Recién llegado de un viaje de 17 días por Tailandia, mi segunda vez en este maravilloso país, os dejo un listado con 10 consejos para una ruta que empieza en Bangkok, pasa por Chiang Mai y Pai y acaba en el mar de Andamán con Railay y las Phi Phi como protagonistas.

1) En Bangkok lo mejor es moverse en el SkyTrain, el metro y los barcos. En este viaje he evitado los tuk tuks, que son un transporte más caro y lento.
2) Si viajas a Tailandia en agosto, ten en cuenta que el 12 de agosto es fiesta nacional por ser el cumpleaños de la Reina. El país se paraliza y los transportes van llenos, así que mejor reserva con antelación.

bangkok

Gran Palacio (Bangkok)

3) Si tienes previsto ir a Chiang Mai en tren nocturno (experiencia muy recomendable), no dudes en comprar los billetes por internet en el siguiente enlace. Si apuras hasta el último dia, muy probablemente no encuentres billetes. Afortunadamente, hay buses nocturnos que te llevan, pero son más caros e incómodos que el tren. En este país están superpreparados para el turismo.
4) Chiang Mai es el lugar perfecto para relajarse, alquilar unas motos, ir a tu aire. Búscate un hotel tranquilo, visita los templos y escápate con la moto a conocer los alrededores de la ciudad. Si eres más aventurero, no te pierdas los trekkings que puedes contratar en multitud de agencias de la ciudad.
5) Para desplazarse por Chiang Mai, lo mejor es coger los autobuses rojos. Hay que decirle al conductor dónde se quiere ir y, si le interesa, por unos 20 bahts por persona te lleva. Hay que decirle primero el precio que quieres pagar; casi siempre aceptan. A nosotros, por ejemplo, nos llevaron del centro al aeropuerto por tan sólo 40 bahts cada uno.

chiangmai

Ceremonia budista (Chiang Mai)

6) Pai vale mucho la pena. Pasar un par de días en este pueblecito compensan las más de 700 curvas del camino. Eso sí, no te pierdas la oportunidad de coger un vuelo en avioneta hasta Chiang Mai. En 25 minutos y por sólo 50€ vivirás una experiencia única.
7) El aeropuerto de Krabi es un buen lugar para introducirse en la costa oeste de Tailandia. Tiene muchos vuelos baratos que conectan esta ciudad de paso con las grandes ciudades del país y con Kuala Lumpur. A la llegada al aeropuerto, tienes la opción de coger un autobús para ir a Krabi (80 bahts) o Ao Nang (150 bahts). También hay taxis privados por 300 bahts.
8) Para llegar a Railay, se puede ir desde los puertos de Krabi y de Ao Nang. En este segundo, el long tail boat empieza sobre las 7 de la mañana y acaba a las 18:00. En otras horas hay que buscar un servicio privado. El público cuesta 80 bahts y no parte hasta que hay un mínimo de personas. El trayecto es de unos 15 minutos y vale mucho la pena por los paisajes.

phiphi

Maya Bay, “La Playa” (Phi Phi Lee)

9) La mayoría de resorts que no están cerca del Pier de Phi Phi Don tienen un servicio gratuito de transporte con long tail boat hasta sus muelles. En general, los desplazamientos que no son en el check in y el check out suelen tener un coste adicional. En la Rantee Bay era de 200 bahts por persona y trayecto.
10) Los consejos para la visita a Angkor Wat en Camboya los dejo para un siguiente post que colgaré en breves ☺

Fa pocs dies que hem instal·lat el nostre primer canal de Digital Signage a FeedBack Media. El nostre client és un centre d’estètica de referència a Barcelona. Es tracta de l’Online Estètica, un establiment ubicat al barri de Gràcia de Barcelona. El projecte ha consistit en dissenyar, a partir de la imatge corporativa del centre, un canal de televisió personalitzat, amb continguts que s’aniran actualitzant mensualment. Vam recomanar a la responsable del centre que situés dues pantalles al local; una mirant a l’exterior, cap al carrer Providència, i una altra a l’interior, a la sala d’espera. Tant els peatons i conductors del carrer com els clients del centre podran veure els continguts d’aquest canal, que s’emeten en bucle i permeten conèixer els serveis, promocions, l’equip o les instal·lacions del centre.

