunits alguns dels jugadors del primer equip, ara líder de la Segona Divisió espanyola, fent unes cerveses amb el gerent del club, en Ricard, i l’entrenador, en Miguel Ángel Ruiz. També estava en Rai Monclús, també excompany meu a les categories del Montjuïc i des de fa anys molt vinculat al Poble Nou. Ens vam posar a revisar els anuaris i vaig comprovar que els agradaven. Després d’acabar-nos els ‘quintos’ vam anar a l’entrenament.

Us explico tot això, perquè la dinàmica de bon rotllo que es respira en aquest club és fantàstica. Són coneguts a tot el món waterpolístic els seus mítics ‘cinquens temps’. Després dels partits de lliga, conviden els equips contraris a fer unes birres i tapes al local social del club, ara renovat. Em van explicar que el Moscardó, el rival d’aquesta jornada, havia demanat el canvi d’horari de partit per a poder viure aquesta còpia del ‘tercer temps’ del rugbi. Vaja, no es volien perdre aquesta experiència pionera al nostre país.

Tot això, en un modest club de barri, tot un exemple, que ha d’entrenar els seus equips a altes hores de la nit. Aquesta situació, que es repeteix en molts altres clubs de Catalunya, em torna a demostrar el mèrit que té que el nostre esport. La manca de recursos no impedeix que els equips catalans continuin sent referents. I aquest és un motiu per estar ben orgullosos.

Anuncis
3 comments
  1. Xavi said:

    No molas Dani jajaja ;-)

  2. si, es cert. El Poblenou es un gran club, amb grans matemàtics: 3×3….?!?!

  3. Historic de la casa said:

    Es molt maco l’ambient … pero van derribar el treball de llargs anys de dos coneguts del watepolo base… mireu ara que te un equip que fa uns 3 anys maravellaba la habba wabba alevi i benjami.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: