Aquest cap de setmana s’ha disputat a Sèrbia la Final Four de waterpolo, la màxima competició europea de clubs on l’Atlètic-Barceloneta ha acabat en tercera posició, un gran èxit l’any del seu centenari com a club. Els de Santi Fernández han fet un gran paper; tot i perdre a les semifinals davant l’Estrella Roja, que acabaria proclamant-se campió d’Europa, en el partit pel bronze els catalans van superar el Partizan de Belgrad per 10-11.

Absolut Atlètic Barceloneta 2012-2013

A casa nostra només hem pogut seguir aquesta competició a través de l’streaming que la LEN havia posat en marxa; una manera molt pobre de veure la Copa d’Europa, especialment perquè la qualitat era més que deficient. És curiós que la mateixa Lliga Europea de Natació que sanciona amb multes de milers d’euros l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona per no emetre en directe i via satèl·lit els partits de la fase prèvia de la competició, permeti que la Final Four no es pugui retransmetre per televisió.
Com ja vaig comentar en referència a la Final Four femenina que va guanyar el CN Sabadell Astralpool, en què es demanaven 3.000 euros per partit a les televisions espanyoles per emetre aquells partits, qui posa traves a la difusió del waterpolo no són les cadenes de televisió; és el màxim organisme federatiu europeu.
L’intent de motí d’alguns clubs europeus aquesta temporada que volien organitzar una competició continental paral·lela es devia, en bona mesura, a les incomprensibles exigències de la LEN a l’hora de participar en els seus campionats de clubs. És vergonyós que en una època de crisi econòmica tan greu i en països on el waterpolo té moltíssimes dificultats per aparèixer als mitjans, s’imposin requisits draconians a clubs i televisions per a poder emetre els partits de les competicions europees.

Com exemple, dir-vos que quan estava a la comissió de waterpolo del Mediterrani, vam haver de pagar uns bitllets d’avió a un àrbitre que residia a Nova York i a les eliminatòries que es jugaven a Barcelona, el tracte que es donava a tot el personal LEN era de primers ministres, amb recollides als aeroports, pagament de sopars a restaurants de luxe i hotels d’alt nivell.
Si volem que el nostre esport deixi de ser minoritari a tot Europa, els primers que han de posar el seu granet de sorra són els responsables de la LEN. És fantàstic comprovar la passió amb la que es viu el waterpolo als Balcans, però m’agradaria que no ho haguéssim de veure només per la pantalla de l’ordinador.