Canal Online Estètica from FeedBack Media on Vimeo.

Ja fa anys que el Digital Signage existeix, però havia estat majoritàriament una aposta de comunicació en aeroports, metros i grans companyies que l’utilitzaven per impactar els seus clients potencials o treballadors. Avui ja no és un mitjà tan elitista. Empreses, comerços, universitats, bancs, restaurants o centres esportius ja poden disposar d’aquesta plataforma que els permet informar, persuadir i vendre tots aquells productes i serveis que realitzen. Es tracta, a més, d’un canal que permet incorporar publicitat externa i, per tant, dóna la possibilitat de generar ingressos que poden arribar a donar beneficis adicionals. En una època en què la població està saturada de tanta informació, disposar d’un canal corporatiu de televisió permet cridar l’atenció i que els nostres potencials clients es fixin en tot allò que els podem oferir. Sens dubte, una aposta intel·ligent a l’abast de grans i petits.

El nivell organitzatiu que ha demostrat el nostre esport en els darrers anys s’ha merescut un notable alt. No totes les competicions i esdeveniments es mereixen aquesta nota, però sí que podem evaluar algunes cites clau del calendari dels últims temps amb aquesta qualificació. Tot i l’escassetat de recursos, l’ingeni i l’esforç de la família del waterpolo català han fet que puguem estar orgullosos de celebrar campionats, tornejos i gales de primer nivell. Aquí, 5 mostres del que us explico:

1) Final Six LEN Champions League 2014. Les Piscines Bernat Picornell van ser l’escenari espectacular de la fase final de la màxima competició europea de clubs. El muntatge de la piscina olímpica era impresionant! Les tasques organitzatives van basar-se en la feina d’un grup de persones de l’Atlètic-Barceloneta, que van coordinar tot el projecte. Les sensacions des de fora van ser molt positives.

Visió general de la Final Six celebrada a les Picornell

Visió general de la Final Six celebrada a les piscines Bernat Picornell

2) BCN WP Under 10. El torneig benjamí internacional de Setmana Santa organitzat pel CN Barcelona és un clar exemple del ‘boom’ que està vivint el nostre país en tornejos i campus de waterpolo. La implicació de treballadors, pares i mares i els tècnics i directius del club degà del waterpolo espanyol es va notar en la primera edició i s’ha consolidat en la segona d’enguany.

3) Copa de la Reina 2013. Un exemple de bona organització i de salt qualitatiu en els tornejos celebrats a casa nostra va ser la Copa de la Reina disputada al CN Sant Feliu l’any passat. A més del treball de tot l’equip coordinat per en Juan Carlos Sanchón, em quedo amb els detalls cap a les jugadores i les accions per involucrar el públic i els mitjans de comunicació en l’esdeveniment.

675A3487

Presentació de l’Anuari del waterpolo català 2012-2013 a la Copa de la Reina

 

4) Mundial Barcelona 2013. És innegable que les dimensions d’un Mundial de Natació permeten organitzar una competició que llueixi per sí mateixa. Però si hi sumem l’escenari inigualable de la ciutat de Barcelona i el voluntariat de tot el nostre waterpolo, el resultat acaba sent el que va ser: una competició que es recordarà durant molts anys.

5) Diada de la Natació Catalana 2014. Vull acabar destacant l’excepcional esdeveniment celebrat fa poques setmanes al Born Centre Cultural per part de la Federació Catalana de Natació. La Diada d’enguany va suposar tot un pas endavant en el nivell d’una gala fantàstica que va reunir gairebé 300 persones en un marc històric. La capacitat organitzativa d’actes més institucionals també és ja referent a nivell internacional.

Diada Natació Catalana 2014 from FeedBack Media on Vimeo.

Aquests són només alguns exemples de l’excel·lència a la que hem estat capaços d’arribar en els darrers anys. Recordo l’escassa imaginació que hi havia en els clubs i les federacions a l’hora d’organitzar esdeveniments quan vaig començar a jugar a waterpolo a principis dels 90. El canvi en els últims anys ha estat radical. De ben segur que els grans organismes internacionals no trigaran en concedir-nos més competicions de prestigi. Saben que confiant en nosaltres, s’asseguren l’èxit final.

Un cop acabada la temporada esportiva és moment de fer balanç de la cinquena edició de l’Anuari del waterpolo català. Aquest ha estat, sens dubte, l’any amb una major repercussió del llibre; amb més implicació dels clubs i la col·laboració de grans estrelles del nostre esport. És per això que he volgut penjar algunes de les fotos de l’Anni Espar, l’Iñaki Aguilar, en Marc Minguell i la Marta Bach a les piscines Picornell que finalment no es van publicar a l’Anuari. La gran feina del fotògraf Joan Sèculi i l’estilisme de la Maite Nieto es van veure plasmats en aquest ‘shooting’ professional que repetirem en la propera edició amb nous protagonistes…

 

Després de la ressaca per la històrica victòria de dissabte de l’Atlètic-Barceloneta a la Champions League, m’agradaria enumerar les 10 raons que, des del meu punt de vista, van acabar sent claus en el triomf mariner.

1) DANI SOTA PALS
L’actuació de Dani López Pinedo va ser sobèrbia. Un jugador que ha anat creixent any rere any i que està vivint el seu millor moment, ha estat decisiu amb les seves aturades i el caràcter al llarg de tota la Final Six.

2) INICIS DE QUART
Pot semblar un aspecte menor, però agafar les 4 pilotes d’inici de quart en una final com aquesta demostra el potencial físic de l’Atlètic, a més de donar 4 possessions d’avantatge respecte el rival.

3) RITME DE JOC
Tot i haver jugat un partit més que el Radnicki en aquesta competició, els locals van controlar a la perfecció el ritme del partit demostrant, a més, haver arribat molt milor físicament a la final que el seu rival.

barceloneta

Moment en què l’Atlètic-Barceloneta es va proclamar campió d’Europa

4) CHUS MARTÍN
En la seva primera temporada al capdavant de l’equip, en Chus i en David Martin van estar de 10 en el control tàctic del partit; fent els canvis i demanant els temps morts en els moments adequats. Van ser molt millors que els seus rivals.

5) VETERANIA
Em quedo amb la veterania demostrada per dos dels jugadors de camp; en Marc Minguell i en Felipe Perrone van dominar el ‘tempo’ de la final, prenent sempre les decisions correctes i sense cometre cap errada. Espectaculars!

6) QUALITAT DELS BOIES
Tot i la fortalesa física dels serbis, els dos boies de l’Atlètic-Barceloneta van tenir un paper clau en l’èxit final. Balazs Szirianyi i Nemanja Ubovic van treure exclusions, penals i gols gràcies a la seva gran qualitat. El gol d’Ubovic és d’una classe increïble!

7) AMBIENT DE LA FINAL
Sí, es va notar el suport del públic a la final. A quarts i a semis, l’ambient a les Picornell va ser més fred; però en aquesta oportunitat històrica, tot el nostre waterpolo va acompanyar l’Atlètic-Barceloneta cap a la glòria.

Divisió d'Honor

Doble pàgina de l’Anuari del waterpolo català 2013-14 amb l’Atlètic-Barceloneta

8) LLENÇADORS DE LUXE
Tenir l’Albert Español i en Gonzalo López-Echenique al teu equip és un luxe per a qualsevol entrenador. Els llençadors mariners van estar molt encertats, especialment l’Albert, merescudíssim MVP de la final.

9) LLUITA
Sabeu que tinc predilecció per la defensa. Aquí és on vull destacar el gran paper de l’Alberto Munarriz, en Felipe Perrone i en Marc Roca. Van ser els líders de la defensa, aguantant les envestides dels serbis i deixant-los a només 6 gols. Brutals!

10) EQUIP
Per sobre de tot, va guanyar l’EQUIP. És evident que l’Atlètic-Barceloneta té grans estrelles, però la clau de l’èxit és que han cregut en les seves opcions i han anat a una. Jugar com una pinya i deixar-se la pell han acabat donant els seus fruits; per a mi, la gran lliçó que tot el nostre waterpolo ha de treure d’aquesta fita que no oblidarem mai. Felicitats mariners!!!

Amb l’ascens del CN Poble Nou i el descens de la UE Horta, la Primera Divisió quedarà amb només tres representants catalans a la segona categoria espanyola la propera temporada. És, sens dubte, una mala notícia no només en la vessant esportiva sinó també en l’econòmica. CN Molins de Rei, CN Sant Feliu i CN Rubí hauran de fer mans i mànigues per a poder afrontar el proper campionat. I és que els viatges que els esperen a partir del proper octubre són de traca: Andalusia, Madrid, Euskadi, País Valencià, Ceuta, Aragó i Canàries (sempre que l’Echeyde perdi la promoció amb el Concepción).

axel

Fa pocs dies, responsables dels tres clubs catalans es van reunir per plantejar estratègies conjuntes de cara a la propera temporada. Estem parlant de tres clubs que no es troben en una situació econòmica delicada, però que evidentment han d’intentar optimitzar al màxim els recursos per a què la participació en aquesta categoria no sigui ruïnosa. El més probable, és que alguns desplaçaments es facin de manera conjunta entre aquests equips per a jugar dos partits en un mateix cap de setmana. Seria el cas, per exemple, dels viatges a Madrid, on es jugarien dos partits: un dissabte i un diumenge, fent nit a la capital. Està clar que aquesta estratègia necessita de l’aprovació de la Federació Espanyola i dels equips locals, però tot apunta a que l’economia tornarà a ser la que mani la temporada 2014-2015.

Des d’aquesta tarda, el CN Granollers acull la fase d’ascens a Segona Divisió dels equips catalans, balears, aragonesos i valencians. Es tracta d’una de les tres fases que es disputen a tot el territori espanyol. Catalunya hi arriba amb tres representants: L’Hospitalet, el Montjuïc i els amfitrions del Granollers. Els altres rivals són el Castelló, l’Stadium Casablanca, el Godella, el Mallorca Waterpolo i el Ciutat de Palma. A priori, els representants catalans són els favorits per acabar en primera posició i, per tant, pujar de categoria. Però, què suposa ascendir per a ells?

granollers

Si no hi ha sorpreses d’última hora, la propera temporada tornarem a tenir una Segona Divisió en què la capacitat econòmica dels clubs per sufragar les enormes despeses dels desplaçaments serà clau. Amb Horta i Premià com a representants catalans de la categoria, la resta de conjunts provindran de les Illes Canàries, Euskadi i Andalusia, a l’espera dels equips que pujaran a les fases d’aquest cap de setmana i a alguna possible renúncia. Tornarà a ser, doncs, una competició caríssima de jugar en què el calendari es veurà constantment afectat pels dobles partits en cap de setmana per intentar optimitzar recursos. A més de ser una lliga més curta, per comptar amb menys equips, el ritme de competició es veurà constantment tallat per aquestes modificacions de calendari.

monjtu

Ja ho vam escoltar en l’entrevista amb l’entrenador del CN Premià en aquest mateix blog (l’entrada més vista en els tres anys de web). L’Albert Salvatierra parlava de la gran dificultat dels clubs de poder participar en aquesta Segona Divisió. Només cal veure que els dos primers classificats de Tercera, els filials de Mataró i Rubí, han renunciat a competir a les fases. Reitero que el waterpolo és l’únic esport que té una tercera categoria que es disputa per tot el territori espanyol, sense una divisió per zones que abaratiria notablement els costos. Sembla, però, que els responsables federatius no tenen intenció de canviar el format. Un dels seus arguments és que d’aquesta manera es promociona el waterpolo més enllà de Catalunya. El problema és que, com ens comentava l’Albert Salvatierra a l’entrevista, això implica que el nivell de Segona Divisió sigui més baix que el que es pot veure a Catalunya a Tercera. En definitiva, parlem d’una categoria fictícia on només hi pot jugar qui té diners no qui és millor.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.